La Franja

 El català i l’aragonès a Aragó compten amb la manca d’una legislació que les doti d’estructures fermes per la seva continuïtat i possibiliti els seus parlants el dret a desenvolupar les seves vides en la seva llengua. Per tant, les iniciatives per la revitalització de la llengua en aquestes zones lingüístiques sorgeixen per part de la societat civil que mitjançant l’associacionisme està duent a terme pràctiques de socialització en català i aragonès que tenen com a objectiu la dinamització i l’ús de la llengua. En el treball s’analitzen dues d’aquestes iniciatives que sorgeixen en la darrera dècada amb l’objectiu de revitalitzar la llengua partint de les necessitats del territori i dels parlants d’aragonès, en el cas de la iniciativa “Trobada – Vivir en aragonés” i de català, per l’Associació de pares del Matarranya, Clarió. Clarió neix en 2012 per un grup de pares i mares que, preocupats per la continuïtat de la llengua entre els seus fills i filles, decideixen crear una associació per potenciar l’ús de la llengua en contexts quotidians a la vegada que es defensa la situació del català a l’escola. Des de llavors, ha realitzat més de vuit activitats arreu de la comarca. Entre les activitats principals destaquen l’“Alifara Clarió”, una trobada entre pares i mares que serveix per consolidar la dinàmica interna de la mateixa associació i la jornada de “Llengua i escola” que se centra en les possibilitats d’ampliar l’oferta educativa en català a la comarca del Matarranya i en el conjunt de la Franja. Trobada neix el 2014 com una iniciativa centrada a acostar la realitat dels neofablants de l’aragonès als pobles de l’Alt Aragó on es parla la llengua, propiciant l’encontre com a parlants inicials i persones que han adoptat l’aragonès com a segona llengua. Per això, treballa des de la perspectiva del turisme rural sostenible i la immersió lingüística, oferint un cap de setmana d’activitats, modernes i atractives tant pels participants externs com per la població local. Fins al 2018, s’han organitzat vuit edicions de la Trobada, passant per diferents punts de la geografia altoaragonesa. L’anàlisi s’ha realitzat mitjançant una sistematització d’ambdues experiències, amb l’objectiu de veure els elements en comú que presenten ambdues iniciatives i de quina forma poden servir com a model de bona pràctica de socialització per la revitalització del català i l’aragonès a Aragó.

DESCARREGAR INFORME ACI