Skip to content

Cartell de la 23a Trobada Cultural del Matarranya | Lo finestró del Gràcia.

 

imageDesde la Sardenya us envio el cartell de la Trobada. Demà, dia 11, ens trobarem uns quants davant del monument de LA UNITAT DE LA LLENGUA al Portal de la Terra de l’Alguer

Un viaje al Matarraña más tenebroso y oscurso – Escenarios – El Periódico de Aragón.

Once prisiones construidas a lo largo del siglo XVI conforman un curioso itinerario

Galería de fotos
Noticias relacionadas
Edición en PDF
Version en PDF de la noticia, página 38 Esta noticia pertenece a la edición en papel de El Periódico de Aragón.

Para acceder a los contenidos de la hemeroteca debe ser usuario registrado de El Periódico de Aragón y tener una suscripción.

Pulsa aquí para ver archivo (pdf)

Junto al portal de San Roque de Ráfales, en una esquina, hay una puerta que parece más de una aventura Gulliver que de acceso a cualquier estancia humana. Es gruesa, de madera de herrajes, construida en el siglo XVI y se mantiene intacta al paso del tiempo. Solo los niños más osados se atreven a cruzarla. Ni la curiosidad malsana parece atraparles. “Ahí abajo hay esqueletos”, aseguran un par de niños desde la puerta todo serios mientras se asoman por un pequeño ventanuco enrejado.

Al abrir la puerta, para lo que hay que empujarla con fuerza, el osado se encuentra con una empinada escalera de piedra al tiempo que empieza a atronar la estancia un sonido de grilletes, cadenas y gritos de un prisionero. En lo alto de la escalera otra puerta de madera da paso a un habitáculo muy pequeño de apenas tres metros cuadrados. En el suelo, una abertura comunica con un oscuro pozo: el calabozo. “¿Saben cuál fue mi delito? Alimentar a mi familia”, atronan las paredes que le dan voz a un preso retenido por hurtos varios. En ese calabozo (“donde si se entra ya no se sale”, insisten los niños), se conservan todavía varias argollas.

 

Calabozo en el subsuelo

En Ráfales (con acceso libre) se encuentra una de las cárceles mejor conservadas de la ruta del Matarraña, construida, como la mayoría de ellas, en el siglo XVI. A través de esa abertura en el suelo de la celda, no se sabe con exactitud si por medio de cuerdas o por una escalera de esparto que se recogía, se bajaba a los reos en un calabozo del que no llegaban a salir la mayoría de ellos. “¡No quiero ir a galeras!”, insiste el preso desde abajo hasta que deshecho el camino uno apaga la luz y el silencio invade la estancia. Salir a la calle, a pesar de que la localidad se encuentra en plenas fiestas, infunde tranquilidad. Alejarse de lo que tuvieron que vivir esos presos, alivio.

 

Atrapados por los tobillos

Un gran travesaño, que se conserva como si por él no hubiera pasado el tiempo, tras la puerta de la planta baja de la cárcel de Mazaleón servía para atar los tobillos de los presos. Absolutamente inmovilizados, la mayoría de ellos no podían ni acceder a una letrina que existía y se ha conservado perfectamente. La cárcel de esta localidad al norte del Matarraña es la más grande de toda la zona ya que a este calabozo de la planta baja hay que añadir el del piso superior.

Una estancia que está considerada una de las pequeñas joyas de la ruta gracias a un panel de inscripciones en el que los reos fueron relatando sus angustias, miedos y deseos, que han llegado hasta este siglo XXI. La entrada a esta cárcel, situada en la primera planta del ayuntamiento al que se accede a través de unos soportales, conserva el cerrojo original (encajado en el muro por lo que es evidente que tuvo que realizarse a la vez que se realizó la obra). A esta cárcel se puede acceder, en horario de verano, de lunes a viernes de 12.30 a 14 horas de la mano de un guía del ayuntamiento.

A no más de 30 kilómetros de allí, en la calle Mayor de La Fresneda, se conserva una de las varias cárceles que se construyeron en la localidad hace cinco siglos. Esta (a la que se accede con visitas guiadas por la tarde organizadas por la oficina de Turismo que se encuentra junto a ella) sigue el concepto de la de Ráfales, es decir, un pozo (de siete metros de profundidad y dividido en dos plantas) convertido en calabozo solo que presenta como singularidad que en la primera planta (desde donde se accedía a la celda) vivía el carcelero. De ahí, que tenga una pequeña ventana con rejas desde la que se ve la calle yu por la que entra algo de luz (aunque no mucha).

No muy lejos de allí, en la planta baja del ayuntamiento de La Fresneda, se puede acceder a otra cárcel (recientemente restaurada por lo que su estado es excepcional), aunque con una sutil diferencia con respecto a la anterior, ya que ésta se cree que era de lujo, destinada a reos de alto nivel social e incluso a miembros eclesiásticos. Ese es el motivo de que esta estancia dispusiera de letrina donde podían hacer sus necesidades los presos, un hueco por donde recibían a diario el agua y un mendrugo de pan (duro, eso sí) y, sobre todo, acceso a la luz natural. Los grafitis (muy numerosos) que se pueden encontrar en esta celda son, en su mayoría, de carácter religioso.

Estos son los tres ejemplos más destacados de esta Ruta de las cárceles del Matarraña pero, además, también se pueden encontrar celdas y calabozos en otras localidades como Fuentespalda, Torre del Compte (de la que se conservan tres habitaciones, una destinada al carcelero y dos calabozos), Monroyo, Peñarroya de Tastavins, Torre de Arcas, Calaceite, Valderrobres y Belmonte de San José.

Cuevas de Cañart: un convent més en ruines | Lo finestró del Gràcia.

 

Cuevas de Cañart 5

El 6 de març del 2012 publicava aquí al blog l’article “Convents: a casa tenim molt per arreglar” sobre el perill de ruïna total en que es troben alguns convents d’Aragó. Feia referència al Convent del Pilar, en Javierregaray (Vall d’Hecho), al monestir cistercenc de Santa Fe, al costat de Cuarte de Huerva (Saragossa), a la Cartoixa Baixa de la Concepció del barri saragossà del mateix nom, al Convent del Desert, entre la Torre de Villella i Calanda, cenobi d’estil barroc de carmelites descalços, a Nostra Senyora de Gràcia o Mare de Déu de Gràcia que es troba al terme municipal de la Freixneda. Segur que em vaig deixar uns quants i com a mosta d’aquest oblit aquí en teniu un nou convent en ruïna total, el convent de Monjos Servites a Cuevas de Cañart, comarca del Maestrat de Terol. És ben cert que aquest el coneixia, però quan vaig escriure l’article el 2012, me’n vaig oblidar d’aquest.

Cuevas de CañartCuevas de Cañart 2Cuevas de Cañart 3

L’ordre dels Frares Servents de Maria, o Servites, va ser fundada a Florència en 1233 per set sants barons que van decidir dedicar la seva vida a la veneració de la Mare de Déu. El 1497 es van establir uns monjos servites a una petita cova a Ladruñán , a 3 km de l’actual emplaçament , barri llavors de les Cuevas de Canyart. El 1746 es va esfondrà las cova i l’edifici y van haver de construït un nou convent i església a Cuevas de Cañart. La Desamortització de Mendizàbal (1836) i les Guerres Carlines van donar el cop de gràcia al convent i a l’església de Sant Miquel. Els decomisos del govern, les vendes del béns controlades i incontrolades, el pillatge, el pas del temps i l’abandó han portat al convent de Servites de Cuevas de Cañart a l’estat actual.

Cuevas de Cañart 6Cuevas de Cañart 7Cuevas de Cañart 8Cuevas de Cañart 4

Twitter / luissoria26: Lituenigo luita por a oficialidat ….

Lituenigo luita por a oficialidat de l’aragonés en a “Vuelta Espanya”

Mancomunitat.

TROBADA DE LA TAULA DEL SÉNIA I LES 3 COMUNITATS AUTÒNOMES
» Visita a oliveres mil·lenàries: La Jana, Ulldecona i Pena-roja

El divendres 6 de setembre van estar al Territori Sénia els Directors Generals d’Agricultura de les 3 Comunitats Autònomes: Marta Valsangiacomo (Gener. Valenciana), Domènec Vila (Gener. Catalunya) i Rosario Costa (Cap de Servei del Govern d’Aragó) amb la M. Taula del Sénia, visitant oliveres mil·lenàries de La Jana, Ulldecona i Pena-roja Tastavins i parlant de projectes actuals i de futur.

Foto ampliada

Xerrada-audició de folklore argentí | Lo finestró del Gràcia.

Us comuniquem que el proper dissabte dia 14 tindrà lloc a Calaceit, a la seu de l’ASCUMA, una trobada literària amb el grup Poetes de l’Ebre. Serà a les 17:00 h. Hi esteu tots convidats.

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

Per a este cap de setmana, Vall-de-roures celebra la seva fira de setembre amb diversos llocs pel carrer.  A més, tindrà lloc la II Ruta de Tapeo ‘Valdetapas’ pels 13 establiments col·laboradors en esta edició.  Més informació en:

http://www.valderrobres.es/

També a Calaceit es realitzarà este dissabte a partir de les 8 del matí la 1ª Jornada de Convivència Futbolística de Calaceit en la qual participen totes les penyes futbolistes.

En La Freixneda, el diumenge 8, celebraran la festa de la seva patrona, Ntra. Sra. de Gracia, amb un menjar popular.

D’altra banda, el dia de la Comarca del Matarraña/Matarranya serà el 14 de setembre en Pena-roja de Tastavins.  Entre les activitats programades per a esta data hi haurà una caminada i un menjar popular.  En el següent enllaç teniu més informació:

http://matarranyaturismo.es/index.php/mod.indice/mem.galeria/relmenu.2410/chk.16d9a7154206feb80a1eba451ee05558

Els interessats a assistir tant a la caminada com al menjar deuran apuntar-se al telèfon: 978 89 08 81 abans del dimecres 11. El cost del menjar és de 5-€ i inclou la caminada.  Serà un plaure comptar amb la vostra participació.

 

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA Departamento de Cultura

Mañana empiezan las Fiestas del Ternasco en Vinaròs

103 años de recuerdos matarrañenses.

 

Paseando por el pueblo; viendo la tele; atendiendo a las visitas y disfrutando de su familia. Es el retiro dorado de Filomena Ortiz Corbí, una fresnedina de 103 años. Toda una merecida jubilación que, desde el fallecimiento de su esposo en el año 2000, vive a caballo entre La Fresneda y Valderrobres, donde se han establecido sus hijos. A pesar de la tranquilidad de la que ahora goza, ha tenido una vida muy dura trabajando en el campo desde que tenía 15 años y hasta que el cuerpo aguantó. Siempre en su Fresneda natal, en una cuadrilla formada por mujeres que ayudaba a los hombres de la localidad. O también cuidando a los animales de la familia. «Y al oscurecer, a casa».
103 años dan para mucho. Y uno de sus recuerdos más añorados es para doña Trinidad, la maestra del pueblo. «Había más de cien niñas en la clase, que se desarrollaba en la planta alta del Ayuntamiento. Con ella aprendimos a leer y escribir. La queríamos mucho».

 
También recuerda con cariño cómo comenzó a salir con su marido Manuel Mata Ferrer. «Era del pueblo, y como nos conocíamos todos pasábamos las fiestas juntos; hasta que surgió el amor». Esas fiestas eran muy diferentes a las actuales. «Venía un hombre con una gaita y un tambor; tocaba y todos contentos, bailando». La danza era algo muy recurrente en la época, puesto que los domingos ponían en marcha una vieja gramola en un salón que había en la localidad».

 

Pero también ha habido momentos complicados, como el estallido de la Guerra Civil. «Cuando venían los soldados tuvimos que retirarnos a una caseta que teníamos en el huerto. Desde allí cruzamos el río a pie para dirigirnos al Mas del Pino, en Torre del Compte». Allí se quedaron algunos días hasta que todo se tranquilizó y pudieron volver al pueblo, donde se habían quedado sus abuelos. A la vuelta, La Fresneda estaba tomada por los soldados, y muchas casas habían sido registradas. Su familia pudo seguir adelante gracias a los animales que tenían en el huerto. En cuanto a su marido, fue llamado a las filas para servir en Cartagena. Pero pudo volver para reorganizar sus vidas. No tuvo tanta fortuna uno de sus hermanos. «Fue terrible; muy pocas casas se libraron de perder a algún miembro», señaló con tristeza en la casa de su hija Teresa Mata, en Valderrobres.

La vida ha cambiado mucho a lo largo de este siglo. La suciedad en las calles y las casas; los baños en el río y limpiar a mano la ropa en los lavaderos; aliviarse en las comunas; los almuerzos campestres durante el trabajo. «Es como la noche y el día», asegura Filomena con conocimiento de causa.

Inauguració de la nova seu d’Òmnium Terrassa – [Agenda Òmnium].

Òmnium Terrassa

Rambla d’Ègara 340 (Centre Cultural)
08221 Terrassa
Catalunya

 El President i la Junta Directiva de la seu territorial d’Òmnium Cultural a Terrassa es complauen a convidar-vos a la inauguració de la

NOVA SEU D’ÒMNIUM CULTURAL DE TERRASSA

i a la conferència “La Franja de Ponent o les franges avui”
que pronunciarà l’historiador Carles Barrull, del Centre d’Estudis Ribagorçans.
L’acte tindrà lloc el dijous dia 19 de setembre a les 19h a
la nova seu que es troba situada a l’edifici del Centre Cultural de Terrassa a la
Rambla d’Egara no 340, de Terrassa.
Terrassa, setembre de 2013

Maella espera con impaciencia la salida de la 12º etapa de la Vuelta Ciclista a España.

El Gobierno central apuesta por la presa del Bergantes y adjudica 10 millones de euros para Santolea.

CHA alega contra las depuradas licitadas para el Matarraña – Aragón – El Periódico de Aragón.

23ª Trobada Cultural del Matarranya

Calaceit, dissabte 21 de setembre de 2013

 

PROGRAMA D’ACTES

 

Dissabte 21

11:15 Saló de Plens de l’Ajuntament.

Benvinguda institucional i parlament de l’Alcalde de Calaceit, Sr.      José María Salsech Mestre i del  Regidor de Cultura Sr. José Manuel    Anguera Niella.

Presentació de l’ASCUMA i de la 23a Trobada Cultural del        Matarranya per part del President, Sr. Josep Maria Baró Pujés.

         Salutació del President de la Comarca del Matarranya, Sr. Francisco Esteve Lombarte.

Intervenció del Director General de Patrimonio Cultural del Gobierno de Aragón, Sr. Javier Callizo Soneiro.

11:00 Activitat infantil a la Plaça Major.

 

12:00 Saló de Plens de l’Ajuntament.

–         Breu presentació de la ‘Visita als enterraments ibèrics de Queretes, Arenys i Lledó’. Desplaçament a la zona de la Pedrafita, on hi haurà una visita guiada a càrrec de Juan Luis Camps.

 

També se celebra la II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana, de la qual trobareu tota la informació a la web:  http://www.gencat.cat/llengua/jornadallenguaisocietat

 

15:00         Dinar de germanor a la Fonda Alcalà. Preu del dinar, 20 €.

Reserva als telèfons 978 85 15 21-628 69 77 51 abans del 15 de          setembre.

 

17:00 Teatre La Germandat.

-Conferència del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell i Canalda (II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana)

 

18:00 Teatre La Germandat.

-Diàleg sobre 30 anys de democràcia i llengües a l’Aragó (II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana)

 

19:30 Cloenda i actuació artística.

 

Organitza:

Associació Cultural del Matarranya

Col·laboren:

Ajuntament de Calaceit, Comarca del Matarranya, Institut Ramon Muntaner

 

II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

Calaceit, 21 de setembre de 2013

Organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l’Associació Cultural del Matarranya, la II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana tindrà lloc a Calaceit el dissabte 21 de setembre de 2013.

Els objectius de la Jornada són fer balanç general de la situació de la llengua catalana al conjunt dels territoris de parla catalana, conèixer les principals tendències sociolingüístiques i preveure’n alguns escenaris de futur.

Programa

11 h Acreditacions i recollida de material.
11.15 h Benvinguda i inauguració institucional de la Jornada

Conferències de la II Jornada de Llengua i Societat
11.45 h Marc demogràfic i metodològic
Andreu Domingo
Montserrat Martínez
12.30 h Situació de la llengua als territoris
Coneixements i usos del català als territoris. Natxo Sorolla.
Està assegurada la transmissió lingüística? Joaquim Torres.
13.30 h Debat
14.30 h Dinar
17 h Conferència del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell i Canalda.
18 h Cloenda i actuació artística

Hi col·labora: Ajuntament de Calaceit

Inscripcions

Les inscripcions es gestionen través de la bústia de comunicació de la Direcció General de Política Lingüística http://www.gencat.cat/llengua/bustia. Cal que a l’assumpte indiqueu “Inscripció II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana”. El termini d’inscripcions acaba el 13 de setembre.

Twitter

A través del perfil @jornadespl i l’etiqueta #jornadaCalaceit2013 podreu seguir la difusió de la Jornada a Twitter.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja