La Franja

Espanya en un atzucac « Lo finestró del Gràcia.

Article per a la columna Lo Cresol del Diario de Teruel

Qui podia preveure fa pocs anys que Espanya arribaria a la situació en que es troba avui, un veritable atzucac. Amb un atur del 25 per cent, totes i cadascuna de les mesures, dites anticrisi, només fan que augmentar-lo. Retallades i més retallades i cap actuació o ajut per incentivar el consum i la producció. Desballestades unes poques institucions financeres, s’introdueixen amb la resta al mateix sac del rescat, i es tracta d’ocultar responsabilitats dels gestors. Quan més falta fa la recuperació de la credibilitat del poder judicial, no hi ha manera de que es renovin els membres del Tribunal Constitucional; i a més, el president del Consell del Poder Judicial i president del Tribunal Suprem manté una actitud incomprensible envers les seues despeses de viatges. Quan més imprescindible és la confiança internacional cap a Espanya, tenint en compte la necessitat de nou finançament públic o per a renovar els venciments, més baixa ha caigut la credibilitat espanyola pel seu enfonsament econòmic, per la mala gestió del Govern en front de processos com el de Bankia i per l’obscurantisme informatiu, altivesa i enganys a la ciutadania. Mai Espanya havia sortit en tantes portades dels mitjans informatius internacionals, però per criticar-la o riure’s de l’actitud de Rajoy. Es necessitarien mitjans informatius seriosos i objectius d’àmbit estatal, i veieu quanta “carcùndia” hi ha a Madrid. I més que en tindrem després d’assaltar TVE per part del PP. En compte de cercar l’enteniment de totes les terres d’Espanya, el Parlament espanyol perd el temps amb les xiulades a l’himne.

El poble espanyol, anorreat per la pèrdua de drets, roman entre l’estoïcisme i la por, tot i que, en el límit, aquests poden transformar-se en desesperació, i d’aquí a la crispació social i la violència només hi ha un pas. L’exemple més recent és la protesta per les retallades (63%) del sector de la mineria de Lleó, Astúries i Terol. Darrere les marxes i manifestacions estan emergent alguns actes violents com les pressions personals, talls de carreteres o atacs a les forces públiques amb tota mena d’objectes i coets dirigits. Compte, que aquestes coses no se sap mai com poden acabar. Com sortirem de l’atzucac i de la crisi? Canviant de remei. I al voltant, Europa al caire del suïcidi col·lectiu.

                                                                                                   José Miguel Gràcia  

Valderrobres, protagonista en la nova campanya de ‘Aquarius’ | Comarques Nord.

Los Puertos de Beceite serán parque natural sólo si hay paz social | Heraldo.es.

El Gobierno de Aragón no impulsará el proyecto si los vecinos de los núcleos afectados no lo apoyan.

Los Puertos de Beceite podrán convertirse en parque natural solo si hay “paz social” en el territorio, ha afirmado el director general de Conservación del Medio Natural del Gobierno de Aragón, Pablo Munilla, quien ha comparecido esta mañana en la Comisión de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente de las Cortes. El Gobierno de Aragón no impulsará el proyecto si los vecinos de los núcleos afectados no lo apoyan.

Munilla ha expresado que este lugar es “un buen candidato” por cuanto las comunidades autónomas de Cataluña y Valencia tienen sendos parques naturales en los territorios colindantes con este espacio de la comarca turolense del Maestrazgo y, de este modo, se completaría la protección de la zona, pero “si no hay paz social en el territorio no se hará”.

Ha añadido que este “no es el único” candidato y que la provincia de Teruel es “la olvidada” en esta materia. La creación y mejora de los parques naturales y nacionales es una de las líneas de trabajo de la Dirección General durante esta legislatura, ha comentado.

La Dirección General continúa trabajando en la ampliación del Parque Natural de la Sierra y Cañones de Guara y la conversión del Parque Natural de Posets Maladeta en Parque Nacional, proyectos que avanzan “según los Patronatos quieren”.

Uno de los objetivos del Gobierno de Aragón es proteger más el Pirineo y trabaja para conectar las zonas protegidas del lado francés con Ordesa y Posets Maladeta. “Tendremos que conseguir la voluntad de la zona, negociar con cazadores y pescadores”, ha dicho Pablo Munilla.

El responsable de Medio Natural ha informado de que este martes se celebrará una reunión con los “líderes de opinión” de Monegros para trabajar en la redacción del Plan de Ordenación de los Recursos Naturales (PORN) de la comarca.

El director general ha continuado explicando que el Ejecutivo actualizará la Red Natura y ha lamentado que la Unión Europea (UE) no tenga un programa exclusivo de financiación.

Además el Gobierno de Aragón protegerá las especies en extinción, mejorará las normas que regulan la prevención de los accidentes que sufre la avifauna con las instalaciones eléctricas, luchará contra el uso ilegal de venenos en el medio natural y potenciará el Centro de Recuperación de la Fauna Silvestre.

Otra de las tareas a realizar es el desarrollo del Decreto contra las especies invasoras: “es un problema importantísimo”, ha opinado Pablo Munilla, quien, en otro orden de cosas, ha apostado por aumentar el número de comederos para buitres. También se ha mostrado favorable a potenciar la caza y que los cazadores sean vistos como aliados de los agricultores.

Río Cinca

El diputado de IU, Miguel Aso, ha emplazado al consejero a garantizar el caudal ecológico del río Cinca (Huesca), un “eje vertebrador” parte de cuyo curso es Lugar de Interés Comunitario (LIC).

Ha considerado necesario desarrollar los parques naturales y nacionales y ha argumentado que son importantes para el turismo y para generar modos de desarrollo sostenible. También ha mencionado el trabajo parlamentario de IU para mejorar la protección del oso, el urogallo, la avutarda y el águila azor perdicera.

El parlamentario de CHA, Joaquín Palacín, ha preguntado al director general si va a articular alguna zona de protección en Monegros, donde hay ecosistemas “únicos” y también le ha solicitado información sobre cómo va a estabilizar la colaboración de los núcleos limítrofes con las zonas protegidas, como el Parque Natural del Moncayo.

Palacín se ha preocupado por la aparición de poblaciones de buitres en zonas donde no eran comunes con anterioridad y le ha preguntado si va a aprobar alguna norma en este sentido.

El diputado del PAR, Joaquín Peribáñez, ha considerado acertado el apoyo al funcionamiento de los patronatos de los parques y ha considerado que no solo son necesarias las inversiones directas en el territorio beneficiado, sino “tener referentes de calidad”.

El diputado del PSOE, Alfonso Vicente, ha lamentado que hace varios años que no se aprueba un PORN y ha recordado que “son imprescindibles” para los espacios naturales que regulan. Ha recomendado al director general que retome el plan de accesibilidad del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido.

Vicente ha preguntado a Pablo Munilla si continuará protegiendo las especies amenazadas y le ha solicitado información sobre la reintroducción del oso en el Pirineo.

El diputado popular José Manuel Cruz ha destacado la riqueza de la biodiversidad aragonesa y ha considerado “fundamental” que la población del territorio vea los espacios protegidos como un bien patrimonial.

Los alumnos del IES Matarraña ganan un premio sobre educación y consumo.

Humberto Vadillo no va fer menció alguna al català en els Premis Literaris 2011 | Comarques Nord.

 Imprimir

El passat divendres 8 de juny, l’antiga Capitania General de Saragossa va acollir l’acte d’entrega dels premis literaris del Govern d’Aragó 2011. D’aquesta manera, Carles Terès va rebre el guardó Guillem Nicolau en llengua catalana per la seua obra ‘Licantropia’. Óscar Latas, en el seu llibre ‘Chuegos florals’, va ser reconegut amb l’Arnal Cavero en obres en aragonès, i Angélica Morales va recollir el Miguel Labordeta de poesia per ‘Desmemoria’.

Durant l’acte també van ser premiats l’editorial Jekyll & Jill pel millor llibre editat a Aragó en l’últim any i l’editorial Acrabia per la seua trajectòria. L’acte presidit pel director general de Cultura del Govern d’Aragó, Humberto Vadillo, va comptar amb la presència de multitud de persones vinculades directament en la defensa del català i de l’aragonès com Artur Quintana, Mario Sasot, Antoni Bengochea, Francho Nagore o Chusé Aragüés, entre altres.

L’entrega dels premis, enguany envoltada per la polèmica posició que manté l’actual executiu aragonès respecte al català i l’aragonès, va ser aprofitada tant per Carles Terès com per Óscar Latas per a reivindicar la necessitat urgent de protegir i fomentar l’ús de les dos llengües. “Esperem que el nostre govern farà tot el possible perquè elles no pateixin també aquest vergonyós analfabetisme en la llengua materna, com ha passat amb les generacions que vam nàixer en altres temps, més hostils per a la cultura i la diversitat”, va defensar Terès.

A la vegada, l’escriptor va destacar que “si deixem perdre aquest patrimoni tan viu, tan ric, tan nostre que són el català i l’aragonès, no podrem anar a reclamar-lo a cap museu ni autoritat competent”. Terès també va agrair als seus pares que “em van transmetre aquest idioma, em van ensenyar a estimar-lo i a respectar-lo”. Per part del Govern, Vadillo va intervindre per apuntar la importància de mantindre el patrimoni lingüístic i editorial d’Aragó. Si bé, el director general no va mencionar en cap moment l’aragonès i el català.

Al finalitzar l’acte oficial, els diferents autors van atendre a totes aquelles persones que van voler emportar-se els diversos llibres signats pels autors.

Carles Terès: “És un moment difícil i les sensacions són contradictòries” | Comarques Nord.

Acaba de rebre el premi Guillem Nicolau en català per la seua obra ‘Licantropia’. Quina sensació transmet rebré aquest premi aquí a Saragossa, i en un moment on la polèmica per les llengües d’Aragó està a l’ordre del dia?
És complicat. Per una banda, estic molt content pel premi i perquè s’hagi celebrat aquest acte. Com ja sabeu, no estava massa clar què passaria i espero que tot i la situació tingue continuïtat. I per un altra banda, també em preocupa molt com acabarà tot això perquè natres continuarem escrivint (en la nostra llengua), però les pròximes generacions no sé si podran expressar-se per escrit en la seua llengua. La veritat es que és un moment difícil, i per això les sensacions son contradictòries.

‘Licantropia’ és el seu primer llibre. Suposo que està molt content perquè ha sigut finalitzar-lo i rebre el premi.
Sí. Com ja vaig dir en una altra entrevista a Ràdio Matarranya, el treball va sorgir com un encàrrec per part d’Artur Quintana perquè participés en la col·lecció ‘El Trinquet’ de la Diputació Provincial de Teruel (DPT). He estat un any i mig treballant, i quan vaig tindré el primer esborrany, (crec que hi ha coses que es poden millorar), quedaven únicament cinc dies per presentar les obres. Així que el vaig presentar i he tingut la sort de guanyar el premi, tot i que m’han dit que hi havien treballs molt bons. L’únic, però, que hi veig és que no sé com serà la difusió que li donarà el Govern a una obra en català. Igual, més endavant s’edita en alguna editorial important de Barcelona perquè ja he tingut un parell de trucades.

Ara que ja està atorgat el premi i té el treball editat, on es podrà trobar el llibre?
Al Matarranya no hi haurà problema perquè vaig parlar amb Serret i em va dir que ell el tindria. Fora, a Catalunya o a València, serà més complicat, però algun amic llibreter ja m’ha comentat que farà tot el possible per a tindre’l en el seu establiment.

Tot i ser escriptor habitual en columnes d’opinió, aquest és el seu primer llibre. Cóm va afrontar l’escriptura d’aquesta obra?
La meua passió sempre ha estat escriure. Però venint d’una família molt humil d’emigrant, sempre m’he hagut de buscar la vida treballant i l’escriptura ha quedat sempre en segon pla. En aquest cas tot va començar quan escrivíem historietes de terror amb la meua filla durant els molts viatges que fèiem a Barcelona quan el meu pare estava malat. Però allí es van quedar. I quan l’Artur em va proposar escriure vaig pensar en una d’aquestes històries que tractava el tema de la licantropia. Si bé, jo sóc de Barcelona, i fa 20 anys que vaig tornar al poble i vaig sofrir el xoc d’una persona que ha viscut 30 anys en una ciutat i de cop torna al poble. Molts dels que han donat aquest pas diuen que veus moltes coses que no entens fins que ho vius i això es reflecteix al llibre. D’aquesta forma, escriure va ser apassionant perquè quan ho feia em transfigurava. La novel·la em portava allí on volia, era com si portés una vida triple. Quan la vaig acabar, va ser com si tot tornés a ser pla perquè ja no m’acompanyen els personatges.

Una novel·la fantàstica però en la que el Matarranya hi és present. Què trobaran els lectors matarranyencs en aquest llibre?
Evidentment, el paisatge és del Matarranya. Vaig canviar els topònims perquè t’has de prendre llicències com fer una carretera més roïna de lo que és o que un bosc sigue molt més espès. Encara així, la gent reconeixerà que Capsades és un poble de la zona, la Pobla de Llobosa n’és un altre… Los veïns del Matarranya sabran fàcilment, o al menys aproximament, a què em refereixo. A més, també m’agradaria intentar transmetre a la gent de fora l’aire de misteri que es respira per estes serres nostres.

Per acabar, hi ha prevista alguna presentació de ‘Licantropia’ al Matarranya?
Previst no hi ha res. Vull presentar-lo a Torredarques perquè s’ho mereixen, perquè m’han ajudat molt donant-me informació i tots em preguntàvem molt sobre el treball. I després, suposo que a la trobada cultural d’enguany alguna cosa es farà, tot i que no hi ha res concret.

Set anys sense Jesús Moncada (però la seua obra permaneix) | masdebringue.

Portada Moncada copia

El 13 de juny de 2005 va morir, als 64 anys,  l’escriptor mequinensà resident a Barcelona, Jesús Moncada i Estruga, quan un inoportú càncer de pulmó (quan no ho és?) va acabar amb una impecable i densa trajectòria literària en el seu moment de major maduresa creativa . La malaltia va impedir a Jesús acabar la primera novel·la que l’autor de “Camí de sirga” situava a la seva ciutat d’adopció, Barcelona, després d’haver recreat, com molt pocs escriptors ho han aconseguit en la literatura universal, el paradís perdut de la infància (Mequinensa, en el seu cas) i la ciutat on va anar a estudiar i realitzar el servei militar, la Saragossa grisa, obscurantista i autoritària dels anys 50 a “La galeria de les estàtues”  En la seua pòstuma novel·la inacabada, Moncada evocava, a manera de thriller, els temps en què va treballar, només arribat a la ciutat comtal, com a corrector de proves a l’editorial Montaner i Simon, de la mà d’escriptors arribats de l’exili com Pere Calders o l’ historiador mequinensà Edmon Vallès, que el van animar a escriure.

Demà, 13 de juny,  farà set anys de la seva mort. Sembla com, si aprofitant l’avinentesa editors, grups de teatre, amics iseguidors de l’autor de Camí de Sirga, s’haguessen posat d’acord per tirar endavant diversos projectes que continuen divulgant l’obra gràfica i literària d’aquest escriptor, demostrant que està més viva que mai i continua atraient a lectors i espectadors de totes les edats.
D’una banda, l’editorial saragossana PRAMES ha publicat, dins de la prestigiosa i acurada col·lecció “Les Tres Sorors”, un llibre que recull una part representativa de l’obra gràfica d’aquest autor. El llibre es diu: Jesús Moncada. L’univers visual. Llapis. tinta i oli. S’hi reprodueixen dibuixos gravats, olis i aquarel·les que el pintor i escriptor de Mequinensa va fer des de 1960 fins a 1980. El llibre es completa amb introduccions i notes crítiques, publicades en format bilingüe castellà i català a càrrec del crític i especialista en art saragossà Pedro Pablo Azpeitia. Aquest ha estructurat l’obra gràfica de Moncada en tres blocs: “Quaderns negres”, “Quaderns grisos” i “Quaderns eclèctics”.
En l’apartat dels “Quaderns Negres” es pot veure al Montcada pintor més academicista, rememorant temes tòpics de la pintura espanyola contemporània: tauromàquies, pallassos, etc. , On encara roman el pes del figurativisme amb un punt dramàtic. Els “Quaderns grisos”, que Azpeitia qualifica de “Ultrarrealitats”, recullen dibuixos a llapis de joventut, alguns d’ells, tenebrosos i esgarrifosos; pertanyents al món dels bestiaris i els monstres. També apareixen en aquesta etapa els primers fruits de l’observació de Moncada de personatges de l’entorn mequinensà: miners, camperols, tertulians de taverna, etc. La tercera i última part del llibre (“Pintures”) reprodueix les peces de petit format sobre oli o llenç, on predominen els paisatges i les “desfiguracions” de personatges, corals o individuals, on s’aprecien clares influències dalinianes, picassianes o de Francis Bacon, que van acabar conformant l’estil més personal i recognoscible del Montcada pintor.

Moncada va estudiar dibuix i pintura i va començar a dibuixar des de molt jove. Ja en la seva adolescència, quan estudiava el Batxillerat al Col·legi “Santo Tomás” de Saragossa, propietat de la família Labordeta, il·lustrava amb uns enigmàtics dibuixos uns poemes iniciàtics que reflectien una arma turmentada.

Posteriorment, quan va emigrar cap a Barcelona, als anys 60, es va dedicar professionalment a la pintura i treballà per a diverses galeries de la capital catalana.
Fotografies dels Moncada-
Però no es queda aquí el projecte de l’editorial PRAMES i del seu responsable d’edicions literàries, Chusé Aragüés, de rescatar de la memòria aspectes de la vida i l’obra de Moncada. El proper mes de novembre, sortirà un llibre, dins de la col·lecció “Enfocant el passat” amb col·laboració del CEC, de fotografies que va fer el pare de Jesús Moncada de gent del poble, l’escriptor de diverses escenes de la vila abans que el poble vell desaparegués. La selecció i els comentaris de les fotos d’aquest llibre, titulat “Mequinensa, poble i gent” va a càrrec d’Héctor Moret. Finalment, PRAMES prepara també una edició il · lustrada de “estremida Memòria” amb dibuixos dels personatges fets pel mateix Moncada mentre escrivia la novel·la·la.

Mentrestant, el TNC continua representant, a la Sala Petita del carrer de l’Art de Barcelona, amb notable èxit, fins al pròxim 17 de juny, l’obra “Mequinensa”, basada en textos de Moncada i, fa unes setmanes, el grup de teatre aficionat” Garbinada “de Mequinensa va portar a Saragossa, l’adaptació dramàtica de diversos contes de Moncada  sota el títol “D’un temps, d’un poble” en la seva versió original en català.

Anticatalanistes de la FACAO i Baleàrtics a Casp «.

La FACAO ha arreplegat l’anticatalanisme valencià, balear i aragonès en una trobada a Casp. I Carlos Alastuey, President del Baix Aragó – Casp (PAR), ha liderat el discurs anticatalanista:

Los «tesoros» de la comarca: Maella, Fabara, Nonaspe y Fayón, a los que añadió Mequinenza. En estos municipios «no hablan catalán aunque parte de la población quiera hablar catalán, se habla maellà, favarol, nonaspí, fayonés y mequinensà, solo que porque entre ellos se entienden perfectamente a algunos se les ocurre que se habla catalán para unificar».

De Carlos Alustey (PAR) ja en coneixíem algunes perles: «En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro». Pareix que en la nova lingüística del PAR, a pesar que s’entenen de banda a banda de la frontera, no parlen lo mateix. I també el PSOE va aportar el seu grà de legitimitat a estos grups radicals amb l’assistència de l’Alcalde de Casp.

Per sort, CHA que és soci de govern al Baix Aragó-Casp (PSOE, PAR i CHA), es va desmarcar a temps d’este acte.

A la Jornada hi van aparèixer les grans joies ultradretanes i violentes de la FACAO, encarnades en el seu antic president Ángel Hernández. Màxim activista de l’activitat més radical anticatalanista: va ser retingut a Fraga per enganxar adhesius independentistes que ell mateix denunciava públicament, o fer escrits animant als Grups d’Acció Valencianista a continuar amb la pintada d’amenaces en les parets d’entitats cíviques.

A l’acte també hi va assistir el president dels Grups d’Acció Valencianista (GAV), que tenen un extens currículum de l’ús de la violència. Fins i tot a la Franja, amb pintades amenaçadores a Fraga.

A pesar d’això, el diari La Comarca publica que són grups al màxim de cordials:

Dos días repletos de conferencias históricas, lingüísticas, rutas turísticas y experiencias que de una u otra forma se compartieron siempre desde un profundo respeto al que opinaba diferente.

En realitat, ja fa bé La Comarca de definir algun d’estos grups com a àrtic (sic):

Caspe fue la sede durante un fin de semana de historiadores y lingüistas aragoneses, valencianos y baleárticos que debatieron y expusieron la situación de la lengua aragonesa, de la lengua valenciana y de la lengua mallorquina o balear.

Temps de Franja (de juny) ja està ací…!!! | masdebringue.

Ja està a l’abast del nostre estimat públic en general la versió digital (en pdf) de la  revista Temps de Franja del mes de juny. Amb un reportatge de Natxo Sorolla sobre la tradicional romeria de joves de Vallibona a Pena-Roja, una crònica del concert de l’Andreu Subirats a Sant Just, un informe de la reunió d’alumnes i mestres d’arreu dels Països Catalans a l’IES Baix Cinca de Fraga amb un projecte ARCE del Ministeri d’Educació, el document de dimisió dels caps del Consell de les Llengües d’Aragó, una galeria de personatges dedicada a l’activista cultural valencià Àngel Velasco Crespo… i amb una  entrevista al duo més dinàmic de la Franja, el duo… Recapte, je, je). Que us aprofite (la seua lectura).

http://issuu.com/temps_de_franja/docs/tdf-d4

Temps de Franja digital.4.

Premios Arnal Cavero y Guillem Nicolau 2011 – YouTube.

Os premios Arnal Cavero y Guillem Nicolau ya tienen nuevos destinatarios. En un acto presidiu por o director cheneral de Cultura, Humberto Vadillo, Óscar Latas y Carles Terés recibioron istos premios por as suyas obras en aragonés y catalán. L’antiga capitania cheneral de Zaragoza, an que se fació l’acto, estió a rebutir de chent, entre las que se reconoixeba a chent d’o mundo de l’aragonés y d’o catalán.

«Licantropia» ja és al carrer « L’esmolet.

Primer exemplar de “Licantropia” imprès, entre els molts quaderns que vaig haver d’omplir per a no perdre’m.

Se n’ha fet una edició curtíssima (per a la venda en quedaran uns 100). O sigui que, si el voleu, aquestes són les dades:
Títol: Licantropia
Autor: Carles Terès Bellès
Colección Literaturas de Aragón. Serie en lengua catalana. Gobierno de Aragón. Dep. de Educación, Universidad, Cultura y Deporte. Zaragoza 2012
ISBN: 978-84-8380-307-3

Carles Terès rep el Guillem Nicolau « Lo finestró del Gràcia.

El divendres passat van ser lliurats els premis literaris del Govern d’Aragó. Des d’aquest bloc havia informat que assistiria la consellera de Cultura a l’acte de lliurament, cosa que em semblava d’allò més normal. Em vaig equivocar, la consellera no va fer acte de presència. Va ser el director General de Cultura, Humberto Vadillo l’encarregat de fer els corresponents lliuraments. Com tots sabem, entre els guardonats estava en Carles Terès amb l’obra “Licantropia”. De les seues paraules d’agraïment va passar a les de reivindicació de la nostra llengua: “Gràcies primer al Govern d’Aragó per haver convocat aquest premi en català, una de les dues llengües patrimonials que tenim a l’Aragó. Vull agrair també al Jurat per considerar la novel·la Licantropia mereixedora del Guillem Nicolau. Novel·la que ha estat possible gràcies a Artur Quintana, que em va animar a escriure-la, i sobretot a la Cèlia, que m’ha regalat tot el temps que he necessitat i el paisatge de Torredarques, potser el personatge principal de Licantropia…) Seguiu llegint tot el text a “L’esmolet”

“¿En qué habla aragonesa escribía Bernabé Romeo” heraldo.es/noticias/arago… Ya saben que en Aragón cada cual habla un habla diferente #jodopetaca

¿En qué habla aragonesa escribía Bernabé Romeo? | Heraldo.es.

Aquarius Pueblos.