Cap. 15 – 19/08/2014 21:32 – Segunda oportunidad – Aragón TV A la Carta.
Asimismo, el programa de Aragón TV sigue el día a día de Estefanía y Miquel, una pareja gerundense, que siempre había querido vivir en la montaña y en contacto con la naturaleza. Un día tomaron la decisión de instalarse en una pedanía de Arén (Huesca), rehabilitar una antigua masía, y convertirla en un lugar para vivir con sus dos hijas y para impartir talleres relacionados con la naturaleza.
▶ HOMENATGE A DESIDERI LOMBARTE A VALLIBONA – YouTube.
El dissabte 16 d’agost de 2014 dins dels actes d’Artistes a la fresca, Vallibona va voldre també fer un homenatge a l’autor del Matarranya el pena-rojí.Desideri Lombarte i Arrufat dins de l’Any Desideri que commemora els 25 anys de la mort del poeta i escriptor que va escriure entre d’altres “Pena-roja i Vallibona pobles germans” l’obra de teatre que es representa cada 7 anys a Pena-roja de Tastavins, en la Rogativa.
A la plaça del mirador es van llegir uns poemes. Tere Salom en va llegir un fragment de”Memòries d’una desmemoriada mula vella”
“Esfendemos es luenguas” recomana acompanyar el currículum de les llengües pròpies d’Aragó amb polítiques de socialització en català i aragonès
Després que al maig aparegués en el BOA les reformes fetes pel Govern d’Aragó en el currículum aragonès d’educació, creiem que, encara que és un bon principi, no resoldrà els problemes de substitució lingüística, i que cal acompanyar-lo amb polítiques de conscienciació i socialització pel que fa a les llengües pròpies d’Aragó.
Som conscients que sense polítiques d’immersió i foment d’aquestes llengües, no s’aconseguirà revertir la situació generada durant segles de minorització.
La socialització i ús de les llengües minoritàries no és una facultat innata que apareix de sobte en a carrer, només perquè un parell de voluntaris insisteixin en això.
Propostes com a “Parella en aragonès” o estades de “pràctica”, són des de fa dècades subvencionades per institucions locals i autonòmiques catalanes i basques (¡algunes inter-mancomunitats!).
L’educació i l’alfabetització d’adults no pot deixar de la mà d’un voluntarisme que no pot més. Sabem de l’experiència i dificultats d’aquest tipus d’educació, fins i tot en territoris on les llengües minoritzades gaudeixen de suport econòmic.
La situació social de llengües com l’aragonès i el català a Aragó, i la seva evolució, no cal estudiar-la d’aquí a alguns anys, o esperar els resultats de les escasses classes incloses en el currículum de les llengües pròpies d’Aragó.
Per l’experiència d’altres territoris semblants a nosaltres, amb moltes similituds, ja sabem els passos a donar. Hi ha un munt d’estudis que saben com abordar la pressió d’una llengua tan potent com el castellà. En els mitjans de comunicació, en a carrer oa casa.
Us posem tres exemples amb vídeos de campanyes començades a Catalunya, Galícia i Govern basc CAV per fomentar l’ús de les seves llengües minoritàries. Malgrat els esforços en educació durant aquests darrers 30 anys, l’ocupació al carrer no augmenta proporcionalment:
En el cas del català a Catalunya, mentre que el coneixement parlat és del 84,7%, l’ús de la llengua a casa és 45% i al carrer del 50%.
El repte és superar les barreres, per exemple, per a l’ocupació de l’euskera en una població de menors de 20 anys on el 70% ja sap euskera. Una pujada de 50 punts en 30 anys fruit de l’ensenyament. Però que els trams d’edat superiors no aconsegueixen augmentar el 20% d’ocupació al carrer, i una mica més a la feina, oa casa. Problemes de socialització que són els grans reptes que l’aragonès y el català a l’Aragó hauràn d’abordar, també, el més aviat possible.
Mentrestant veiem la reacció a aquest problema en ajuntaments com el de la Vall d’Echo (PSOE) amb la seva nova pàgina (valledehecho.es) sense ni un gest a l’aragonès cheso, ni tan sols una activitat. Molt ens temem que és un tema que cal afrontar de seguida.
II Alifara Clarió, Beseit dijous 21 d’agost
NOTA DE PREMSA: II ALIFARA CLARIÓ.
ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
Beseit, dijous 21 d’agost de 2014
Contacte:
Portaveu i President de Clarió: José Manuel Aragonés, tel. 649850516
Secretària: Pepa Nogués, tel. 676308021, pepanogues@gmail.com
El proper dijous tindrà lloc a Beseit la II Alifara infantil que organitza anualment Clarió, una associació de pares del Matarranya dedicada a la promoció i conservació de la llengua catalana entre els menuts com a llengua materna. Amb el títol: “Estimem la nostra llengua”, s’ha organitzat una festa amb tot tipus d’activitats. Al matí hi haurà una excursió al riu per a explorar els animalets que hi viuen i conèixer amb lupa la conservació del riu Matarranya. A continuació, els participants podran col·laborar en la creació d’una escultura col·lectiva amb pedres del riu que representarà el cranc autòcton, una espècie protegida molt valorada que tenim als nostres rius. Després del dinar i l’assemblea per als socis, a la tarda tornaran els actes per a tothom amb una berena popular i la fantàstica actuació del mag Zapata.
Totes les activitats són gratuïtes. En la jornada han col·laborat l’Ajuntament de Beseit, la Comarca del Matarraña/Matarranya i la Caja Rural de Teruel.
Clarió es va formar ara fa 3 anys de la mà de diverses famílies de la comarca després de detectar la important pèrdua en la llengua materna dels xiquets en l’actualitat i per a reivindicar la responsabilitat dels governs de garantir la conservació de la llengua. En l’actualitat, els escolars de primària només reben una hora setmanal de la seua llengua materna, i com a asignatura optativa, la qual cosa és insuficient per garantir el coneixement oral i escrit de la seua llengua.
PROGRAMA
II ALIFARA CLARIÓ. ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
Beseit, dijous 21 d’agost de 2014
– 11:00h EXCURSIÓ: ‘ANEM A EXPLORAR AL RIU MATARRANYA’. Coneixerem la fauna i flora del riu i mirarem amb la lupa.
(Públic familiar, per a totes les edats. Sortida: Plaça de Beseit).
– 14:00h Dinar de convivència per als socis i simpatizants a l’Assut de Beseit. (Porteu el dinar i el banyador.)
– 18:00h BERENA i actuació espectacular del ‘MAGO ZAPATA’ a la Plaça de Beseit. (Per a tots els públics)
Al llarg de tot el dia hi haurà un punt d’informació de l’associació ‘Clarió’ i una paradeta de llibres en català a la Plaça de Beseit.
Totes les activitats són gratuïtes. Us esperem!
Organitza: ‘CLARIÓ’ Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català.
Col.laboren: Ajuntament de Beseit- Comarca del Matarranya- Caja Rural de Teruel
Torredarques: 8.250 quilos de germanor | Comarques Nord.
Quan pesa el nostre poble? S’ho ha preguntat algú alguna vegada? A Torredarques, sí. El municipi del Matarranya va obrir ahir a la tarde les seues Festes Patronals en honor a Sant Bernat. I per encetar estos quatre intensos dies de festejos, la Comissió de Festes va immortalitzar una foto de família molt original. Veïns i veïnes de totes les edats, del més menut al més gran, es van concentrar a la bàscula del municipi per fer una pesada popular. El resultat, 8.250 quilos de germanor entre els, aproximadament, 140 veïns que ahir eren presents a la vila. Una forma curiosa d’obrir les Festes Patronals, que ahir van acollir el volteig de les campanes, la traca de l’inici de festa i esta foto familiar a la bàscula.
Des de la Comissió de Festes, Carles Terès va explicar que “va ser una idea de l’Olga, també de la Comissió, per saber quanta matèria urbana tenim a Torredarques”. Més de 8.250 quilos de poble que esperen viure unes intenses Festes Majors. De fet, són uns dies molt bonics, “perquè la gent s’ho passa bé i tu contribueixes a que s’ho passen bé”, va recalcar Terès. Enguany, les Festes Patronals duraran quatre dies. “Enguany cauen entre setmana, i crec que estarem molt en família”. Unes festes que avui tenen el seu dia gros. El 20 d’agost és Sant Bernat. “Som escrupolosos, i Sant Bernat és intocable”. Unes Festes Patronals on “la gent del poble no hi faltarà”, encara que de fora “potser en trobem en falta”. Dissabte també serà el FesTA.
En data 3 de juliol de 2013 es va signar el protocol de coordinació entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Ensenyament, i la Comunitat Autònoma d’Aragó, per al desenvolupament d’accions coordinades en matèria d’educació. El Govern d’Aragó, en data 3 d’octubre de 2013, va publicar l’ordre del “Consejero de Presidencia y Justicia, por la que se dispone la publicación del protocolo de coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalitat de Catalunya, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación”, mentre que el Departament d’Ensenyament va publicar el 3 de març de 2014 la resolució ENS/543/2014, per la qual es dóna publicitat al Protocol de coordinació entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Ensenyament, i la Comunitat Autònoma d’Aragó, per al desenvolupament d’accions coordinades en matèria d’educació.
Fins aquí res que no sigui normal perquè és la continuïtat d’un protocol de col·laboració en matèria educativa que data de 2010, i que, en el fons, era la culminació del treball conjunt entre ambdues administracions durant força anys (escoles d’estiu, intercanvis de materials, d’alumnes, de professorat, de formació…).
(…)
Nota: la “molt” aragonesa presidenta del Govern d’Aragó Luisa Fernanda Rudi en un acte contra el català en la legislatura passada.
El que no deixa de sorprendre és que, malgrat les declaracions que hem anat sentint des que governa el PP a l’Aragó i malgrat la llei que ells mateixos han aprovat com a llei de llengües, on s’obvia clarament el nom de català per al català de la Franja, en el text de l’acord queda molt clar quina és la llengua de la Franja…
Efectivament, aquí en teniu alguns exemples:
Entres les actuacions, es destaca, literalment…
“f) Facilitar l’aprenentatge del català i la innovació educativa referida a aquest aprenentatge.
g) Promoure la difusió, l’intercanvi i la producció d’eines pedagògiques en català.
h) Establir acords d’homologació dels estudis de català realitzats en l’ensenyament reglat”.
Pel que fa als intercanvis i comissions de servei del professorat…
“El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el Departament d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern d’Aragó es facilitaran la concessió d’intercanvis i comissions de servei de professorat de català dels centres on s’ofereix aquest ensenyament, respectant en tot moment la normativa d’aplicació. Les retribucions dels comissionats aniran a càrrec del Departament que ho sol·liciti”.
Tot plegat, si no fos dramàtic, faria riure… L’evidència no es pot amagar ni que es vulgui, perquè la realitat és la que és i, a hores d’ara, ningú de la Franja no entendria que el es fa a les escoles i als instituts no és català…
El discurs del colonitzat lingüísticament.
A l’hora d’imposar una llengua, un dels mecanismes que més s’ha fet servir és el de fer creure als parlants de les llengües que es volen minoritzar (o, senzillament, fer desaparèixer) és que la nova llengua que han d’aprendre (i fer seva) és la millor per expressar el progrés, la modernitat, el pensament… És l’èxit del francès a l’Estat francès, de l’italià a l’Estat italià o de l’anglès al Regne Unit… I en el fons és el cert fracàs de l’espanyol a l’Estat espanyol, en el qual les seves classes dirigents no han sabut convèncer, seduir… o, si voleu, imposar la seva llengua al conjunt de l’Estat…
Aquesta percepció de la llengua imposada (i de la pròpia llengua) no té res a veure amb la llengua que es parla: l’alemany o el neerlandès són llengües clarament minoritzades a França, mentre que són llengües plenament normalitzades en els estats alemany i holandès. A Còrsega, actualment a l’Estat francès, malgrat que els corsos parlin “més italià” -són d’arrel toscana- que no pas els sards, els ladins, els friülans o els parlants d’algunes variants italianes molt allunyades lingüísticament del toscà -la base de l’estàndard de l’italià modern-, com podrien ser-ho el sicilià, el napolità o el vènet, el cors pot ser percebut com una llengua de segona enfront del francès.
Una altra constant en aquestes situacions és la de trobar sempre “indígenes” disposats a lloar la llengua dominant, la llengua dels dominadors…
I aquest és l’exemple que us volem comentar, el de Ramón Meseguer Albiac , professor d’universitat, doctor en filosofia i psicòleg clínic-psicoanalista. La seva formació es va desenvolupar des de 1957, successivament, a la Goethe Universität de Frankfurt, Tavistock Institute de Londres, ANDHSA i ARIP de París i HERNSTEIN de Viena. Parlava i escrivia en alemany, francès, català, castellà, anglès, llatí i grec antic.
El pare de Ramón Meseguer era de Mont-roig de Tastavins i la seva mare de Nonasp. (ambdós pobles a la comarca del Matarranya), per tant, se suposa que era catalanoparlant familiar. Com que el pare de Ramón Meseguer era cap d’estació i anava canviant de lloc, Meseguer va néixer a Quinto d’Ebro (prop de Saragossa). Va viure bona part de la seva vida a Barcelona.
Va pertànyer a diverses societats: American Group Psicotherapy Association, l’Associació espanyola d’Història de la Psicoanàlisi i membre de l’EIT (European Institut for Transactional exercices in group developement). Va realitzar diferents activitats com a professor de dinàmica de grups en diversos centres d’Europa. Des de l’any 1968 es va dedicar a la psicoanàlisi individual i de grup. També va impartir conferències com a activitat periòdica en diferents institucions de diversos països europeus.
Va publicar Maestros Alemanes. Selección y Estudios. Editorial Planeta,1965, Ontología, ética y psicología, 1956 (Texto Bachillerato); Los españoles y el grupo, 1976; Las motivaciones inconscientes en la toma de decisiones, 1977; Group Dynamics and Society, 1980; El estrés en el hombre de empresa, 1986 i va realitzar recensions sobre llibres de psicoanàlisi de grup a l’Internacional Journal of group Psychotherapy de Nova York.
Per tant, no estem parlant d’algú que no conegués llengües ni que no tinguis estudis, sinó ans al contrari. Doncs bé, en el llibre Los españoles y el grupo (Barcelona: Editorial Dirosa, 1976), arriba a dir, principalment en el capítol que duu el clarificador títol de “Sobre la comunicación en castellano o una maravillosa forma de hablar”, aquestes autèntiques barbaritats lingüístiques, que situen el castellà per damunt d’altres llengües :
“Atención al castellano: percibido por oídos extranjeros, alemanes, belgas, ingleses, suecos y otros europeos más nórdicos, el castellano suele producir dos tipos de impacto, uno de ellos un impacto serio, noble, digno, caballeresco; otro un impacte duro, ruidoso, de cacharrería férrea que entrechoca. Más tarde, los que logran sobrepasar esta primera impresión de ferretería traqueteante acaban por descubrir la noble seriedad del castellano”. (pàg. 78)
“El castellano es una lengua muy engañosa, aparentemente simple en la gramática donde solamente se presenta la dificultad del subjuntivo, pero difícilmente dominable en la riqueza de la frase, y casi insuperable en la estrategia del sustantivo y del matiz del adjetivo. A lo que se viene a sumar la dignidad de la música que, en mi opinión, solamente se llega a captar oyendo a la gente de los pueblos, de los pequeños pueblos castellanos…”. (pàg. 78).
“Las palabras y las frases de los cuadros lingüísticos del castellano tienen con mucha frecuencia el sonido equivalente a las pinceladas y a las figuras de Vel´ñazquez, donde la luz es transparente y donde la palabra es sonora, sonoramente impresionista”. (pàg. 78).
“Del hablar, las gentes de la península han hecho un arte extraordinario. Filólogos alemanes, al estudiar, comparativamente diversas lenguas europeas, llaman a la lengua española, desde el punto de vista de la fraseología, «selva virgen».” (pàg. 81).
“Es tan entrañable la estructura oratoria de nuestro lenguaje que incluso los individuos y los grupos que menos tienen en su vida cotidiana a la retórica, los negociantes, especialmente los negociantes catalanes (…), hombres prácticos intuitivos, relacionados, decididos, prosaicos, sentimentales, pero con poca facilidad de palabra, ninguna tendencia a la oratoria, y en general incapaces de retórica, estos mismo individuos[1], cuando un profesor, un consultor, un ministro les habla con retórica emocional y acertada se sienten profundamente afectados, halagados, complacidos, y acaban diciendo ¡qué bien habla este señor!” (pàg. 83).
“El castellano tiene una gracia dificilísima de alcanzar: la colocación exacta del sustantivo. Colocación exacta que muy pocos escritores ha llegado a manejar con la sabiduría y la inspiración que exigen la interna entraña del castellano”. (pàg. 83).
(…)
El 2006, en una entrevista al diari ABC de Sevilla, afirmava que, arran d’un estudi psicoanalític que estava fent sobre el flamenc, es podia dir que “El duende del flamenco es superior, en estado de trance, en calidad y profundidad, a otros folclores”. No tan sols el castellà és una llengua superior, sinó que també ho és la cultura associada a aquesta llengua.
Arran de la seva mort, s’ha publicat la seva obra literària, que s’ha presentat a Barcelona i, és clar, a Saragossa. S’imaginen quina era la llengua literària d’aquest autor?
[1] Les cursives són de l’autor.
Programes de festes | Viles i Gents.
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 2 d’agost del 2014)
A punt de tornar les festes majors, arriba puntual a casa lo programa corresponent. Se pareix als dels anys anteriors. La tapa és lo dibuix guanyador del concurs celebrat entre els escolars: enguany està la torre, segurament l’edifici més repetit, per més emblemàtic, al llarg de la història dels programes. Les pàgines centrals contenen les fotos de les “dames d’honor”, grans i xicotetes, i les envolten un llistat dels actes programats. No falta la salutació de l’alcalde, que fa balanç de lo que ha pogut fer i projecta lo que farà, i a continuació escriuen lo capellà, una mestra i també –enguany— algun veí important a la política o en algun àmbit professional: tenen l’estrany títol “saluda de…” en lloc del corrent i correcte “saludo”. Per suposat, ningú escriu en català, la llengua de comunicació habitual al poble que es pot estudiar a l’escola de forma optativa dins del marc legal vigent a l’autonomia aragonesa. Pocs però més interessants són los articles que revisen algun aspecte de la història local i de les tradicions populars o que es detenen en coses curioses de la vila. La majoria de les pàgines les ocupen anuncis comercials de tendes, bars i negocis locals, tot i que han anat reduint-se estos raders anys de crisi.
En format només ha canviat lo blanc i negre inicial pel color que ara tenen les pàgines institucionals i alguns dels anuncis, segurament més cars. Los actes són també els mateixos: ball a la plaça i a la glorieta, processó patronal, carreres pa grans i xiquets, estirar la corda, partit de futbol amb rivals de la zona, festival de jota, bou de foc, berena popular, focs artificials des del riu… La gent se mudarà, enramarà les cases, prepararà bons dinars i farà penyes. En certa manera, resulta tranquil·litzador que tot continuo igual que sempre. L’únic afegit últimament és la disco-mòbil pals jòvens, que preferixen tancar-se a les seues penyes i apareixen en algun moment avançat de la nit, lluny dels balls de l’orquestra. Única i significativa novetat d’un divorci generacional irreversible.
María Dolores Gimeno
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.