La Franja

// Artur Quintana i Font

En el Temps de Franja del 4 de febrer d’enguany publicat per Redacció a Aragó us informàvem sobre l’exposició de la DGPL dedicada a les dones que han escrit i escriuen en aragonès i en català a l’Aragó. L’exposició s’ha presentat a Jaca i a Saragossa i aquest 7 de febrer d’enguany ho ha estat a Alcanyís, on romandrà fins al 14 de març, dia en què se celebrarà una taula rodona al Liceo d’Alcanyís amb presència, entre altres, de l’escriptor i periodista Màrio Sasot, ben conegut pels lectors de Temps de Franja.

La presentació aquest dimarts passat a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament d’Alcanyís, en una freda vesprada de pluja i neu, anà a càrrec del batlle alcanyissà n’Ignacio Urquizu, a qui acompanyaven bastants regidors.  N’Urquizu es va centrar àmpliament en el fet que l’exposició anés dedicada a les dones, que com a tals ja des de temps llunyans van saber prendre’s el dret de l’escriptura, un dret que els homes quasi monopolitzàvem.

El batlle en cap moment no va esmentar que les dones presentades a l’exposició també s’hi havien pres el dret a parlar i escriure en les nostres llengües maleïdes —digueu-ne minoritzades si us estimeu més l’eufemisme—: l’aragonès i el català d’aquest país. D’això en van tractar tant el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, n’Ignacio López Susín, com na Chulia Ara i na Maite Moret, les dues comissàries de l’exposició, i reblaren també el caràcter d’exaltació femenina de la mostra. Tots els presentadors parlaren en castellà, a excepció de Maite Moret, que, llevat d’unes breus paraules de presentació, va seguir en català.

No em sé estar d’esmentar que per la sala, enmig dels penells on es podien llegir i sentir els textos de les diferents autores —en bastants de casos en la pròpia veu— i veure’n les fotografies, corrien soltes tot de capitanes, aquelles plantes, que, un cop seques, es deixen emportar pel grat del vent i així s’escampen i es reprodueixen, talment com es difonen per aqueixa exposició els escrits i les paraules de les autores. En una d’aquestes capitanes, penjada d’una corda, ballaven tot de parolas i mots. Compto que devíem ser-hi una trentena de persones.

Us esperem el 14 de març a la taula rodona del Liceo alcanyissà.