Skip to content

Source: La candidata a la alcaldía de Maella critica por «irresponsable» la dimisión de Jesús Zenón Gil

Source: Una molt bona notícia » Temps de Franja

// Redacció

Tot just fa uns dies de la publicació d’Entre la llegenda i la història. Contes de la Ribagorça d’en Jordi Moners i Sinyol, ben conegut entre nosaltres especialment pels seus estudis dels parlars i la literatura popular ribagorçanes. No ha estat gens planer el procés d’edició d’aquest llibre enllestit el 2009. En Jordi l’havia presentat a diverses editorials —al CERIB, IEA, IEBC, Universitat de Lleida i Pagès Editors—, que s’hi van mostrar prou interessats, però que finalment no el van publicar. Ara apareix, catorze anys desprès d’haver estat enllestit i quatre de la mort d’en Jordi, com a número 48 de la col·lecció «La Cullereta» de l’editorial Garsineu de Tremp. Són 40 capítols sobre literatura popular i història oral de Castigaleu, localitat ribagorçana de la Vall de l’Isàvena.

El text és escrit en dues variants de la llengua catalana: quan ho fa l’autor és en la seua, la del Prat de Llobregat, d’on en Jordi era fill, passada pel tamís de la llengua literària, i quan enraonen els personatges ribagorçans ho fan en la variant catalana de Castigaleu. Això fa que el llibre siga especialment adequat per a les escoles ribagorçanes, on l’alumnat trobarà textos tant en la seua variant com en la literària, i en podrà traure profitoses comparances. A les escoles de la Vall de l’Isàvena —Les Paüls, la Pobla i Lasquarri, si més no— no hi ha ensenyament optatiu de català, com correspondria, sinó d’aragonès, malgrat que aquesta darrera llengua no n’és pròpia ni històrica. Vist això, és molt recomanable que la DGPL, o qui corresponga, reparteixca exemplars del llibre a tots els alumnes de les escoles de la Vall catalana de l’Isàvena que així podrien tenir un mínim contacte amb llur llengua en l’escriptura. Al Temps de Franja paper de l’estiu en publicarem més dades.

Podeu consultar els articles que hem publicat sobre l’autor:

L’entrevista apareguda a Temps de Franja n. 137 (abril 2018).

L’obituari del 9 de desembre de 2019.

«Límits político-lingüístics a la Ribagorça i l’Aran. / Grafisme d’en Miquel Bailac sobre dades d’Artur Quintana
Coberta del llibre

Source: Paraules del Matarranya (Grup) | CARTA DE POBLA de BELLMUNT DE MESQUÍ | Facebook

https://www.facebook.com/groups/318576922255373/posts/1106649120114812

Source: ARAGONÉS: charrar ragonar parlar fablar tafalar chilar mormostiar recontar | Facebook

Source: La Comarca del Matarraña aprueba su presupuesto general para 2023 por 2,9 millones de euros

Source: La Academia Aragonesa de la Lengua aprueba la Ortografía de l’aragonés

El Pleno de la Academia Aragonesa de la Lengua, en sesión extraordinaria celebrada el pasado lunes 3 de abril, ha aprobado la Ortografía de l’aragonés, la normativa ortográfica oficial del aragonés.

Con esta histórica decisión, la Academia pone fin a la situación actual de concurrencia de múltiples propuestas ortográficas para la escritura del aragonés. La propia AAL reconoció esta situación de partida en octubre pasado, cuando aprobó un acuerdo normativo que, provisionalmente, consideraba “uso correcto” la utilización de cualquiera de las normas gráficas preexistentes, hasta que se publicase la normativa ortográfica en la que la Institución estaba trabajando. Desde la aprobación, este pasado lunes, de la normativa ortográfica oficial, queda sin efecto el acuerdo publicado en el mes de octubre.

La Ortografía de l’aragonés ha sido elaborada por la Comisión de Grafía del Instituto de l’Aragonés. Esta comisión, constituida con ese fin el 11 de abril de 2022 ha sido presidida por Ánchel Conte y forman parte de ella todos los miembros de número del Instituto. A lo largo de 23 sesiones de trabajo de dicha comisión y dos reuniones del Plenario del Instituto, los académicos y académicas acordaron los diferentes puntos que conforman esta norma ortográfica. Para ello, la Comisión partió de las soluciones aportadas por las distintas normas y tradiciones gráficas existentes hasta hoy, así como de las propuestas presentadas por los propios académicos y académicas.

Con la aprobación de esta normativa ortográfica, la Academia Aragonesa de la Lengua ha alcanzado un hito histórico, esperado durante muchos años por la comunidad lingüística. La existencia de una normativa ortográfica oficial permite establecer las bases para seguir avanzando en el proceso de codificación de la lengua aragonesa, y favorecerá una mayor presencia del aragonés en todos los ámbitos de la sociedad.

El acuerdo normativo puede encontrarse en este enlace. Aquí puede descargarse el texto de la ortografía del aragonés, tanto en aragonés como en castellano.

Source: Queretes tindrà una seu del Museu de Teruel » Temps de Franja

Source: Los nuevos regadíos devuelven la «esperanza» a Mazaleón, aunque preocupa «cómo resistirán» hasta su funcionamiento

Source: Torre de Arcas acogerá la XCO Sierras Matarraña

Source: Impulsan un estudio sociolingüístico sobre la evolución del aragonés

Source: DGA creará 359 nuevas hectáreas de regadío para Mazaleón

Elena Mireia Bondía

Source: Crisis en el PP de Maella y dimisiones municipales

Source: II CHORNADA D’ACHIRMANAMIENTO D’O PROFESORATO DE LUENGAS PROPIAS D’ARAGÓN: ARAGONÉS E CATALÁN. VALDERROBRES, 24 DE MARZO DE 2023 – Lenguas de Aragón

II Jornada d’agermanament del professorat de llengües pròpies d’aragó: Aragonès i Català. Vall de Roures, 24 de març de 2023

El passat divendres 24 de març, per segon any consecutiu, docents d’aragonès i català d’Aragó tornàrem a formar-nos en un ambient distès, participàrem en tallers creatius i compartírem bones practiques educatives.

Aquesta II Jornada d’agermanament dels seminaris de formació d’aragonès i català, que va tenir lloc a l’IES Matarraña de Vall-de-roures, fou organitzada pels Centres del Professorat de Montsó, Osa i Alcorisa, dependents de la Direcció General d’Innovació i Formació Professional, i va comptar amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística.

La directora de l’IES Matarraña, Begoña Domínguez, i el president de la comarca del Matarranya/Matarraña, Isel Monclús, donaren la benvinguda als i les assistents i, tot seguit, els directors generals Antonio Martínez Ramos, DG d’Innovació i Formació Professional, i José Ignacio López Susín, DG de Política Lingüística, inauguraren la II Jornada d’agermanament.

Seguidament, l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua presentà els seus avanços durant aquest primer any de vida. Per part de l‘Institut de l’Aragonès, vam comptar amb l’acadèmic Juan Pablo Martínez, mentre que, per part de l’Institut Aragonès del Català, intervingué l’acadèmica Merxe Llop. Ambdos respongueren a les inquietuds plantejades per les i els docents allí presents.

Durant la pausa per al cafè, magníficament preparat i servit per l’alumnat d’Hosteleria de l’institut, vam poder barrejar-nos per tal de conèixer-nos millor i intercanviar vivències. En aquest moment, el grup de treball Sant Jordi, del Seminari de català, entregà els punts de llibre que havien dissenyat per a l’ocasió.

Entre les 11:30 i les 13:00h., ens vam tornar a dividir en grups compostos per docents d’ambdues llengües i participàrem en les següents activitats:

  • Pràctica amb podcast. Pepa Nogués (EOI de Alcañiz) i Santiago Herrera (CP de Alcorisa). Conjuntament, elaboràrem un mapa sonor dels centres escolars aragonesos on s’imparteix aragonès o català.
  • Taller de jocs tradicionals i festes tradicionals. Visita a las exposicions sobre aquest tema cedides per la Comarca del Matarraña/Matarranya. Ens apropàrem a la cultura rural tradicional i posàrem en pràctica les nostres habilitats i la nostra capacitat per treballar en equip a través dels jocs dels iaios i iaies i la gravació d’un podcast.
  • Materials esferens ta una luenga esferen. María Villalba, mestra de música i aragonès, actualment per l’especialitat de música al CEIP San Miguel (Tamarit de Llitera). Sobre diferents formes de crear materials per a l’aula, en especial mitjançant la utilització de la música com a vehicle per a aprendre les llengües pròpies d’Aragó.

Seguidament, entre les 13:05 i les 14:50 h, presentàrem les nostres experiències de bones pràctiques:

  • Materials audiovisuals pa la canalla. Aragonés Infantil. Asier Bona, Sara Ballarín, Carmen Bernal, Miriam Lanau, Gerardo Pesque, Daniel Giménez y Luzía Cajal.
  • Recursos interautivos ta primaria. Aragonés Primaria. María Villalba, Yolanda Mur, Pili Ibáñez, Miriam Aranda, Lorena Hayas, Alegría Expósito.
  • Analís d’a perdua de vocabulario aragonés en tres cheneracions. Aragonés Secundaria. David Pardillos, Pilar Doz, Azucena López i Francho Marcén.
  • Curtmetratge (Programa Jesús Moncada, modalidad B). Jordi Guix i Glòria Zaragoza, CEIP San Juan Bautista (Zaidín).
  • Jocs digitals a l’aula. Elisa Beltrán (CEIP Miguel Servet, Fraga).
  • InfoInsti, el programa de ràdio de l’IES Matarraña. Pepa Nogués (ex professora del centre) y María Pilar Serres (ex alumna de dit institut i estudiant de la Universitat de Lleida).
  • Cantant a Desideri. Actuació en directe de Fernando Mallén, músic de La Barraca 2.0 i Yababé.

Després de la clausura oficial,  vam poder compartir un dinar de germanor a Vall de Roures i les  persones que es quedaren a la zona van poder gaudir, juntament amb les seues famílies, de diverses activitats d’oci per la preciosa comarca del Matarraña/Matarranya.

 

Aragón ye trilingüe / Aragó és trilingüe / Aragón es trilingüe

 

Source: Política Lingüística impulsa un estudio sociolingüístico sobre el aragonés

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja