La Llei de llengües a BarcelonaTV i a l’IEC | Xarxes socials i llengües.

Dijous 9 de maig s’eradicarà el català i l’aragonès de la Llei de llengües d’Aragó, amb el vot de PP i PAR. És per això que el tema està prenent rellevància en mitjans i internet. “Keep calm and speak LAPAO“.

Avui dilluns 6 de maig participaré a BarcelonaTV en l’Informatiu (22h), on dedicaran un espai per a interessar-se sobre la situació del català i l’aragonès. L’entrevista és prevista a les 22.15h, i es podrà veure per Internet.

Dimecres 8 de maig la Societat Catalana de Sociolingüística organitza la Taula rodona: «L’ofensiva contra el català» on participarem Joan Melià, Miquel Àngel Pradilla, Natxo Sorolla i Marina Solís analitzant la situació a les Illes Balears, al País Valencià, a la Franja i a Catalunya (Sala Puig i Cadafalch de l’IEC, 19 hores, Societat Catalana de Sociolingüística (IEC) i Cercle XXI).

Cultura da una subvención ta un libro en una luenga que no existe | Arredol.

Cultura da una subvención ta un libro en una luenga que no existe

L’aduya de 500 euros se concede t’a publicación d’un libro en “aragonés oriental”, nombre inventau por asociacions contrarias a lo catalán ta clamar a ista luenga

3 abril, 2013 | A Llitera, Cultura | Autor: Arredol |

Dolores Serrat ye a consellera de Cultura (Foto: D.Ch.A.)

O Departamento de Educación, Universidat, Cultura y Esporte d’o Gubierno ha feito publicas en o BOA (Boletín Oficial d’Aragón) d’iste miercols as aduyas que concede lo gubierno en una subvención ta asociacions y fundacions. Entre ellas, una truca especialment lo ficacio, en estar concedida t’a publicación d’o libro “Antolochía Lliteraria en Aragonés Oriental II” por una valura de 500 euros a favor de l’Asociació Cultural Lliterana “Lo Timó”, con siede en Altorricón (El Torricó, en catalán). “Aragonés oriental” ye o nombre que fa servir ista y atras asociacions, por un regular integradas en a FACAO (Federación d’Asociacions Cultural de Aragón Oriental), a lo catalán charrau en a Francha catalonofona d’Aragón.

A subvención, que a convocatoria suya estió publicada en o BOA de 20 d’aviento de l’anyada pasada, yera ta “actividatz culturals organizadas por asociacions y fundacions, siempre que l’intrés, repercusión y influyencia d’as mesmas supere a demba local y comarcal y incida u sobrepase a demba de toda la Comunidat”. O primer d’os criterios d’adchudicación yera o “intrés cultural, social, artistico y innovador d’o prochecto”.

Chunta Aragonesista, de boca d’a suya portavoz en Cortes Nieves Ibeas, ha calificau de “ilegalidat partidista” ista subvención y ha remerau que ista subvención incumple a Lei de luengas encara vichent, que sí que reconoix a l’aragonés y a lo catalán como luengas d’Aragón. “Que cultura diga que no tien diners ta cosa pero si que en trobe ta promocionar a las entidatz afins a lo PP y o PAR que niegan que en Aragón se charre catalán responde de traza esclatera a intreses partidistas y brenca culturals”, ha afirmau.

Ista noticia plega bellas semanas dimpués d’a polemica surtida con as declaracions de María José Ferrando, diputada d’o PP, qui charró d’uns hipoteticos presupuestos multimillonarios en caso d’aprebar as esmiendas de PSOE, CHA y IU t’a lei de no luengas presentada por o gubierno. Ixas parolas estioron amplament refusadas por os tres partius y por Puyalón de Cuchas y se demandó a suya dimisión.

Contina asinas a politica d’o gubierno de negar a existencia de l’aragonés y o catalán como luengas propias aragonesas diferenciadas entre sí y con o castellano. Atra mida en a mesma endrecera estió l’achuntar os dos premios Arnal Cavero y Guillén Nicolau, que dica l’anyada pasada premiaban obras en aragonés y catalán respectivament, en un unico premio que se dará estianyo por primer vegada.

Todas istas politicas son estadas criticadas por o mundo academico y scientifico y por os partius d’a oposición. Manimenos, a Plataforma No Hablamos Catalán y a FACAO sí que han aplaudiu as politicas d’o PP y o PAR, con prou goi. De feito o luengache y a terminolochía emplegaus por a consellería, a propia consellera Dolores Serrat y o director cheneral de cultural Humberto Vadillo, coinciden a soben con istos.

El bilingüisme del PP-PAR deixarà sense drets a milers d’aragoneses/os | Puyalón de Cuchas.

El 26 d’abril era el dia en què PP-PAR canviarien oficialment els dos noms de les llengües minoritàries d’Aragó. “Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO)” per referir-se al català, i “Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees pirinenca i prepirinenca (LAPAPYP)” per cridar l’aragonès. L’anunci i presentació de la nova llei de llengües ha col · locat al govern aragonès en la banda dels ridículs més absoluts de la comunitat científica mundial.

Quan el 9 maig la majoria PP-PAR votin a les Corts, el català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a Aragó i un altre dret se’ns haurà estat robat. Aquesta vegada sense cap excusa econòmica, malgrat els intents de confusió populistes de M º Jose Ferrando, amb l’ocupació dels “pinganillos”, eina quotidiana del seu treball a Brussel · les.

Puyalón de Cuchas no pot entendre com aquests mateixos partits ja s’han encarregat d’acabar amb els tradicionals premis Arnal Cavero (aragonès) i Guillén Nicolau (català) de literatura, unificant i desacreditándolos fins a quedar deserts. Ni fins i tot els mitjans més afins com Heraldo sabien com entendre la decisió.

Mitjans aquests, per altra banda, que ja van obrint camí des de fa alguns mesos, intentant assimilar la lluita pels drets lingüístics, el multilingüisme, o l’ensenyament en una altra llengua que no sigui el castellà, en una lluita pels drets en pro de un bilingüisme forà anglès-castellà, francès o alemany. Puyalón de Cuchas vol denunciar que l’única finalitat d’aquesta obsessió és la de tancar el debat de l’ensenyament en llengües minoritzades a l’Estat espanyol. L’anunci, dia sense altre, del nou Pla de Bilingüisme del Govern d’Aragó, l’aparició de les APA s en una lluita per aquest ensenyament públic bilingüe forana, i la publicació d’aquesta notícies en mitjans no molt habituaus a això, en són bona prova d’ això.

Des de sectors polítics com Puyalón de Cuchas portem anys defensant els avantatges d’aquest sistema. Tanmateix, mentre els mitjans oficials ens van acostumant insistentment a aquesta nova situació bilingüe, des de sectors de l’esquerra i / o lluita treballadora també s’ha obert un debat, que ja crèiem ho havien tancat. Per les mateixes dates que les Corts d’Aragó votaran i aprovaran la negació del català i aragonès, CGT organitza un Congrés sobre el bilingüisme a Saragossa.

Puyalón de Cuchas sempre serà a favor del multilingüisme, per descomptat, no anem a descobrir ara els beneficis d’aquest sistema. Discutits durant segles per l’espanyolisme. Però un multilingüisme respectuós amb les denominacions internacionals i acadèmica, on l’administració ha d’assegurar la disponibilitat lingüística i on l’alfabetització general del sistema educatiu sigui almenys en la llengua materna d’aquests pobles al llarg de segles.

El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a l’Aragó aquesta setmana – VilaWeb.

El català i l’aragonès són a un pas de deixar de ser reconeguts a l’Aragó. Aquest dijous es votarà a les Corts d’Aragó la polèmica llei de llengües imposada pel Partit Popular, que serà aprovada amb tota probabilitat tenint en compte que té el suport tant del PP com del Partido Aragonés (PAR).

La nova llei pràcticament esborra tant el català com l’aragonès i deixa sense cap mena de protecció per part d l’administració. D’una banda, l’aprovació d’aquesta llei implica la derogació de l’anterior llei de llengües, que reconeixia, per exemple, l’existència dels catalanoparlants de la Franja de Ponent tot i que mantenia l’espanyol com a única llengua oficial. I, en segon lloc, substitueix els noms de les llengües per uns sorprenents eufemismes: el català passarà a dir-se ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ (LAPAO); i, l’aragonès, ‘Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica’ (LAPAPYP). A banda, el català deixarà de ser oficial als topònims de la Franja.

Aquesta llei, propugnada per la presidenta d’Aragó, Luisa Fernández Rudí, juntament am b consellera d’Ensenyament Dolores Serrat, que curiosament va néixer i va viure la infantesa a Ripoll, ja ha estat debatuda en comissió parlamentària durant vuit mesos, però no pas sense polèmica: els partits de l’oposició han acabat abandonant la comissió per manca de consensos. Aquesta rapidesa en l’aprovació de la llei contrasta mab la tramitació de l’anterior llei, promoguda pel govern del PSOE de Marcelino Iglesias, que va trigar vuit anys a passar de ser avantprojecte a llei, malgrat que era una exigència de l’estatut d’autonomia aragonès, aprovat l’any 1996.

Luisa Fernández Rudí, presidenta d’Aragó.

Cuando el PP y el PAR llamaban catalán al catalán – Aragón – El Periódico de Aragón.

05/05/2013

Hubo un tiempo en que los dirigentes del PAR y los del PP, si bien estos con algún reparo, admitían la realidad trilingüe de Aragón y así llegaron a admitirlo en la legislación autonómica. Entonces supieron discriminar los criterios científicos de los políticos, asumiendo que compartir una lengua –en este caso el catalán– con otras comunidades u otro país no supone la absorción ni la anexión de una por parte de la otra. Fue en la legislatura 1995-1999. Como ahora, el PP gobernaba en coalición con el PAR. Javier Callizo, actual director general de Patrimonio fue consejero de Cultura con el PSOE y en el 2001 presentó un anteproyecto en el que admitía sin complejos las tres lenguas aragonesas.

En marzo de 1999 entraba en vigor la Ley del Patrimonio Cultural Aragonés, en cuyo artículo 4 recogía sin ambages: “El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración”.

Pero Aragón era un poco más Aragón en los 90 y las Cortes elaboraron un dictamen redactado por la comisión especial sobre la política lingüística en Aragón, que no tuvo ningún voto en contra (únicamente la abstención del PP). Ahí se reconocía “la realidad multilingüe de Aragón” en la que junto al castellano, “conviven otras lenguas, que son el catalán y el aragonés, con sus distintas modalidades” y se reconocía la “igualdad de tratamiento legal para las dos lenguas aragonesas minoritarias” y la garantía del “uso y la enseñanza del aragonés y del catalán con arreglo a los criterios de voluntariedad y respeto, de acuerdo con la realidad sociolingüística de Aragón”. Se hizo un plan de toponimia y señalizaciones y se defendió el “apoyo a publicaciones, manifestaciones y medios de comunicación en las lenguas minoritarias”. Asimismo, se instaba a un grupo para la normalización de las lenguas aragonesas.

El PP hizo un voto particular en el que llegó a admitir –de común acuerdo con todos los criterios científicos que ahora vulnera para hilaridad de la comunidad académica internacional y mezclándolo con criterios políticos– que en Aragón se hablaba el “catalán noroccidental empleado en forma de variedades locales diversas”.

El nuevo texto solo admite el aragonés y el ‘aragonés oriental’ – Aragón – El Periódico de Aragón.

A. I. I. 05/05/2013

La futura Ley de Lenguas puede vulnerar hasta diez normativas – Aragón – El Periódico de Aragón.

A. IBÁÑEZ 05/05/2013

Una coordinadora formada por 14 entidades presentaron esta semana una queja al Justicia de Aragón. Foto: EL PERIÓDICO

• El nuevo texto solo admite el aragonés y el “aragonés oriental”
• Cuando el PP y el PAR llamaban catalán al catalán

Facebook

Anticonstitucionales, analfabetos y mentirosos | Lo finestró del Gràcia.

(Artícle publicat el divendres 3 de maig a La Comarca d’Alcanyís)

                                                                                         “José Miguel Gràcia*

La Comisión de Enseñanza, Universidad, Cultura y Deporte de las Cortes de Aragón ha aprobado recientemente el Proyecto de Ley de Uso, Protección de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón (Ley de Lenguas). Esta Comisión está formada sólo por miembros del PP y del PAR, porque los demás grupos —PSOE, CHA e IU— la abandonaron por las disparatadas y demagógicas declaraciones que hizo la coordinadora, María José Ferrando, del PP, y por la imposibilidad de llevar adelante ninguna de las enmiendas que habían presentado.

No dicen la verdad el PP y el PAR, de entrada, porque el proyecto que han aprobado ni protege, ni fomenta el uso de las dos lenguas propias de Aragón, ni de sus modalidades, todo lo contrario, está pensado para hacerlas desaparecer. Tanto es así que se les niega su propio nombre. No dicen la verdad porque el objetivo más importante que tienen es la derogación de la Ley del 2009. Si no existiera dicha Ley, no hubieran osado hacer ninguna otra. Lo dijeron en más de una ocasión durante la campaña electoral y antes de la misma.

Son analfabetos, “lingüísticamente hablando”, porque ¿qué otra cosa se puede decir ante el hecho de ignorar los criterios científicos de todos los académicos, filólogos, lingüistas, escritores, asociaciones culturales, …? Son analfabetos, “lingüísticamente hablando”, porque ni saben, ni pueden, ni quieren proteger realmente el catalán y el aragonés, ni ninguna de sus modalidades. Sólo les haré una pregunta: nos podrían decir cuáles han sido sus asesores técnicos —académicos, filólogos, lingüistas y escritores— de esta nueva ley. Sería muy interesante conocerlos.

Son anticonstitucionales porque no respetan el artículo 3, apartado 2 de la Constitución española que dice. “Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas comunidades autónomas de acuerdo con sus Estatutos.” Si el Estatuto no declara la cooficialidad de las dos lenguas —catalán y aragonés— es inconstitucional. Son anticonstitucionales también porque la ley que han aprobado tampoco respeta realmente lo que dice el artículo, 3, apartado 3: “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.” ¿Dónde está el respeto, si en lugar de denominar a las dos lenguas propias, catalán y aragonés, se les llama en el proyecto de ley que han aprobado: LAPA (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) y LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Si no fuera un escarnio, me pondría a reír indefinidamente.

Y una cosa más para acabar: el Gobierno de Aragón no ha aplicado ni ha desarrollado ni una sola línea de la Ley de Lenguas, aun vigente desde 2009. Miren que decía no hace mucho el portavoz parlamentario del PPC, Enric Millo, en el Parlamento de Cataluña: “un Gobierno que no cumple las leyes ni las sentencias no tiene legitimidad para exigir nada a la ciudadanía”. Se refería a la no consideración del castellano como lengua vehicular en Cataluña. Seguro que el Sr. Millo les habrá dicho a sus compañeros aragoneses que han de establecer en la nueva ley, que el castellano, el catalán y el aragonés sean lenguas vehiculares optativas en Aragón. Ahora si que he empezado a reír: —Ja, ja, ja…

¿Es un delito incumplir las leyes? ¿Son delincuentes los que no las cumplen? ¿Y si es el Gobierno el que no las cumple?”

                                                                            *Economista y escritor”

Sobre el tema a El Periódico avui: notícia 1,      notícia 2,    noticia 3

Twitter / Mireiagalindo: Baldragues Sinse Fronteres ….

Barcelona TV – #aranésòc. Lo benasqués – Jornalet.

El repte de «Temps de Franja» | L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 9, maig 2013

Cada mes, des de fa 14 anys, es produeix un petit miracle en terres aragoneses. Una revista de vint pàgines veu la llum. Una revista que parla de nosaltres i de les coses que ens ocupen (i preocupen). Per si això no fóra prou, resulta que està escrita en la llengua més demonitzada d’Aragó, la mateixa que, segons les tàctiques del poder uniformitzador, ja hauria d’haver quedat relegada a un ús oral residual i domèstic. Mai escrit (ja heu vist les fotos de les pancartes que criden «Parlat, no escrit!»).
Però el dimoni la deu saber ben llarga, perquè les llibreries són farcides d’obres escrites en aquest idioma que alguns voldrien indigne. I, cada mes, un bell grapat de col·laboradors es preocupen d’omplir de contingut aquests fulls. L’esforç és molt gran: n’hi ha que es queden pel camí, d’altres que consideren que la revista és avorrida —i ni tan sols intenten aportar allò que hi troben a faltar. Hi ha tantes històries com lectors i col·laboradors. Tant me fa. Quan, als voltants del 20 de cada mes, l’Isa m’envia l’arxiu, no puc fer més que donar gràcies a tots els que han fet l’esforç de confeccionar el material; sense rebre res a canvi —alguns fins i tot sense la satisfacció de veure publicada la seua col·laboració. Ho repeteixo: és un miracle. No sé el que durarà. En aquests moments tot sembla ensulsiar-se sense remei, s’acaba el combustible per a tothom. Malgrat tot, les paraules catalanes d’aquesta revista aragonesa segueixen articulant missatges. És el somni que en Josep Galan va fer realitat a base de lligar voluntats i despertar entusiasmes i complicitats. Ara, passats gairebé vuit anys de la seva mort, Temps de Franja continua endavant amb tots els reptes oberts. Reptes que hem de ser capaços de seguir superant.
(Acabo de llegir l’Heraldo i m’han agafat ganes d’escriure aquesta glossa. Disculpeu.)

Fotos de la cronologia.

Âqûí hävèû d’ûńä śâĺĺãĉŝìó dã ḿótŝ qûé ćóńfìŕḿãń qûé’ś ḿãńòŕqûí ńò ãŝ pàś bâĺéà, è pĺáńtêjâ qûê’ś bâĺéà śỳà ûń dîàĺètté dé’ŝ ćâtäĺà. Gûäïtàü.

Javier Adell renuncia a l’alcaldia de La Freixneda com contemplava el pacte de govern | Comarques Nord.

Javier Adell (PSOE) ha presentat la renúncia al càrrec d’alcalde de La Freixneda, tal i com estava contemplat al pacte de govern entre els socialistes i el PAR. Renúncia al càrrec, per tant, sense sorpreses, perquè el PAR i el PSOE van fer pacte de govern i en ell van determinar que es repartirien la legislatura. Adell ha encapçalat l’ajuntament de La Freixneda durant els últims 20 mesos, i el dimarts 7 de maig s’ha convocat un ple municipal on s’acceptarà la seua renúncia. També està previst que el pròxim dimarts 14 se celebre un nou ple municipal on votaran el nou alcalde. Està previst que José Ramón Gimeno sigui el màxim representant de l’Ajuntament de La Freixneda fins el 2015.

Adell, des del dijous 2 de maig alcalde en funcions de La Freixneda, va concretar que “el pròxim dimarts s’ha convocat el ple de renúncia, i fins llavors estaré com alcalde en funcions”. Adell va afegir que “l’acord era que a esta època de l’any faríem el canvi d’alcaldia. Esta renúncia està marcada completament en la més gran normalitat, perquè s’ha de fer el traspàs del càrrec com havíem acordat en el pacte del PSOE-PAR”. Este dimarts es farà un ple per acceptar la renúncia al càrrec, i està previst que el dimarts 14 es vote “el nou alcalde”. A partir d’ara, “jo seré el tinent d’alcalde”, va recordar Adell, i per tant esta renúncia “fa el canvi del cap visible de l’ajuntament”.

La pujada a l’alcaldia del govern PSOE-PAR va arribar precedit d’una moció de censura que va acabar amb l’etapa de Antonio Algueró, alcalde que portava més anys en un ajuntament al Matarranya. Javier Adell va ser nomenat alcalde, i va reconèixer que ha estat “una etapa complicada. La situació econòmica i la forma d’entrar a l’ajuntament no han estat les més agradables. La situació està complicada, i s’han tingut molt en compte les arques municipals”, evitant deutes i treballant en sanejar La Freixneda. Javier Adell va recordar que al llarg d’estos mesos “han eixit més coses que no t’esperaves i que s’han hagut d’abordar”.

La Freixneda actualitza unes ordenances municipals que encara estaven en pessetes | Comarques Nord.

El passat dijous 25 d’abril, la casa consistorial de La Freixneda va acollir ple municipal ordinari. En l’ordre del dia, el consistori va tractar diversos punts, entre ells l’aprovació del reglament del ‘Descenso a Saco’, que enguany celebra 20 anys i vol ser una edició especial, l’aportació de 55.000 euros del Fons d’Inversió de Teruel (FIT) que es destinaran a millorar el carrer Rei Alfons, o l’actualització de les ordenances municipals, algunes d’elles molt desfasades.

Javier Adell, fins ara alcalde de La Freixneda, va reconèixer que “el ple es va estendre bastant perquè tenia 18 punts en l’ordre del dia”. En relació a les ordenances, Adell va explicar que “això consistia en actualitzar les ordenances que tenim, però posant els preus que s’estan cobrant en estos moments”. De fet, hi havia ordenances que estaven completament obsoletes, i n’hi havia que inclús estaven en pessetes”. A més, hi haurà dos ordenances que s’han creat perquè no existien, però que ja s’estaven cobrant, com són les visites guiades i les taxes de l’escola infantil.

L’aprovació de les ordenances municipals va tirar endavant, però el Partit Popular va votar en contra. El regidor José Luis del Valle-Iturriaga va defensar que “preteníem que es tingués en compte l’establiment d’uns preus socials per a poder tindre en consideració la gent que té necessitats econòmiques”, sigui per “la situació conjuntural, perquè estan en atur o per família nombrosa”. El PP “preteníem que es considerés este condicionant social”. Segons Del Valle-Iturriaga, això “es va rebutjar per part del PSOE i del PAR i es van aprovar unes ordenances que, des del nostre punt de vista, són antisocials”.

Per la seua part, des del PAR van manifestar que “no entenem com el Partit Popular ha pogut votar en contra de les ordenances municipals”, que no és altra cosa que “votar a favor de regularitzar una situació que no complia amb la legalitat”. El PAR va recordar que algunes ordenances estaven en pessetes, i estes no s’havien actualitzat durant els últims mandats del govern popular.