La Franja

L’oposició en bloc a les Corts d’Aragó recorre al TC la llei de llengües aragonesa, que anomena LAPAO el català.

Imatge d’arxiu de l’edifici del Tribunal Constitucional

L’oposició en bloc a les Corts d’Aragó juntament amb els diputats de CiU, Iniciativa i ERC i el PSOE al Congrés presentarà aquest dimarts davant del Tribunal Constitucional un recurs contra la llei de llengües aragonesa, que canvia la denominació del català que es parla a la Franja de Ponent per LAPAO, llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental. La iniciativa té  el suport d’un total de 63 diputats de les Corts espanyoles, 13 més dels que calen per presentar una iniciativa d’aquesta naturalesa al Constitucional.

El Parlament d’Aragó va aprovar el passat 9 de maig la nova llei de llengües, que estableix que el català que es parla a la Franja s’anomena LAPAO, llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental, i que l’aragonès és la llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca, és a dir, LAPAPYP. El text va tirar endavant amb els vots a favor del PP i el PAR, el Partit Aragonès Regionalista, mentre que la resta de formacions hi van votar en contra perquè ho trobaven un insult a la intel·ligència.

Des que es va aprovar la reforma, les mostres de rebuig han estat reiterades des de diversos àmbits, fins i tot pel PP i pel ministre José Ignacio Wert.

Urgen la remodelación de la línea Fayón-Ribarroja.

La bajada de las temperaturas puede ser uno de los factores primordiales para que el sistema de control de tráfico su paso por Fayón-Ribaroja haya dejado de dar problemas. En el último mes y medio los trenes que realizan el recorrido Barcelona-Zaragoza debieron circular en el tramo que une la comunidad catalana con la aragonesa a una velocidad de cinco kilómetros por hora por cuestiones de seguridad. Esto suponía un retraso de más de 45 minutos.

Parece ser que el sistema de control emitía una señal falsa de alerta al control centralizado, ubicado en Zaragoza. Por este motivo, los conductores recibían la orden de aminorar la marcha. Fuentes ferroviarias a puntan a que ese problema estaba provocado por la dilatación de los materiales que forman el sistema de control. De ahí que exijan las preceptivas reparaciones.

Es prepara la tercera tertúlia, amb l’escriptor Carles Terès | L’esmolet.

Carles Terès a la plaça d’Alcanyís

El pròxim dissabte 17 d’agost, a les 22:30h, tindrem el plaer de comptar amb una xerrada de Carles Terès, autor del fabulós llibre ‘Licantropia’, una de les sensacions literàries del rader any. La tertúlia es farà a l’ermita en runes de Santa Margarita.

Carles Terès resideix entre Torredarques (Matarranya) i Alcanyís (Baix Aragó), on treballa com a dissenyador gràfic i publicista. Tot i que ell va nàixer a Barcelona, té unes arrels ben franjolenques, ja que son pare prové d’Estopanyà (Ribagorça) i sa mare de Queretes (Matarranya). Ara fa vint anys va decidir abandonar la seua Barcelona natal i instal·lar-se al Matarranya, on desenvolupa la seua activitat professional a l’estudi ‘Terès&Antolín‘.

Des de 1995 forma part del col·lectiu ‘Viles i gents‘, que publica un article setmanal al diari La Comarca d’Alcanyís i al Diario de Teruel. Des de 2003 publica una columna mensual (‘L’esmolet’) a Temps de Franja, l’única revista en català que es fa a l’Aragó, de la qual també n’és dissenyador gràfic, maquetista i, des de fa un parell d’anys, hi fa funcions de direcció. També manté un interessant blog: esmolet.wordpress.com.

‘Licantropia‘ és la seua primera novel·la, tot i que abans ja havia publicat diversos contes en obres col·lectives i publicacions periòdiques. Amb el llibre ‘Licantropia‘ va guanyar el premi Guillem Nicolau 2011, atorgat pel Govern d’Aragó a la millor obra literària en català. Es dóna la circumstància que esto llibre ha estat lo rader que ha rebut el premi Guillem Nicolau, ja que l’any 2012 el Govern aragonès va decidir deixar-lo en blanc, i no l’ha convocat per a l’edició del 2013. En les estranyes circunstàncies politico-lingüístiques actuals hi ha massa possibilitats de que no es torne a convocar en una temporada llarga. Carles Terès va aconseguir rescatar els drets d’autor i publicar el llibre en una editorial comercial catalana: Edicions de 1984. Ja va per la segona edició.

Carles Terès mos il·lustrarà sobre les llegendes de l’home llop al nostre context cultural, així com en totes les vicissituds passades fins a publicar el llibre dignament. Un llibre que realment s’ho mereix. Llegiu-lo i ho comprovareu.

Al Constitucional una llei que inventa llengües | Lo finestró del Gràcia.

La Llei de llengües d’Aragó del PP i del PAR, producte de l’anticatalanisme, del desig d’arramblar el vot de la ignorància, de la irracionalitat i de la mala llet, entrarà avui al Tribunal Constitucional.

 (Segons Europa Press)

Un total de 63 diputats representants del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU, i ERC presentaran avui dimarts un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei de llengües aragonesa aprovada el maig passat i coneguda principalment perquè rebateja el català que es parla a la zona de la Franja com LAPAO, Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental.
El recurs serà presentat davant el Tribunal Constitucional per diversos dels seus promotors, entre ells, el diputat de la Chunta Chesús Yuste i el senador del PSOE José María Becana, així com pel coordinador general d’IU d’Aragó Adolfo Barrena i el president de la CHA, José Luis Soro.

La Chunta ha sumat a la iniciativa diputats de tot el país, entre ells, 49 del PSOE procedents de totes les comunitats autònomes, entre els quals es troben els quatre diputats aragonesos i altres com el portaveu a la Comissió Constitucional del Congrés, Ramón Jáuregui.

Els socialistes confirmen així el seu rebuig a una llei autonòmica que consideren contrària al respecte, a la pluralitat i a la diversitat a què obliga la Constitució, han explicat a Europa Press fonts socialistes.

A més, la formació aragonesista ha recollit la signatura de dos diputats de CiU, en representació tant de Convergència (Pere Macias) com d’Unió (Josep Antoni Duran), així com d’un representant d’ERC. En total, 63 diputats, per sobre dels 50 que exigeix la llei per poder acudir al Tribunal Constitucional.

El LAPAO, al Constitucional – VilaWeb.

• Xarxes socials
• Envia l’article
• Imprimeix l’article
• Converteix a PDF

Un total de 63 diputats del congrés espanyol presenten avui al Tribunal Constitucional (TC) un recurs d’inconstitucionalitat contra la polèmica llei de llengües de l’Aragó, que esborra tant el català com l’aragonès. La llei deixa aquestes llengües sense cap mena de protecció per part de l’administració i en canvia el nom: el català es diu ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (LAPAO), i l’aragonès, ‘lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica’ (LAPAPYP).

Entre aquests 63 diputats hi ha representants del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC de diverses comunitats autònomes, inclosos els quatre diputats aragonesos i també el portaveu de la Comissió Constitucional del Congrés, el socialista basc Ramón Jáuregui. Per poder presentar un recurs d’inconstitucionalitat des del congrés espanyol cal que sigui signat per, com a mínim, cinquanta diputats. Per tant, el recurs serà tingut en compte forçosament.

La nova llei, imposada pel PP i el PAR

La nova llei es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig amb els vots a favor del Partit Popular i del Partit Aragonès (PAR), però ha rebut l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país. Fou propugnada ja fa mesos per la presidenta de l’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, juntament amb la consellera d’Ensenyament, Dolores Serrat, que curiosament va néixer a Ripoll i hi va viure de petita. Amb aquesta llei queda derogada la que va aprovar el 22 de desembre de 2009 el govern socialista de Marcelino Iglesias sobre l’ús, la protecció i la promoció de les llengües pròpies de l’Aragó.

El fet que la nova llei esmenti el català i l’aragonès com a LAPAO i LAPAPYP, respectivament, ha generat mostres de rebuig generalitzades des de molts àmbits. En aquest sentit, s’han aprovat mocions contràries tant en municipis de la Franja (el Campell) com de Catalunya (Lleida), i les diputacions d’Osca i de Lleida també s’hi han manifestat en contra.

A final de maig, de fet, es va fer una reunió de batlles de la Franja a Mequinensa per consensuar un manifest conjunt i portar la llei de llengües a la justícia. Hi van participar una trentena de batlles del PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès i CDF, que van renovar l’anomenada Declaració de Mequinensa en defensa del català.

Mucho más que un toque de atención desde el valle del Bergantes | Entre pàginas.

de ramonmur

Twitter / CHACongreso: .@Chesusyuste mañana en el ….

.@ChesusYuste mañana en el Tribunal Constitucional, presentando el recurso contra la “ley de lenguas inventadas” del Gobierno PP-PAR

Diputados del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU y ERC recurren en el TC la ley aragonesa que rebautiza al catalán como LAPAO.

MADRID, 12 Ago. (EUROPA PRESS) –

   Un total de 63 diputados representantes del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU, y ERC presentarán este martes un recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas aragonesa aprobada el pasado mayo y conocida principalmente porque rebautiza al catalán que se habla en la zona de la Franja como LAPAO, Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental.

El recurso será presentado ante el Tribunal Constitucional por varios de sus promotores, entre ellos, el diputado de la Chunta Chesús Yuste y el senador del PSOE José María Becana, así como por el coordinador general de IU de Aragón Adolfo Barrena y el presidente de la CHA, José Luis Soro.

La Chunta ha sumado a la iniciativa a diputados de todo el país, entre ellos, 49 del PSOE procedentes de todas las Comunidades Autónomas entre los que se encuentran los cuatro diputados aragoneses y otros como el portavoz en la Comisión Constitucional del Congreso, Ramón Jáuregui.

Los socialistas confirman así su rechazo a una ley autonómica que consideran contraria al respeto a la pluralidad y a la diversidad a que obliga la Constitución, han explicado a Europa Press fuentes socialistas.

Además, la formación aragonesista ha recogido la firma de dos diputados de CiU, en representación tanto de Convergencia (Pere Macias) como de Unió (Josep Antoni Duran), así como de un representante de ERC. En total, 63 diputados, por encima de los 50 que exige la ley para poder acudir al Tribunal Constitucional.

LAPAO Y LAPAPI

Las Cortes de Aragón aprobaron el 9 de mayo la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón y con la que catalán y aragonés dejan de llamarse así.

La ley –apoyada por PP y PAR, y rechazada por PSOE, CHA e IU– nace tras un encendido debate porque desaparecen con este nombre el catalán aragonés y el aragonés, que pasan a llamarse Lapao (Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental) y Lapapi (Lengua Aragonesa Propia del Aragón Pirenaico)

El objetivo de esta ley, iniciativa del Gobierno autonómico, es “reconocer la pluralidad lingüística de Aragón y garantizar a los aragoneses el uso de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias como un legado cultural histórico que debe ser conservado”.

La nueva ley señala como propias las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la comunidad y no menciona ni el aragonés normativo ni el catalán de Aragón.
Leer más:  Diputados del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU y ERC recurren en el TC la ley aragonesa que rebautiza al catalán como LAPAO  http://www.europapress.es/nacional/noticia-diputados-psoe-iu-icv-cha-ciu-erc-recurren-tc-ley-aragonesa-rebautiza-catalan-lapao-20130812142403.html#AqZ1Xrq6yNOkDvmf
Consigue Links a tus Contenidos en  http://www.intentshare.com

Fotos.

Naix al Matarranya l’Associació de Pares ‘Clarió’ en defensa del català a l’escola | Comarques Nord.

Davant la preocupant realitat en matèria lingüística que s’està vivint en l’interior de les aules del Matarranya, pares i mares del territori han decidit engegar l’associació ‘Clarió’ en defensa d’una escola en català. El passat diumenge 4 d’agost, Mont-roig va ser el municipi encarregat de presentar en societat esta entitat, una associació que naix de la necessitat de defensar una educació en la llengua materna i de fer front a la substitució lingüística que estan patint els xiquets en aspectes tan bàsics com la comunicació entre ells. ‘Clarió’ es va donar a conèixer amb una ‘Alifara Infantil’ que va aplegar nombrosos tallers per a xiquets, una assemblea per als pares i un dinar de convivència.

José Manuel Aragonés, membre de ‘Clarió’, va concretar que l’associació “s’ha creat a través d’una sèrie de pares molt conscienciats amb la llengua. Estem veient que els nostres fills es relacionen entre ells en castellà, i considerem que és molt necessària una associació de pares que defense la llengua com cal”. Esta ‘Alifara Infantil’ va reunir a pares i xiquets de diversos pobles de la comarca, i va ser una primera concentració que va aplegar tallers de cant, pintura, massatge i música, entre altres, com també assemblea i decoració d’una pancarta. ‘Clarió’ ha estat impulsada per diverses famílies del territori i ara ha entrat en ple funcionament.

El propi Aragonés va recordar que existeixen moltes necessitats en matèria lingüística a l’escola. “Al setembre volem posar-nos dins l’escola i treballar per una segona hora de català a l’escola”, va concretar. Des del seu punt de vista, “una hora de català és ridícul per a aprendre la llengua materna”, i l’objectiu de l’associació seria “arribar a tots els pobles de la comarca”. José Manuel Aragonés va dir que “ens estem jugant la llengua. La llengua és la riquesa cultural que ha vingut dels nostres pares, i si no la cuidem bé, esta desapareixerà. Ens fa falta conscienciació. El patrimoni físic es protegeix. Però el patrimoni immaterial, la llengua i la cultura que ens han transmès, no la valorem”.

MONT-ROIG * MONROYO.

“El Bergantes no es toca” | Lo finestró del Gràcia.

Més de 600 persones es van manifestar a Aiguaviva, el dissabte 10 d’agost, dia de Sant Llorenç, patró de la vila, contra el projecte de la CHE de construir una presa de laminació al riu Bergantes, enarborant pancartes: “Salvem lo nostre riu”, “No a la pressa, n’hi ha altres solucions”. La plataforma ciutadana “El Bergantes no es toca”, convocant de l’acte, ja havia demanat l’allargament del període d’informació, i també havia fet arribar a la CHE més de 3000 al·legacions contra el projecte. Representants de Chunta Aragonesista eren presents a la manifestació que va arribar fins al riu on es llegí un manifest. La plataforma contra el projecte al·lega raons socials, econòmiques i mediambientals. El Matarranya i els pobles valencians de la conca del Bergantes estan donant suport a la plataforma, la qual es sent com a David contra Goliat que són PP i PAR, el quals ocupen la majoria de les institucions. La vall del Mesquí no es mou.

El hospital de Valderrobres albergará un centro de interpretación.

XVI ESCOLA D’ESTIU: LA LECTURA DINS I FORA DE L’AULA
Activitat nº 18
CPR de Huesca
Curso 2012/2013

XVI ESCOLA D ESTIU
DESTINATARIS: PROFESSORS de Llengua Catalana d´Aragó de tots els nivells.
NOMBRE DE PLACES: 35
DURACIÓ I CRÈDITS: 20 HORES i 2 CRÈDITS.
OBJECTIUS:
Conèixer com altres experiències que es treballen als centres afavoreixen la lectura dels nostres alumnes.
LLOC DE CELEBRACIÓ: Centre de dia.
DATES: 6 i 7 DE SETEMBRE.
INSCRIPCIÓ I TERMINI: Fins al 20 de Juliol
A la pàgina Web: http://cprhuesca.org, trucant al CPR (974 227 361).
’ h h · í S P (15 b ’ ).
REQUISITS PER A LA CERTIFICACIÓ:
Per a tenir dret a certificat, ’ h 30% ’ .
Nota: No s´abonaran les despeses de desplaçament per assistir a l´activitat.
Divendres, 6 de Setembre
9:00 – 9:30 RECEPCIÓ
9:30 -10:00: INAUGURACIÓ
10:00-14:30 EXPERIÈNCIES A PRIMÀRIA:
10:00:11:30. Dolors Serveto, Aline García, Lorena Ariño. XXXV PREMI BALDIRI I REIXAC. CONTAPATIS. Mestres de Llengua Catalana del CEIP San José de Calasanz de Fraga.
DESCANS
12:00-13:30 Mònica Badia. Escola. Mestra d’educació primària. L ’ M Dé R ’ . Competència informacional. Portafolis. Llegim? Parlem! La lectura ’ .
13:30-15:00 Josep Grau, Anna Martínez, Joan Cano, Anna Colomina. Mestres d’Educació Primària de l’Escola Balmes de Barcelona. Experiències d’impuls de la lectura.
10:00-14:30 EXPERIÈNCIES A SECUNDÀRIA
10:00:11:30 – Irene Seira, professora de Llengua Catalana i Jaume Cortada, professor de Ciències Socials). Institut Manuel de Montsuar de Lleida.
12:00-13:30 Dolors Guiral i Mariví Basallo professores de Llengua ’IES B JO IN F .
Com treballar les Rutes Literàries amb alumnes de secundària. Ruta Literària Jesús Moncada i Desideri Lombarte. Programa ARCE. Viure la literatura a través de les TIC.
13:30-15:30 Mireia Garcia-cairó i Ramón Casares Treball d’iniciació en el coneixement de l’escriptor Salvador Espriu a primer d’ESO. D ’ I S E de Barcelona.
15:00 DINAR 17:00-20:00. Quim Gibert. “Psicòleg i coautor del llibre Llengua i emoció” “Tallers per la llengua”. Taller per al Foment dels Usos Interpersonals en Llengua Catalana. Taller per despertar l’interès envers la diversitat lingüística i esperonar a fer un ús més normalitzat del català.
7 de Setembre 8:00-19:00 Visita a Benabarre relacionada amb diverses lectures treballades a ’ .

Twitter / JordiDuranS: El Matarranya, terra de l’Ebre ….