La Franja

Origen: Les Jornades sobre el català a l’Aragó. Llengua i territori | Lo Finestró

Les Jornades sobre el català a l’Aragó. Llengua i territori van ser presentades en roda de premsa dijous 2 de juny a les 4,30 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona, al carrer del Carme 47. Organitzades per la Colla de Charradors O Corrinche amb la col·laboració del Centro Aragonés de Barcelona i la Universitat de Barcelona. Segons els responsables de la convocatòria “aquestes jornades intenten mostrar, amb un fil conductor musical, una realitat que reflexa les diferents propostes expressives, d’estil i generacionals, que han contribuït a dignificar d’aquest territori”. Intervingueren en l’acte el professor de la Universitat de Barcelona i membre de l’IEC J. Enrique Gargallo, per part de l’organització de les Jornades Arturo Mahiques de la Colla de Charradors O Corrinche i Òscar Dalmau amb arrels a Massalió d’on és la mare i a Fraga d’on és la seua parella Thais Villas. Finalitzà l’acte el cantautor favarol Àngel Villalba que va interpretar una mostra del seu repertori, repassant la seua llarga trajectòria musical. Cançons de lluita política -Dos hòmens cepats-, de reivindicació del territori -Cant al Matarranya i Olivera d’Aragó-, de festa – Havanera del riu d’Algars i Ronda per tu-, picants – La xica que va a la font- i íntimes – Volguda mare. L’Àngel més autèntic, sense electrònica: guitarra, timple i potent veu, com en una reunió d’amics a la bodega.

Divendres 10 continuaren les Jornades sobre el català a l’Aragó amb un sopar al Centro Aragonés de Barcelona on hi assistírem una quarantena de persones, on acabat van poder escoltar un concert del cantautor de Saidí Anton Abad que feia temps que no actuava a Barcelona. Esta vegada estava acompanyat per Màrio Sasot a la bandúrria, de la mateixa vila que el cantant i que forma part del Duo Recapte i pel music marroquí Mohamed Soulimane al violí i la percusió i que forma part de l’orquestra àrab de Barcelona. Anton va fer un tast dels seus cinc treballs discogràfics enregistrats entre el 1989 i el 2009. Passaren per escenari temes de crítica social, d’evocació, del camp, d’amor, d’humor… Un cantautor amb una veu molt personal i cançons amb unes lletres que recullen el parlar de la seua vila que dóna més autenticitat als seus poemes i descriuen un territori. Una actuació que va finalitzar cap a l’una de la nit, després de la propina dels visos del cantautor com a premi per l’entusiasme mostrat del públic.

Carles Sancho

     

Racó Català / Barcelona.   La Universitat de Barcelona acull aquest divendres una taula rodona amb el títol “La llengua catalana a l’Aragó”.

Origen: La situació del català a l’Aragó, a debat – La Veu del País Valencià

Units Podem inclou com una aposta electoral l’eix ferroviari del Pirineu aragonès

Origen: El cafè per a tothom ferroviari al programa electoral de Podem | VilaWeb

Origen: Taula rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó” | Lo Finestró

Dins de les Jornades sobre les comarques catalanoparlants de l’Aragó (LLENGUA I TERRITORI), el passat 10 de juny tingué lloc la Taula rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó” a la Universitat de Barcelona. El professor de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona, J, Enrique Gargallo obrí l’acte agraint la presència de la subdirectora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, dels ponents de la Taula i de tots els assistents en general, fent esment, entre altres coses, a les fronteres que agermanen, o que haurien d’agermanar.

La subdirectora de Política Lingüística, Marta Xirinacs, va iniciar el seu parlament dient “som entre amics” i “compartim llengua i moltes altres coses”. Parlà de la Enquesta “quinquennal” d’Usos Lingüístics de tots el territoris de parla catalana, recordant la reunió de Calaceit sobre aquest tema i va anunciar la pròxima a l’Ateneu Barcelonès el dia 7 de juliol. Va lamentar el període de la LAPAO (PP-PAR) en el qual es van trencar gairebé totes les relacions envers la llengua amb el govern d’Aragó, tot i que amb el govern actual, i especialment amb el director de Política lingüística d’Aragó, I. López Susín, les coses han canviat afortunadament. Va destacar també les bones relacions amb la Universitat de Saragossa.

Els ponents, Ramon Sistac, Hèctor Moret i Carles Sancho van fer un repàs exhaustiu de la situació del català a la Franja, des del naixement del qualificatiu –la Franja– com a denominació dels territoris d’Aragó de parla catalana, primer amb adjectius i després sense, fins a data actual. Ramon Sistac, força amè com sempre,  es centrà en la Ribagorça i la Llitera, on el territori és complex i mal comunicat, i on el problema més greu no és la falta de transmissió de la llengua si no el despoblament. Què queda de la llengua quan no hi ha parlants? Va agrair al PP i al PAR l’augment d’autoestima de molts aragonesos envers el català i els moments de riotes com a conseqüència del LAPAO. Hèctor Moret va reconèixer la gran influencia dels escriptors franjolins (Moncada, Mercé Ibarz, Serès, Desideri…) en llengua catalana sobre la conscienciació de la ciutadania. Al Baix Cinca, digué que la despoblació no és tan greu, tot i que la no socialització en català dels emigrants pesa molt en negatiu. Hi ha vents d’esperança sobre la importància que els ciutadans li van atorgant al saber català.  Carles Sancho va destacar la gran influència que va tenir el II Congrés Internacional de Llengua Catalana de l’any 1986 per a la conscienciació del grup d’activistes per la llengua. Va fer esment també  al naixement de les associacions i de la revista Temps de Franja. Com a problemes més importants va recordar la manca d’autoestima de la ciutadania i el raquític i volàtil ensenyament del català al Matarranya.

Josep Miquel Gràcia 

              

Origen: Javier Lambán y Ximo Puig se reúnen mañana en Monroyo (Teruel)

Us recordem que aquest dimecres 8 de juny, a les 19:30h., tindrà lloc la inauguració de l’Exposició “Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar” de l’Associació Cultural del Matarranya al Centro Aragonés de Barcelona. Aquest és el primer dels actes de “Llengua i territori. Jornades sobre el català a l’Aragó“, que tindran lloc aquest mes de juny i que estan organitzades per la Colla de Charradors O Corrinche amb col·laboració del Centro Aragonés de Barcelona i la Universitat de Barcelona. Aquestes jornades intentem mostrar, amb un fil conductor musical, una realitat que reflexa les diferents propostes expressives, d’estil i generacionals, que han contribuït a dignificar d’aquest territori.

https://www.facebook.com/events/237853666598288/

LLENGUA I TERRITORI. Juny 2016

DIMECRES 8

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
19h. Inauguració Exposició “Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar” (Associació Cultural del Matarranya)
DIVENDRES 10

UNIVERSITAT DE BARCELONA
19:00h. Taula Rodona “La Llengua Catalana a l’Aragó”, amb la presencia de J.Enrique Gargallo, Ramón Sistac, Hèctor Moret i Natxo Sorolla.

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
21:30h. Sopar 20€, Reserves: roldearagonesdebarzelona@gmail.com
23:30h. Actuació d’Antón Abad (Saidí)

DIVENDRES 17

KOITTON CLUB

21:30h. Actuació d’Eixam (Massalió)

+ Omeveigues (Vall-de-roures), presentant el seu treball “De l’hort al corral”
ENTRADA: 5€

DIUMENGE 19

CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA
11:30h. Actuació de Ministrils de l’Obach Trio (Ribagorça)
+ Chundarata! (Barcelona/Aragó)

Centro Aragonés de Barcelona

C/ Joaquín Costa, 68

Universitat de Barcelona

Edifici Josep Carner Aula 0.1

C/Aribau, 1

Koitton Club

C/Rosend Arús, 9

Origen: Los 260 militares de la UME abandonan hoy el Matarraña

Origen: La situació del català a l’Aragó, a debat – Racó Català

Aquest divendres té lloc una taula rodona a la Universitat de Barcelona per analitzar l’estat de la llengua a la Franja

LLENGUA 10.06.2016 05.00 h

Viles i gents, publicat a La Comarca, 9/6/2016.

Aerotranstorn al Matarranya

Natxo Sorolla

Vivint al Matarranya naixes en la idea que el pas continu dels avions forme part de la normalitat. Però no és així a tot arreu. I menys a punts tan allunyats dels aeroports. Avions de tot Europa, a l’altura de Benasc, agarren una línia recta nord-sud, que passant per Favara, Maella, Massalió, la Freixneda i la Portellada, creue lo meridià 0 a Pena-roja (Greenwich), fins los aeroports de València i Alacant. Si fixeu la vista a les cotes més altes del Matarranya, també veureu la línia de retorn per Mont Caro. En l’increment del turisme i residents europeus al sol i la platja del sud, també s’incremente el tràfic de la línia, i d’alguna forma l’aerotranstorn s’integre en la nostra normalitat. De fet, a Maella hi ha un far de senyal de ràdio (VOR) que guie este tràfic aeri. I per Youtube corren multitud de vídeos sobre el tràfic aeri mundial, que demostren que, per més que pensem que la humanitat és complexa, a nivell aeri mos comportem lo més paregut possible a les files que fan les formiguetes.

Avió en proves de l’Aeroport de Terol

Però quan deixes d’assumir esta normalitat del tràfic aeri veus vols particularment interessant. Aixina es van descobrir los vols secrets de la CIA, que segrestave gent arreu del món per a transportar-los a presons americanes i torturar-los. Un aficionat mallorquí va fotografiar un Boing a l’aeroport de Palma, com multitud de spotters ho fan al món. La imatge va servir a periodistes alemanys, suecs i nordamericans per a desvetllar fins a 125 vols secrets de la CIA a Espanya, i 1080 a tota Europa.

Al Matarranya els vols singulars més evidents són los caçabombarders de la base militar de Saragossa, que per temporades trenquen la quotidianitat del més despreocupat. Però prestant una mica més d’atenció pel soroll es perceben vols especialment baixos (per davall dels habituals 10km d’altura).

Avió militar Xipre-Rota

Gràcies als radars en línia se poden resseguir. Alguns vols de proves, en maniobres circulars de descens–ascens a les Balears, i unes caramboles damunt lo Matarranya, retornen a l’Aeroport de Terol, taller de l’aeronàutica europea. Pel soroll també destaquen alguns avions especialment grans, com l’Hercules que fa dos setmanes eixie de Xipre, i passant pel Matarranya, se dirigie a la base militar de Rota, potser en relació en los conflictes àrabs.

Conèixer l’entorn forme part de la humanitat. I l’aerotranstorn és una part més del nostre entorn matarranyenc.

Isabel Campo, del PP, creu que la mobilització forma part de l’estupidesa humana

Origen: La regidora d’un poble d’Aragó que reclama tres obres a Lleida insulta els representants de les entitats | NacióLleida

Origen: “Lo Floro” a l’Institut Blume d’Esplugues | Lo Finestró

Dins de les activitats que ofereix Òmnium d’Esplugues en defensa de la llengua i la cultura, el 8 de juny, Josep Miquel Gràcia va realitzar una lectura escenificada del seu llibre Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers a l’Institut Joaquim Blume d’Esplugues, Van assistir els dos grups d’alumnes de 4rt. d’ESO seguint la lectura amb força atenció i complaença. Cal recordar que aquesta lectura de l’esmentat llibre ja s’ha realitzat en dos ocasions a l’Institut de la Mallola de la mateixa localitat. Com l’oferta està oberta, es probable que el pròxim curs es repeteixi en altres Instituts. Segons l’opinió dels professors dels centres on han tingut lloc les lectures, és molt recomanable per als alumnes la diversitat de trets dialectals del català del llibre, així com la pròpia construcció i estructura de les contalles versificades del bandoler franjolí, lo Floro.

“L’Institut Joaquim Blume és un centre de la xarxa pública del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, creat el curs 1991/92 per tal de facilitar la compatibilitat de l’activitat acadèmica amb la tecnificació esportiva dels nois i noies en edat escolar. Està ubicat en el complex del Consell Català de l’Esport a Esplugues de Llobregat.

Actualment ofereix els estudis del segon cicle de l’Educació Secundària Obligatòria (3r i 4t d’ESO) i els de Batxillerat de totes les modalitats (exceptuant l’artística). La major part de l’alumnat de l’Institut que cursa aquests estudis gaudeix, al mateix temps, d’una beca del Pla de Tecnificació Esportiva de Catalunya. Són nois i noies procedents de diverses comarques catalanes i de la resta del territori de l’Estat.

A més, el centre ofereix el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Animació d’Activitats Físiques i Esportives de dos cursos acadèmics de durada. La inscripció en aquest cicle és lliure, és a dir, els alumnes que el cursen no estan, en general, becats pel Pla de Tecnificació.”

Lluís Roig

Origen: Los Empresarios de Beceite reclaman una figura de protección natural

Origen: Varios alcaldes del Matarraña plantean la mejora de sus infraestructuras a Ramón Millán

Origen: Los nuevos antisistema