Skip to content
La Pepa Nogués ens convida a participar en una excursió per visitar una casa de palla i desprès un dinar tradicional.
El lloc és el Mas de la Llum d’Arenys i mos ensenyaran les tècniques de bioconstrucció.
Els interessats us heu d’apuntar al telèfon 676 30 70 21 abans del divendres 8 per la tarda.
 
El punt de trobada serà el local de l’ASCUMA (carrer Major, 4 de Calaceit) i el preu del dinar és de 20 €.
ASCUMA
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilitat Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

Facebook: Associació ASCUMA

Origen: Brecht (cultura i societat) | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 2 d’abril del 2016)

Bertolt Brecht va dur a terme els anys 30 una renovació important del teatre contemporani que va ser el que ell anomenà TEATRE ÉPIC. El Teatre Èpic és en essència narratiu, i té una forma expressiva com una faula o paràbola. No té un desenvolupament lineal amb un plantejament, un nus i un desenllaç. Funciona per escenes autònomes i no busca una culminació dramàtica ni emotiva. És, doncs, un teatre per pensar, però no en el sentit filosòfic del teatre de Camus o de Sartre, massa complicat per al públic senzill. Es tracta d’activar l´intel·lecte del públic popular, a base d’un notable sentit de l’espectacle (incloent els musicals o l´humor) i de transmetre una dialèctica social i cultural nodrida amb un important bagatge històric, artístic o científic. En dos paraules, és un TEATRE DIDÀCTIC.

El problema consisteix en que els mercats i els poders econòmics i polítics no en volen saber res de teatre didàctic, i qualsevol excusa és bona per no fer-lo. Si Brecht va topar amb la dictadura nazi (i la franquista a Espanya) ara tenim la dictadura del mercat; i el teatre brechtià és espectacular i, com el de Shakespeare, necessita d’un notable planter d’actors.

Quan era estudiant vaig gaudir del meu primer Brecht al Festival Inernacional de Teatro de Zaragoza: La evitable ascensió d´Artur Ui, i la vaig veure en alemany a càrrec del Berliner Ensemble. Eren els il·lusionants temps de la transició. Des d´allavons  tot el Brecht que he pogut veure ha estat a Madrid o a Barcelona. I és una pena (o vergonya) que  ciutats com Saragossa, Osca o Terol no puguin enriquir-se de muntatges de nivell de peces tan extraordinàries com la Mare Coratge, La Vida de Galileu (que s’acaba de representar a Madrid), o la meravellosa El cercle de guix Caucasià, per no parlar de peces d’influència brechtiana com l’excel·lent versió que José Luis Alonso va fer de la novel·la de Galdós Misericordia, amb la gran Mª Fernanda d´Ocón.Considero el teatre de Bertolt Brecht una necessitat cultural i social de primer ordre i vull afirmar que la cultura (i el teatre) no són un entreteniment per a rics.

Antoni  Bengochea

Origen: Un pregó a Aragó | maisseblog

Un pregó a Aragó

Compo Calaceit X01

Audio Player

[Cançó: Arrels

Àlbum: Fulles EP

Música i lletra: Eixam, grup de la comarca del Matarranya]

De sobte, quan eixíem de l’hotel per començar la ruta d’aquell dia, vam escoltar per uns altaveus i ben alt la música d’una jota. No pareixia de dins l’hotel perquè el so era fort i vaig preguntar a José de La Alqueria de Ràfels, el propietari d’on estàvem hospedats, que què era això.

Havia estat com una sorpresa, de sobte, a aquell lloc tan tranquil i silenciós. Una jota que sonava agradable i alegre i ens alegrava el dia de bon matí. José em va respondre que allò era un pregó, com si nosaltres sabérem què era això o ho escoltàrem tots los dies. Però no, era el primer que escoltàvem, encara que no seria l’últim en aquelles terres de la comarca del Matarranya.

A la nit, i després d’escoltar-ne algun altre més eixe mateix dia, ens va explicar que el pregó anava precedit per una peça de música, segons la informació que anara a contar-se. Allí a Ràfels l’encarregada era l’algutzila, que justament era la mateixa xica que ens preparava l’habitació. Tot quedava a casa. Jo ja m’ho havia imaginat quan vaig escoltar la seua veu, tan tímida com agradable, mentrestant anava explicant qui havia arribat al poble eixe matí.

No era més que el xic dels somiers, els calçotets i la roba interior. Tot al vint per cent de descompte. I allí es trobava, a la plaça del poble, davant de l’església i enfront del nostre hotel, una paradeta de calcetins, gorrets, roba interior i algunes coses més.

La veritat és que quan tens la sort d’escoltar un pregó d’estes característiques, et fa recordar, inevitablement, els moments de quan eres xiquet. En concret, a mi em recordava quan passava l’esmolador amb la seua harmònica pels carrers d’aquell Benidorm de fa més de trenta anys. I també quan passava l’home dels melons amb la seua megafonia.

Vam començar el dia amb un gran somriure, perquè era tan agradable que, l’única cosa que ens havia faltat, era haver-ho gravat.

I vam continuar amb la ruta de pobles i de llocs interessants fins que vam pujar a la part més alta de Calaceit, un dels pobles més bonics d’Espanya. I no ho dic jo, ho diu el tant sabut Google, però que, una vegada més, no ens havia fallat. I tant que era bonic! Com tots els de la comarca del Matarranya. Dalt de tot, al costat de les antenes, podíem divisar

Origen: El colegio de Calaceite reabre con otra caldera

Origen: Refranys de març

Refranys de març

  • Escrito por  Tomàs Bosque

Al març sempre l’hem tingut com un mes de poc fiar, una mica paregut a novembre i febrer, capritxós tirant a dolent, que quasi sempre el veiem sofrint en la pesada càrrega quaresmal, eixe sorollós costum que no hi ha

déu racional que mos lo tregue de damunt: Març habitual, un dia bo i un dia mal. Març marçot, que mata a la vella i a la jove si pot. Sol de març porta refredats. Abelles i bestiar boví pel març se sol morir. De flor de març, fruit no en veuràs. Març i cunyats ni regalats. Ser més variable que el març. Pasqua marçal, mortallera i fam. Pasqua marçal, o molt bé o molt mal. Pasqua nevada, primavera gelada. Quan el març fa de maig, el maig fa de març. Setmana Santa pel març, no la vulgues pas. Si no podes al març, no veremaràs. Quan l’oroneta no ve pel març l’hivern és llarg. Març marcer apedrega a sa mare en el carrer. Març marcedor, nit freda i dia amb calor. Pluja de març, dona faves i furta blat.
Però eixe clima canviant i inestable que en poques hores pot passar del sol tebiet al calabruix, també obre les portes a la primavera i el malcarat març acaba sent un temps important per als cultius, que comencen a remuntar la seva activitat biològica després de les geleres i el fred del cor de l’hivern: Març, la clau de tot l’any. Diu la vinya: “L’amo em planta, l’amo em poda, l’amo em lliga i el març em dóna la vida”. Quan pel març trona, l’atmella és bona. Març ventós fa l’abril plujós. Cada gelada de març, una ploguda pel maig. Pel març la verdor i per l’abril la flor. Pel març els presseguers en flor i els jóvens en amor. Setmana Santa marçal, molta pluja i temporal. A ningú ha d’estranyar que pel març comenci a tronar.

Presentat a Lleida un libre sobre el llegat de Moncada a la fraseología catalana | Mas de Bringuè

PRESENTACIÓ LLIBRE MONCADA IEI

Los autors i presentadors de l’acte amb l’alcaldesa de Mequinensa i Rosa Mª Moncada. (Foto: Sisco Castany)

L’Aula Magna de l’ Institut d’Estudis Ilerdencs a la capital del Segre va acollir el passat 30 de març la presentació del primer volum del llibre “Aportacions de Jesús Moncada a la fraseologia catalana”. Es tracta d’un projecte de gran envergadura que es va iniciar el 1989 en el qual va començar a col·laborar l’escriptor de Mequinensa i que té per objectiu la redacció d’un diccionari fraseològic que reunirà en tres volums i en una base de dades informatitzada el conjunt de fraseologies i frases fetes utilitzades en la totalitat de l’obra de Jesús Moncada.

Aquesta primera part d’aquest diccionari que edita Pagès Editors recull cinc-centes frases fetes no documentades pels diccionaris catalans més importants, una quantitat que representa més del 20% de tot el material reunit dels 7 llibres publicats  de Jesús Moncada. Una edició  excepcional ja que, tal com apuntava el filòleg hongarès Károly Morvay, “és l’únic autor de llengua catalana de totes les èpoques del que s’ha buidat i analitzat la fraseologia de tota la seua obra completa”, un fet que posa de manifest la riquesa de la prosa d’aquest escriptor  aragonès universal.

A la presentació, la directora de l’ Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida, Montserrat Macià, es va referir a la figura de l’escriptor de Mequinensa del qual ha dit “ocupa un lloc destacadíssim en les lletres catalanes”. Magda Godia, l’alcaldessa de la localitat natal de Jesús Moncada, va destacar la importància del llegat de l’escriptor també en matèria lingüística “aportant els girs de la nostra parla a la llengua catalana i això afegeix a la nostra llengua una dignitat més gran”.

Els articles d’aquest diccionari precisen la forma de les unitats d’aquestes frases, defineixen el significat, il·lustrant-lo amb un exemple, i informa si l’expressió figura o no en les obres lexicogràfiques catalanes publicades dins ara, Segons indicà l’editora de l’obra, Eulàlia Pagès, “totes les frases van acompanyades d’un fragment contextualitzat de l’obre de Moncada on aquesta apareix. Per a  Mercè Biosca, professora de Català de la Facultat  d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida i coordinadora del projecte, “l’estudi de la fraseologia de Moncada,  a més de la importància lingüística que té dóna molta informació sobre la manera de ser d’un poble i dels seus costums”.

La professora de la Universitat de Lleida Maria-Pau Cornadó, coautora també d’aquest projecte, explicà que “les frases moncadianes, moltes originals i inèdites en la literatura catalana  o emprades amb un significat diferent a altres autors,  “tan les referides  a persones, institucions com situacions sorprenent” tenen una funció desdramatitzadora dins la narració i converteix aquestes situacions, institucions i personatges en més humanes”

Jesús Moncada

Jesús Moncada va néixer a Mequinensa l’u de desembre de 1941 i va morir a Barcelona el 13 de juny de 2005. La seva obra, tal com es pot comprovar al ‘Racó ​​Moncada’ del Museu de la Història de Mequinensa, va més enllà de la narrativa i explora disciplines com la pintura i la fotografia, una àrea, que juntament amb l’escriptura, li va permetre salvaguardar la memòria de la desapareguda Mequinensa vella d’abans del pantà. Moncada, autor d’obres com ‘Cafè de la Granota’, ‘Camí de Sirga’ o ‘La Galeria de les estàtues’, va rebre, entre altres premis, la Creu de Sant Jordi, que atorga la Generalitat de Catalunya, el 2001 i el Premi de les Lletres Aragoneses el 2004, guardó que va recollir poc abans de la seva mort.

 Com cada any, el Departament de Cultura de la Comarca del Matarranya organitza l’activitat Quedaran les paraules, lectura col·lectiva per al Dia de Sant Jordi Torredarques. La Comarca del Matarranya dedica cada any esta activitat a escriptors de la nostra terra, per això tos demanem que participeu en esta magnífica activitat que posa de relleu la nostra literatura i la creativitat dels nostres autors. Tos podeu inscriure abans del 20 d’abril picant al telèfon 978 89 08 81 del Departament de Cultura de la Comarca del Matarranya; o al de l’Associació Cultural del Matarranya, 978 85 15 21.  També podeu enviar un email a: cultura@matarranya.org acmatarranya@gmail.com

ASCUMA
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilitat Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

Facebook: Associació ASCUMA

Origen: Valderrobres instalará una caldera de gas en la guardería municipal

Origen: Dos heridos en el choque entre un coche y una moto en Calaceite

Origen: Licantropia – El martes 5 de abril, en la EOI Alcañiz, conferencia…

Licantropia ha compartit la foto de EOI Alcañíz
foto de EOI Alcañíz.

Origen: Obert el termini de propostes educatives i culturals en aragonès i català | Lo Finestró

Natxo Lópes Susín, director de Política Lingüística

Natxo López Susín, director de Política Lingüística d’Aragó

La Direcció General de Política Lingüística del govern d’Aragó ha obert el termini per rebre propostes educatives i culturals tant en aragonès com en català per al proper curs 2016/2017. Amb aquesta iniciativa la DGA dóna llum verda a la seua nova modalitat educativa en què s’inclouen els idiomes que es parlen en diferents zones d’Aragó.
Les propostes es concreten en dos programes educatius que ja han llançat. D’una banda, es tracta del “Luzía Dueso”. Amb ell es vol acostar a les aules una oferta d’activitats científiques i humanístiques d’animació i difusió de la llengua aragonesa i les seues modalitats lingüístiques, adaptades a totes les àrees curriculars. D’altra banda, hi ha el programa “Jesús Moncada”, al que dóna nom aquest reconegut escriptor nascut a Mequinensa. En aquesta ocasió, es cerquen els mateixos objectius, però amb relació al català, com a llengua que es parla a la Franja.

Els sol·licitants podran presentar un màxim de tres propostes d’activitats i la convocatòria estarà oberta del 4 al 25 d’abril. Les iniciatives han d’incloure el títol de la proposta, una breu descripció de la mateixa així com els seus objectius. A més, també ha d’incloure una proposta didàctica (metodologia, recursos, durada, participació de la comunitat educativa …). En el mateix document també s’ha d’indicar l’àrea o àrees curriculars en les quals s’inscriurà i el nivell educatiu al qual va dirigit, entre d’altres qüestions.

La resolució de les propostes admeses es publicarà a la pàgina webhttp://www.educaragon.org i també es traslladarà a les associacions més representatives i que entre els fins estatutaris figuri la defensa i promoció de la llengua aragonesa i del català a l’Aragó. Entre elles destaquen al Baix Aragó Històric, l’Associació Cultural del Matarranya i l’Associació Clarió, formada per pares de la comarca del Matarranya

Hola chen,

Os recordamos que este viernes Los Azero, esta ya mítica banda de rock turolense, traerá su trabajo, MADE IN TERUEL, a la Sala Les Enfantsdonde les acompañarán el grupo “Santos y Rebeldes”.

Muchos lo pedíais y allí están. Azero regresa a Barna!!!

Os esperamos!

LOS AZERO
El nacimiento del grupo se remonta a 1996, cuando tres jóvenes (Kapi, Kikatxo y Miguelito) se juntaron para formar una banda en la localidad turolense de La Codoñera (Aragón). La formación no permaneció inalterable, al poco tiempo Miguelito (bajista) abandona la formación y se incorporan Manolo (guitarra) y Letxuza (bajo); con este conjunto con grabarían su primer disco, Rock de Pueblo,el cual tuvo una buena acogida y les abrió la puerta a conciertos por todo el estado. Años más tarde se une a la banda Juantxo, el tercer guitarrista, procedente del grupo Artrosis. Con esta alineación sacan 2 discos …Hay por qué Lutxar y Granja Humana que consolida el sonido Punk-Rock “de pueblo” que les lleva a acompañar a muchos de los grandes del Rock (Los Suaves, Barricada, Loquillo, Gatillazo, etc.). En 2005 se produce otro cambio de nuevo en las filas del grupo, Santi toma la base del grupo a la bateria y Manolo abandona el grupo. En 2007 lanzan al mercado Guillotina. Durante la gira “Letxuza” es substituido por Alfonso, que desde entonces les acompaña al bajo en la base rítmica. Manos Arriba siguiente disco en la trayectoria. Este cuenta con muchas colaboraciones, Fernando Madina de Reincidentes, Manolo kabezabolo, Raul de LOS GEN, Raquel Esteve, Fernando Mallen y un largo etc. Mas rápido, mas directo aunque con la primera balada del grupo (con una gran colaboración de Fernando de Reincidentes, que literalmente se sale). Sigue Buscando, con este título os invitamos a unirnos a una búsqueda, nos quiere sumergir en una multitud de reflexiones sobre nosotros mismos y sobre la vida. Seguir buscando en nuestro interior para mejorar, en definitiva profundizar. La genial portada del disco, creada por Javier Lobato, artista que ya colaboró con la banda en “Granja Humana” y “Guillotina”. Una metáfora visual que refleja la idea del disco: no te quedes en lo exterior, sigue buscando para encontrar. Han colaborado en él músicos de la zona, como Carlos Gracia de “Ixuquera” y Sergio Gasulla de “Los Draps”. La formación ha vuelto a cambiar, ahora contamos a la batería con @Marcelo Lema, un crack que sustituye a otro crack @Santi Colomer, en nuestro 7º hijo Made In Teruel nuestra manera de reivindicar la forma de hacer rock en estas tierras inhóspitas. Con mas ganas de hacer llegar al público nuestro particular “ruido”. En 2016 se une a Azero un nuevo guitarrista, Txuri, también residente en La Codoñera, volviendo así a la formación original con 3 guitarras.
 
MADE IN TERUEL EN DESCARGA. 
Ya ha pasado mucho tiempo desde que sacamos el nuevo disco y creemos que el que ya no lo ha comprado no lo va a hacer. Así que hemos decidido facilitaros la descarga para que las canciones lleguen al mayor número de gente posible, que es nuestro objetivo. Que lo disfruteis mucho!!!
Viernes 1 de abril, 21:30h.
Sala Les Enfants

Carrer de Guàrdia, 3,
08001 Barcelona
http://lesenfants.es/

Origen: El Gobierno de Aragón confirma que prepara nueva Ley de Lenguas – Diario de Teruel

“Se intentará que sea una norma de consenso”, indicó el Ejecutivo

Maribel S. Timoneda

22/03/2016

El Gobierno de Aragón PSOE-CHA redactará una nueva Ley de Lenguas y derogará la actual, según indicaron fuentes del departamento de Educación, Cultura y Deporte, tras conocerse que el Tribunal Constitucional ha desestimado el recurso de inconstitucionalidad presentado en 2013 por medio centenar de diputados del Congreso contra la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, aprobada en las Cortes por los grupos parlamentarios de PP y PAR.

Fuentes del departamento de Educación explicaron que el Ejecutivo autonómico intentará que la próxima sea ?una ley de consenso y lo más acordada posible?, si bien no avanzaron plazos sobre su desarrollo normativo, esto es, el ?compromiso? existe, pero no tiene fecha. La Ley vigente de 2013 -apoyada por PP y PAR- sustituyó a la aprobada por las Cortes en 2009 -respaldada por PSOE y CHA.

En cualquier caso, las mismas fuentes señalaron que la nueva ley ?reconocerá la realidad lingüística de Aragón y denominará a las lenguas minoritarias de la Comunidad como catalán y aragonés junto con sus diferentes variedades dialectales?. Esta es la principal diferencia con respecto a la Ley de 2013 vigente, pues la norma de PP y PAR introdujo los términos Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica (aragonés) y Lengua aragonesa propia del área oriental (catalán) para referirse a las lenguas no oficiales habladas en Aragón. En cualquier caso, ambos circunloquios dejaron de tener validez el pasado 28 de enero, después de que el Gobierno aprobara una disposición adicional a la Ley de Acompañamiento de los Presupuestos de Aragón para modificar el artículo 4 de la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés. Esta reforma supuso la recuperación de las denominaciones aragonés y catalán para las lenguas minoritarias propias de Aragón que la Ley de Lenguas de 2013 dejaba sin identificar en todo su articulado.

Desde el Ejecutivo PSOE-CHA no entraron a valorar la sentencia del Tribunal Constitucional de la semana pasada que rechaza la inconstitucionalidad de la Ley de 2013, puesto que la intención del Ejecutivo, según puntualizaron, es redactar una nueva norma en esta legislatura. De la misma manera, consideraron que el compromiso del Gobierno con una nueva legislación en materia lingüística se ?comenzó a materializar? con la creación de la dirección general de Política Lingüística, integrada en el departamento de Educación.

Origen: Europa premia al Paisaje de los Olivos Milenarios de la Taula del Sènia

MAGAZIN 2 d’abril de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Què ens impulsa a comprar, i comprar…???”. Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Rafale Fontanet i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Espais Naturals. Vicente Roc
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros.
13:40- 14.- Entrevista a Anne; holandesos al Baix Aragó Casp.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Rafel Fontanet, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Vicente Roc, Lifo Ros, Néstor Fontoba, Marcos Calleja, i Elías Satué.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja