La Franja

Source: Martí hará oficial durante la jornada del martes su dimisión como presidente de la comarca del Matarraña

Source: El pillaje en los sistemas de control pone en alerta al Canal de Aragón y Cataluña

Programa del MAGAZIN del dissabte 7 de maig de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra página de internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Ruben Martín, xef favarol als restaurants “La Flor de Lis” i “Tajo Bajo”, finalista en el Concurs de Croquetes de Saragossa.
11:55- 12:30.- Àgora: “Autocràcia i Democràcia”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- 5 de maig “Dia d’homenatge als deportats i morts ens camps de concentració i a totes les víctimes españoles del nazisme”
12:40- 12:55.- Natxo Sorolla, sociòleg.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp, Josep Mª Ráfales, “Lo Gravat”.
13:25-13:40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:35-14.- Entrevista a Sandra Barceló, psicóloga i dinamitzadora de “La Era Rural”( xarxa de recolçament als emprenedors jovenils en zones rurals d’Aragó), en la comarca del Baix Aragó Casp.
Participants: Rubén Martín, Arancha Bielsa, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Natxo Sorolla, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, José Mª Ráfales, Alberto Balaguer, Sandra Barceló, Marcos Calleja i Elías Satué.

No sé si estareu al cas del conflicte sociolingüístic a l’Aragó, però les reivindicacions del català i l’aragonès sorgeixen de la històrica substitució de la terminologia per xapurriau i fabla, respectivament, que nega una identitat incòmoda entre gent objectivament fatxa. pic.twitter.com/e8HyQXxrLa

— Emma Zafón (@EmmaZafon) May 2, 2022

Encara que no ens ho parega, a l’Aragó hi ha diferents entitats i agrupacions que porten dècades batallant contra la intolerància i els interessos polítics de qui rasca vots contradient l’academicisme lingüístic, i que mereixen honor i glòria. pic.twitter.com/q9OZTDgbXZ

— Emma Zafón (@EmmaZafon) May 2, 2022

I, com no, un altre apunt de memòria pels coneguts com Fets de la Codonyera, del 2010, quan una colla d'intransigents va muntar un assetjament al reconegut filòleg Artur Quintana pel simple fet d'oferir una xerrada informativa al poble. pic.twitter.com/RsBXNG0kG7

— Emma Zafón (@EmmaZafon) May 2, 2022

Source: Guillermo Tomás Faci: “La llengua aragonesa naix en el segle XIII, de la mà del Regne d’Aragó” – Lletraferit

Source: Jemma Markham, el hada madrina del Matarraña, la Toscana española

Source: Línea aérea de alta tensión de subestación eléctrica Valdepilas a subestación eléctrica Valderrobres en las provincias de Zaragoza y Teruel. Gobierno de Aragón

Source: El más genuino sabor maellano, protagonista en la Sartané con una masiva asistencia

Source: Dimite Rafael Martí, presidente de la comarca del Matarraña

Source: Valdeltormo recopila fotografías históricas de Mosen León, en un libro con un fin solidario

Lambán ratifica que amb ell hi haurà una única llengua oficial, la castellana

No és la primera vegada que ho escoltem, tampoc és complicat intuir-ho, però potser mai ho havia dit tan clar en una sessió de les Corts. Javier Lambán va assegurar que “mentre sigui ell president del Govern d’Aragó, hi haurà una única llengua oficial, el castellà”.

Una expressió que només corrobora que la mort de l’aragonès i el català està assegurada a Aragó amb aquest president. Així ho vaticinen totes i tots els experts lingüistes i sociòlegs, que al·ludeixen a l’“oficialitat” com a única possibilitat de les llengües minoritzades a l’Estat espanyol.

L’afirmació de Lambán venia a respondre una pregunta del diputat de Vox de la sessió de dimecres 27, en relació amb la nova Llei d’educació Celaà, que no ha comptat amb consensos polítics ni educatius a Aragó, i que segons la seva interpretació destruirà la llengua castellana.

Un president d’Aragó que, malgrat haver estat forçat per la legalitat i la democràcia de l’Estatut d’Aragó a aprovar una Llei de Llengües, un Currículum Educatiu i una Acadèmia Aragonesa de la Llengua, no té cap interès a normalitzar aragonès i català la vida pública. Tampoc a protegir-ho.

Si només hi ha un aspecte positiu d’aquest tipus de declaracions, és la d’elogiar a evolució que ha patit a Aragó el debat lingüístic, a força de pressionar des dels col·lectius socials de defensa de la llengua, que forcen de tant en tant mitjans de comunicació, polítics i els seus discursos, a pronunciar-se sobre aquest aspecte. Primer van ser les famoses paraules de Pablo Echenique en oposició a l’oficialitat… des de fa un temps tenim la confirmació de Lambán.
Igual que les companyes asturianes, sabem que aragonès, igual que asturià, són dues llengües de segona a l’Estat, i la baralla serà llarga per poder revertir-ho.

Source: La paella pel mànec: los estàndards (III) (Viles i gents) | Xarxes socials i llengües (Publicat a La Comarca, Viles i gents, 29/4/2022) Natxo Sorolla Fa unes setmanes que venim parlant de programes i drets d’autor. Fer funcionar un ordinador en Windows val diners. Lo mateix per a fer funcionar Word o Excel: actualment Microsoft permet usar-los en una llicència que caduque a l’any, i val 69€. Windows té problemes clars: preu de les llicències, alentiment de l’ordinador als pocs anys, pantallassos blaus… Per contra, los programes lliures, gràcies a la col·laboració de molta gent, tenen cost zero i sobrepassen qualsevol necessitat del que els demanem quotidianament, per a escriure, navegar, pel·lis… (Ubuntu, LibreOffice, Firefox, VLC). Però no acaben d’entrar als escriptoris de les cases. Per què? Pels estàndards, o pel que els economistes coneixen com a efecte xarxa. Lo que en castellà dirien efecto red, i que en llengua del carrer serie comtindre un telèfon, però no poder cridar a ningú perquè cap amic ne té. Algunes tecnologies, com telèfons o processadors de textos,no tenen sentit si no el comparteixen molts. I Microsoft ha sabut posicionar el seu ecosistema com a estàndard, fent un doble joc de cobrar l’Office a les empreses i permetre que els usuaris piratejon lo Word per a usar-lo a casa. Això ha creat un «estàndard» de facto. Si no et vols complicar la vida, paga llicència i envia en Word a qualsevol altre allò que estàs escrivint. Perquè si pretens compartir-ho en un programa bo i gratuït, te diran que estàs complicant la vida més del que cal. Curiositats dels humans. Actualment los estàndards són lo que mos connecte. En lo seu moment VHS va guanyar a Beta perquè els que feen pel·lis van deixar d’usar l’estàndard Beta, i els que tenien reproductors Beta, no trobaven les pel·lis en lo seu format. En lo seu moment Whatsapp va guanyar a Messenger perquè s’adaptave millor a la lògica del mòbil, i al final no podies parlar a ningú per Messenger, però ho podies fer en tots per Whatsapp. I tantes altres històries d’estàndards que expliquen per què és difícil treballar en programes lliures com LibreOffice, si tots treballen en format de pagament com Word. Lo peix que es menge la cua, lo gran que es menge al minut, o els efecte xarxa no volgut dels estàndards. Però d’aquí unes setmanes veurem com lo món del codi lliure és estàndard en alguns camps, i mos resol coses del dia a dia. Sèrie completa:

• La paella (i els drets d’autor) (I)
• Linux, los drets d’autor (i la paella) (II)
• La paella pel mànec: los estàndards (III)

Source: Els versos desiderians, el poeta de la Freixneda i la diputada de Valljunquera* » Temps de Franja

Source: Mont-roig s’omple de poesia el dia de Sant Jordi » Temps de Franja