Mequinensa presenta al·legacions perquè es pugui mantenir l’ensenyament del català a l’escola – VilaWeb.

L’Ajuntament de Mequinensa (Baix Cinca) i diverses entitats socials i culturals de la població han presentat al·legacions al Currículum de l’Educació Primària a Aragó per tal que es pugui mantenir l’ensenyament de català a les escoles de la Franja de Ponent, així com la convalidació d’aquesta assignatura amb el nivell B de català. L’elaboració del nou Currículum i l’aplicació de la Llei de Llengües d’Aragó, modificada el 2013, elimina del seu text tota referència a l’assignatura de Llengua Catalana, que s’imparteix a les escoles aragoneses des de fa tres dècades, substituint-la per la de Llengües Pròpies d’Aragó. Actualment, més de 5.000 alumnes d’Aragó estudien i són avaluats de català o en català.

La substitució de l’ensenyament de l’assignatura de Llengua Catalana, que s’imparteix a les escoles aragoneses des de fa tres dècades, per la de Llengües Pròpies d’Aragó és una de les mesures que preveu el nou Currículum de l’Educació Primària a Aragó, de la mateixa manera que l’actual Llei de Llengües d’Aragó, aprovada el maig del 2013. Des de l’Ajuntament de Mequinensa asseguren que aquesta situació ‘posa en perill’ el marc jurídic sobre el qual se sustenten les classes de català, que en l’actualitat formen part de l’oferta educativa dels centres escolars de Franja de Ponent, de la mateixa manera que la convalidació de l’assignatura per obtenir el nivell B de català.

En el document, remès al Departament d’Educació del govern d’Aragó, Ajuntament i entitats sol·liciten que l’assignatura de català, ‘com a senyal d’identitat consubstancial al patrimoni cultural aragonès i espanyol i com a àrea plenament assentada en el sistema educatiu d’Aragó, sigui contemplada en aquesta ordre de currículum així com el seu reconeixement d’aquests ensenyaments per a l’obtenció del nivell B de català’. També demanen ‘que sigui reconeguda en tots els desenvolupaments legislatius del sistema educatiu d’Aragó i que es mantingui l’habilitació del seu professorat per impartir l’àrea de català i altres àrees del currículum en aquesta llengua’.

La xifra d’alumnes aragonesos que estudien i són avaluats de català o en català ha anat incrementant-se des del 1984, moment en què es van començar a instaurar els ensenyaments del català a Aragó, fins a superar els 5.000 anuals. El 2007 es va promoure la implantació de projectes lingüístics en llengua catalana amb instruccions per al seu desenvolupament d’acord als nous currículums i el 2008 es va acreditar el nivell B de català als alumnes que compleixen els requisits, ‘cosa que afavoreix la inserció laboral de l’alumnat aragonès’.

Mequinensa reclama el català al Currículum de Primària | Mas de Bringuè.

Diverses entitats socials i culturals de Mequinensa, junt amb i l’Ajuntament de la localitat, han sol•licitat que es mantingue l’assignatura de Llengua Catalana al currículum aragonès d’Ensenyament Primari recentment presentat pel govern aragonès, i no se substituixque per la de Llengües pròpies de l’Aragó Oriental (LAPAO), conjunt de modalitats lingüístiques del català que no apareixen citades ni desenvolupades en el Currículum .

Quant a la Llengua Aragonesa pròpia de les àrees Pirenaica i pre Pirenaica (Lapapyp), el Currículum de Primària en fa esment dient que es compromet a fixar una ortografia unificada i que de moment s’atendrà a la proposta ortogràfia de l’anomenada Acadèmia de Filologia Aragonesa.
L’elaboració del nou Currículum de l’Educació a Aragó i l’aplicació de la Llei de Llengües d’Aragó, modificada el 2013, elimina del seu text tota referència a l’assignatura de Llengua Catalana, que s’imparteix a les escoles aragoneses des de fa tres dècades, i el substitueix per la de llengües pròpies d’Aragó. Aquesta situació, en opinió de les entitats mequinensanes al•legants, posa en perill el marc jurídic sobre el qual se sustenten les classes de català, que en l’actualitat formen part de l’oferta educativa dels centres escolars de l’Aragó Oriental, i la convalidació de l’assignatura per obtenir el ‘nivell B’ de català.
En el document, remès al Departament d’Educació del Govern d’Aragó per aquestes entitats, sol•liciten que la “assignatura de català, com a senyal d’identitat consubstancial al patrimoni cultural aragonès i espanyol i com a àrea plenament assentada en el sistema educatiu d’Aragó, sigui contemplada en aquesta ordre de currículum així com el seu reconeixement d’aquests ensenyaments per a l’obtenció del certificat B de català “. També es demana que “sigui reconeguda en tots els desenvolupaments legislatius del sistema educatiu d’Aragó i que es mantingui l’habilitació del seu professorat per impartir l’àrea de català i altres àrees del currículum en aquesta llengua”.
La xifra d’alumnes aragonesos que estudien i són avaluats de català o en català ha anat incrementant des de 1984, moment en què van començar a impulsar els ensenyaments del català a Aragó, fins a superar els 5.000 anuals. El 2007 es va impulsar la implantació de projectes lingüístics en llengua catalana amb instruccions per al seu desenvolupament d’acord amb els nous currículums i en 2008 es va acreditar el nivell B de català als alumnes que compleixen els requisits, cosa que afavoreix la inserció laboral de l’alumnat aragonès .
En torn a aquesta polèmica, la Consellera d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, s’ha limitat a dir que, tot i que aquesta matèria no apareix en el nou currículum, el seu Departament “no té intenció de treure l’assignatura de Català dels centres on s’imparteix”.

“Hem tocat set meravelles del món que no es coneixen a la major part d’Europa” | Comarques Nord.

La 15ena Trobada de Puntaires de Calaceit reuneix a més de 100 participants | Comarques Nord.

Més de 70 escaladors s’enfilen per les Roques de Masmut en una jornada de convivència | Comarques Nord.

Els senadors del PAR presenten una esmena per declarar les basses laterals del Tastavins d’interès general | Comarques Nord.

La Comarca bonificarà les activitats infantils i juvenils de les famílies més desfavorides | Comarques Nord.

Més de 70 escaladors s’enfilen per les Roques de Masmut en una jornada de convivència | Comarques Nord.

Un curs sobre les llengües a la Universitat de Saragossa | Lo Finestró.

Els dies 9, 10 i 11 de juliol, la Universitat de Saragossa, mitjançant la Facultat de Psicologia i Sociologia, planteja un curs sobre les llengües d’Aragó, en el qual es combinaran aspectes teòrics amb aspectes pràctics. Estarà centrat en les llengües i les noves tecnologies i en aspectes sociolingüístics de l’aragonès i el català a l’Aragó.

El curs està acreditat amb dos CTS convalidables amb assignatures de la Universitat i puntuarà per a la baremació de les llistes de professorat d’aragonès i català.

Programa del curs

Moviment Franjolí per la Llengua: Per una escola digna i en català, també a la Franja.

Per una escola digna i en català, també a la Franja

Aquest proper dissabte 14 de juny es durà a terme una cercavila a Barcelona en defensa del model d’escola catalana, um model que porta dècades en ús a Catalunya i que té com a pal de paller la llengua catalana com a vehicular a l’educació. La plataforma educativa Somescola.cat convoca la concentració i crida a la participació en un acte festiu i reivindicatiu.

A la Franja també tenim el català com a llengua pròpia, la llengua (encara) majoritària a les viles i comarques franjolines, dels pirineus al matarranya. I tanmateix, aquí s’acaben les semblances, car la presència del català a l’escola es redueix, únicament, a ser una assignatura optativa dins un entorn totalment castellanitzat, i a on està per veure quines seran les conseqüències a l’ensenyament d’anomenar la llengua com a “Lapao”.

Avui dia, cada colp més, la llengua de comunicació dels infants i jovenets del territori és el castellà, i aquesta situació pot esdevenir en el risc de la substitució lingüística en benefici del castellà i a la progressiva pèrdua de pes de la llengua pròpia en tots els àmbits.

I tot això només ho pot aturar l’escola, una escola on la llengua de la gent, la llengua del poble, sigui emprada amb normalitat i ajudi així a la seva dignificació, perquè a la Franja es parla una llengua digna, vàlida per a qualsevol cosa, una llengua tan digna com qualsevol altra, i els xiquets i xiquetes tenen tot el dret d’aprendre-la. Una llengua que es feia digna als llavis de Desideri Lombarte, exemple de dignitat lingüística ala nostra terra.

I és per tot això, perquè trobem normal que la normalització de la llengua pròpia de la Franja, el català, comenci per l’escola que demanem una eduació de qualitat, digna i en català.

Moviment Franjolí per la Llengua                                                                 13/06/2014

El futur de les plantes de biogàs del Matarranya passarà per l’autoconsum | Comarques Nord.

Vall-de-roures demanarà asfaltar Elvira Hidalgo a través dels Plans Provincials | Comarques Nord.

Un camió de pinso bolca a les portes de Vall-de-roures | Comarques Nord.

Massalió tancarà la pista de frontenis i la convertirà en un pavelló | Comarques Nord.

Antonio Arrufat: “El pastor és ciutadà de primera. Està en el territori, fixa població i crea llocs de treball” | Comarques Nord.