La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
¿De que tiens miedo, Aragón? | Arredol.
O pasau 21 d’agosto se celebró “Alifara”, una chornada en esfensa d’o catalán en Bezeit.
Pepa Nogués
O pasau 21 d’agosto, dende Clarió- Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català organicemos a 2ª Alifara Clarió en Bezeit. Estió una chornada fiestera infantil y familiar que, baixo lo lema “Aimamos a nuestra luenga”, contó con diversas actividatz populars ta conoixer o patrimonio natural y cultural, actuación de machia incluyida, y que remató con una gran mural mosaico, adedicau a la luenga.
Clarió somos una colla de familias d’a comarca d’o Matarranya preocupadas por a supervivencia d’a nuestra luenga. Hemos parau cuenta de que os nuestros fillos prencipian a no fer servir a suya luenga materna de traza informal, ta charrar entre ells. Mesmo más, quan charran en catalán, fican a-saber-las parolas freqüents en castellano (todas as de l’entorno d’as TIC y informatica, por eixemplo). As cosas han cambiau de quan yeramos chicotz. Nusatros vivibanos una situación de clara diglosia, tenebanos una luenga formal que yera lo castellano y unatra informal que yera lo catalán, pero encara que adintro d’o cole charrabanos en castellano, en o patio y difuera febanos servir a nuestra luenga materna. Y asinas, encara que fendo servir muitos castellanismos hemos manteniu la luenga materna.
Pero ista transmisión ya no ye guarenciada t’as futuras cheneracions porque ixe modelo basau en a familia y en a oralidat ya no ye prou. A escolarización más luego (antesmas a los 3 y agora a los 0 anyos) y l’aumento de servicios t’a catrinalla en o mundo rural (extraescolars, escuelas d’estiu….) estando que tienen por costumbre fer servir lo castellano como luenga cutiana, han iu achiquindo as posibilidatz de contacto d’os chiquetz con a suya luenga materna y aumentando lo tiempo de relación con a suya collas de pares en castellano. Antimás, o feito de que a luenga escrita fuese antesmas nomas en castellano no teneba mayor trascendencia ya que o suyo emplego yera radiu en a sociedat tradicional, pero agora ye una constant en as nuestras relacions, mesmo entre amigos con o whatsapp. Son alarmas que fan viyer un claro periglo de substitución lingüistica.
En Aragón se charra catalán como luenga materna dende fa más de 850 anyadas en 50 poblacions situadas en a zona oriental, bellas 45.000 personas. De l’arabe pasemos a lo catalán porque yera a luenga d’os nuestros repobladors cristianos. En 1707 nos viedaron d’escribir-lo y mientres o periodo d’a dictadura mesmo charrar-lo. Con a restauración d’a democracia y a Constitución espanyola de 1978 cada comunidat autonoma tien a obligación de parar cuenta d’as atras luengas que se fan servir en o suyo territorio antimás d’o castellano y guarenciar a suya conservación. Asinas ye escrito en l’Estatuto d’Autonomía d’Aragón de 1982. en l’ambito internacional, existen a lo menos quatre tractaus que tamién obligan a los gubiernos a protecher as luengas minorizatas: O Pacto Internacional d’os Dreitos Civils y Politicos (1966), A Convención sobre os Dreitos d’o Nino(1989); A Convención relativa a las Discriminacions en a Esfera de l’Amostranza (1960) (istos tres de Nacions Unidas); y a Carta Europea d’as Luengas Rechionals y Minoritarias (1992), d’o Consello d’Europa.
Pero tot y habendo obligación, dimpués de más de tres decadas o gubierno d’Aragón contina sin tener os instrumentos y accions que calen y a mayoría d‘os nuestros estudiants rematan a suya educación secundaria obligatoria analfabetos en a suya propia luenga. Manimenos, a resta de comunidatz de l’estau que charran catalán sí han normalizau a suya situación lingüistica: en Catalunya, Balears y Valencia. Tamién atras comunidatz con luenga propia lo han feito, como Galicia y o País Vasco.
En Aragón, a luenga materna catalana en o sistema educativo contina igual que quan s’implantó en 1984: una hora a la semana en as escuelas d’o Matarranya de primaria como asignatura optativa no ye prou ta guarenciar as suyas competencias lingüisticas en a luenga maternas y, con ixo, a continidat d’a luenga. Quan a mia filla prencipió a charrar tenendo 2 anyadas y lo fació en castellano me ploró l’alma. No porque no me fese goyo lo castellano, no se tracta d’ixo, sino porque sñe que ello ye conseqüencia d’o no desenrollo d’a democracia y puet tener as grieus conseqüencias d’o disapareixer d’una luenga y con ella d’una cultura.
No negaré a complexidat de tractar as luengas y as identidatz, pero si la resta de comunidatz lo han conseguir por qué Aragón no. Ye una comunidat pionera en muitos aspectos de cultura, ecolochía y educación. No ye un problema de incapacidat. Tampoco no’n ye de consenso social, entre o 75 y o 100% d’os pais d’o Matarranya inscriben a los fillos suyos en l’asignatura de catalán en primaria, sin estar obligatoria. Alavez, ¿por qué dimpués de más de tres decadas os gubernants d’Aragón son estaus incapables de solucionar o tema? A resta lo han feito.
Plegaus en iste punto, puet estar que belun encara se pregunte por qué en o 2014 cal una asociación de pais adedicada a cusirar a supervivencia d’una luenga. Yo tamién me lo pregunto. ¿De qué tiens miedo Aragón?
Pepa Nogués
Antropologa y mai. Miembro de Clarió-Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català
La Portellada, 25 de agosto de 2014
Rock in Río Bergantes
- Escrito por Eva Bielsa
El grupo bajoaragonés de rock Azero grabó el domingo en el río Bergantes el videoclip de su próximo single ‘Made in Teruel’. Los Azero animaron a los vecinos, mediante las redes sociales, a que participaran en el rodaje. Acudieron alrededor de 40 personas que se embadurnaron de barro para protestar ante el olvido de los pequeños pueblos de Teruel.
Existen diferentes formas de llamar la atención y denunciar así la situación que viven muchas personas en el medio rural. Una de las más originales es invitar a todo un territorio a bañarse en barro para participar en la grabación de un video clip reivindicativo. Así fue la grabación de ‘Made in Teruel’, el próximo single del grupo bajoaragonés Azero.
La banda de música hizo un llamamiento en las redes sociales hace unos días por el que invitaban a vecinos y visitantes a participar de extras en la grabación. Para no contrariar al verso del single «estamos los que estamos, para mal o para bien», los bajoaragoneses estuvieron allí. Muchos fueron los vecinos de las localidades anexas al río Bergantes que estuvieron presentes el domingo por la tarde. También turistas, que pasaban por ahí y se quedaron para participar en el rodaje.
El barro, el protagonista
A los chicos de Azero se les ocurrió realizar un videoclip embadurnados de barro en el propio río a raíz de las fotografías tomadas para promocionar su séptimo álbum. «La idea se nos ocurrió un poco de broma y pensábamos que no iba a venir nadie», afirma Jorge Pérez, miembro del grupo. En cambio, aparecieron alrededor de 80 curiosos entre turistas, vecinos e, incluso, bañistas, de los que 40 se atrevieron a embarrarse en el Bergantes. «Vino mucha gente de Aguaviva porque los miembros de la plataforma ‘El Bergantes no se toca’ se implicaron muchísimo. Nos ayudaron a organizarlo, montaron un chiringuito con bebida fresca y nos ayudaron a instalar los aparatos», explica.
‘Made in Teruel’ es una canción reivindicativa que protesta por la falta de ayudas que reciben los vecinos turolenses. «El significado de la canción es que en Teruel, como estamos poca gente, no nos tienen en cuenta y se pone en relación con el Bergantes. Así apoyamos la causa», argumenta Jorge.
La diversión fue la protagonista de una tarde veraniega pasada por agua y tierra en la que, además de denunciar una situación, se consiguió unir a muchos vecinos bajoaragoneses bajo una misma causa.
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, està treballant en una nova jornada de reflexió i debat, que enguany girarà al voltant del jaciment romà de Vil·la Fortunatus, situat a Fraga. L’objectiu de la jornada és cridar l’atenció sobre el valor intrínsec de les restes i sobre les diverses possibilitats d’explotació i difusió del jaciment (declarat Bé d’Interès Cultural pel Govern d’Aragó l’any 2004), de cara a contribuir a l’atracció d’una més gran quantitat de visitants i del foment del turisme cultural. La jornada tindrà lloc el dissabte 27 de setembre, coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni.
Amb aquest motiu, un grup de membres de l’IEBC s’ha desplaçat recentment a visitar les vil·les romanes més properes geogràficament –la de la Loma del Regadío a Urrea de Gaén (Terol) i la de La Malena a Azuara (Saragossa)– amb la intenció de conèixer de primera mà la situació d’aquests jaciments i la gestió que se’n fa.
El programa de la jornada Cinga dedicada a Vil·la Fortunatus es farà públic en els propers dies.
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
iebc(arrova)iebc.cat
http://asociacionculturalbardisa.wordpress.com/2014/07/21/la-decepcio-del-correfoc/.
La Decepció del Correfoc
Probablement, molts us vau sentir decebuts al contemplar l’actuació del ‘Correfoc’ executada pels Diables de Lleida, el dissabte 19 a les 23 hores, dintre de la Festa Jove.
Nosaltres també, tot i que sabíem què veuríem. I ho sabíem perquè, tot i haver estat durant tres setmanes gestionant el permís pertinent amb la Delegación Territorial de la DGA de Huesca, la falta de voluntat política i/o administrativa per la concessió del mateix ja s’havia plasmat en diversos moments. Des de La Bardisa, com a organitzador, s’havia remès els diferents documents sol·licitats per la mateixa Delegació, així com qualsevol modificació sobre els mateixos que s’havia requerit.
No sols això; en alguns moments va quedar patent a les conversacions mantingudes amb aquest organisme el poc interès envers la realització d’actes culturals que utilitzin alguna denominació en llengua catalana o puguin tenir qualsevol vincle català.
Fins a l’últim moment es va insistir i facilitar documentació a la Delegació per tal d’aconseguir el corresponent permís, amb especial col·laboració per part de l’Ajuntament d’Alcampell. Tot i la gestió de l’organització facilitant tots los documents requerits, aquesta manca de voluntat per part de l’organisme pertinent va fer que s’hagués de replantejar l’espectacle, per tal d’evitar qualsevol demanda per la falta d’autorització. Així és com, el divendres 18 a la tarda, la Bardisa i los Diables de Lleida van acordar un espectacle lliure de pirotècnia, davant la perspectiva de realitzar-lo o bé sense autorització, o bé no realitzar-lo.
Per això, l’espectacle que vam veure dissabte distava molt del que tots esperàvem. Tant el públic, com l’organització i els mateixos Diables.
Només mos queda donar les gràcies a l’Ajuntament pels esforços i suport, i demanar disculpes a tots los assistents, que no van poder veure l’espectacle que ells esperaven.
5 Marxa Baix Matarranya / Nonasp.
Com cada any estem molt il·lusionats en l’organització de la Quinta Marxa Baix Matarranya/ Nonasp.
Enguany hem preparat el recorregut amb les mateixes ganes i il·lusió dels darrers anys.
Valorem que la maxa passi per zones ZEPA i LIC i esperem que els participants respecten l’entorn i puguin gaudir del paissatge que ofereix el terme municipal de Nonasp, juntament amb el seu patrimoni agrícola i rural.
Marxa puntuable a la 9ª COPA i 9ª LIGA de Andadas Populares de Aragón.
Recorregut curt: 12 km.
Recorregut llarg: 21 km.
Termini màxim de inscripció: fins el dimecres 1 D’OCTUBRE DE 2014
PLACES LIMITADES A 400 PERSONES
OFERIM
Avituallaments sòlids i líquids al llarg del recorregut.
Assistència sanitaria i punts d’abandonament.
Informació e indicacions a través de voluntaris.
Record i dinar.
MÉS INFORMACIÓ: 876 63 50 05 – 669 26 56 34
ALLOTJAMENT:
Alberg Municipal – Ajuntament de Nonasp – 976 636 001
Allotjament Rural La Presó de Nonasp – 618 553 784
Durant tot el matí es podrà visitar gratuitament el Museu Etnològic
“Esfendemos” denuncia Concurso de relatos “Feria d’o Libro Aragonés” de Monzón nomás en castellano |
set. 1“Esfendemos” denuncia Concurso de relatos “Feria d’o Libro Aragonés” de Monzón nomás en castellano |.
Concurs relats “Fira del Llibre Aragonès” de Montsó només en castellà
“Esfendemos es Luengas” denuncia que la “Fira del Llibre Aragonès” en el seu XX aniversari ha convocat un concurs de relats per celebrar aquesta edició, en la qual només es poden presentar els relats escrits en castellà.
En les bases d’aquest concurs apareixen les regles amb els que aquest concurs es portarà i, tot i indicar la relació dels relats amb el territori aragonès, deixa prohibida la possibilitat de participar amb un relat en qualsevol de les dues llengües pròpies d’Aragó, aragonès i català. Llengües que hauríem de tenir el mateix dret d’utilitzar-se en aquest territori, en el qual els relats seran basats.
La “Fira del Llibre Aragonès” és una fira dedicada, sobretot, al llibre aragonès en qualsevol de les tres llengües d’Aragó (l’aragonès, el català i el castellà) que se celebra cada any per al voltant del pont de la Constitució de desembre, des de 1994, a Monzón, i que s’ha convertit en un punt de trobada entre editorials, botigues del sector, autors i lectors de les llengües d’Aragó.
L’aragonès i el català solen estar presents, a l’antiga sucrera de Monzón, seu de la Institució Firal de Monzón. Es troben moltes de les associacions en defensa de l’aragonès com Nogará, Fablans o Consello de la Fabla, així com alguns anys les del català a l’Aragó amb Iniciativa Cultural de la Franja, ASCUMA o CERIb, que solen presentar les seves novetats editorials. Tampoc falten activitats paral · leles: pista de gel, narrativa infantil, tallers, micro representacions teatrals, concerts de grups aragonesos i sopars literaris.
Marisa Mur, actual regidora del PP a Monzón (veure foto), és la presidenta del Patronat de la Institució Firal, prenent el relleu de Jesús Planas i antigament del director-fundador de la “Fira del llibre aragonès” durant una pila d’anys, Chorche Paniello, qui va ser ideòleg i creador de l’esdeveniment anual.
Encara que després de deixar el seu càrrec Chorche, va quedar un bon fonament, per seguir treballant amb la mateixa estructura i direcció, alguns punts d’aquesta s’han descudiado sospitosament: cartells trilingües que des de l’entrada de Marisa només han estat en castellà, reducció de pressupost i dies, reducció de les activitats, accés a grups extremistes anti-català,…i ara aquesta reducció a només la llengua castellana da poder presentar-se a la seva concurs de relats.
Cal recordar que des de l’aparició de grups extremistes anticatalans, les associacions culturals del català a Aragó van deixar d’acudir, i molt ens temem que les noves mesures per a concursos de relats puguin deixar ferida de mort la “Fira”.
Us animem a dirigir l’organització d’aquesta cita i feu-arribar les vostres queixes com aragonesos/es defensors de la realitat trilingüe aragonesa:
ferialibromonzon@gmail.com. El termini de lliurament de relats acaba el 12 d’octubre.
Festa del Tossal del Rei | Lo Finestró.
El diumenge 5 d’octubre torna la festa del Tossal del Rei (per veure el programa amplieu la imatge)
El Tossal del Rei o popularment el Tossal dels Tres Reis és una muntanya de 1.350 metres, situada a la part meridional del Massís dels Ports, on conflueixen les actuals demarcacions administratives de Catalunya, País Valencià i Aragó. Els municipis que hi termenegen són La Sénia (Montsià), La Pobla de Benifassà, per la part del terme de Fredes (Baix Maestrat) i Vall-de-roures (Matarranya).
Es troba al massís dels Ports de Tortosa-Beseit. (Viquipèdia)