Skip to content

El Consejo Superior de Lenguas rechaza la ley del PP y el PAR – Aragón – El Periódico de Aragón.

A. IBÁÑEZ 05/07/2012

Los miembros del Consejo Superior de Lenguas, máximo órgano asesor en materia lingüística del Gobierno de Aragón, rechazó ayer por unanimidad el borrador del anteproyecto de Ley de Lenguas presentado hace unos días por el Ejecutivo autonómico. Este texto niega el reconocimiento del catalán como lengua propia de la comunidad y sitúa al aragonés en pésimas condiciones para su protección.

Los integrantes de este órgano –que también desaparece con la ley que propone el Ejecutivo autonómico– rechazan el texto, entre otras cuestiones, porque no se cita a las lenguas aragonesas por su propio nombre y porque se suprimen las academias que debían normativizar y velar por el uso del aragonés y el catalán (que en la nueva ley se denomina aragonés oriental y septentrional. En los próximos días emitirá un comunicado este órgano explicando las razones detalladas del rechazo a este proyecto.

Miembros del ente apuntaron que desde el Gobierno de Aragón tampoco se ha pedido consejo sobre la norma, pero emitirán un informe. Es el segundo varapalo al Ejecutivo sobre este asunto, después de que el Consejo Escolar de Aragón también rechazar el contenido de la ley.

La BBC» Blog Archive » La planificació lingüística del PP o la minorització del català.

El mes de març, la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, reclamava un «bilingüisme integrador i equilibrat» en totes les comunitats amb una llengua oficial a més del castellà, tant en l’àmbit institucional com en el de l’educació.

Un repàs a algunes de les accions del Partit Popular (i actors afins) des del 2010 en matèria de política lingüística permeten veure el cinisme d’aquestes declaracions i l’estratègia planificada de minorització (i substitució) del català pel castellà. Resta lluny del meu ànim tenir un esperit victimista respecte de la situació de la llengua, però una cosa és lamentar-se tothora i una altra no denunciar l’assetjament polític i jurídic a què es veu sotmès el català.

Tal com es pot veure en l’infograma, des de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 s’han prodigat accions que afecten l’arquitectura institucional que s’ha construït al voltant del català. L’exemple més clar és la liquidació de la Direcció General de Política Lingüística de les Illes i la degradació del rang del català de requisit a mèrit en la funció pública. Més recentment, acabem d’assistir a l’esperpèntica roda de premsa de Dolores Serrat, consellera d’Educació del Govern aragonès, que no ha dubtat a qualificar el català de la Franja com a aragonès oriental «para que no se confunda con otras lenguas». El Govern d’Aragó segueix d’aquesta manera els postulats de grups radicals secessionistes, tal com denuncia el sociòleg Natxo Sorolla.

Vista la situació, podem esgargamellar-nos i qualificar d’esperpèntics –com jo mateix he fet unes línies enrere– i de ridículs segons quins posicionaments; fins i tot podem mostrar la nostra perplexitat. Però suposo que tenim clar que això no serveix per a res, i que cal fer front a les agressions que pateix la llengua al llarg del territori d’una manera més determinant. Proposo tres eixos d’actuació:

  1. Denúncia sistemàtica a nivell internacional per via governamental, institucional i també individual. Cal utilitzar la xarxa de delegacions de la Generalitat de Catalunya a l’estranger i tots els mecanismes al nostre abast per guanyar complicitats. Em fa l’efecte que en aquests moments hi ha més gent que opina que, més que víctimes, som botxins (aquí teniu un exemple ben il·lustratiu que implica involuntàriament al Messi ).
  2. Des de Catalunya hem d’excel·lir en recerca, en condicions laborals, en estudis, en serveis, etc. El Principat ha de ser pol d’atracció de gent de les regions limítrofes que vegin en aquest país un lloc on fer possible les seves expectatives. Les repercussions sociolingüístiques són més que evidents si, posem per cas, perpinyanesos i fragatins orienten les seves vides cap a Catalunya.
  3. I finalment, cal un pronunciament inequívoc de la coalició que dóna suport al Govern català en relació amb el PP. No es poden establir pactes amb un partit que aspira a anorrear la llengua, ni tan sols sota l’argument de la greu crisi econòmica que vivim. Perquè la crisi econòmica no és la causa, és la conseqüència d’una altra crisi més profunda, la de valors. Els governs s’haurien de regir per valors, i si ho supeditem tot una altra vegada a l’economia no haurem entès res; en canvi, estic convençut que posant els valors (polítics, econòmics, cívics, democràtics, lingüístics, etc.) que uneixen el sobiranisme en primer terme, albirarem un horitzó il·lusionant.

Alfredo Sancho: ‘Si li dic català, munten un Cristo. Són la caverna absoluta’ – VilaWeb.

El batlle de Benavarri parla en aquesta entrevista amb VilaWeb de l’agressió al català del govern d’Aragó, i de com hi planta cara

 

 

Alfredo Sancho (PSOE), el batlle de Benavarri (Ribagorça), és castellanoparlant. I expressa en espanyol la seva indignació per la voluntat del govern d’Aragó de liquidar el català de la Franja de Ponent. Malda per mantenir el català en la normalitat, però topa, cada vegada més, amb ‘la caverna absoluta’. Dimarts es va reunir amb els batlles de Bonansa, Montanui, Areny de Noguera, Sopeira, Viacam i Lliterà i Tolva per fer front comú contra l’avantprojecte de llei de llengües del govern de Rudi, i per demanar que es mantingui l’ensenyament del català a l’institut de Graus. Sancho en parla en aquesta entrevista amb VilaWeb.

– La llei de llengües crea un problema on no n’hi havia. N’ha parlat amb la consellera Serrat?
– En vaig parlar dilluns. Em va dir que havia tingut molts problemes amb això a Ripoll, d’on és originària. I em va dir que la llei de llengües no era un tema filològic. Ah, si el problema no és filològic, ja ho entenc tot perfectament. Doncs és un invent, això, li vaig dir.

– Què li va respondre?
– Que no l’havia entès bé, que volia dir que no volia obrir un debat filològic. Doncs si no és filològic, què és? Urbanístic?

– El veig enfadat.
– M’enfilo per les parets, i ja veus que parles amb un castellanoparlant, que entén que això és la normalitat. Em sembla una barbaritat que ens vulguin imposar això, quan mai no hi ha hagut cap problema, i que es vulguin carregar el català. El que no poden fer de cara, ho fan de facto. Tots els que defensen que això s’ha de dir d’una altra manera, perquè els sona malament que es digui català, no fan res per al manteniment de la llengua; cap activitat, res. Si la iniciativa és en castellà no hi posen cap problema. Però si ho vols fer en català… Diguem-ne benavarrès. Si li dic benavarrès, tampoc no fan res, i hi posen pegues. I si li dic català, munten un Cristo. Són la caverna absoluta.

– Neguen el nom a la llengua. Això és més que una anècdota.
– És que no li han posat ni nom. L’avantprojecte diu que a l’Aragó es parla un idioma pirinenc i pre-pirinenc amb les seves modalitats i un aragonès septentrional amb les seves modalitats, que se suposa que és el català. I diu coses tan bèsties com que dues terceres parts d’un ajuntament poden decidir què és allò que es parla en el poble. No hi ha nom, no hi ha projecte curricular, no té cap rigor científic, no es diu quina acreditació ni capacitció ha de tenir el professorat ni tampoc se sap quina acreditació tindrà l’alumnat quan acabi aquestes modalitats. Perquè ara acaben català, i el poden convalidar amb el nivell B. Però a partir d’ara, en comptes de català en direm benavarrès? Com l’homologarem?

– I ara us trobeu amb el problema que els estudiants no podran continuar el català a secundària. Com us vau assabentar que l’institut de Graus deixarà de fer català?
– Ho vam saber a través del centre, perquè va desaparèixer l’optativa de català en les preinscripcions.

– Com pot ser?
– Cada any la direcció provincial d’ensenyament truca per demanar si es vol continuar fent l’optativa de català. El claustre de professors va ratificar que es continués l’ensenyament del català, i la comissió de coordinació pedagògica també. Però el director provincial va cridar el director de l’institut, el va fer anar a Osca i li va dir que res de català, que no s’impartiria. Que com a projecte lingüístic dins de l’organització sí, però com a optativa com fins ara, no.

– Heu parlat amb el director?
– M’hi vaig entrevistar i m’hi va posar traves, dient que havia estat una il·legalitat durant quinze anys. Vaig parlar amb el director provincial, i em va dir el mateix. Veig que el que volen fer és carregar-se’l per raó ideològica principalment i, de manera secundària, per una raó econòmica.

– La direcció de l’institut al·lega motius econòmics.
– Si és per un tema econòmic, li ofereixo al director de corresponsabilitzar-m’hi. I parlaré amb tothom, perquè siguin conscients de la fragilitat en què es troba el català, i perquè no els costi diners; els dies que hagin de fer les dues hores de català els pagaríem el menjador sense problema. I el transport no els costa diners. Només haurien de pagar les quatre hores de la professora de català.

– Quants estudiants de Benavarri demanen de fer català a secundària?
– El 99% dels alumnes del poble. Si l’institut estigués a Benavarri estaria clar: es faria el projecte lingüístic, es faria vehicular i cap problema. Però a Graus, que no és zona d’influència del català, és impossible de fer-ho així. Cal dir que a l’optativa de català la meitat dels inscrits eren de Benavarri i, la resta, de la zona de Graus; també els interessa, perquè van a Lleida, a Barcelona…

– Què hi diuen les associacions de mares i pares i els professors?
– Sé que les AMPEs, en el claustre i en el consell escolar, i alguns professors van dir a la direcció provincial que, ja que era il·legal l’ensenyament de català, dimitís en bloc tot l’equip d’inspecció escolar a Osca, perquè durant quinze anys ha estat informant d’horaris de català i als butlletins hi ha la nota de català, que serveix també per fer un certificat homologat amb el nivell B de la Generalitat. Tot això és il·legal? I fins ara ha funcionat?

La Trobada Cultural del Matarranya, enguany la 22na., que celebrarem a Valljunquera dintre de la Setmana Cultural del poble. Els actes que tenim organitzats els detallarem aviat: una gyncama infantil, una taula rodona sobre la història del territori, presentacions de treballs…

També ens complau comunicar-vos que en decurs de la jornada (desprès de dinar) farem entrega del 5è. Premi Franja, Cultura i Territori, el qual, com ja sabeu s’ha atorgat al Duo Recapte pel projecte d’animació a les escoles de la Franja “Jesús Moncada”.

Dintre de l’apartat de les presentacions tindrem el llibre de José Miguel Gràcia, Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers editat per l’Instituto de Estudios Turolenses dintre de la col·lecció Lo Trinquet, i el nou disc de l’Àngel Villalba, Olivera d’Aragó, que els socis podreu comprar al preu reduït de 10,00 €. (Estarà a la venda el mateix dia de la Trobada, però podeu realitzant una comanda per correu electrònic o  per telèfon, i us el farem arribar).

Associació Cultural del Matarranya

Alcaldes de la Ribagorça aragonesa presentaran mocions contra la denominació de ”l’aragonès oriental” :: Text :: ACN :: 676333.

O mundo de l’aragonés debant d’a nueva lei de no-luengas | Arredol.

A mayoría d’as asociacions creye un trango ta zaga iste prochecto, acusau d’indeterminau, y de enrestida contra l’aragonés y o catalán

As asociacions de l’aragonés han feito publicos comunicaus y manifiestos ta amostrar a suya posición debant d’a lei de no-luengas que o gubierno PP-PAR . Os comunicaus os reproducimos integros y talcual han plegau ta la redacción, con a grafia emplegada por cadagún. Dende Arredol, amás hemos fablau con bells d’os suyos riprensetants ta que mos esplaniquen una mica más a posición debant d’o abantprochecto de lei, que o Consello Escolar d’Aragón ha refusau por indeterminau.

Nogará

L’Asociación Cultural Nogará-Religada quiere manifestar a suya funda preocupación per o que s’ha puesto conoixer de l’Abantprochecto de Lei d’uso, protección y promoción d’as luengas y modalidatz lingüisticas propias d’Aragón, anunciau per o Gubierno d’Aragón, y que suposa a derogación total d’a Lei 10/2009, aprebada en l’anterior lechislatura, exposando que:

– Ye un feito scientificament documentau y bien conoixiu en o mundo academico que en Aragón conviven historicament, en chunto a lo castellano, dos luengas romanicas bien caracterizadas y diferenciadas entre ellas y d’o castellano, que son luengas propias, orichinals y historicas d’a nuestra comunidat autonoma: Una luenga privativa d’Aragón, que s’ha denominau historicament aragonés, y unatra luenga, que compartida con atros territorios d’a Corona d’Aragón, ye conoixida internacionalment como catalán.

– A luenga aragonesa, historicament emplegada en quasi tot o territorio, y utilizada, con iste nombre, como luenga administrativa d’o Reino y as suyas institucions entre la Edat Meya, fue substituida per o castellano en buena parte d’Aragón, pero ye encara viva en qualques comarcas d’o nuestro territorio y s’expresa en quantas variedatz, que son partes constitutivas de l’aragonés. Parlar ixas variedatz ye fer servir distintas formas d’una mesma luenga, que tiene o nombre historico y scientifico de luenga aragonesa.

– A luenga aragonesa, per a suya fragmentación y a perda de transmisión cheneracional, ye seriosament menazada.  Iste periglo de desaparición d’un patrimonio cultural unico ye tamién motivo de preocupación internacional. Asinas, a UNESCO etiqueta l’aragonés como seriously endangered en o suyo Atlas Lingüistico Mundial d’as Luengas en Periglo, indicando un imminent periglo d’extinción. O Comité de Ministros d’o Consello d’Europa tamién ha manifestau a suya preocupación debant d’a situación d’as luengas propias d’Aragón, demandando explicitament a o Reino d’Espanya, como sinyant d’a Carta Europea d’as Luengas Rechionals u Minoritarias, una bastida churidica especifica que permita a protección d’o catalán y l’aragonés.

– L’abantprochecto presentau per o Gubierno d’Aragón, elimina as denominacions d’as luengas propias d’Aragón bien establidas per a tradición filolochica y lingüistica, y que s’han veniu emplegando sistematicament en a lechislación aragonesa, as institucions scientificas, a UNESCO, o Consello d’Europa, y o propio Gubierno Espanyol en os suyos informes sobre o cumplimiento d’a Carta Europea d’as Luengas Rechionals u Minoritarias.  As denominacions “lengua aragonesa propia d’a zona pirenaica y prepirenaica de la comunidad autónoma” y “lengua aragonesa propia de la zona oriental de la comunidad autónoma” son circumloquios sin sentiu que creyan confusión con a denominación d’a luenga aragonesa, fendo creyer que as dos luengas propias d’Aragón fan parte d’un mesmo sistema lingüistico. Amagar o nombre d’as luengas y a suya filiación no contribuyen brenca a la normalización y dignificación de l’uso d’as mesmas ni a la consciencia d’os suyos parladors, fundamental pa asegurar a transmisión cheneracional y per tanto, a suya conservación.

– L’amostranza de l’aragonés en as escuelas d’as zonas d’uso ye una condición necesaria y urchent, que s’ha de meter en marcha immediatament si se quiere dar a l’aragonés una oportunidat de supervivencia. Si a lei vichent no guarenciaba iste punto, y no s’han cumpliu tampoco os termins a los quals obligaba, a nueva propuesta encara rebaixa mas as oportunidatz d’as nuevas cheneracions d’aprender a luenga propia d’as suyas familias y lugars, condenando a l’aragonés a la extinción per falta de transmisión cheneracional.

– Unatro aspecto que chenera gran preocupación ye a existencia d’una sola Academia Aragonesa de la Lengua, encargada de fixar a norma lingüisticas d’as dos luengas propias, que puede esdevenir en situacions absurdas como a necesidat de regular bellas decenas de variedatz lingüisticas, u mesmo a creyación d’una mesma norma lingüistica pa dos la dos luengas propias d’Aragón.

– Pa rematar, a desaparición de dreitos lingüisticos que guarencia a lei vichent, ye un paso enta zaga en la dignificación de l’uso, a promoción y a preservación de l’aragonés, que son suposadament os obchectivos d’ista lei. Antiparte, a desaparición d’istos dreitos suposa un incumplimiento d’os articlos d’a Carta Europea d’as Luengas Rechionals u Minoritarias, tractau internacional ratificau per o Parlamento espanyol.

Per ixo, l’Asociación Cultural Nogará-Religada exiche a o Gubierno d’Aragón que desembolique, cumpla y faiga cumplir a lechislación vichent, y que qualsiquier modificación que se faiga a la mesma en l’exercicio d’a suya iniciativa lechislativa vaiga siempre en o sentiu de guarenciar a supervivencia u l’uso normal d’as luengas propias d’Aragón, y equiparar os dreitos d’os parladors d’Aragonés y Catalán con os d’a resta de ciudadans d’Aragón.

O Trango

As luengas propias d’Aragón, y más que más l’aragonés, se troban en una embolicada situazión lingüistica y soziolingüistica deban d’a presenzia de l’español como luenga dominán y a escasa transmisión chenerazional. Güe por güe, a UNESCO contina ficando l’aragonés en o listau d’as 7.000 luengas en risgo de disparixer mientras o sieglo XXI, estando a luenga que más pelingro tien en Europa Ozidental.

Dende a nuestra asoziazión, siempre emos esfendiu una autuazión que guaranzie t’as luengas propias d’Aragón uns dreitos parellanos a os que tiene o castellano, si bien creyemos menester que en o caso d’a luenga se prautique una politica de discriminazión positiba que aduye a fer menor l’azelerau prozés de perdida que en tiene.

En iste sentiu, y dimpués de presentar-se o nuebo esborrador de Lei de Luengas d’Aragón, dende l’Asoziazión Cultural O Trango queremos meter de manifiesto os rasgos de dita lei que nos leban a considerar-la como insufizién en o respeutibe a la protezión y guaranzia d’a superbibenzia d’a luenga aragonesa.

O texto tiene asaberlo de limitazións en materia d’educazión. Asinas, no se guaranzia o dreito a l’amostranza en as luengas propias (articlo 12). Tamién xublida tanto a importanzia d’o conoximiento d’a reyalidat lingüistica en a comunidat aragonesa como o menester d’estudios espezializaus tocán a las luengas propias en dembas unibersitaires (sacando l’articlo 24 y parte d’o 22 de l’anterior texto lechislatibo). Atro aspeuto a siñalar ye a manca de prezisión con respeuto a o escomenzipio de l’amostranza de as luengas propias en os países d’emplego istorico.

O debanproyeuto talla asabelo de dreitos en a demba de l’Administrazión. Encara que os fabladors pueden endrezar-se t’as administrazións publicas en as luengas propias, no se guaranzia a rispuesta d’istas en a mesma (articlos 18 y 19). Antimás, queda sacau o punto 5 de l’articlo 27 d’a lei anterior, en o que se guaranziaba estendillar formularios y textos administratibos d’emplego cutiano en as luengas propias d’Aragón u en bersións bilingües. Ta rematar, tampoco no se guaranzia a publicazión trilingüe d’os documentos ofiziáls d’as administrazións publicas (articlo 17).

Tocán a os meyos de comunicazión, creyemos que sería menester que o texto promobese l’emplego y dinificazión d’as luengas propias en os países d’emplego istorico a trabiés de desconexions territorials con programazión en ditas luengas, asinas como contenius informatibos y dibulgatibos en tot o territorio.

Antiparti, iste debanproyeuto presenta una notable manca de rigor en emplegar de contino a esprisión “zona de utilización histórica predominante” de l’aragonés enreligada ta l’área septentrional pirenaica y prepirenaica (articlos 2.2 y 5.a), cuan istoricamén ista luenga se fabló en toda a comunidat autonoma (fueras d’a zona oriental) antimás d’atras rechións como parti de Nabarra y puntos de l’interior d’a Comunidat Balenziana y mesmo Murzia.

Ta rematar, queremos reiterar que iste debanproyeuto de Lei, d’a mesma traza que l’anterior Ley 10/2009 de 22 de diciembre de uso protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, fote os dreitos lingüisticos d’os fabladors d’aragonés mesos en a Declarazión Unibersal de Dreitos Lingüisticos aprebada por a UNESCO ta desichir a ofizialidat d’istas luengas en os paises en os que se fablan: (Articlo 15, punto 1) Toda comunidat lingüistica tiene dreito a que a suya luenga siga feita serbir como ofizial dentro d’o suyo territorio. Por tot isto, en un futuro proximo enzetaremos aizións.

Sociedat de Lingüistica Aragonesa

Una vegada conoixiu o texto reformau d’a Lei de Luengas,  Sociedat de Lingüistica Aragonesa, con siede en Graus, trobada en Secastilla en a suya Asambleya anyal, deseya manifestar ta la opinión publica as consideracions siguients:

-Creyemos positivo que a la fin no s’haiga derogau dita lei.

-Creyemos que o feito de no clamar especificament por o nombre que en filolochía lis pertoca a las luengas autoctonas ha estau un retalle, torpe y que no se’n amenistaba, motivau por custions extralingüisticas.

-Asinas mesmo, trobamos entivocada a eliminación d’una autoridat lingüistica ta las fablas de l’Alto Aragón, se diga como se diga, ya que en a critica situación d’as mesmas, s’amenista establir un ente scientifico que actue en un urchent y inmediato proceso de planificación lingüistica.

-A la fin, creyemos que a responsabilidat de como s’ha feito tot iste proceso de creyación y aprebación d’una lei de luengas en Aragón, caye de raso sobre qui ha puesto fer-lo china chana y con sensatez, en o suyo inte, y lo rezagaron y precipitoron de traza irresponsable por motivos electorals, muito más que en qui agora no ha feito que aplicar o suyo programa electoral.

Chusé Raul Usón

Ta Usón “yera de dar que iste gubierno teneba platero que quereba retallar a lei anterior”. Una lei, que seguntes l’editor de Xordica, yera un mal menor y que plegaba “muitos anyos dimpués d’os primers trangos, muitos anyos que no s’heban aproveitau dende os primers gubiernos de Marraco, a declaración de Mequinenza u a conselleria de Bada”, pero yera una lei que se fació “tardi y mal”.  Seguntes Usón, “cal fer pedagochía d’a luenga, y a lo menos un desembolique d’a lei anterior que “yera curta, pero no como ista, que suposa un astralazo, con a supresión d’o Consello Superior d’as Luengas y d’as Academias particlars de cada luenga”.

Pero amás, a ran presonal, y tamién colectivo, a Chusé Raúl Usón li preocupa a situgación d’o movimiento de l’aragonés. “Cal repensar”, mos diz, “a responsabilidat que tenemos en a situgación d’a luenga ta que no s’amorte de raso” y fer treslau ta la sociedat d’ista responsabilidat. Si a nueva lei de no-luengas “no creya ixa academia de l’aragonés, cal creyar un observatorio scientifico de l’aragonés, que siga un referent y que mos faiga plegar t’alcuerdos que faigan pervivir l’aragonés”.

 Consello d’a Fabla Aragonesa

A Chunta Direutiba d’o Consello d’a Fabla Aragonesa, reunita d’urchenzia o día 25 de chunio ta desaminar e balurar o nuevo abamproyeuto de Lei de Luengas presentato o día 19 de chunio por o Gubierno d’Aragón, deseyea esprisar o suyo permenamiento por as numbrosas restrizions que i fica, en contimparanza con a bichén Lei 10/2009, d’uso, proteuzión e promozión d’as luengas propias d’Aragón:

1. Pasa de 36 á 25 articlos.

2. Elimina cabos muito senificatibos d’os Requilorios

3. En puesto de referir-se á l’aragonés e á o catalán, l’abamproyeuto se refiere á “ras luengas e modalidaz lingüisiticas propias d’Aragón”, esprisión indeterminata, poco definita e tasamén rigorosa.

4. Reconoxe o dreito á fer uso d’as luengas e modalidaz lingüisticas propias d’Aragón nomás en as zonas d’emplego istorico predominán, cosa que resulta muito restritiba.

5. Elimina l’articlo 6 sobre tutela almenistratiba e chudizial ta protexer e fer efeutibos os dreitos lingüisticos.

6. En l’articlo 5 abuega ra zona de l’aragonés á ras “arias pirinenca e prepirinenca”, olbidando-se d’os Semontanos.

7. Elimina de raso o capetulo III que se referiba á o Consello Superior d’as Luengas Propias d’Aragón: no bi ha denguna referenzia á iste organismo.

8. S’eliminan as Academias de l’aragonés e d’o catalán e, en o suyo puesto, se creya solo que una, denominata “Academia Aragonesa d’a Luenga”, que os primers miembros serán desinatos por as Cortes

d’Aragón e por o Gubierno d’Aragón, con o que se politiza á o masimo a custión lingüística.

9. Por tot o testo, e muito siñaladamén cuan fa referenzia á l’amostranza, uso publico, meyos de comunicazión, etz. cambea o berbo “se guarenziará” por “se fomentará” u “se promoberá”, formulas que

sochieren menor compromís.

10.  En charrar d’as diferens formas de promozión d’as luengas (art, 11, antis 20), antimás de suprimir bels cabos, en toz,  dimpués de do diz “luengas”, adibe “e modalidaz lingüisticas”, cosa que caleba dar por

supuesto; pero o emplego d’a conchunzión copulatiba (no pas disyuntiba) fa imbiable u muito difízil a suya aplicazión.

11. En l’articlo 13 (antis 23) nomás espresa de forma imprezisa que “se fomentará ra suya amostranza”, pero elimina “como materia integrán d’o curriculo”.

12. Elimina l’articlo 24 que feba referenzia á ra presenzia d’as luengas en os estudios superiors e unibersitarios.

13. Elimina o punto 3 de l’articlo 26 que deziba que “o profesorato d’as luengas propias estará sozmeso á o mesmo rechimen churidico que o profesorato d’as demás materias d’o curriculo”

14. S’eliminan os puntos 2, 3, 4 e 5 de l’articlo 27, an que se concretaba o uso publico d’as luengas por os ziudadanos en as Instituzions e Almenistrazions publicas aragonesas.

15. Os conzellos podeban proponer (art. 3 d’a Lei 10/2009) a denominaziónd’a modalidá lingüística local; agora pueden establir (Desposizión adizional primera d’o nuevo abamproyeuto), dando dentrada á ra opinión

de politicos en feitos azientificos.

16. Se suprime a gradualidá, con plazos, en l’aplicazión d’a Lei (Desposizión adizional terzera), asinas como l’organo almenistratibo ta ra aplicazión d’a Lei (Desposizión adizional zinquena), o que puede estar endizio de que bi ha una radita boluntá d’aplicar-la.

17. Á ra fin, introduze una “Desposizión zircunduzidera” por a que se zircunduze a Lei 10/2009 de Luengas propias d’Aragón.

En resumen, á o nuestro parixer, o testo ye muito restritibo, mica angluzioso, mica rigoroso en o zientifico, politiza á o masimo  as custions lingüisticas e resulta d’aplicazión muito difízil. Ye una sintesis d’a bichén Lei 10/2009, pero suprime puntos importans. En puesto d’amparar e promober, suprime u abuega os dreitos lingüisticos d’os fabladors d’as luengas minoritarias d’Aragón.

Tanimientres enzide en l’atomizazión, manca d’una ambiesta clara de conchunto, en no reconoxer a luenga aragonesa ni a  luenga catalana e en olbidar-se d’o estándar supralocal ta uso en meyos  de comunicazión, cursos superiors de l’amostranza e Almenistrazions publicas. Deseyamos por tanto que s’amillore e se complete en o tramite parlamentario. E una begata que s’aiga amillorato, s’aplique. Á o nuestro chuizio no puede prezendir-se d’o reconoximiento espreso d’a luenga aragonesa, a suya amostranza ha á incluyir-se en o curriculo e tenerba que considerar-se o reconoximiento d’autoridaz lingüisticas ta o catalán (deberba estar o Institut d’Estudis Catalans) e ta l’aragonés (creyemos que deberba estar o Consello Asesor de l’Aragonés, organo responsable d’a normatibizazión drento d’o Consello d’a Fabla Aragonesa); en caso de tronar-lo á creyar, deberban desinar os suyos miembros entidaz academicas e d’estudios contrastatas, reconoxitas e representatibas: Unibersidá de Zaragoza, Instituto  d’Estudios Altoaragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa, etz.

O Consello d’a Fabla Aragonesa se mete á desposizión d’o Gubierno d’Aragón ta amillorar-lo en o posible e treballar dezididamén por a dinificazión, a proteuzión e a promozión d’as luengas propis d’Aragón, e muito espezialmén d’a luenga aragonesa, igual como biene fendo dende fa 36 añadas.

Chusé Inazio Nabarro

Ta o president d’o Consello d’a Fabla Aragonesa a nueva lei ye un disparate, que choca con os dictamens d’organismos internacionals, y mesmo contra os dreitos humans d’os fablants de l’aragonés y o catalán. Amás, politiza de raso a luenga, deixando en os concellos a responsabilidat de dar nombre a las luengas, rebaixando una lei que si no yera a millor a lo menos “yera ubierta ta ser amillorada y posar os alazetz d’un futuro millor ta la luenga”. En ixe sendito, o president d’o Consello,  creye que “encara somos a tiempo de modificar-la y amillorar-la”.

Francho Nagore

Ista nueva lei “ye una mala copia de l’atra”, diz Francho Nagore, que creye que “ye inadmisible” y tamién “inaplicable” ya que trestallan a luenga a voluntat politica d’os concellos, porque “busca trafucar y trestallar, ta retallar os dreitos d’os fablants” y malmeter o largo proceso de recuperación de l’aragonés.

Ligallo de Fablans Zaragoza

Ligallo de Fablans de Zaragoza beye o debanprocheuto de a nueba lai de luengas como una oportunidá politica ta silenziar o dreito de a poblazión aragonesa á espresar-se en a suya lengua.

Dende Ligallo de Fablans de Zaragoza, asoziazión que leba treballando por a reconoxedura, esfensa y espardidura de l’aragonés dende fa 30 añadas, queremos fer publica a nuestra desconformidá con o debanprocheuto de a nueba lai de luengas que quiere aprebar l’autual Gubierno d’Aragón. Si a lai aprebada en 2009 yera un chiquet insufizién trango ta la perbibenzia de l’aragonés, l’aprebazión d’a nueba lai proposada estará cuasi de seguras a suya carta de defunzión. Si con a lai de 2009 no li se atorgaba a nesezaria ofizialidá á l’aragonés, en a de 2012 sisquiá li se clama por o suyo nombre y s’imbenta o conzeuto de “modalidaz lingüisticas d’emplego en l’aria setentrional”. O mesmo cal dizir en o causo d’o catalán, si bien iste no se troba en a situgazión de menaza de disaparizión d’a luenga aragonesa (diz que una d’as que más d’Europa), ya que a suya bitalidá y perbibenzia ye guaranziada grazias á l’empente d’os nuestros bezinos.

Diz o nuebo testo que se guaranziará l’amostranza de l’aragonés en a suya “zona d’emplego istorico”, pero no sabemos pas cómo lo i ferá ni cuála estará ixa “zona istorica” (que en primeras abría d’estar cuasi tot o territorio aragonés) y con caráuter nomás que boluntario. Tamién diz que os aragoneses podremos enfilar-nos á l’almenistrazión en a nuestra luenga (u “modalidá lingüistica”), pero l’almenistrazión no tendrá la obligazión de fer serbir a mesma luenga ta risponder-nos… qué buen guión ta una zinta de Buñuel!

Amás de tot ixo, se prebeye a disaparazión de l’Academia de l’aragonés y d’o Consello Superior d’as Luengas, y se creyará una Academia Aragonesa d’a Luenga, ta normalizar igual l’aragonés que o catalán d’Aragón. Puestos á fer mezclallos estranios podrían incluyir-ie tamién o castellano d’Aragón y prebar de normalizar as tres luengas de bez como si estasen una sola.

Ta forro i bota, a nueba academia será formada por miembros eslechius por o Gubierno y as Cortes d’Aragón, sin contar-se con atras instituzions zientificas como a unibersidá, por o que ye de dar que estará prou politizidada. O Gubierno d’Aragón, dimpués de sentir as opinions d’os conzellos, declarará as zonas d’emplego istorico “setentrional” (aragonés) y “oriental” (catalán), por o que tamién en ista custión de seguras tamién prebalezerán os criterios politicos por denzima d’os filolochicos. Aora, os alcaldes ferán de lingüistas.

Por tot o debán dito refusamos o testo d’o debanprocheuto presentau y demandamos á o Gubierno d’Aragón que empente de traza dezidida a reconoxedura, ofizialidá y espardidura d’a luenga aragonesa ta no dixar que s’espalde, como un biello edifizio albandonau, una parti alazetal d’o nuestro patrimonio cultural y esenzia como pueblo dende fa treze sieglos.

Academia de l’Aragonés – Estudio de Filolochía Aragonesa

L’Estudio de Filolochía Aragonesa no ha feito garra comunicau oficial sobre a nueva lei de no-luengas, pero si que podiemos charrar con o suyo president, Manuel Castán.

Manuel Castán

Seguntes Castán “l’asunto no ha feto soque comenzar y calrá esperar a vere cóm acaba. Ye evident que i hei bells retrocesos y el mes important que no se nombren las dos lluengas, la desaparición de las dos academias, etc”. Manuel Castán quiere estar prduent “perque l’aragonés ye a una situación limite y cal aprofitar tota posibilidat que i haiga, dan lei, sin lei, dan una mala lei, dan una regular… En fin, que no mos podem posicionar de traza intransichent y que cal mirar de convencer, de fer pedagochía, de cambiar posicions, de trobar aliaus ta l’aragonés y de estar chuntos y dan calma. Perque ye evident que, si trencam puents, se perderán altros 4 anyadas y l’aragonés no se hu puede permitir.”

La nueva Ley de Lenguas deja fuera a la Universidad de Zaragoza como entidad consultiva. Investigadores de esta institución lo consideran un menosprecio hacia el saber universitario

Por José Luis Aliaga Jiménez, profesor de la Universidad de Zaragoza

Seguiu llegint

Els alcaldes de la Franja s’uneixen en contra de la denominació “aragonès oriental”.

Redacció Actualitzat a les 08:54 h   04/07/2012

Els ajuntaments de la Ribagorça s’han unit en defensa del català i presentaran una moció contra l’avantprojecte de la nova llei de llengües de l’Aragó. Els alcaldes s’oposen a la modificació que planeja el text, que elimina “català” per referir-se a la llengua que es parla a la Franja i opta per la denominació “aragonès oriental”.

Els alcaldes van prendre la decisió de presentar una moció en contra en una reunió ahir al vespre a Benavarri, amb representants de set consitoris d’aquesta zona de la Franja. A la reunió, la primera que els ajuntaments han fet per analitzar la modificació de la llei, també hi van participar representants dels professors de català i de pares d’alumnes.

Mantenir l’ensenyament optatiu del català

La trobada ha servit, al mateix temps, per reivindicar la continuïtat de l’ensenyament optatiu del català a l’Institut de Graus, que el govern de l’Aragó ha anunciat que se suprimirà. Segons els afectats, Educació els ha anunciat que l’any vinent es deixarà d’impartir català en aquest centre.

Català o aragonès oriental?

La denominació “aragonès oriental” va sorgir durant la presentació que va fer el govern de l’Aragó de l’esborrany de l’avantprojecte de la nova “llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de la comunitat”.

L’executiu de la popular Luisa Fernández Rudi es va treure de la màniga aquesta nova denominació per esquivar el terme “català”, i alhora indicava que un dels objectius del text era evitar que cap modalitat lingüística aragonesa “pugui estar subjecta a organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma”.

Aleshores, la consellera d’Educació va indicar que la llei posava èmfasi en la protecció i que se suprimiria el “caràcter impositiu”.

El nou text considera el castellà llengua oficial de la comunitat i estableix que té dues llengües més que considera com a pròpies: la “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca”, és a dir, l’aragonès, i la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, que no és altra que el català de la Franja.

La nova llei era un compromís electoral i suposa un retrocés respecte a la que havia aprovat l’anterior govern, del PSOE, amb el suport de la Chunta Aragonesista.

Joan Puigcercós – Els blocs d’esquerra – Sota la crosta.

L’has de conèixer, és de Ripoll com tu!, em deia tothom. Però no, la senyora Dolores Serrat, filla de Ripoll i actualment Consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern aragonès és més gran que jo. Ella és nascuda el 3 de desembre de 1955 i jo el 2 de desembre del 1966. Els que hem hagut de deixar enrere el nostre poble solem conèixer i recordar millor tots aquells que són més grans que nosaltres i molt menys els que venen al darrera, perquè ja no els hem vist créixer. Però de la senyora en qüestió no recordava el nom ni la cara. De la senyora que ha estampat la seva rúbrica en un decret que elimina la denominació de llengua catalana al català que es parla a la Franja no en sabia res. Però sempre hi ha recursos a mà i vaig apel•lar a una generació més gran que la meva: la meva germana Francesca.

– Hola Francesca, tu te’n recordes de la Dolors Serrat, que va marxar de Ripoll als 18 anys?– el no per resposta va ser sec i ràpid. – Doncs aleshores busca a la xarxa la noticia que surt avui del Govern aragonès contra el català– li vaig dir.

– Renoi, Joan, si vivia davant de casa nostra, finestra per finestra!

– Caram! Vivia damunt de Cal Matalasser i de Can Rudé?– vaig preguntar.

– I tant!– va respondre ma germana – no te’n recordes d’ella?– va afegir.

– No, perquè quan ella va marxar a estudiar a Saragossa jo tenia set anys.

Casualitats de la vida, la Consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport vivia davant de casa meva i anava a la mateixa escola i compartia pati i jocs de carrers amb els de la meva família. Es veu que la deixaven sortir poc al carrer però quan ho feia jugava amb els meus germans. Segurament quan va marxar cap a Saragossa no tenia cap implicació política però sembla que estudiar allí, casar-s’hi, treballar-hi i viure-hi, en definitiva, l’ha marcat. Perquè aquesta senyora pot renunciar a la seva catalanitat, hi té tot el dret perquè legítimament ha triat una opció i ha decidit ser espanyola i renunciar als seus orígens. Recordeu que sempre des d’ERC hem dit que els nous catalans tenen tot el dret a mantenir i preservar la cultura, la llengua i les tradicions del país que l’ha vist néixer. Però també és lícit renunciar-hi. Conec molts catalans que han assumit la seva catalanitat i han renunciat a la cultura dels seus pares i del país que els ha vist néixer. Per tant, si la senyora en qüestió vol renunciar a la seva catalanitat i vol ser espanyola, ningú té res a dir-hi. Ara bé, allò a què la senyora Consellera no pot renunciar és al seu coneixement de la llengua catalana. Les llengües no ocupen lloc i si el va parlar fins als 18 anys, com a mínim, no pot al•legar desconeixement quan afirma que la llengua que es parla a la Franja és una variant de l’aragonès.

I aquí comença el problema i la vergonya de tot plegat. No és ignorància, perquè la senyora Serrat sap perfectament que la llengua amb la qual parlava a Ripoll és la mateixa que es parla a Fraga, a Calaceit, a Vallderoures o a Bonansa. Per tant, és mala fe! La senyora Consellera, independentment dels seus orígens, és un peça més de la màquina genocida que vol acabar amb qualsevol rastre de la llengua i la cultura catalana. De la mateixa manera que ho fa la senyora Sánchez Camacho a Catalunya, el senyor Alberto Fabra al País Valencià o el senyor Bauçà a les Illes Balears. No són les persones, són les idees.

La idea d’Espanya que té el PP passa per l’eliminació de tot allò que no sigui llengua, cultura i nació castellana. Tot allò altre que no creixi en el seu monocultiu cultural ha de ser extirpat. Algú dirà que el PSOE és igual però jo no hi estic d’acord. És cert que l’esquerra espanyola ha acabat sempre cedint a l’hegemonia cultural de la dreta espanyola. Ja a la II República espanyola els catalans vam tenir problemes, i amb l’actual esquerra espanyola igual. Però de la indiferència al genocidi hi ha un bon tros, i ara el govern espanyol i els seus peons en els diferents territoris de l’imperi han premut l’accelerador.

En temps de debat sobre l’espoli fiscal i d’augment de la població que vol la independència per raons econòmiques no és mai sobrer recordar que la independència és també necessària per preservar la nostra llengua i la nostra cultura.

Amb actituds com les del PP és impossible conviure a l’Estat. L’única relació possible és la d’Estat a Estat, i quan passi això estic segur que el nacionalisme espanyol seguirà perseguint el català en aquells àmbits i territoris en els quals tingui jurisdicció, però com a mínim podrem defensar-la legislant i sense perdre temps.

Alguns vilatans de Ripoll em demanen si no pensàvem declarar, a la vila de Ripoll, persona non grata la Consellera d’Educació aragonesa, i jo els he contestat que no. Que no cal perdre el temps en coses com aquesta. El que hem de fer és esmerçar totes les nostres energies en conscienciar el màxim de catalans i catalanes que la independència és possible i necessària. En tot cas, a la senyora Serrat l’haurien d’expulsar de la universitat i retirar-li els títols acadèmics, perquè ha demostrat ser una analfabeta en qüestions filològiques, i encara que la seva especialitat sigui la medicina i el dret, no està de menys tenir una mica de cultura.

Polémica entre Peris Lacasa y el Ayuntamiento de Maella por una terraza.

Ruteando en el Mezquín.

Continúa la polémica por la nueva la Ley de Lenguas.

 


Fontoba (en el centro) durante una rueda de prensa en Tortosa con sus compañeros de ERC

El Consejo Escolar de Aragón rechazó el jueves el borrador de la nueva Ley de Lenguas, en la que se elimina la palabra “catalán” y se sustituye por “aragonés oriental”. El rechazo se produjo contra todas las previsiones del Departamento de Educación y Cultura. Es la primera vez que el Consejo se opone a un proyecto que proceda del ejecutivo autonómico. 18 miembros votaron en contra y 15 a favor. El rechazo no es vincuante, pero pone de manifiesto lo polémico del cambio en la legislación.

 

También se han mostrado contrarios al cambio de la Ley los profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, María Rosa Fort, Javier Giralt y María Teresa Moret, que emitieron un comunicado en el que manifiestan su rechazo al texto. En el documento , los profesores destacan que el catalán forma parte del patrimonio lingüístico y cultural de la Comunidad Autónoma y que la comunidad científica reconoce el catalán como lengua hablada en la Franja de Aragón, «que es la misma que se habla en el Principado de Andorra, en Cataluña, la Comunidad Valenciana, en Baleares, en el Carxe, en Alguer (Italia) y en el Rosellón (Francia)». Manifiestan lo siguiente.

  • 1. La comunidad científica reconoce el catalán como lengua hablada en la Franja de Aragón (que abarca zonas de las comarcas de La Ribagorza, La Litera, Bajo Cinca, Bajo Aragón-Caspe, Matarraña y Bajo Aragón), la misma que se utiliza en el Principado de Andorra, en Cataluña, en la Comunidad Valenciana, en las Islas Baleares, en el Carxe, en Alguer (Italia) y en el Rosellón (Francia).
  • 2. El catalán forma parte del patrimonio lingüístico y cultural de la Comunidad Autónoma de Aragón.
  • 3. Las investigaciones que se han realizado hasta ahora en la Universidad de Zaragoza sobre el catalán en Aragón, ratifican que en la Franja de Aragón se habló y se habla catalán.
  • 4. Es ilógico pretender legislar sobre una lengua sin nombre, que se presenta en el Anteproyecto de Ley con el circunloquio “lengua aragonesa hablada en el área oriental de la Comunidad Autónoma”.
  • 5. Lamentan profundamente que el Gobierno de Aragón no dé crédito alguno al trabajo serio y riguroso desarrollado por los profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, quienes, además, siempre han colaborado y asesorado en materia lingüística a las instituciones autonómicas, comarcales y locales que así se lo han requerido.
  • 6. Con esta nueva ley, el catalán carece del reconocimiento mínimamente exigible para su protección, promoción y difusión, y que su enseñanza es la única medida inmediata para asegurar su normalización.

En el territorio, las quejas tampoco se han hecho esperar. «Del mismo modo que nadie se plantea que en Venezuela se habla venezolano o en Colombia, colombiano, no deberían plantearse que en Aragón no se habla catalán. Es un ataque a nuestra cultura». Así de contundente se mostró el teniente de alcalde de Calaceite y regidor de L’Entesa Per Calaceit (ERC), Paulí Fontoba, con respecto al borrador de la nueva Ley de Lenguas que ha elaborado el Gobierno de Aragón para modificar la existente. Dicha modificación consiste en sustituir la palabra «catalán» por «modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la comunidad aragonesa».

«Están intentando anular nuestros derechos culturales y sociales», afirmó Fontoba, que acusó al Gobierno de Aragón de intentar «promover la división» en el territorio y de no dedicarse a solucionar los problemas ecónomicos. «Nos dicen que hablamos chapurreau, una palabra que significa: lo que dice un niño cuando está aprendiendo a hablar», explicó.

El teniente de alcalde presentó ayer en el ayuntamiento de Calaceite una moción para defender la cultura catalana en la franja que se debatirá en el próximo pleno. El texto lo llevará también a la Comarca del Matarraña.

Por otra parte y con respecto al pacto que L’Entesa tiene con el Partido Popular en el consistorio Calaceitano, Fotnoba aseguró que no se va a romper. «Se trata de un pacto municipal por el bien de una localidad que no corre ningún peligro», concluyó.

La presidenta del Parlamento de Cataluña, Nuria De Gispert, reivindicó ayer en Caspe la unidad de la lengua catalana. «No se puede negar una evidencia, cotidiana y científica: que el idioma que se habla, por ejemplo, en Mequinenza o en Alcampell es el mismo que se habla en Ripoll, Barcelona, Vinaròs o Ciutadella», declaró la presidenta. Precisamente mencionó Ripoll, la localidad natal de la Consejera de Educación de la DGA, Dolores Serrat.

Universidad de Zaragoza
No sólo ERC se ha manifestado en contra del borrador de la nueva Ley.

 


Por otra parte, el viernes, el portavoz de CiU en el Congreso, Josep Antoni Duran Lleida, originario de Alcampell, un pueblo de la franja catalanohablante de Aragón, ironizó sobre la nueva ley de lenguas de Aragón: “Yo ya hace tiempo que hablo el aragonés oriental”.

En su carta web semanal, Duran se refiere al polémico borrador de la nueva ley de lenguas de Aragón, según el cual los más de 50.000 aragoneses de las comarcas orientales a partir de ahora se considerará que hablan “aragonés oriental” o “septentrional”.

Dirigiéndose a los militantes de su partido, Unió Democràtica de Catalunya, Duran comentó: “Estáis de suerte: a partir de ahora, habláis una lengua más: el aragonés oriental o septentrional. Aquí os llevo ventaja: yo ya hace tiempo que lo hablo”.

Duran constató que esta “ofensiva del PP” en Aragón y en Baleares “contra el catalán y su unidad proclamada a los cuatro vientos por los científicos” conicidió con la sentencia del Tribunal Supremo sobre la inmersión lingüística en Cataluña.

Aunque recalcó que las sentencias deben respetarse, puntualizó que en este caso “la doctrina constitucional y la legislación catalana, más allá de los tres artículos del decreto recurrido, permiten seguir aplicando el sistema de inmersión”.

“Es lo que hemos de hacer. Sólo esto: continuar defendiendo el catalán. Desgraciadamente, continúa siendo, y de lejos, la lengua que es necesario proteger, incluso en las escuelas. Sólo hay que escuchar las conversaciones en los patios para ser consciente de ello”, remarcó.

La lengua como valor cultural de consenso.

La lengua como valor cultural de consenso

E-mail Imprimir

Poner en valor las lenguas propias de Aragón debería ser motivo de consenso, en lugar de dividir y enfrentar a pueblos enteros. La Ley de Lenguas ha sido polémica desde su nacimiento.
Como ya ocurriera con el texto aprobado en 2009 por el ejecutivo de Marcelino Iglesias, el anteproyecto de la nueva ley de Lenguas cuenta en poco tiempo con tantos adeptos como detractores. Lejos de ser la mejor herramienta para establecer lazos entre territorios y acercar a las personas, la lengua se ha convertido, una vez más, en un instrumento de división dentro de nuestra propia comunidad. Y todo por no encontrar las palabras adecuadas para denominar las lenguas que hablamos en Aragón. Si la anterior consideración de ‘catalán’ resultó indigesta para ciertos sectores sociales, el actual ‘aragonés oriental’ nace como una definición forzada, que ya ha sido objeto de debate y mofa fuera de Aragón. El Consejo Escolar y profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza se han mostrado contrarios al borrador. En Caspe, la presidenta del parlamento catalán criticó el jueves que se “niegue la evidencia” de lo que se habla en Aragón, poniendo en una incómoda situación a la consejera de Cultura.  El portavoz de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, también dijo la semana pasada en tono irónico que él habla “aragonés oriental desde hace tiempo” y la periodista Pilar Rahola tildó a la consejera Serrat de “botiflera del año”. Los ‘botiflers’ fueron aquellos que dieron su apoyo al rey Felipe V para aniquilar los fueros de la Corona de Aragón y prohibir las singularidades del territorio tales como la lengua. Trescientos años después de la Guerra de Sucesión, ni unos ni otros responsables políticos trabajan en un sentido contrario al de estos ‘botiflers’, tensionando a las sociedades de los territorios bilingües. Los hablantes de estas zonas no necesitan una ley que les diga en qué idioma hablan. Urge un adecuado sistema de aprendizaje que les permita saber escribir en su lengua materna. En términos lingüísticos, Aragón es la comunidad más rica de todo el país. El uso y puesta en valor de sus tres idiomas debería impulsar un trabajo consensuado entre la administración y la comunidad académica. Y más que un pretexto para enfrentar, esta riqueza debería hacernos sentir orgullosos.

Ripolles Digital.

No prospera, però, la reprovació socialista a la Generalitat pels incompliments en carreteres

27/06/2012, Actualitzat a les 07:15h

pleripolljuny

ERC va veure aprovada per unanimitat la seva moció en defensa del català, arrel del fet que una ripollesa, Dolores Serrat, hagi creat l’aragonès oriental a la seva comunitat, en la seva facultat de consellera de cultura del govern de l’Aragó.

ERC va presentar la moció davant dels continuats atacs a la llengua catalana des de molts sectors i pel fet que determinada premsa de l’estat hagués vinculat la decisió de Serrat, sent ripollesa, a la declaració de persona non grata per part de l’ajuntament ripollès a la família reial.

A més, des de l’equip de govern es va incloure un altre punt en el qual es rebutjava també la decisió del tribunal Suprem contra la immersió lingüística en mainada de tres a sis anys.

No va prosperar, però, la moció socialista que demanava que es palesés a la generalitat que ha incomplert i indefinit els compromisos tant amb la variant est com amb l’entrada sud de Ripoll.

El portaveu socialista, Enric Pérez, pensa que no és bo tenir tanta fe en el conseller Recoder quan s’han produït incompliments, com per exemple, el recanvi dels combois de Renfe.

Des de l’equip de govern van votar en contra perquè van al·legar tenir el compromís del conseller de territori i sostenibilitat que la variant de Sant Bertomeu no s’aturava sinó que s’aniria redactant la tramitaci`ó administrativa fins que estigués a punt de licitació, tot i que el seu cost, 78 milions d’euros, la feia inviable a curt termini.

Pel que fa a l’entrada sud de Ripoll, amb un projecte de 6 milions d’euros, hi ha el compromís, segons l’equip de govern, de tenir el projecte la propera tardor, però, a més, en una reunió amb el director general de carreteres, es va acordar prioritzar les rotondes de la carretera de Les Llosses i dels supermercats perquè sí que amenacen la seguretat viària i, així fer el projecte per fases.

La Generalitat també redacta l’enllaç nord de la variant, a la font del Sant, encara que caldrà finançament de Madrid.

La moció es va rebutjar amb els vots en contra de CiU, l’abstenció de PxC, i els vots a favor del PSC i ERC.

Racó Català – Gabriel Bibiloni – ‘La Franja. En picat contra el català’.

A l’esborrany de la nova Llei de llengües de l’Aragó el català de la Franja ha passat a denominar-se ‘aragonès oriental’, un canvi impulsat des del govern del Partit Popular i que no atén a cap criteri lingüístic. Com que la creació d’una llengua no es pot fer d’un dia per l’altre, al Racó Català hem volgut saber l’opinió d’un expert en la matèria. Gabriel Bibiloni explica com veuen aquest canvi els ulls d’un lingüista.

 

Per molt que diguin que hi ha diferents Partits Populars, el PP espanyol és el mateix pertot. Pertot on governa aquesta sinistra organització s’aplica amb entusiasme al vell projecte d’arraconar el català (i altres llengües), a fi de deixar-lo en les millors condicions per a completar el vell somni d’una Espanya uniforme, neta d’una diversitat per la qual senten una aversió profunda, almenys els monolingües hispànics que governen el partit. Els altres estan al servei d’aquests i dels seus objectius. Les idees i discursos, sorgits de la mateixa factoria, i les estratègies són les mateixes, però, naturalment, s’adapten a cada realitat. On la llengua catalana és més feble l’envestida és més radical.


A la Franja de Ponent, on la llengua és realment feble i està amenaçada de residualitzar-se amb una generació, ara s’han llançat en picat contra el català amb l’estratègia més radical i desvergonyida: el secessionisme. Una estratègia que sempre han practicat també al País Valencià i han intentat a les Illes, tot i que allà no els ha funcionat i, en conseqüència, han de carregar tot el pes en altres fronts.


El secessionisme es combina amb una altra estratègia que porta la marca inequívoca de la casa: un discurs camuflat de proteccionista de les modalitats lingüístiques que posa èmfasi en el fet que la suposada protecció es fa sense imposicions. L’objectiu és que els ingenus es beguin aquest pseudoliberalisme immaculat i no vegin la implacable imposició de la llengua espanyola pertot arreu.


Amb el secessionisme es tracta també de concentrar l’atenció sobre el nom i la identitat de la modalitat lingüística, i desviar-la de les qüestions relacionades amb el seu ús. La nova llei de
uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón redueix aquesta suposada protecció i promoció al reconeixement teòric d’alguns drets individuals, com el dret d’adreçar-se en les modalitats a les autoritats, sense obligació d’aquestes de respondre-hi, o el dret de rebre’n ensenyament a l’escola de manera voluntària. És el que voldrien fer a les Illes Balears, al País Valencià i al mateix Principat, si ho poguessin fer. Convertir el català en un instrument voluntari per als individus, sense cap obligació per a ningú i amb la mínima o nul·la pressió social per a utilitzar-lo, mentre per a l’espanyol es mantenen les condicions contràries, promogudes d’ençà de temps immemorial. El camí, com dèiem, cap a l’extinció.


Qüestió greu —part fonamental del secessionisme— és la maniobra consistent a intentar desconnectar el català d’Aragó de la normativa comuna de la llengua, que és el mateix que separar-lo brutalment de la resta del català. Veurem con funcionarà, si arriba a funcionar, la projectada Acadèmia autonòmica
dos en uno. Veurem si introduirà un conflicte a la valenciana o a la gallega. Però millor que no ho vegem, i que la solució del problema comenci per l’únic remei eficient: a les urnes fer fora del poder la sinistra organització.

 

Gabriel Bibiloni, lingüista

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja