Cartells / Cartelería.

El Punt Avui – Notícia: El govern d’Aragó porta al ple l’“aragonès oriental” tot i el boicot de l’oposició.

El PP i el PAR superen el primer tràmit de la llei que canvia el nom de la llengua a la Franja

Els altres grups no han volgut participar en el debat del projecte

Monroyo: El habitat disperso (Las masías).

MONROYO: El hábitat disperso (las masías)

A les masoveres i als masovers de Mont-roig, auténtiques/autentics protagonistes d´estla obra

A las masoveras y a los masoveros de Monroyo, auténticas/os protagonistas de esta obra.

“Tú, el más firme edificio, destruido,

tú, el gavilán más alto, desplomado,

tú, el más grande rugido,

callado, y más callado, y más callado.”

Miguel Hernández, fragmento del poema “ELEGÍA PRIMERA (A FEDERICO GARCÍA LORCA, POETA)”

(ENTRAR)

Asociación Cultural Sucarrats    Coordinación y textos: José Antonio Carrégalo Sancho   

Enlace con: PATRIMONIO ETNOLÓGICO DE ARAGÓN   

Ediciones electrónicas del Servicio de Patrimonio Etnológico, Linguístico y Musical.  Diputación General de Aragón

Créditos y advertencias legales

Prólogo

Introducción

Fuentes documentales y abreviaturas utilizadas

Colaboradores  Agradecimientos  Solicitud

El hábitat disperso (las masías):

La masía: orígenes y hábitat El nombre

El marco geográfico i la situación geológica

El contexto

Características de las edificaciones y técnica constructiva

Apuntes antropológicos

La cuestión socioeconómica

Situación actual

Las casas en el pueblo El inventario Masías y masets

Los topónimos

Las agrupaciones El cuestionario y la labor de campo

        La localización

Las masías (Relación y fichas individualizadas

Otras masías documentadas (toponimia pretérita)

Bibliografía consultada

Bibliografía temática

La Humanitat – Sant Jordi 2013.

Pàgina 6

El PSOE pide al Gobierno de Aragón que complete las obras de la A-133 entre San Esteban de Litera y Estada por su estado de deterioro y pide agilizar las inversiones en infraestructuras para dinamizar la economía – PSOE.

El portavoz socialista en la Comisión de Obras Públicas, José Ramón Ibáñez, lamenta que al único que le ha sorprendido el aumento del paro en Aragón ha sido al Gobierno de Rudi

El Grupo Parlamentario Socialista ha pedido al Gobierno de Aragón que ejecute las obras de la carretera A-133, que une las localidades de Binéfar-Estada (Puente de las Pilas), una importante vía de comunicación que une tres comarcas de La Litera, Cinca Medio y Somontano, “y sea considerada un eje prioritario de comunicación para el desarrollo” ya que se encuentra muy deteriorada y con problemas de señalización.

El portavoz socialista en la Comisión de Obras Públicas, José Ramón Ibáñez, ha indicado que el Gobierno de Aragón tiene una parálisis total en políticas que crean empleo como en las infraestructuras o en suprimir las ayudas a la rehabilitación de vivienda “subvenciones que han desaparecido con el consiguiente efecto negativo en el territorio”. El diputado ha señalado que la A-133 es sólo un ejemplo, como muchos otros tramos, de cosas que se podrían hacer para dinamizar la economía, pero que han sido frenadas en seco y sólo nos venden un Plan de Carreteras que “es pura ficción”.

Ibáñez ha señalado que “a los únicos que ha sorprendido el dato del dramático aumento del desempleo en Aragón ha sido al Gobierno de la presidenta Rudi porque vive en una burbuja y no sabe lo mal que lo está pasando la gente”.

El diputado socialista ha indicado que la parálisis en las políticas que generan empleo se está traduciendo en un alarmante aumento del desempleo en 22.100 personas más que el trimestre anterior en Aragón, lo que supone un incremento del 18,5 % más, hasta llegar a los 144.100 parados en Aragón, según las estadísticas oficiales de la EPA. Ibáñez ha pedido al Gobierno de Aragón que “haga algo y ponga en marcha obras para dinamizar el empleo y frenar los datos dramáticos que afectan”.

El diputado ha indicado que “esta carretera, por ejemplo, es la vía más recta que existe desde la Autovía Huesca-Lleida al Eje del Ésera, lo que supondría en el caso de estar en buen estado la recuperación de buena parte de los vehículos que ya no usan esta vía para acceder a este Eje pirenaico”.

El diputado ha indicado que el Gobierno de Aragón concluyó los siete primeros kilómetros de dicha carretera A-133 entre Binéfar y San Esteban de Litera el pasado mes de diciembre de 2012 y esta ejecución puso de manifiesto la necesidad urgente de acometer una mejora integral en el resto de los kilómetros por los que discurre la vía que actualmente presenta diferentes deficiencias como un firme en mal estado y una precaria señalización.

Ibáñez señala que esta carretera, que se encuentra en mal estado, estaba incluida en el Plan Red, sin embargo, la Consejería de Obras Públicas del Gobierno de Aragón ya ha informado de la anulación de dicho plan, pese a que para ello han tenido que indemnizar de forma importante a las constructoras adjudicatarias sin que éstas hayan tenido que mejorar ni un solo kilómetro de estas obras ya adjudicadas, entre las que estaba la A-133 entre Binéfar y Estada (Puente de las Pilas) a través de Azanuy, Fonz, Estadilla, sin olvidar la Almunia de San Juan ni Peralta de Calasanz.

Una capa de 7 centímetres de neu enfarina el sud del Matarranya | Comarques Nord.

2013 passarà a la història per ser un any ‘nevador’. A les quatre nevades registrades els mesos d’hivern cal sumar la que es va produir la matinada de diumenge, que va arribar a acumular 7 centímetres d’espessor als municipis del sud del Matarranya. Tot i que les previsions auguraven un cap de setmana fred i passat per aigua i neu, la nevada que va començar a caure al Matarranya a partir de les cinc de la matinada va sorprendre a més d’un. I és que veure nevar el 28 d’abril és una cosa poc usual. La nevada va ser conversa de taverna durant el diumenge, i la gent del territori recordava aquella que es va produir un 8 de maig. Però d’això ja fa uns quants anys.

La neu va ser present a pràcticament tots els pobles del Matarranya, essent a Mont-roig, Torredarques, Pena-roja, Fontdespatla i Ràfels els nuclis de població que van veure nevar durant més hores. De fet, en alguns d’ells ha nevat fins esta matinada. Estampes blanques als carrers, places i montes del Matarranya, que encara tenen molt present la gran nevada registrada el 28 de febrer i l’1 de març. La nevada no va donar problemes a les carreteres, sobretot perquè va estar precedida d’aigua i no es van registrar unes temperatures extremes. Tot i això, es demanava precaució a l’hora d’eixir a les carreteres i inclús es va posar en marxa l’operatiu llevaneus.

Francisco Esteve, president de la Comarca del Matarranya, va reconèixer que “el temps és capriciós i hem tingut neu a cotes baixes. El dissabte ja ens va ploure. A migdia va obrir i a la matinada de diumenge va nevar amb traça i es van posar uns centímetres de neu. En alguns pobles va nevar inclús durant tot el dia”. Una precipitació en forma de neu excel·lent per a la terra. “És una aigua molt bona per al territori”, va afegir Esteve, que va concretar que “no ha hagut problemes a cap lloc de la comarca. La neu va caure per tot el sud del Matarranya i tota l’àrea dels Ports de Beseit, arribant també a nuclis de població com Queretes, Lledó o Arenys.

Nevada anecdòtica i curiosa, que solapa la temporada de neu amb la de prevenció dels incendis forestals. De fet, les autobombes van posar la cunya per si de cas. A cotes més altes, com per exemple al Maestrat i a la comarca dels Ports, sí que van haver d’actuar les màquines llevaneus a les comarques dels Ports, on inclús es van produir algunes eixides de carretera en alguns punts quilòmetres. De fet, al Port de Torremiró inclús va nevar el matí de dissabte, deixant enfarinat el camp a 1.200 metres d’altitud. De cara als pròxims dies es manté este temporal d’inestabilitat, amb precipitacions que no remetran fins el dimecres. A partir de llavors, pujaran les temperatures.

Víctor Amela: «Hay partes de la trama de los cátaros que suceden en Valderrobres y en Beceite».

El periodista Víctor Amela vuelve al Matarraña para recrear fragmentos de su última novela ‘El cátaro imperfecto’. En ella, narra los últimos años de un grupo de cátaros que se refugió en Morella y en Los Puertos tras huir de Occitania.

Vuelves a Morella y al Matarraña de la mano de un cátaro imperfecto. ¿Cuál es la trama de esta novela?
La trama de la novela recoge los hechos históricos sucedidos ahora hace 700 años en Los Puertos de Morella y Beceite, y que a mi me sedujeron por la riqueza de datos que conseguí recoger en documentos inquisitoriales de la época. A partir de ellos he creado una narración que tiene un 90% de documentación histórica y un 10% de ficción para complementar los ambientes y la acción.

 
¿Qué está resultando tan atractivo para los muchos lectores que ya tienen ‘El cátaro imperfecto’ en sus casas?
Creo que lo más especial para un lector moderno es poder zambullirse en Los Puertos de hace 700 años cuando estaban recién conquistados por los cristianos. Es entonces cuando empieza a construirse el mundo que conocemos. En ese contexto llegó un grupo de personas a toda la zona de Morella, Valderrobres y Beceite.

¿Quiénes eran?
Se trata de los cátaros, fugitivos que habían huído de la Inquisición en Occitania. Se consideraban herejes y habían sido perseguidos por su creencia y sus rituales. Acabaron instalándose en los municipios de aquí para vivir secretamente sin darse a conocer y no ser molestados. Además, con la particularidad de que he podido identificar el lugar exacto en el que estuvieron viviendo la mayoría de ellos, en una plaza de Morella que se llama dels Tarrascons. Después de siete siglos hoy todavía conserva ese nombre.

Una vez más, destacas el atractivo de la zona de Los Puertos.
Por supuesto. Hay dos capítulos de la novela que suceden en Beceite porque he descubierto que allí estuvieron viviendo durante los años 1319 y 1321 unas famílias cátaras heréticas. He llegado incluso a descubrir los nombres, los parentescos y los hechos que protagonizaron.

¿Como cuáles?
Una de las hijas de estas personas que estuvieron en el Matarraña, que se llamaba Juana, quería denunciar al líder espiritual del grupo, Belibasta, y volver al seno del catolicismo oficial. Se convirtió en una amenaza para el resto de cátaros hasta el punto de que el propio Belibasta decide asesinarla.

También se habla de Valderrobres, incluso hay un personaje que hace referencia a un vecino actual.
En la novela he hecho un guiño a Octavio Serret con el personaje Oc de Serret. En un momento de la trama los personajes principales tienen que salir de Morella porque sucede algo que les inquieta y se refugian en la capital actual del Matarraña, en Valderrobres. En ese momento, la localidad era muy importante. Allí engañan a una persona de la que desconocemos su nombre y por eso me he permitido la licencia novelesca de llamarla de forma parecida a Octavio.

Después del multitudinario ‘press trip’ en Morella, cualquier otra idea de promoción te va a parecer sosa.
La verdad es que fue muy emocionante. Fuimos con un historiador local, Carlos Ripollés, que nos explicó sus conocimientos sobre la presencia cátara en Morella y el resto de la zona. Para ello se basó de algunos fragmentos de mi libro. Es muy difícil superar una propuesta tan intensa como el press trip. Como colofón, ahora el Ayuntamiento valora poner una placa para conmemorar la presencia cátara en la plaza dels Tarrascons.

Dimecres 8 particiàré en la Taula rodona sobre «L’ofensiva contra el català» | Xarxes socials i llengües.

Taula rodona sobre «L’ofensiva contra el català»

Lloc: Sala Puig i Cadafalch de l’ Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47

Dia: Dimecres 8 de maig

Hora: 19 hores

Hi intervindran: Josep Melià (Illes Balears), Miquel Àngel Pradilla (País Valencià), Natxo Sorolla (Franja) i Marina Solís (Catalunya). També ho faran Rafel Torner, que presentarà el butlletí de Cercle XXI i Elvira Riera (SOCS), que presentarà l’acte.

Font: SOCS-IEC

L’acte consistirà en una taula rodona sobre L’ofensiva contra el català on intervindran quatre persones per analitzar aquesta ofensiva a les Illes Balears, el País Valencià, la Franja i Catalunya. Alhora també es presentarà el número 12 del butlletí del Cercle XXI, que porta el mateix nom.Hi intervindran:

Josep Melià (Illes Balears), Miquel Àngel Pradilla (País Valencià), Natxo Sorolla (Franja) i Marina Solís (Catalunya). També ho faran Rafel Torner, que presentarà el butlletí de Cercle XXI i Elvira Riera (SOCS), que presentarà l’acte.

Lloc: Sala Puig i Cadafalch de l’ Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47

Dia: Dimecres 8 de maig

Hora: 19 hores

Us hi esperem!

Societat Catalana de Sociolingüística

Aquest missatge i, si escau, els fitxers annexos s’adrecen, exclusivament, a la persona destinatària i poden contenir informació privilegiada o confidencial, especialment pel que fa a les dades personals. Si no sou aquesta persona, us notifiquem que fer-ne ús, divulgar-lo o copiar-lo sense autorització és prohibit, d’acord amb la legislació vigent. Si heu rebut aquest missatge per error, us preguem que ens ho comuniqueu immediatament per aquesta mateixa via i que l’esborreu tot seguit. L’emissor no garanteix la integritat, la rapidesa o la seguretat d’aquest correu, ni es responsabilitza de possibles perjudicis derivats de la captura, incorporacions de virus o qualsevol altra manipulació que en facin terceres persones.

Nació Digital: Galimaties esperpèntic.

Galimaties esperpèntic

Aragó és a punt d’aprovar la llei que convertirà el català i l’aragonès en ‘lapao’ i ‘lapapyp’

El català és reivindicat com a llengua pròpia en diversos espais públics a la Franja de Ponent Foto: ACN

L’ofensiva contra la llengua catalana que duu a terme l’Estat espanyol en diversos fronts -a Catalunya, amb els atacs al model lingüístic, a les Illes Balears amb l’espanyolització dels topònims, al País Valencià practicant el secessionisme lingüístic i arreu amb una actitud tolerant amb la catalanofòbia- troba el seu punt més delirant a l’Aragó, on ben aviat el català i l’aragonès, llengües reconegudes com a tals per l’actual ordenament jurídic encara que no oficials, passaran a convertir-se en el lapao i el lapapyp, respectivament.

Aquest galimaties inintel·ligible correspon als acrònims de ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ en referència al català, i ‘Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica’ pel que fa a l’aragonès i són els que vol imposar la Diputación General de Aragón -el govern aragonès- un cop les Corts d’Aragó -el parlament- aprovin els canvis en la llei de llengües.

Divendres passat, el parlament va rebutjar les esmenes en contra del projecte de llei que vol imposar aquestes denominacions que arraconen el català a una simple varietat de l’aragonès, en aquest cas, un aragonès oriental que no avala cap lingüista ni filòleg. Les esmenes, presentades per Chunta Aragonesista (CHA), IU i PSOE han estat rebutjades pels partits que donen suport a l’executiu de Luisa Fernanda Rudi, PP i Partido Aragonés (PAR), deixant el camí lliure a la ratificació de ‘Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón’.

“Enèrgica oposició” de la Plataforma per la llengua

La Plataforma per la Llengua ha manifestat la seva “enèrgica oposició” a la imposició d’una nova situació lingüística a l’Aragó que lesioni els drets lingüístics dels 50.000 aragonesos de llengua catalana de la Franja de Ponent i ha titllat el canvi de denominació de les llengües de “mesura esperpèntica i sense base científica”.

La mateixa entitat ha recordat que la reformulació de la llei, “a més de negar la unitat de la llengua” comportarà “una major marginació de la llengua pròpia en l’àmbit públic”, ja que amb el nou text, “els topònims oficials ja no seran en català, sinó en castellà i les formes catalanes passen a ser optatives o les actes, acords i documents dels ajuntaments de la zona catalanoparlant no s’hauran de redactar en català i castellà, ja que només serà obligatori redactar-ho en castellà i el català passa a ser optatiu”.

Moviment Franjolí per la Llengua: MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA CONTRA LA NOVA LLEI DE LLENGÜES.

MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA CONTRA LA NOVA LLEI DE LLENGÜES

-L’escolarització en català i el coneixement de la llengua pròpia dels xiquets franjolins hauria de ser un dret inherent de l’especifitat del territori i no causa del menyspreu de les seves institucions.

Anticonstitucionals, analfabets i mentiders | Lo finestró del Gràcia.

La Comissió d’Ensenyament, Universitat, Cultura i Esport de les Corts d’Aragó ha aprovat el Projecte de Llei d’Ús, Protecció de les Llengües i Modalitats Lingüístiques d’Aragó (Llei de Llengües). Aquesta Comissió està formada només per membres del PP i del PAR, perquè els altres grups —PSOE, CHA i IU— la van abandonar per les desbaratades i demagògiques declaracions que va fer la coordinadora, Maria José Ferrando, del PP,  i per la impossibilitat de tirar endavant cap de les esmenes que havien presentat.

Són mentiders el PP i el PAR, de principi, perquè el projecte que han aprovat ni protegeix, ni fomenta l’ús de les dues llengües pròpies d’Aragó, ni de les seues modalitats, tot el contrari, està pensat per fer-les desaparèixer. Tant és així que se’ls nega el seu propi nom. Són mentiders perquè l’objectiu més important que tenen és la derogació de la Llei del 2009. Si no existís la dita Llei, no haguessin gosat de fer-ne cap altra.

Són analfabets, “lingüísticament parlant”, perquè, què altra cosa es pot dir quan ignoren els criteris científics de tots els acadèmics, filòlegs, lingüistes, escriptors, associacions culturals, …? Són analfabets, “lingüísticament parlant”, perquè ni saben, ni poden, ni volen protegir realment el català i l’aragonès, ni cap de les seues modalitats. Només els faré una pregunta: ens podrien dir quins han estat els assessors tècnics — acadèmics, filòlegs, lingüistes i escriptors— d’aquesta nova llei. Seria força interessant conèixer-los.

Són anticonstitucionals perquè no respecten l’article 3, apartat 2 de la Constitució espanyola que diu. “Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus Estatuts.” Si l’estatut no ho fa també és anticonstitucional. Són anticonstitucionals també perquè la llei que han aprovat tampoc respecta realment el que diu l’article, 3, apartat 3: “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.” On és el respecte, si en compte d’anomenar a les dues llengües pròpies, com a català i aragonès, se’n diu a la llei que han aprovat: LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Si no fos un escarni, petaria a riure indefinidament. S’ho estan carregant tot.

Avui divendres es revocarà la Llei de llengües a Aragó | MequinensaDigital.

La Llei de 2009 (PSOE i CHA) va ser aprovada en el 8è any del govern Iglesias, i no va aportar grans novetats a la realitat aragonesa, excepte pel fet que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó. Amb tot, una qüestió tant descafeïnada com esta no va ser admesa per reacció aragonesa i divendres la Comissió de Cultura votarà el projecte de Llei de 2013 de les dues llengües d’Aragó, rebatejant lo català i l’aragonès com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Molt en sintonia en los últims moviments del PP per tombar el decret de mínims a Balears o la vehicularitat del català a l’escola catalana, a Aragó tomba el nom de la llengua.  El fet de fer-ho recent celebrat Sant Jordi, dia d’Aragó i del llibre, no és casual.

L’oposició (PSOE, CHA i IU) va proposar esmenes per a recuperar el sentit comú a la Llei, però van abandonar la Comissió en l’enrocament del PP i PAR, fet inaudit a les Corts d’Aragó. Divendres la Comissió tirarà endavant lo projecte de Llei, i només quedarà pendent de ratificació pel Ple de les Corts per a tornar a ocultar el català i l’aragonès sota els eufemismes de LAPAO i LAPAPYP.

Aragó tornarà a l’època en què només tenia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’ (A. Quintana)

AGENDA PARLAMENTARIA DEL DÍA 26.04.2013

26.04.2013
10:30
Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte    

1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.

2. Debate y votación del Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Enmiendas presentas al proyecto de ley.

3. Ruegos y preguntas.

Font: Agenda de les Corts d’Aragó, via Moviment Franjolí per la Llengua.

Moviment Franjolí per la Llengua.

Ebre, de Mequinensa al Delta, idees per gaudir del riu.

Dossier central / Presentació

Ebre. Paisatges i pobles a la riba del gran riu

Tortosa, on el riu riu

Nascut a Barcelona, el catedràtic Federico Mayor Zaragoza està personalment lligat a Tortosa i a l’Ebre: els records d’infantesa són per sempre. En aquest text parla d’un riu que lliura tota llur saviesa en forma de nutrients i sediments al Delta i a la Mediterrània.

Federico Mayor Zaragoza (text), Blauset (cartografia), Oriol Clavera (fotografia)

Diada de Sant Jordi al Matarranya. “Quedaran les paraules II” | Lo finestró del Gràcia.

La segona edició de “Quedaran les paraules”, dedicada al poeta del Matarranya Juli Micolau, ha estat un èxit de participació i públic. Entre lectura i lectura els jóvens músics de la comarca han interpretat diverses obres clàssiques al violí, al piano, i amb clarinet i saxo. Lledó ha estat el poble amfitrió d’esta iniciativa que va començar a Calaceit l’any 2012 i que continuarà cada Diada de Sant Jordi en pobles diferents.

 Sant Jordi se celebra a diferents pobles del Matarranya amb la venda de llibres, roses i flors; concerts i activitats relacionades amb la cultura i la llengua, que cada any organitzen les associacions culturals, els ajuntaments i, en el cas de “Quedaran les paraules”, el Departament de Cultura de la Comarca del Matarranya amb la col·laboració de l’Associació Cultural del Matarranya.