La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentS’ha publicat a la pàgina de “educaragon” el següent document: “Recepció de sol·licituds d’alta o baixa de propostes educatives i culturals al Programa “Jesús Montcada”. continue reading…
Origen: La web del Ayuntamiento de Huesca, también en aragonés – Actualidad – Noticias
El Ayuntamiento de Huesca ha activado hoy la versión en aragonés de la página web municipal
Huesca, 16 de marzo de 2017. El Ayuntamiento de Huesca ha activado hoy la versión en aragonés de la página web municipal (www.huesca.es). Inicialmente está visible una parte de los contenidos en lengua aragonesa y paulatinamente se irá actualizando el resto. Asimismo, las noticias de la sección de Actualidad que estén relacionadas con el Área de Lengua Aragonesa aparecerán traducidas.
“Queremos hacer visible la lengua aragonesa desde una plataforma tan importante como es la página web del Ayuntamiento, que recibe una media de 1.200 visitas diarias, por lo que es una herramienta muy útil para llegar a la población oscense”, afirma la concejala de Tecnología y responsable de Lengua Aragonesa, Mary Romero.
Para acceder a la versión en aragonés de la web municipal, se podrá seleccionar el idioma en la parte superior derecha de la página de inicio.
Un instituto consigue clases de lengua aragonesa tras recurrir al Defensor del Pueblo autonómico
març 16Origen: Un instituto consigue clases de lengua aragonesa tras recurrir al Defensor del Pueblo autonómico
El Departamento de Educación del gobierno regional ha concedido una hora de ampliación a un centro concertado de Benasque (Huesca)
Una protesta ante el Justicia de Aragón ha dado como resultado que un instituto concertado de Benasque, en el Pirineo de Huesca, vaya a poder empezar a impartir clases de lengua aragonesa: concretamente, de la variante denominada patués.
Colegio de Enseñanza Secundaria Valle de Benasque.
ECA
Se trata del Colegio de Enseñanza Secundaria Valle de Benasque, situado en esa localidad pireinaica del este de Huesca, en la comarca de la Alta Ribagorza. El Confidencial Autonómico ha podido saber que este centro concertado ha recibido la concesión para ampliar el horario con el objetivo de impartir Lengua Aragonesa.
La reforma de la normativa autonómica de educación aprobada por el gobierno de Javier Lambán (PSOE) amplió las posibilidades de ofrecer en los colegios de Aragón la enseñanza de -y en- las lenguas distintas del castellano que también se hablan en la comunidad autónoma, como son el aragonés y el llamado “catalán de Aragón”, siempre envuelto en polémica.
Este colegio concertado de Benasque llevaba años difundiendo, en actividades extraescolares y complementarias y culturales (concursos literarios, etc.), el patués, la variante de la lengua aragonesa en esa comarca.
Para este curso, trataron de conseguir del Departamento de Educación del Gobierno de Aragón dotación para impartir según su régimen de concierto una hora de lengua aragonesa. El colegio de educación secundaria tenía interés en ello, porque muchos alumnos y sus familias así lo querían.
Sin embargo, el gobierno regional no concedió en un primer momento esa enseñanza de Lengua Aragonesa como asignatura optativa. La dirección del Colegio de Enseñanza Secundaria Valle de Benasque decidió recurrir al Justicia de Aragón, el defensor del pueblo autonómico en esta comunidad.
Sus gestiones sí fructificaron, ya que el Departamento de Educación ha concedido que el instituto concertado empiece a impartir aragonés.
ECA ha podido saber que aunque esté ya mediado el curso escolar, la dirección del centro va a implantar próximamente las clases de lengua aragonesa. Lo hará a través de una ampliación horaria, por la que se les sumará una hora semanal a todos los cursos de Secundaria.
Eso sí, el cursar esta nueva asignatura de Lengua Aragonesa será completamente optativo para los alumnos. No será una actividad extraescolar, sino una asignatura como tal, pero voluntaria.
Lo que todavía se debe aclarar es si será una asignatura con nota y ésta se incluirá en el expediente de quienes la cursen. Lo más probable es que no, al menos en este curso, ya que no se habrá podido impartir durante todo el año. Pero sí que al menos habrá informes a los padres acerca del aprovechamiento de la asignatura.
Por ahora, el colegio está tramitando las acreditaciones que necesitan los profesores seleccionados para impartir clases de patués. Y esperan que, además de lo que queda del curso, ya los próximos años este instituto de Benasque pueda ofrecer desde inicio del cursos a los alumnos estudiar de forma voluntaria la modalida del aragonés propia de esta zona de Huesca.
Origen: Empatia i sopa d’all | L’ esmolet
Darrerament pareix que torna la lògica del que coneixem com a sentit comú. En el posicionament web, per exemple, nostresinyor Google tendeix a premiar els continguts originals (que no són copiats-enganxats d’una altra pàgina) que aporten informació significativa als que la cerquen. Han quedat enrere les tècniques més o menys tramposes a base de paraules clau sense contextualitzar que no feien res més que decebre al “navegant” —decepció que es traduïa en una pèrdua de credibilitat de l’empresa de Mountain View.
Pel que fa al màrqueting i la comunicació, agafen força els mètodes basats en l’empatia, és a dir, en la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre. Aquestes coses les sabem per experiència i intuïció els que estem cara al públic, i per això pot fer l’efecte que tot plegat és com descobrir la sopa d’all. En realitat, però, paga la pena de profunditzar en aquests coneixements i percepcions per extreure’n un sistema de treball que ens sigui útil. En aquest sentit, comença a ser habitual l’ús del “mapa d’empatia” a l’hora de crear una estratègia. És una eina eficaç perquè plasma visualment els elements (sensacions, sentiments, pensaments…) que intervenen en la presa de decisió dels clients. No només les seues necessitats explícites sinó també les que queden latents, per sota de la superfície. Hi ha autors que afirmen que es tracta de tornar a considerar els clients com a persones influïdes per tot el seu entorn (allò de “jo sóc jo i la meua circumstància” d’Ortega y Gasset), i no com un element aïllat que podem encasellar en un ‘segment’ com qui classifica els préssecs segons la mida. Jo personalment tinc una tendència a l’empatia que a voltes és fins i tot excessiva, però que m’ha anat molt bé per a la meua feina. Per a mi l’empatia no és una estratègia, sinó un mètode de treball. Posar-se en la pell de qui ve a l’estudi amb la il·lusió d’un nou projecte és una de les coses més satisfactòries del nostre ofici.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 132, març 2017
Un acolorit mapa d’empatia
Origen: Tornem-hi amb la toponímia | Lo Finestró
Publicat a la columna de Lo Cresol del Diario de Teruel
Darrerament veig que es mouen les institucions en replegar la toponímia, poble per poble, abans que no se l’enduguen despoblació, desídia i manipulació. Enfront d’aquells que voldrien imposar-nos una toponímia castellana academitzada, cal documentar les formes que diuen els parlants genuïns de cada territori lingüístic –aragonès, castellá, català- i oficialitzar-les, sinó ho tindran magre per persistir. Una toponímia de tot l’Aragó, feta sense prejudicis, això sí, ens retornarà els noms de sempre, i permetrà de conèixer millor la nostra història: presència basco-ibérico-celta, romanització, arabització, occitanització, castellanització -que potser no sempre ho ha estat a costa de l’aragonès: cal donar explicació a topònims d’àrea castellana com Balsa Nova, Castelnou, Santa María d’Horta, el Palao, …-, i molt més. Abans de posar-nos al tall convé, per estalviar-nos feines dobles, que rellegim les pàgines 47-58 d’Indagacions d’Hèctor Moret, Calaceit 1998. 
Miraré ara de fer un breu resum de la investigació toponímica al nostre país. L’àrea catalanoparlant, la Franja, és la més treballada, especialment al Matarranya Històric, i més encara a la Ribagorça amb el projecte Toponimia de Ribagorza; el Baix Cinca i la Llitera són les comarques més desassistides. L’àrea aragonesoparlant, l’Alt Aragó, es troba gairebé exhaustivament estudiada a la Ribagorça gràcies a l’esmentada Toponimia de Ribagorza. si bé és llàstima que en les transcripcions dels topònims es faça servir una ortografia patoisanta -això quasi no passa als topònims ribagorçans catalans. La resta del territori té bastants monografies toponímiques i molts materials desperdigolats per llibres i revistes. Com sol passar quan es tracta d’estudis lingüístics l’àrea més abandonada és la de llengua castellana. Ací trobem algunes comptades monografies (Casp, Valdealgorfa, …) i materials de difícil consulta en llibres i revistes, i això que es tracta d’una àrea, potser no tan interessant com les de l’Alt Aragó, pero déu-n’hi-doret de com ho és. La majoria dels treballs considerats se solen centrar en les fonts orals, i ben poc en les documentals, amb algunes importants excepcions ( Giralt, Vázquez, Saura, …). Acabo repetint –vox clamantis in deserto– que poc hauran servit aqueixs esforços toponímics per la normalització dels nostres aragonès, castellà i català, sinó s’oficialitzen els topònims obtinguts.
Artur Quintana