Skip to content

Des dels spaghetti western fins a la recentment premiada Alcarràs, els paisatges de la nostra comarca han estat l’immillorable decorat natural per a les històries que han volgut explicar cineastes d’ahir i d’avui. Per això, enguany, amb una mica de retard respecte a la data habitual, l’IEBC-IEA ha volgut dedicar la jornada del Cinga Fòrum al tema «Baix Cinca, terra de pel·lícula».
La jornada, que es desenvoluparà el proper dissabte 19 de novembre, tindrà dues parts: una, matinal, amb dues conferències que tindran lloc en la seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga; i una altra, de tarda, amb la projecció de la pel·lícula Alcarràs en la sala d’actes del Palau Montcada de Fraga.
Les conferències del matí aniran a càrrec del realitzador Diego Tejera, que tractarà sobre el rodatge d’spaghetti western a la comarca, i del professor Òscar Labat, que versarà sobre aspectes tècnics del cinema il·lustrats amb pel·lícules rodades a la zona. La projecció de la pel·lícula Alcarràs serà introduïda pel crític de cinema Macià Pelegrí i comptarà amb la presència de Carlos Cabòs, actor fragatí amb un paper destacat en la pel·lícula.
Els actes del Cinga Fòrum són oberts al públic en general, tot i que es donarà prioritat als socis de l’IEBC per completar l’aforament de la sala en la projecció de la pel·lícula.
En l’organització de la jornada col·laboren la Comarca del Baix Cinca, l’Ajuntament de Fraga i l’associació Amics del cine.

Programa del CINGAFÒRUM 2022
10:00 Benvinguda
10:15 El western a la comarca del Baix Cinca, a càrrec de Diego Tejera
11:15 Piscolabis
11:45 El cinema a la comarca del Baix Cinca: aspectes tècnics, a càrrec d’Òscar Labat
***
16:00 Projecció de la pel·lícula Alcarràs, introduïda per Macià Pelegrí i amb la participació de l’actor Carlos Cabós.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

 

Mesa redonda en torno a la exposición ‘Voces en el Cierzo. Escritoras en aragonés y catalán de Aragón’

Mañana, miércoles 9 de noviembre a las 19 horas en la sala Pilar Sinués del Paraninfo, se celebrará un mesa redonda en torno a la muestra Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/Voces en el cierzo.

Contaremos con la presencia de María Pilar Benitez (escritora en aragonés), Merxe Llop (escritora en catalán de Aragón), José Ángel Sánchez Ibáñez (profesor de la Universidad de Zaragoza y experto en literatura en aragonés) y Javier Giralt (profesor de la Universidad de Zaragoza, presidente de la Academia Aragonesa de la Lengua y experto en literatura en catalán de Aragón).

La ambientación musical correrá de la mano de “Políglota teatro”.

La iniciativa forma parte del proyecto Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/Voces en el cierzo, que se desarrollará durante todo el año 2022 y la primera mitad del 2023. En la sala África Ibarra del Paraninfo se puede ver desde el 4 de octubre y hasta el 5 de diciembre la exposición del mismo título, que centra su foco en la labor de una serie de mujeres escritoras que utilizaron o utilizan las lenguas propias de Aragón (aragonés y catalán de Aragón), en sus escritos.

Una de las líneas estratégicas del proyecto es la visibilización del papel de la mujer y de la perspectiva de género en relación con las lenguas propias de Aragón. Además de poner en valor el interesante e intenso trabajo de la mujer alrededor de la lengua y de sus diferentes dialectos, de fomentar el conocimiento mutuo de las mujeres que desarrollan una importante labor a favor de la lengua aragonesa, de propiciar la participación de la mujer en los espacios donde se toman acuerdos y decisiones sobre la lengua aragonesa y de iniciar y avanzar en el estudio del aragonés desde una perspectiva de género. Estas y otras ideas son las que se tratarán en esta mesa redonda.

Esta actividad, junto con el concierto del 20 de octubre de La Chaminera y una muestra de materiales bibliográficos y de obras pictóricas de Elena Gusano Galindo (Biblioteca de Aragón, mes de noviembre); son las actividades que acompañarán a esta exposición que itinerará en otros puntos de la geografía aragonesa durante los próximos meses.

Source: El joc brut de Forestalia per a instal·lar una línia de molt alta tensió als Ports – directa.cat

Source: Del Matarraña a la Gran Manzana

Decenas de vecinos de la comarca turolense emigraron a Estados Unidos a principios del siglo XX, como cuenta el reportaje de una web estadounidense.

Ramón Segura y Matilde Ferrer con sus hijos, María y Joaquín, en Nueva York.
Ramón Segura y Matilde Ferrer con sus hijos, María y Joaquín, en Nueva York.
Bernardo Granja

La comarca del Matarraña fue el segundo foco emisor de emigrantes a los Estados Unidos desde la provincia de Teruel durante el primer tercio del siglo XX, un periodo en el que un millar de turolenses cruzaron el Atlántico en busca de un futuro mejor. Aunque la principal área de partida fueron localidades de las tierras altas, como Jabaloyas, La Puebla de Valverde y la capital provincial, la segunda zona de salida fue el nordeste de la provincia, desde donde partieron medio centenar de personas, entre ellas el que sería presidente de la Diputación Provincial de Teruel (DPT) durante la II República Ramón Segura, de Valderrobres.

Programa del MAGAZIN del dissabte 12 de novembre de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Pablo Martín, 3er classificat en el Campionat Autonòmic d’Aragó de caça menor, ha estat seleccionat per a les semifinals del Campionat d’Espanya.
11:55- 12:30.- Àgora “Les mentides (piadoses, necessàries, mal menor, difamàtòries, manipuladores, hipòcrites, danyines…) ”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Notes d’interés local.
12:40- 12:55.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ráfales “Lo Gravat”
13:25-13:40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40-14.- Entrevista al compositor favarol de música clàssica contemporània Carlos Satué Ros. La seva obra “Opus reticulatum” ha estat seleccionada entre les 12 obres (de 200), que optaran als premis del Concurs Internacional de Composició de Basilea (Suïssa).
Participants: Pablo Martín, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valen, Bienvenido Giménez, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Josep Mª Ráfales, Alberto Balaguer, Carlos Satué, Marcos Calleja, Elías Satué .

Source: La calidad agroalimentaria y la artesanía se dan cita en una multitudinaria Feria de Monroyo

Source: La primera vegada que a «això» li vam dir «xapurriau» (III) (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües

(Viles i gents publicat a La Comarca, 4/11/2022)

Natxo Sorolla

En los dos anteriors Viles apuntàvem que la primera denominació que ha tingut la llengua del Matarranya, fins los nostres dies, és la de «català», i que en lo declivi també va aparèixer, sense tant èxit, la de «llemosí». Però en tant recorregut, des del s. XVI fins l’inici del XX, encara no trobem la primera menció al «chapurriau».

Los primers registres escrits que trobem són acadèmics, i són a partir de la Guerra Civil: l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI) registre, entre 1935 i 1947, combinacions de les dos denominacions, com «català xapurriat» a Valljunquera, «xapurriat» a Maella i «valencià xapurriau» a Aiguaviva. L’any 1949 Sanchis Guarner, aprofundint sobre el parlar d’Aiguaviva, diu que «Los aguavivanos o aiguavivans parecen tener conciencia del valencianismo de su dialecto, y si bien le llaman chapurreado». I uns anys més tard l’Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja (ALEANR) i l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), a partir de 1964, arrepleguen de manera ja molt més abundant lo terme xapurriau. Estes denominacions també es registren a altres comarques. Per tant, és probable que s’escrigueren en textos locals abans. Però segurament que a partir del segle XX.

Perquè, de fet, no és fins 1972 que hem pogut recopilar en premsa general la primera menció escrita al xapurriau. I precisament és per a criticar-lo:«la gente dice a los viajeros que su “chapurreado” se parece al valenciano, al tortosino, al catalán o al aragonés» (La Vanguardia, 4/8/1972). I un any més tard, la revista carlista Esfuerzo Común ressenya a «Tomás Bosque, cantante en ‘chapurriau’» (1/4/1973). Per tant, les dos referències populars més antigues que coneixem al «chapurriau» són de l’últim terç del segle XX, i les acadèmiques, després de la Guerra Civil.

En una altra dimensió diferent d’estos primers registres recents del «chapurriau» apareix la història que ja coneixem. La ròniga del «siempre he oído que a mi lengua materna le llamaban chapurriau» y el «yo no recuerdo que nadie de nuestra tierra lo denominase catalán». Un invent massa recent com per a dir que «sempre ha sigut aixina». Però sovint la història també hi ha qui no l’investiga, la reescriu.

Trilogia sobre el català, el llemosí i el xapurriau al Matarranya:

Source: Quan a «això» li diem «llemosí» (II) (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües

(Viles i gents publicat a La Comarca, 28/10/2022)

Natxo Sorolla

A l’anterior Viles apuntava que les primeres mencions que trobem al nom de la llengua del Matarranya són «català», i es produeixen al segle XVI. Però eixos anys la llengua també escomence a perdre prestigi entre els aragonesos no catalanoparlants. Per exemple, al judici pels drets de Pena-roja sobre Fórnols (1608) se diu que «Ferrando Martinez Pison era vezino de Alcañiz en donde se [ha] acostumbrado y acostumbra hablar mejor que en Peñarroya». I Bernardino Gómez (1584), humanista d’Alcanyís, diu que el català de Jaume I és una llengua «corta y peregrin». La llengua va perdent prestigi, i un temps més tard li afegim lo nom de «llemosí». Ara ja parlem una llengua encara més àmplia, que arribe al sud occità de França (!). Aquí, per eixemple, Roque Alberto Faci, religiós de la Codonyera, a partir de 1739 fa diferents mencions a la nostra llengua, com que a Calaceit hi ha «N. Sa. del Plà, llamada assi en lengua Eleemosina». Una denominació que Agustí Sales (1764), de Valljunquera, use per a destacar el prestigi de la llengua, declarant que «en los confines de los tres Dominios, de Aragón, Valencia i Cataluña, se habla con mas pureza el Lemosín, que en lo interior de ellos: i ojála que en la misma Valencia se mantuviera tan puro, como piden su dignidad i esplendor antiguo».

Però en eixos segles homogeneïtzadors tampoc hi ha, encara, rastre del «chapurriau». Al s. XX la denominació de llemosí va desapareixen tal com havie aparegut, i la de català continue vigent durant totes les dècades. Encara l’any 1923 l’alcalde de Fórnols busque un doctor per a la vila, que és «de habla catalán». I la crònica de l’ABC per a l’entrada de les tropes franquistes a Fraga diu que «hoy Fraga está casi desierto […] por esta línea se habla catalán ya». De fet, no trobem a cap erudit del territori fent menció de l’existència de cap altra nova denominació per a la llengua: no tenim encara cap rastre del «chapurriau» ni a principis del XX. En aquell moment, uns pensen que és una llengua de cultura, altres que és col·loquial, uns que és pura, altres que és híbrida, però tots li diuen «català», o «llemosí». Siguen del territori, com Foz (1862), Moner (1876), Pallarés (1902), Zurita (1916), o de fora, com Madoz (1845), Borao (1859), Costa (1878), Saroïhandy (1898) o Vila (1929). La setmana que ve parlarem del primer registre del «chapurriau» que ham sabut trobar. I ho séntigo per l’spoiler: és més tard.

Trilogia sobre el català, el llemosí i el xapurriau al Matarranya:

Source: FERNANDO RAMALLO PUBLICA UN ANÁLISIS DEL CUMPLIMIENTO DE LA CARTA EUROPEA DE LAS LENGUAS – Lenguas de Aragón

Programa del MAGAZIN del dissabte 5 de novembre de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Pablo Valimaña, jutge al Campionat Autonòmic d’Aragó de caça menor, que es celebra a Fillafeliche, en el que participa Pablo Martín com a representant dels caçadors de Favara.
11:55- 12:30.- Àgora “ Les compres nadalenques, ja han arribat!!!”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Luis Valén.
12:30-12:40.- “Cuinem amb conill”. Rubén Martín, xef favarol als restaurants saragossans La Flor de Lis i Tajo Bajo.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Los frutos secos. Laura Gandul, dietista- nutricionista./ Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25-13:40.-  Natxo Sorolla
13:40-14.- Entrevista a Santiago Ráfales Barberán, director de cine nonaspí que ha guanyat lo premi de la categoria”La noche del corto español” a la SEMINCI, setmana del cine de Valladolid, amb el seu curmetratge de 19 minuts de durada, L’AVENIR.
Participants: Pablo Valimaña, Rubén Martín, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Néstor Fontoba, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Laura Gandul, Alberto Balaguer, Natxo Sorolla, Santiago Ráfales, Luis Carví.

Source: El Gobierno de Aragón entrega mil referencias bibliográficas a la Academia Aragonesa de la Lengua

Con este depósito, la Academia Aragonesa de la Lengua inicia la constitución de su biblioteca

Momento de la entrega de los fondos
De izquierda a derecha: el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, el presidente de la Academia, Javier Giralt, y la tesorera, Maite Moret

El Gobierno de Aragón, a través de la Dirección General de Política Lingüística, ha depositado en la sede de la Academia Aragonesa de la Lengua cerca de mil referencias bibliográficas sobre el aragonés o el catalán de Aragón que se han ido reuniendo durante los últimos años, gracias a la colaboración de asociaciones y editoriales.

Con este depósito, la Academia Aragonesa de la Lengua inicia la constitución de su biblioteca, en el marco del Día Internacional de las Bibliotecas, que tuvo lugar el lunes.

El Director General de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, ha puesto de manifiesto “que con este primer bloque de publicaciones se trata de colaborar con la Academia para el desarrollo de sus fines estatutarios, entre ellos los de investigación y documentación sobre nuestras lenguas propias”.

El presidente de la Academia, Javier Giralt Latorre, por su parte, ha destacado “la importancia de este depósito por cuanto supone dotar a la Academia, institución eminentemente científica, de un fondo bibliográfico con el que se inicia la recopilación de todas aquellas publicaciones concernientes al aragonés y el catalán hablado en nuestro territorio”. Además, ha señalado que el propósito de la Academia es poner a disposición de la sociedad aragonesa todos estos libros a través de algún sistema de préstamo del que se puedan beneficiar, inicialmente, los centros educativos para llevar a cabo actividades relacionadas con el aragonés y el catalán.

La Academia Aragonesa de la Lengua fue creada por la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón como institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias.

Sus competencias son: establecer las normas referidas al uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón y asesorar a los poderes públicos e instituciones sobre temas relacionados con el uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias y con su promoción social.

El cargo de académico es honorífico y está compuesta por personas de reconocido prestigio en el ámbito de la filología, literatura y lingüística, preferentemente doctores, y con preferencia de nativos hablantes, que cuenten con una larga trayectoria en la práctica y el fomento de los valores lingüísticos y literarios propios de la comunidad aragonesa, y en la que estén representadas las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

De acuerdo con la Ley 3/1999, de 10 de marzo, del Patrimonio Cultural Aragonés, el aragonés y el catalán de Aragón, en los que están incluidas sus variedades dialectales, son las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Para llevar a cabo sus funciones, la Academia contará con dos institutos, uno por cada una de las lenguas propias de Aragón, cuyas competencias son:

a) Investigar y proponer al Pleno de la Academia Aragonesa de la Lengua las normas gramaticales del aragonés o catalán de Aragón, teniendo en cuenta sus variedades lingüísticas.

b) Inventariar y actualizar su léxico.

c) Estimular el uso, enseñanza y difusión del aragonés o catalán de Aragón y de sus distintas modalidades.

d) Defender y promover el aragonés o el catalán de Aragón y sus modalidades y velar por los derechos lingüísticos de sus hablantes.

e) Colaborar en la formación del profesorado.

f) Proponer el criterio de autoridad en las cuestiones relativas a la normativa, actualización y uso correcto de la lengua aragonesa o catalana en Aragón.

g) Asesorar a los poderes públicos e instituciones sobre temas relacionados con el uso correcto del aragonés o catalán de Aragón, su promoción social, así como sobre la determinación oficial de los topónimos y los antropónimos.

h) Las que, en el ámbito de su competencia, le encomiende el Gobierno de Aragón a la Academia.

Source: Albiac, un paisajista oriundo de Fabara | Aragón Noticias (CARTV)

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.