Skip to content

El nuevo texto solo admite el aragonés y el ‘aragonés oriental’ – Aragón – El Periódico de Aragón.

A. I. I. 05/05/2013

La ley actual elimina el catalán y –en una aberración académica– delimita dos zonas de hablantes además de la castellana. Una, “de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la comunidad autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. Otra, en la que se habla de “la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad autónoma con sus modalidades lingüísticas”. Es decir, el catalán es ahora “aragonés oriental”. Si la ley todavía vigente –aunque sin desarrollar en el 95% de su articulado– reconocía la existencia de un consejo consultivo llamado Consejo Superior de Lenguas y la creación de dos academias para velar por el aragonés y el catalán de Aragón, la ley que aprobarán el jueves el PP y el PAR solo admite una autoridad lingüística, en su artículo 7: “Se crea la Academia Aragonesa de la Lengua como institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias”. Por otro lado, los integrantes de esta academia serán diez personas, cinco designadas por las Cortes y otras cinco por el Gobierno de Aragón. Si bien no hay censos fiables, se estima que unas 10.000 personas conocen o hablan el aragonés –en franco retroceso– y unas 60.000 el catalán de Aragón.

La futura Ley de Lenguas puede vulnerar hasta diez normativas – Aragón – El Periódico de Aragón.

A. IBÁÑEZ 05/05/2013

La modificación de la Ley de Lenguas que el próximo jueves debatirá las Cortes puede llegar a vulnerar hasta una decena de directivas y normativas que protegen las hablas y los idiomas minoritarios en Europa. Esta modificación presentada por el Gobierno de Aragón y apoyada por el PP y el PAR es de facto una derogación de la anterior, que reconoce la existencia de tres lenguas en Aragón, entre ellas el aragonés y el catalán que los actuales dirigentes obvian, privan de sus derechos como hablantes a unos 60.000 ciudadanos y las desprotegen ante la amenaza de desaparición, especialmente el aragonés.

Además de que se ha dejado sin desarrollar la ley vigente –cuando las administraciones públicas tienen la obligación de lo contrario– el Gobierno de Aragón ha desoído los dos informes de los únicos consejos consultivos competentes que informaron desfavorablemente a la modificación legislativa.

El sesgo ideológico contrario a la designación del catalán como lengua propia de Aragón, se ha llevado por delante programas educativos como el Jesús Moncada (uno de los escritores aragoneses más importantes del siglo XX y que hizo toda su obra principal en el catalán de Mequinenza) o los premios Guillén Nicolau o Arnal Cavero, tras ser desvirtuados en su convocatoria. Asimismo, ha suprimido –amparado bajo el paraguas de la crisis y el recorte presupuestario– gran parte de las suscripciones de revistas culturales en las lenguas propias que se distribuían en centros públicos de las zonas donde viven los hablantes.

 

LA CONSTITUCIÓN Y LA UE Pero hay varias normativas, empezando por la Constitución Española, que protege y respeta la diversidad lingüística del país, ya en el artículo 3. Asimismo, el Gobierno de España indicó el 28 de marzo del 2012, en una respuesta parlamentaria que “el aragonés es una lengua regional o minoritaria objeto de protección y amparo”, tal y como recoge en el artículo 7 la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, de 1992, ratificada por los países miembros y de obligado cumplimiento.

Lo mismo ocurre con el Estatuto de Autonomía de Aragón del 2007, cuyos artículos 7 y 35 velan por la no discriminación de los ciudadanos por “razón de la lengua” y reclama una ley que regule los derechos de utilización de los hablantes. La Ley de Patrimonio Cultural Aragonés, de 1999, recoge como lenguas propias “el aragonés y el catalán (…) una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración”.

Facebook

Areny i Barruera, dos llocs ribagorçans, dos comissions de festes / Ajuntaments…

Dos intencions completament oposades: la de carregar-se el català ribagorçà a còpia d’ortografia castellana per mor que no parega català (Areny) i la de reivindicar el català ribagorçà a còpia d’adaptar l’ortografia del català i sinse maquilar-lo de castellà (Barruera).

Areny, català ribagorçà amb ortografia castellana:
—Festa Mayó
—23, 24, 25, 26 de mayo
—chocs, chics
—dumenche
—chocolate
—preposició “en”
—conjunció “y”

Barruera, català ribagorçà amb ortografia catalana adaptada:
—Festa Maió
—29, 30, 31 de txuriol
—txocs, txics
—dumentxe
—txocolate
—preposició “amb”
—conjunció “i”

Anticonstitucionales, analfabetos y mentirosos | Lo finestró del Gràcia.

(Artícle publicat el divendres 3 de maig a La Comarca d’Alcanyís)

                                                                                         “José Miguel Gràcia*

La Comisión de Enseñanza, Universidad, Cultura y Deporte de las Cortes de Aragón ha aprobado recientemente el Proyecto de Ley de Uso, Protección de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón (Ley de Lenguas). Esta Comisión está formada sólo por miembros del PP y del PAR, porque los demás grupos —PSOE, CHA e IU— la abandonaron por las disparatadas y demagógicas declaraciones que hizo la coordinadora, María José Ferrando, del PP, y por la imposibilidad de llevar adelante ninguna de las enmiendas que habían presentado.

No dicen la verdad el PP y el PAR, de entrada, porque el proyecto que han aprobado ni protege, ni fomenta el uso de las dos lenguas propias de Aragón, ni de sus modalidades, todo lo contrario, está pensado para hacerlas desaparecer. Tanto es así que se les niega su propio nombre. No dicen la verdad porque el objetivo más importante que tienen es la derogación de la Ley del 2009. Si no existiera dicha Ley, no hubieran osado hacer ninguna otra. Lo dijeron en más de una ocasión durante la campaña electoral y antes de la misma.

Son analfabetos, “lingüísticamente hablando”, porque ¿qué otra cosa se puede decir ante el hecho de ignorar los criterios científicos de todos los académicos, filólogos, lingüistas, escritores, asociaciones culturales, …? Son analfabetos, “lingüísticamente hablando”, porque ni saben, ni pueden, ni quieren proteger realmente el catalán y el aragonés, ni ninguna de sus modalidades. Sólo les haré una pregunta: nos podrían decir cuáles han sido sus asesores técnicos —académicos, filólogos, lingüistas y escritores— de esta nueva ley. Sería muy interesante conocerlos.

Son anticonstitucionales porque no respetan el artículo 3, apartado 2 de la Constitución española que dice. “Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas comunidades autónomas de acuerdo con sus Estatutos.” Si el Estatuto no declara la cooficialidad de las dos lenguas —catalán y aragonés— es inconstitucional. Son anticonstitucionales también porque la ley que han aprobado tampoco respeta realmente lo que dice el artículo, 3, apartado 3: “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.” ¿Dónde está el respeto, si en lugar de denominar a las dos lenguas propias, catalán y aragonés, se les llama en el proyecto de ley que han aprobado: LAPA (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) y LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Si no fuera un escarnio, me pondría a reír indefinidamente.

Y una cosa más para acabar: el Gobierno de Aragón no ha aplicado ni ha desarrollado ni una sola línea de la Ley de Lenguas, aun vigente desde 2009. Miren que decía no hace mucho el portavoz parlamentario del PPC, Enric Millo, en el Parlamento de Cataluña: “un Gobierno que no cumple las leyes ni las sentencias no tiene legitimidad para exigir nada a la ciudadanía”. Se refería a la no consideración del castellano como lengua vehicular en Cataluña. Seguro que el Sr. Millo les habrá dicho a sus compañeros aragoneses que han de establecer en la nueva ley, que el castellano, el catalán y el aragonés sean lenguas vehiculares optativas en Aragón. Ahora si que he empezado a reír: —Ja, ja, ja…

¿Es un delito incumplir las leyes? ¿Son delincuentes los que no las cumplen? ¿Y si es el Gobierno el que no las cumple?”

                                                                            *Economista y escritor”

Sobre el tema a El Periódico avui: notícia 1,      notícia 2,    noticia 3

La Codonyera 2

Twitter / Mireiagalindo: Baldragues Sinse Fronteres ….

Barcelona TV – #aranésòc. Lo benasqués – Jornalet.

El repte de «Temps de Franja» | L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 9, maig 2013

Cada mes, des de fa 14 anys, es produeix un petit miracle en terres aragoneses. Una revista de vint pàgines veu la llum. Una revista que parla de nosaltres i de les coses que ens ocupen (i preocupen). Per si això no fóra prou, resulta que està escrita en la llengua més demonitzada d’Aragó, la mateixa que, segons les tàctiques del poder uniformitzador, ja hauria d’haver quedat relegada a un ús oral residual i domèstic. Mai escrit (ja heu vist les fotos de les pancartes que criden «Parlat, no escrit!»).
Però el dimoni la deu saber ben llarga, perquè les llibreries són farcides d’obres escrites en aquest idioma que alguns voldrien indigne. I, cada mes, un bell grapat de col·laboradors es preocupen d’omplir de contingut aquests fulls. L’esforç és molt gran: n’hi ha que es queden pel camí, d’altres que consideren que la revista és avorrida —i ni tan sols intenten aportar allò que hi troben a faltar. Hi ha tantes històries com lectors i col·laboradors. Tant me fa. Quan, als voltants del 20 de cada mes, l’Isa m’envia l’arxiu, no puc fer més que donar gràcies a tots els que han fet l’esforç de confeccionar el material; sense rebre res a canvi —alguns fins i tot sense la satisfacció de veure publicada la seua col·laboració. Ho repeteixo: és un miracle. No sé el que durarà. En aquests moments tot sembla ensulsiar-se sense remei, s’acaba el combustible per a tothom. Malgrat tot, les paraules catalanes d’aquesta revista aragonesa segueixen articulant missatges. És el somni que en Josep Galan va fer realitat a base de lligar voluntats i despertar entusiasmes i complicitats. Ara, passats gairebé vuit anys de la seva mort, Temps de Franja continua endavant amb tots els reptes oberts. Reptes que hem de ser capaços de seguir superant.
(Acabo de llegir l’Heraldo i m’han agafat ganes d’escriure aquesta glossa. Disculpeu.)

Fotos de la cronologia.

 

Âqûí hävèû d’ûńä śâĺĺãĉŝìó dã ḿótŝ qûé ćóńfìŕḿãń qûé’ś ḿãńòŕqûí ńò ãŝ pàś bâĺéà, è pĺáńtêjâ qûê’ś bâĺéà śỳà ûń dîàĺètté dé’ŝ ćâtäĺà. Gûäïtàü.

Javier Adell renuncia a l’alcaldia de La Freixneda com contemplava el pacte de govern | Comarques Nord.

20130503 LaFreixneda JavierAdell

comarquesnord.cat . La Freixneda . divendres, 3 de maig de 2013 . Deixa un comentari

Javier Adell (PSOE) ha presentat la renúncia al càrrec d’alcalde de La Freixneda, tal i com estava contemplat al pacte de govern entre els socialistes i el PAR. Renúncia al càrrec, per tant, sense sorpreses, perquè el PAR i el PSOE van fer pacte de govern i en ell van determinar que es repartirien la legislatura. Adell ha encapçalat l’ajuntament de La Freixneda durant els últims 20 mesos, i el dimarts 7 de maig s’ha convocat un ple municipal on s’acceptarà la seua renúncia. També està previst que el pròxim dimarts 14 se celebre un nou ple municipal on votaran el nou alcalde. Està previst que José Ramón Gimeno sigui el màxim representant de l’Ajuntament de La Freixneda fins el 2015.

Adell, des del dijous 2 de maig alcalde en funcions de La Freixneda, va concretar que “el pròxim dimarts s’ha convocat el ple de renúncia, i fins llavors estaré com alcalde en funcions”. Adell va afegir que “l’acord era que a esta època de l’any faríem el canvi d’alcaldia. Esta renúncia està marcada completament en la més gran normalitat, perquè s’ha de fer el traspàs del càrrec com havíem acordat en el pacte del PSOE-PAR”. Este dimarts es farà un ple per acceptar la renúncia al càrrec, i està previst que el dimarts 14 es vote “el nou alcalde”. A partir d’ara, “jo seré el tinent d’alcalde”, va recordar Adell, i per tant esta renúncia “fa el canvi del cap visible de l’ajuntament”.

La pujada a l’alcaldia del govern PSOE-PAR va arribar precedit d’una moció de censura que va acabar amb l’etapa de Antonio Algueró, alcalde que portava més anys en un ajuntament al Matarranya. Javier Adell va ser nomenat alcalde, i va reconèixer que ha estat “una etapa complicada. La situació econòmica i la forma d’entrar a l’ajuntament no han estat les més agradables. La situació està complicada, i s’han tingut molt en compte les arques municipals”, evitant deutes i treballant en sanejar La Freixneda. Javier Adell va recordar que al llarg d’estos mesos “han eixit més coses que no t’esperaves i que s’han hagut d’abordar”.

La Freixneda actualitza unes ordenances municipals que encara estaven en pessetes | Comarques Nord.

El passat dijous 25 d’abril, la casa consistorial de La Freixneda va acollir ple municipal ordinari. En l’ordre del dia, el consistori va tractar diversos punts, entre ells l’aprovació del reglament del ‘Descenso a Saco’, que enguany celebra 20 anys i vol ser una edició especial, l’aportació de 55.000 euros del Fons d’Inversió de Teruel (FIT) que es destinaran a millorar el carrer Rei Alfons, o l’actualització de les ordenances municipals, algunes d’elles molt desfasades.

Javier Adell, fins ara alcalde de La Freixneda, va reconèixer que “el ple es va estendre bastant perquè tenia 18 punts en l’ordre del dia”. En relació a les ordenances, Adell va explicar que “això consistia en actualitzar les ordenances que tenim, però posant els preus que s’estan cobrant en estos moments”. De fet, hi havia ordenances que estaven completament obsoletes, i n’hi havia que inclús estaven en pessetes”. A més, hi haurà dos ordenances que s’han creat perquè no existien, però que ja s’estaven cobrant, com són les visites guiades i les taxes de l’escola infantil.

L’aprovació de les ordenances municipals va tirar endavant, però el Partit Popular va votar en contra. El regidor José Luis del Valle-Iturriaga va defensar que “preteníem que es tingués en compte l’establiment d’uns preus socials per a poder tindre en consideració la gent que té necessitats econòmiques”, sigui per “la situació conjuntural, perquè estan en atur o per família nombrosa”. El PP “preteníem que es considerés este condicionant social”. Segons Del Valle-Iturriaga, això “es va rebutjar per part del PSOE i del PAR i es van aprovar unes ordenances que, des del nostre punt de vista, són antisocials”.

Per la seua part, des del PAR van manifestar que “no entenem com el Partit Popular ha pogut votar en contra de les ordenances municipals”, que no és altra cosa que “votar a favor de regularitzar una situació que no complia amb la legalitat”. El PAR va recordar que algunes ordenances estaven en pessetes, i estes no s’havien actualitzat durant els últims mandats del govern popular.

CHA busca apoyos entre diputados valencianos contra el fracking.

 

Diputados de CHA y la coalición valenciana Compromís suscribieron ayer un acuerdo para presionar contra el proyecto del fracking en el Maestrazgo, que afecta tanto a Aragón como a la Comunidad Valenciana. El documento fue bautizado como ‘Compromiso del Maestrazgo’ y apuesta por promover inversiones sostenibles en lugar de incentivar la especulación ligada a la industria gasista. Frente a los 90 millones de inversión que plantea la empresa Montero Energy en la zona, el ‘Compromiso del Maestrazgo’ no cierra la puerta a mejoras en el territorio y reclama aportaciones para proyectos sostenibles.
Es así como se materializa la reivindicación conjunta para iniciativas que reclaman ambas provincias como la A-68. La reclamada infraestructura es un pilar fundamental dentro del acuerdo suscrito. Los responsables anunciaron que presentarán iniciativas en todos los ámbitos para culminar la A-68 y que «el sector turístico y el tejido productivo de ambas provincias incrementen su competitividad».

Tanto los diputados de CHA como los de Compromís pusieron así de manifiesto el futuro que reclaman para el Bajo Aragón y la provincia castellonense.

Al acto asistieron los aragonesistas José Luis Soro, presidente de CHA, Adolfo Villanueva, Secretario Territorial, y Joaquín Palacín, diputado autonómico; y Enric Nomdedéu, portavoz de Compromís en la Diputación de Castellón, y Josep Maria Pañella, diputado en las Cortes valencianas.

Poco futuro en el Maestrazgo
Los siete geólogos de la Universidad de Zaragoza que se han ofrecido a asesorar de forma gratuita a los ayuntamientos han destacado el escaso futuro que previsiblemente tendrá el fracking en el Maestrazgo. Quien se ha encargado de coordinarlos es una de las voces opositoras al proyecto más relevantes en Aragón, el experto José Luis Simón. Sus argumentos contra la técnica son duros aunque no representan necesariamente al conjunto de sus compañeros.

Por ejemplo, el también geólogo Marcos Aurell, reconoce que la dependencia energética de España respecto al exterior no es buena y que la explotación de yacimientos de gas podría solucionar esta desigualdad. Sin embargo, lamenta que las reservas del Maestrazgo podrían no responder a las expectativas que se han creado las empresas. «Por lo que sabemos, los indicios de que exista un rico yacimiento de hidrocarburos en el Maestrazgo son bastante débiles», sostiene Aurell.

Y no solo ocurre con esta zona, sino que la burbuja del gas no convencional podría desinflarse rápidamente en el conjunto del país. Según el geólogo, solo la cuenca del País Vasco y Navarra podría tener riqueza suficiente para que valga la pena realizar la inversión industrial. «Los permisos solicitados cercanos a la cuenca del Ebro no van a tener mucho futuro», avanza. Desde hace una semana y junto a seis compañeros, Aurell está a disposición de los ayuntamientos de Cantavieja, Mirambel, Tronchón, La Cuba, Fortanete y La Iglesuela.

Els 29 del bellus mons
Quim Gibert

En una de les estades a mercè de la Terra Alta i el Matarranya, Pau Picasso, llavors un jove convalescent d’escarlatina, es va proposar viure en contacte amb la natura. Els Ports de Beseit era una carena que l’inspirava a l’hora de pintar. I no va dubtar, amb amics de confiança, fer caminades per aquells topants, inclosos els més enrevessats de tramuntar. En un estret de roca, d’una dificultat considerable, per on més avall hi discorria el riu, va relliscar perillosament. Els acompanyants, a l’adonar-se’n, el van poder subjectar in extremis. Entre aquest episodi de conseqüències imprevisibles i la bellesa de la contrada, Picasso es va endur un record colpidor dels Ports.

A Joaquim Montclús i Esteban (Calaceit, Matarranya, 1957), historiador especialitzat en la Franja de Ponent, també li venen imatges infantils d’excursions a prop del naixement dels rius Matarranya, Algars i Ulldemó, «autèntica meravella natural on la combinació de l’aigua, les roques i el bosc han creat un dels paratges més impressionants i encisadors del massís dels Ports, el pantà de la Pena, els estrets del Regatxol, el barranc de la Paridora, etc.» I seguidament, no obvia que les havia passat magres per a poder sortir airós en l’instant de passar les passarel·les del Parrissal: «aquest conegut congost té uns 3 km. de llargària i el pas és facilitat per unes passarel·les de taulons i baranes de cable». Montclús ho detalla en El Matarranya. Crònica de viatge (Galerada, Cabrera de Mar 2012), una mena guia de la comarca històrica, fruit d’una sèrie articles que La Vanguardia li va encomanar el 2008.

En el decurs del llibre el cronista calaceità fa un tomb pels 29 pobles que conformen la comarca natural (darrerament el govern d’Aragó l’ha trossejat, vinculant algunes viles a Casp i Alcanyís). I la fa petar amb batlles, historiadors, cuiners, amics, estiuejants… Un d’ells és l’escriptor Albert Sánchez Piñol, que en el pròleg d’El Matarranya. Crònica de viatge, afirma que els estius de la seva joventut a Torre del Comte, vila natal de l’àvia, foren determinants en el moment de «prendre consciència de la meva cultura i de les amenaces que gravitaven damunt seu». Sánchez Piñol diu que exercint d’antropòleg ha recorregut part de l’Àfrica: «Mai, en lloc, no he trobat un exemple tan nítid i brutal de colonialisme lingüístic com l’anomenat “xapurriao” del Matarranya». Així doncs, Piñol denuncia que el poder polític ha volgut imposar a una gent la convicció que no parlaven una llengua pròpia, sinó que la “xapurrejaven”: «és una impostura que, més enllà del contrast d’opinions, frega el deliri insensat».

El menyspreu secular a la llengua ha desencadenat, en algun cas, reaccions com les que descriu Quim Montclús tot dinant a Aiguaviva. Tant el propietari del restaurant, primer, com la cambrera, després, se li dirigeixen en castellà: «però quan parla amb la gent de la cuina i amb la gent de la població ho fa en català. Al final, després de dir-li que som de la vora, aconseguim que ens parli unes paraules en català». Amb tot, no oblidem que, en temps pretèrits, el castellà ha estat una llengua desconeguda a la Franja. Tant cert és, que una llegenda, que corre per la Baixa Matarranya, diu que els veïns de Maella, amb l’objecte de ser més fins i cultes, van contractar una vella perquè els ensenyés «la que nunca fue lengua de imposición».

Montclús no deixa res per verd. Amb més o menys profunditat, parla de tot i força: dels calatraus, de les presons, dels carlistes, de les aus de pas, dels pobles abandonats, dels plens municipals en català, de la tòfona, dels enfrontaments anarquistes amb la Guardia Civil, de les excavacions arqueològiques, del formatge de cabra, de l’origen de la toponímia… A propòsit dels noms de lloc, el de Calaceit precisa que Bellmunt del Mesquí prové, segons el filòleg Joan Coromines, del llatí bellus mons: «al·ludint al vast domini de vista del tossal de St. Josep, que cau sobre el poble».

Impacta, en particular, la imatge macabra que l’autor reté, dels anys 60, quan la quitxalla jugava a futbol, pels carrers de la Freixneda, amb una calavera: «a la falta de pilota, els infants feien servir els caps de les persones».

El Matarranya. Crònica de viatge és una novetat editorial de lectura obligada per aquells que els fa dentetes esbrinar els confins, allà on la llengua sobreviu en una situació de precarietat. Tant en casos en el quals urgeix reflotar el panorama com en d’altres, Picasso aconsellable que la inspiració t’arreplegués amb les mans a l’obra.

Quim Gibert, psicòleg i autor de Qui estima la llengua, la fa servir

Recercat 2013 (9ª edició) | Lo finestró del Gràcia.

IVjornadastradicionoral.pdf.

Dimite el alcalde de La Fresneda | La Fresneda.

Hoy el alcalde de La Fresneda ha presentado su dimisión, renunciando a las obligaciones de su cargo. Un año y pico después de la moción de censura, solo cabe preguntarse: ¿mereció la pena?.

CCF02052013_00000

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.