La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
Les últimes notícies i informes del curs 2016 -17 recalquen que a Aragó enguany es van a impartir classes en un alt nombre de llocs, amb aprox. 27 pobles de l’Alt Aragó. La novetat prové que fins i tot en tres pobles Pandicosa, Benás i BaixaRibagorça s’inicia un projecte nou amb immersió, encara que amb només al voltant de 12-13 hores, en aragonès en una altra assignatura.
El mateix camí ja va ser començat fa més de 30 anys pel català a Aragó, integrat en el currículum educatiu (20-30%) d’alguns centres, en immersió, en la majoria com a assignatura i que aquest curs comptarà amb 4.471 alumnes. Així i tot, una completa oferta d’immersió és reclamada per experts com a única manera de supervivència.
Tot i això, “Esfendemos as lenguas” ve a denunciar el que des de molts sectors s’ha vingut a anomenar com un èxit del moviment per defensa de l’aragonès i de la nova DGPL d’Aragó. La impartició d’aquestes classes no deixa de ser les restes d’un ensenyament que no incidirà res a la capacitació dels nens com a parlants d’aragonès.
El nombre d’alumnes / les oscil·la entre 625-808 segons les fonts, la gran majoria a Primària, encara que també en Infantil i 10 a Secundària. La realitat és que gran part d’aquestes classes són impartides en horari extraescolar, 1 hora setmanal, i en el millor dels casos com a optativa.
13 mestres són els encarregats d’impartir les classes d’aragonès, amb un gran treball que no pot tenir les conseqüències esperades; horaris desafortunats, oposició d’altres mestresdels mateixos centres, durada limitada de les classes…
Al desembre de 2016 es presentava a Sant Sebastià el Protocol per a la Garantia de les llengües minoritàries a Europa. En aquest Protocol apareix com un dels punts fonamentals l’oferta de classes en model d’immersió total, amb horari complet escolar i amb plena ajuda de materials per a això. Des de la perspectiva dels recursos humans, aquest ensenyament hauria de comptar amb places i formació de mestres suficient com per cobrir aquesta demanda.
Us deixem una petita mostra de la realitat dels nens / es que reben classes d’aragonès, malgrat l’esforç de mestres / es.
MAGAZIN 1 d’abril de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“La publicitat, necessitat de l’economia?,intent de manipulació?”. Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramon Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Els nostres cuiners. Rubén Martín
12:55- 13:10.- Els esports. Mediterráneo Innova Fabara Fútbol Sala, ja és Campió del Campionat Autonòmic de Fútbol-Sala!!! José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver; esperem poder parlar també, amb alguns del jugadors campions.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:40- 14.- Entrevista al nonaspí Diego Ráfales Millán; treballa com a responsable de logística amb l’ONG “Acción contra el hambre”a l’Iraq.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Mario Rius, Alberto Balaguer, Rubén Martín i Elías Satué.
9.000 personas se expresan a diario en alguna variante dialectal del aragonés, tn número de hablantes en retroceso. #Objetivo, 21:35h pic.twitter.com/2xW4UdykFk
— Aragón TV (@aragontv) March 27, 2017
Origen: Recital del Duo Recapte a la Escola Oficial d’Idiomes 2 de Saragossa | Mas de Bringuè
Recital del Duo Recapte a la Escola Oficial d’Idiomes 2 de Saragossa
Farem el repertori clàssic, “Poesia de la Franja”, una recopilació de poemes d’autors de la zona com Desideri Lombarte, Hèctor Moret, Marià López, Juli Micolau, Teresa Jassà, Anton Abad, Josep Galan, Josep San Martín, etc. amb músiques variades i una mica embogides, pressumptament d’autors consagrats com Tomàs de Celano, Joan Sebastian Bach, Luís Llach, jotes populars, Anton Abad, Chick Korea, etc. La sessió és oberta a tothom, no només per als alumnes de Català de l’Escola d’Idiomes.
“El futur del català a la Franja passa per l’escola” [Entrevista a Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí per la Llengua]
Un estudi recent sobre el cens de població de 2011 a l’Aragó quant a la presencia de les llengües pròpies, alerta que el català a la Franja podria estar en risc de desaparèixer si es confirma el trencament de la transmissió oral a nivell familiar. No és la primera vegada que diversos informes de sociolingüistes confirmen aquesta tendència. Per parlar sobre els efectes d’aquesta informació parlem amb Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí i històrica activista de la Franja.
Òscar Adamuz
-Amb les dades a la mà d’aquest darrer estudi i veient els titulars de diversos mitjans, cal ser pessimista amb la situació del català a la Franja de Ponent?
Els realistes ja ho solem semblar, pessimistes! (riu). Aquest estudi és la constatació del que fa anys estem observant i advertint des d’alguns sectors al territori.
-En quins àmbits es detecta, a nivell de carrer, aquesta minva de l’ús social de la llengua pròpia de la Franja?
El futur de la llengua passa per la població escolaritzada i, per això, el pati de l’escola és un significatiu termòmetre. Si la canalla perd el català com a llengua de relacions socials força majoritàriament, com és el cas, tenim un greu problema.
I una dada que ens preocupa desesperadament és el trencament generacional de la llengua. Sé que l’afecció en petits pobles no és la mateixa que en poblacions majors; però a casa meva, a Fraga, el trencament és un fet. I Fraga significa un terç de la població total de la Franja… En termes territorials, el trencament generacional és una de les pitjors amenaces reals per a la pervivència de la llengua a la Franja, ja que havia estat la garantia natural del català. Continuar llegint… ENLLAÇATS PER LA LLENGUA: “El futur del català a la Franja passa per l’escola” [Entrevista a Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí per la Llengua]
Origen: Dret a decidir | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 del març del 2017)
Em resulta difícilment acceptable que el dret a decidir sigui una cosa antidemocràtica, però així sembla ser la costum d’aquest país nostre. I d’on ve aquesta costum?
El règim monàrquic que regenten els Borbons a Espanya va ser decidit per un demòcrata convençut: Francisco Franco. I el poble espanyol no té dret a decidir una altra cosa. Gairebé tothom afirma que de fer una consulta per aquesta qüestió, per dirimir si volem continuar amb la monarquia o canviar a una república, guanyaria majoritàriament la opció monàrquica; doncs, per què no es fa? Per què no podem decidir nosaltres el règim constitucional que volem? El tema català és molt semblant: també gairebé tothom diu que si es fes la consulta catalana guanyaria la opció espanyolista (ens asseguren contínuament que hi ha més “constitucionalistes” que secessionistes) i que perdria el que podríem anomenar “catexit”; doncs raó de més per fer la consulta, però tampoc es pot fer perquè ho prohibeix la “Inmaculada Constitució”, que es va firmar fa quaranta anys sota l’espasa de Dàmocles del franquisme. Els crims del franquisme tampoc es poden investigar perquè ho prohibeix la mateixa espasa de Dàmocles. Deu meu, però quan pesa el franquisme! Hi haurà algun dia en que ens el podrem treure de damunt? Als familiars de les víctimes del franquisme se’ls acusa de malvolença, d’ànsies de venjança, de no haver superat la ferida que es va tancar el 78, de mirar contínuament endarrere, de no deixar tranquils als morts…; per què es tracta de manera diferent als familiars de les víctimes del terrorisme d’ETA? per què no se’ls acusa de voler remoure el passat, d’ànsies de venjança, etc?
Podríem proposar encara una altra decisió: volem netejar el país de franquisme? Segurament tampoc es farà aquesta consulta. A Alemanya la van netejar bé de hitlerisme, però de la mateixa manera que la possible independència d’Escòcia diuen que no té res a veure amb la de Catalunya, tampoc són comparables Hitler i Franco (un va perdre la guerra i l’altre la guanyà). És clar que Franco va morir, però ens deixà l’ou, l’ou de la serp, i encara resta viu.
Antoni Bengochea
Empresarios del Matarraña rechazan la nueva regulación turística de Aragón – Diario de Teruel
març 27ón, una nueva reglamentación que según el sector de la zona “no tiene en cuenta a las comarcas rurales” y que equipara las obligaciones de los establecimientos hoteleros de
Origen: Empresarios del Matarraña rechazan la nueva regulación turística de Aragón – Diario de Teruel