La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
Ha llegado el lapao al servicio contestador de correos.
Algunos usuarios se muestran sorprendidos por el lenguaje utilizado por la grabación de la empresa que utiliza palabras como “horariu”, “veranu” o “exceptu”
Vida | 31/07/2013 – 00:04h | Última actualización: 31/07/2013 – 09:16h
El extraño catalán que habla Correos – El contestador del servicio de atención al cliente de la compañía está más próximo al lapao que al catalán
Redacción. (Barcelona).- “El horariu de veranu de esta oficina és de lunes a viernes de 8:30 a 14:30”. Cuando Felip llamó a Correos para solicitar una información que tenía que ver con su trabajo y le saltó el contestador, no podía creer lo que estaba oyendo. Su intención era averiguar los horarios de una determinada oficina, aunque se encontró con una sorpresa con la que no contaba: “una nueva lengua, se parece más al lapao que al catalán, aunque no es ni una cosa ni la otra”. Perplejo ante el mensaje que estaba escuchando llamó otra vez para constatar que no había sido ningún error y le volvió a salir esta grabación que ahora reproducimos y que también podéis escuchar en el video que acompaña a esta noticia.
Transcribimos el mensaje tal y como lo reproduce el contestador fonéticamente: “El horariu de veranu de esta oficina és de lunes a viernes de 8:30 a 14:30 y de sábadus de 9:30 a 13:00 exceptu fiestas nacionalas”. Desde Correos se han mostrado sorprendidos por la existencia de esta grabación de la que aseguran “no tener constancia”, aunque han querido dejar claro que “una vez se constate el error miraremos de subsanarlo lo antes posible”. Desde la empresa, también afirman que no han recibido ninguna queja formal por la existencia de este contestador, y animan a que si los usuarios detectan este tipo de errores se tramite la pertinente denuncia para poder solucionarlos lo antes posible. Casualidad o no, en las últimas horas la compañía ha decidido retirar los contestadores del servicio de atención al cliente en detrimento de operadores “que agilizan mejor las numerosas peticiones que estamos recibiendo estos días”.
La torre del Palau: Ni Lapao ni subterfugis valencians, català.
El Consell del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Terrassa i Rubí ha
expressat el seu posicionament unànime a favor de la unitat del català. El consell ha
celebrat recentment una reunió ordinària en que s’ha tractat aquest tema, arran
alguns fets recents que qüestionen aquesta unitat per part de determinades
institucions.
El regidor de Cultura i president del consell, Amadeu Aguado, s’ha mostrat “rotundament en contra de proposicions merament polítiques i al marge de qualsevol rigor lingüístic que s’han proposat recentment des de diverses comunitats del domini lingüístic català, com ara la confusa designació de la llengua catalana parlada a la Franja de Ponent o les sorprenents propostes anticientífiques sobre la naturalesa de la variant lingüística valenciana”.
Aguado ha afegit que “aquests gestos són maniobres polítiques sense cap argumentació vàlida, que no tenen més objectiu que atacar la nostra llengua i la nostra cultura i que no podem tolerar”.
El Consell de Centre del CNL de Terrassa i Rubí està format per representants dels
ajuntaments de Terrassa i de Rubí i dels departaments d’Educació i de Cultura de la
Generalitat, per personal tècnic del Centre i per representants d’entitats ciutadanes
relacionades amb el foment i l’ús de la llengua catalana. El de Terrassa i Rubí és un
dels 22 centres territorials del Consorci per a la Normalització Lingüística desplegats a tot Catalunya. El Consorci per a la Normalització Lingüística, creat l’any 1989 com a òrgan territorial d’aplicació de la política lingüística del Govern català, està format actualment per la Generalitat de Catalunya, més de 90 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona. El Consorci desenvolupa estratègies i accions per garantir l’extensió territorial del coneixement i l’ús de la llengua catalana.
Antoni Bolinches ens presente “un cop de sort” amb un dinar tertulia a Arenys de Lledo!!.
-
-
-
12:30
-
Temps serè 32 °C / 22 °C -
ANTONI BOLINCHES (Barcelona 1947) és Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació amb grau de Llicenciat en Psicologia i Master en sexualitat humana. És un dels introductors de la psicologia humanista a Espanya i des d’aquest enfoc s’ha especialitzat en el tractament dels conflictes de parella, les disfuncions sexuals i les teràpies de creixement personal.L’any 1994 va fundar l’IPAB i l’any 2004 va crear la Terapia Vital, una metodologia terapèutica especialment creada per afavorir el desenvolupament de potencials i la realització personal. Les seves teories sobre l’autojuda, com a mètode a través del qual les persones poden convertir-se en terapeutes de sí mateixes i conquerir la maduresa, estan àmpliament desenvolupades en els seus llibres d’autoajuda.
És professor i coordinador del Master en Sexologia Clinica i Salut Sexual de la Facultat de Medicina de la UB i professor-col•laborador del Master en Educació Emocional de la Facultat de Pedagogia de la mateixa Universitat. És també professor convidat d’altres universitats i institucions acadèmiques relacionades amb la formació de postgrau en Psicologia i Sexologia.
És membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears i de la Federación Española de Sociedades de Sexología. Col•labora habitualment en diferents mitjans de comunicació i la seva àmplia activitat clínica, pedagògica i divulgativa l’han convertit en un professional de prestigi que està creant escola entre les noves generacions de psicòlegs espanyols i iberoamericans.El Dinar-tertulia es a les 14:30 a la Contrada, Arenys de Lledo, tota la info la trobareu al http://www.facebook.com/
events/148161198717466/ ?fref=ts
-
Concierto Peñarroya de Tastavins.
Blue Tango en Concierto el sábado 3 de agosto a las 23.00 h.
Al aire libre
En el claustro gótico de la Hospedería-Bar-Restaurante
Entrada gratuita
Para cenas: reservar en el 978 09 02 61/673 54 60 67
Acabada la guerra, el régimen fascista de Franco emprendió una cruzada de odio contra los vencidos, a la que llamaron Causa General. Recopilaron toda la información de las supuestas atrocidades cometidas por los rojos. Con ello justificaron el golpe militar contra la República, la guerra y la posterior presión.
Mientras ellos honraban a los suyos en homenajes, monumentos y en las fachadas de las iglesias, los otros, los derrotados, eran olvidados y aun hoy yacen en las cunetas o murieron en el exilio. En Mazaleón, muchos vecinos sufrieron represión. De forma directa, con cárcel, palizas, exilio, muerte o teniéndose que marchar del pueblo, o indirectamente, al ser señalados y despreciados por ser familiares o amigos de los “rojos”.
Con esta Web, y posterior publicación de un libro, intentamos aportar nuestro granito de arena en la recuperación de la memoria y de la historia no oficial de nuestro pueblo, pues hubo una época, en que la mayoría de sus vecinos se sacrificaron en aras del progreso, la igualdad y la justicia, y que por ello, muchos, lo perdieron todo.
Incluimos referencias de más de 700 personas, que iremos ampliando posteriormente, pues nuestra intención no es centrarnos solamente en los vecinos que fueron asesinados, murieron en el frente o fueron condenados a prisión, sino en todas aquellas personas y sus familias que se alinearon con los ideales de progreso y libertad.
Han pasado 75 años desde el final de la guerra civil, y en este país se sigue sin reconocer su sacrificio y sin honrar su memoria.
PSOE, CHA y IU recurren a Lei de no luengas en o Tribunal Constitucional | Arredol.
O recurso tendrá o refirme de diputaus de PSOE, CHA y IU en o Congreso espanyol. CiU, PNV, ERC y BNG tamién amostrarán o suyo refirme
Cortes d’Aragón (Foto: Archivo d’as Cortes)
Os partius que forman parti d’a oposición a o Gubierno d’Aragón (PSOE, CHA y IU) han anunciau que presentarán debant d’o Tribunal Constitucional espanyol un recurso d’inconstitucionalidat contra a Lei d’Uso, Protección y Promoción d’as Luengas y Modalidatz Lingüisticas propias d’Aragón – Lei de no luengas -. Iste recurso se presentaría d’agosto, en primeras antis d’o diya 15.
O recurso tien o refirme d’a lo menos 61 diputaus en o Congreso (en fería falta 50), venindo os refirmes de CHA, IU, y os diputaus aragoneses y d’atros puntos de l’Estau d’o PSOE. Tamién en venients diyas, CiU, PNV, ERC y BNG se i sumarán encara que de traza simbolica, seguntes ha anunciau Chesús Yuste, diputau de CHA en o Congreso d’os Diputaus.
Ángel Garcés, profesor de dreito administrativo en a Universidat de Zaragoza ye a cabeza visible en a elaboración d’iste recurso en que participa mas profesors universitaires y que se basa en textos churidicos, en a Constitución espanyola y en informes de reconoixius filologos. Garcés ha sinyalau que s’ha vulnerau l’Estauto d’Autonomía d’Aragón, amás de textos internacionals d’a UNESCO y d’o Consello d’Europa.
Manimenos, Dolores Serrat, consellera aragonesa d’Educación, Universidat, Cultura y Esporte considera que a lei aprebada fa bell mes s’adapta a l’Estatuto d’Autonomía d’Aragón y que “no bi ha cosa que faiga pensar que a lei ye inconstitucional”, declarando que a lei defiende o patrimonio lingüistico aragonés. A consellera ha amostrau “maximo respecto” a iste recurso.
La Llei de Llengües al Constitucional | Lo finestró del Gràcia.
Tota l’oposició del govern d’Aragó –CHA, IU i PSOE– signaran el recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües. Sembla que també ho faran el grup del PSOE i IU al Congrés de Madrid. A més el recurs será avalat també per CIU, ERC i PNV. Possiblement es presenti el 15 d’agost.
Amb crítiques i riotes
la LAPAO i LAPAPYP
són matèria de recurs
i van camí de Madrid.
Com de vergonya no en tenen,
el PAR, el PP i molts més,
se’ls en fot la circumstància
perquè no han pensat fer res.
Qui no fa cas de la ciència
i nega la realitat,
addicte de la ignorància,
tindrà por del Tribunal?
A la pàgina 20 del nou número de la revista… – Moviment Franjolí per la Llengua.
Els partits de l’oposició a Aragó, PSOE, IU i CHA, presentaran a l’agost un recurs davant el Tribunal Constitucional contra la Llei de Llengües promoguda pel Govern aragonès, PP-PAR.
La iniciativa compta amb més de 60 firmes al Congrés dels Diputats, amb els seus poders notarials, 50 són de diputats del grup parlamentari socialista i 11 d’Esquerra Plural.
A més, diversos partits s’han ofert per col · laborar amb una signatura “testimonial” com el Partit Nacionalista Basc (PNB). Així ho ha explicat, aquest dilluns en una roda de premsa a les Corts, el diputat al Congrés per l’Esquerra d’Aragó, Chesús Yuste, qui ha destacat que es tracta d’una iniciativa “aragonesa”.
En concret, el recurs l’ha elaborat un equip jurídic de la Universitat de Saragossa, encapçalat pel professor de Dret Administratiu, Ángel Garcés. El termini per presentar expira el 24 d’agost, segons Yuste, es presentarà a mitjans del proper mes.
Per la seva banda, el professor Ángel Garcés ha considerat que “no només s’ha vulnerat la Constitució i l’Estatut d’Autonomia d’Aragó de 2007, sinó que s’han vulnerat textos internacionals de la UNESCO, de Nacions Unides i del Consell d’Europa”.
Així, ha afegit que “no tota aberració filològica és una aberració jurídica i, no tota aberració jurídica, és una aberració constitucional, pel que ens hem basat en textos jurídics”. D’altra banda, ha indicat que, la Llei de Llengües de 2009, “és una llei de mínims, basada en la tolerància, donava visibilitat i reconeixement a les llengües pròpies aragoneses davant del desconeixement oficial que dóna aquesta nova llei”.
El professor de dret administratiu ha assenyalat que “els drets bàsics tenen un principi regulador, que és el d’irreversibilitat, de manera que el legislador té unes línies vermelles que no li permeten desregularlos i, per tant, es aquesta vulnerant el principi de no regressió i el d’irreversibilitat “.
D’aquesta manera, ha afegit que “el castellà està en la cúspide i tenim el deure i dret a utilitzar-lo, però en l’escala oficial es troben per sota aquestes llengües”.
Àngel Garcés ha esmentat que l’àrea geogràfica on es parla cada llengua va a dependre dels canvis polítics, tant en els municipis com al Govern d’Aragó, que es decidiran en aquestes institucions. També, ha fet referència a una “discriminació” als parlants de les llengües minoritàries, ja que releguen a l’àmbit privat.
El professor ha concretat que elaborar la demanda davant un organisme com el Tribunal Constitucional “no és el mateix” que un contenciós administratiu sinó que ha d’admetre a tràmit i, “és possible” que fins d’aquí a deu o dotze anys no es produeixi el error. No obstant això, creu que “hi ha moltes possibilitats de la seva admissió”.
L’OPOSICIÓ
El senador pel PSOE i membre de la Comissió Executiva Regional del PSOE Aragó, José María Becana, ha exposat que “al PSOE han signat tots els diputats aragoneses i, a més, Vicente Guillén – secretari general provincial del PSOE-Teruel – s’ha ocupat de que totes les comunitats autònomes estiguin representades en aquest recurs, ja que la pluralitat respon a un principi bàsic en la ideologia del partit socialista “.
Becana ha opinat que, la llei de 2009, era una llei de “mínims” pensada perquè sortís recolzada per tots els partits i “no només per l’obstinació d’un grup”.
Aquesta norma “només reconeixia drets i donava suport a la pluralitat, el Govern només havia de determinar el grau d’aplicació de la llei, però el que ha fet és més greu, ha renascut una cosa pitjor que el franquisme perquè el que fa és atacar les llengües en el seu punt més feble, fent que desapareguin “.
Per la seva banda, el president de Chunta Aragonesista, José Luis Soro ha donat suport a la iniciativa, atès que “diferents juristes col · laboradors dels grups parlamentaris estan estudiant el recurs i els ha semblat que reuneix les condicions requerides perquè tiri endavant”.
A més, confiat que per quan el Tribunal Constitucional del seu veredicte “ja s’hagin reconegut els drets lingüístics dels aragonesos”.
DRETS FONAMENTALS
El portaveu del grup parlamentari i coordinador general d’Izquierda Unida a Argó, Adolfo Barrena, ha sostingut que IU forma part d’aquest projecte perquè “creiem que és una qüestió de drets fonamentals de la ciutadania”.
També ha incidit que prop del “7 per cent dels aragonesos, unes 100.000 persones, a més de castellà parlen català i aragonès”.
Finalment, ha defensat que les dictadures “s’han preocupat de fer desaparèixer les llengües minoritàries per eliminar el sentiment d’identitat de cada regió”. i ha afegit que “cal revertir la situació i fer que emergeixin aquestes llengües”.
Sempre ens ‘Quedarà la paraula’ | Comarques Nord.
El passat diumenge 21 de juliol, els municipis de Mont-roig, Pena-roja i Vall-de-roures van aplegar una apassionant i sentida ‘Bouesia’. Poesia de frontera que va comptar amb la presència de diversos poetes del Matarranya, que van fer un recorregut literari pels racons més emblemàtics del nucli històric d’estos pobles. A més, la Mare de Déu de la Font va acollir un emotiu acte que va servir per a recordar l’obra poètica de Desideri Lombarte, un dels grans escriptors que ha vist créixer la nostra comarca. El ‘Bouesia’ es complementarà amb els ‘Amics dels Clàssics’ d’este diumenge, que tornarà a la Mare de Déu de la Font per a recitar l’obra de l’emblemàtic poeta pena-rogí.
Joan Arrufat, el coordinador d’esta ‘Bouesia’, va explicar que “fem servir les paraules de Desideri vers què és de la comarca. I d’alguna forma, hem volgut posar un peu al Matarranya perquè som la mateixa gent, la mateixa parla i els mateixos sentiments”. Arrufat va concretar que “hem reprès les paraules de Desideri, que són molt sentides, i ha segut molt engrescador”. A la Mare de Déu de la Font es va recitar dins el claustre i es va fer inclús alguna poesia a quatre veus. Més tard es va baixar als xorros, on es van explicar uns “contes bastant picants”. Primer es va anar a Mont-roig, amb recital, jotes i tastet de pastes i mistela. La ‘Bouesia’ es va tancar a Vall-de-roures en dinar i recital.
Diversos autors de les Terres de l’Ebre, el Matarranya i el País Valencià van recórrer la nostra comarca. Arrufat va recalcar el bon caliu i la proximitat que es respira en estes terres, i va reconèixer que “sorprèn arribar a una terra nova que no coneixies”, on els sentiments que transmet la poesia de Desideri Lombarte “els trobes com a casa”. Joan Arrufat va fer un balanç positiu de la ‘Bouesia’, un festival que ha estat “molt íntim. La poesia no és un estil de multituds, però esta singularitat i este minimalisme li dóna encant i proximitat. Aquí, de 
qualsevol racó et surt algú que et recita un vers. I això és màgic, com el Matarranya”.
La ‘Bouesia’ i l’homenatge a Desideri va comptar amb la presència de la seua vídua, la Rosalita Gil, qui va dir que “és un dia molt emotiu. Però porto molts de dies emotius, perquè cada dos per tres fan coses. Desideri està en la memòria del poble i això és molt d’agrair”. Per la seua part, Miquel Àngel Marín i Xavier Caballero, directors d’este projecte, van recordar que “la ‘Bouesia’ és un festival pludisciplinar que fa nou anys que es celebra a Deltebre i, dins esta vocació nòmada que ens caracteritza, hem anat escampant-nos pel territori. I un lloc que tenien al cap des de fa anys era el Matarranya, pels lligams culturals i de territori a tots els nivells”.
Enguany, la ‘Bouesia’ ha volgut reunir tres formes de parlar diferent, la parla del Baix Ebre, la parla valenciana i la de la Franja. I això s’ha concretat en diverses trobades a diferents llocs. Enguany, la ‘Bouesia’ també s’ha centrat en el paisatge sonor, tant en l’humà com en l’animal. Per això, i en el marc del dinar recital de cloenda, “animarem a la gent que xiule, una cosa tan propera i quotidiana, que és senyal del bon humor, del que tenim més a mà. De cara a la pròxima setmana en el marc dels Amics dels Clàssics, hi ha actes previstos al convent de Sant Salvador d’Horta de Sant Joan, a Arnes, Vall-de-roures i la Mare de Déu de la Font de Pena-roja.
José María Becana presentando recurso inconstitucionalidad contra Ley Lenguas #lapao #lapapyp
jul. 29Twitter / jmbecana: Rueda de prensa en ….
José María Becana
Rueda de prensa en @cortes_aragon, presentando recurso inconstitucionalidad contra Ley Lenguas #lapao #lapapyp pic.twitter.com/otv6NKJlEB
