La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentTrobada d`Escaladors. Roques del Masmut.
Per al finde del 31 de maig i 1 de juny es ferà la trobada del Masmut que es va suspendre per la pluja.
Les coses de la Susanna Barquín: Efemèrides.
Efemèrides
L’any Vinyoli avança discret, com correspon a la commemoració del centenari del naixement d’un poeta. D’alguna manera silenciós també, si el comparem amb l’any Espriu, com correspon a un poeta que va descobrir la veu del silenci en un viatge profund, íntim, mentre cercava un so propi. Sé que el Govern de la Generalitat dedica efemèrides als múltiples de 50, un criteri com un altre, però un criteri clar, cal reconèixer-ho. Per això, a més de l’Any Vinyoli, també es commemoren els centenaris de Cirici i Pellicer, Joaquim Muntanyola i Martí de Riquer, mort fa uns mesos. Enguany també fa cent anys de la mort de Frederic Mistral, i de la inauguració de la Biblioteca de Catalunya, i s’organitzen activitats per celebrar aquests esdeveniments, algunes més lluïdes que d’altres. Ah, i també fa cinquanta anys de la publicació de l’obra Els altres catalans, de Paco Candel. Déu n’hi do. A l’Aragó se celebra el bimil·lenari (no sé ni com s’escriu) de la mort de Cèsar August, l’emperador romà que va posar nom a la capital. La vigència de l’obra de Cèsar August es podria concretar en el fet que va ser l’emperador que més temps va ser al poder. L’any Lombarte, per contra, camina callat, sense aixopluc institucional, amb l’única força de la veu dels seus veïns del Matarranya, que han aconseguit portar els versos del poeta de Pena-roja de Tastavins fins al Festival BarnaSants, amb Túrnez i Sesé com a intèrprets de luxe. Trist joc de comprar i vendre: Vestits, sabates, llibres, mobles, cotxes i motos. Alcohol i detergent, discs, peres i aspirines, acer inoxidable, carn picada. Camises, bacallà, calces, pasta de dents i fulles d’afaitar. Desodorant i mitges, diaris i revistes. Tot es ven, tot es compre. Es ven la intimitat, i es ven la llibertat, i es compre l’amistat. I es compren il·lusions i es tenen decepcions. I es compre una hora al llit, i un bes i un plor i un crit. Qui compre poesia? Jo en venc a tant el vers. Tinc trossos d’intimisme, retalls de pols d’estiu, estocs passats de moda de flors de primavera i blanca neu d’hivern i….diables de l’infern. Venc romanços i versos, barata llibertat. Venc paraules al vent a canvi d’amistat. Desideri Lombarte escrivia coses com aquestes, res comparat, ho he de reconèixer, amb el llegat de l’emperador que es va enfrontar a Marco Antonio i Cleòpatra, i que va permetre, si més no, grans produccions de Hollywood. L’obra de Cèsar August, en l’àmbit de les lletres, es va centrar en els favors a poetes i artistes de manera que, durant el seu mandat, les lletres llatines van viure una època daurada. Això sí, els artistes havien d’acatar les seves normes. Així era la pax romana, i, d’alguna manera, així és la pax cultural aragonesa. Qui sap, potser, com Vinyoli, hem naufragat en una mar profunda.
Díptic: Curs Sociolingüística UNIZAR
Entre el 9 i l’11 de juliol tindrà lloc un important curs d’estiu sobre sociolingüística aragonesa. Serà la primera edició del curs “Gestionar la diversitat lingüística d’Aragó” a la Universitat de Saragossa, i està promogut pel Departament de Psicologia i Sociologia.
Compta amb un bloc sobre sociolingüística, un altre sobre noves tecnologies i comunicació, i un altre sobre la situació de les llengües i les seues varietats. Entre els participants hi ha la presència d’investigadors que lideren el camp, com el professor Javier Giralt sobre els documents històrics del català en els documents històrics a la Franja, Ramon Sistac i José Antonio Saura sobre les varietats de transició entre català i aragonès, Dominique Blanc sobre l’occità, Natxo Sorolla sobre les dades demolingüístiques del català i de l’aragonès, Carles Terès i Ruben Ramos sobre l’espai mediàtic d’aquestes llengües, un taller sobre noves tecnologies per J. P. Martínez i S. Paricio, i un altre sobre l’Archivo Audiovisual Aragonés per Fernando Romanos, amb la clausura de Chabier Giimeno sobre les llengües i les identitats a Aragó des de les ciències socials.
El curs, com pots imaginar, està dirigit a qualsevol persona interessada amb l’estudi de les relacions entre llengua i societat a Aragó, i en especial, a alumnat universitari (el curs té reconeguts dos crèdits), professorat de secundària i primària que tracta aquestes matèries o es troba immers en àrees de contacte de llengües, i investigadors de l’àrea.
Pots fer la preinscripció de bades a la web “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“: http://riesgo.unizar.es/?p=13
PS: Et demanaria que en faces la màxima difusió possible entre la gent a qui penses que pot interessar.
Natxo Sorolla. Universitat de Barcelona. Chabier Gimeno. Dpto. de Psicología y Sociología. Universidad de Zaragoza.
A Tortosa s’homenatjà a Desideri Lombarte | Lo Finestró.
A Tortosa s’homenatjà a Desideri Lombarte
La Universitat Rovira i Virgili i Omnium Cultural de Tortosa van homenatjar a Desideri Lombarte el passat 15 de Maig, mitjançant l’acte “Homentge a Desideri Lombarte, una veu del Matarrananya”. Va obrir l’acte Mònica Sales, com a representant Antena Cultura Tortosa de la URV i moderadora de la taula amb unes paraules de benvinguda. Emigdi Subirats, com a representant d’Omnium Cultural explicà la idea de l’homenatge i el justificà lloant la figura del poeta pena-rogí. Tot seguit, Artur Quintana va desenvolupà una detallada biografia de Desideri, des dels primers anys de vida al Mas de Molinar, l’entorn familiar, les primeres lletres, els estudis als Escolapis d’Alcanyís, el treball a Barcelona, la seua dolença esdevinguda massa d’hora, i per sobre de tot, destacà, Artur Quintana, la gran tasca literària de l’escriptor i activista cultural, en un període tan curt, només 8 anys. Cal posar de relleu de la intervenció d’Artur Quintana, l’encert d’haver-hi seleccionat de l’Epistolari de Desideri Lombarte, alguns escrits de Desideri força clarificadors del pensament del poeta i de l`home preocupat per l’esdevenir del català a l’Aragó. Després Monica Sales va donar la paraula a Josep Miquel Gràcia, el qual parlà de l’Any Desideri Lombarte i esmentà el reguitzell d’actes que l’Associació Cultural del Matarranya i altres institucions han portat i portaran a terme. La segona part de la intervenció de Gràcia consistí en la lectura de quatre poemes que el codonyerà ha escrit en el transcurs dels anys en honor de Desideri. Mònica Sales tancà l’acte donant entrada al sentit i ben triat recitatiu de poemes de Desideri per part d’Emigdi Subirats, acompanyat al violoncel per Ferran Benaiges. Totes les intervencions van estar molt aplaudides pels lombartians assistents.
Lluís Roig
