La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentMAGAZIN 6 d’octubre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Diàleg intergeneracional”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Luis Carví i Elías Satué.
12:30-12:40.- Les reflexions de Pepe Bada Panillo, exconseller de cultura de la DGA, filòsof, favarol i amic.
12:40- 12:55.- Cunicultura. Michel Campanales
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Racó de natura. Vicente Roc.
13:25- 13: 40.- Jaime Rebenaque, director del Col.legi Públic “Virgen del Portal” de Maella.
13:40- 14.- Entrevista a Marta Momblant Ribas, premi “Guillem Nicolau” 2018 de la DGA a la literatura en català a l’Aragó. Amb l’obra ”Arbàgel. Un revolt de l’amor”. Guanyadora també al 2009 amb l’obra “La venta de l’Hereva”. Molt vinculada a Beceit…
Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Carví, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Michel Campanales, Vicente Roc i Elías Satué.
Moncho, el “superaragonés del chapurriau” que habla “catalán de la franja” | Lo Cacao de la FACAO
oct. 5Source: Moncho, el “superaragonés del chapurriau” que habla “catalán de la franja” |
3102018
Moncho (Ramon Guimerá Lorente, de Beceite) aunque ha sido nombrado por El Español como “el ‘superaragonés’ que promueve el chapurriau frente al catalán“, en su Curriculum únicamente declara que habla “catalán (de la franja, Teruel)”. Y oculta cualquier conocimiento de “chapurriau”.
Source: Matarranya, PP valencià i anarquisme | Xarxes socials i llengües
Des del Matarranya estant sempre m’ha apassionat veure com la llengüetada valenciana de vot al PP s’allargue pel Matarranya, però a partir del Baix Cinca, cap al nord, se sol trencar per un vot més socialista. Tot això amb tots els ets i uts que pot significar que al Matarranya a més tenim molt vot al PAR, i cap al nord és més testimonial, l’aparició dels nous partits, que la llengua valenciana es trenca pel tradicional socialisme dels Ports…
Pe
rò mirant este mapa de vot municipal de 2015, molt més esblavit del que és habitual (i al qual no es veu la peculiar llengua de vot al PP que entra al Matarranya), n’haig trobat un altre del vot a la II República. Lo Matarranya als anys 30 va tenir un moviment d’esquerres molt potent (revoltes a Vall-de-roures i Beseit, líders polítics, Front d’Aragó, presa del poder pels anarquistes durant la Guerra Civil) però durant la Guerra es va acabar en excessos, i són especialment recordats los excessos de l’esquerra. A més, l’esquerra, en perdre la guerra, es va exiliar, quedant només la dreta per a escriure la història.I és que tinc certa intuïció que això explicaria el canvi de color del Matarranya, i eixa “llengüetada del PP valencià”. Coneixeu estudis sobre els paral·lelismes (o no) entre el vot dels anys 30 i el vot actual?
MAGAZIN 6 d’octubre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Diàleg intergeneracional”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Luis Carví i Elías Satué.
12:30-12:40.- Les reflexions de Pepe Bada Panillo, exconseller de cultura de la DGA, filòsof, favarol i amic.
12:40- 12:55.- Cunicultura. Michel Campanales
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Racó de natura. Vicente Roc.
13:25- 13: 40.- Jaime Rebenaque, director del Col.legi Públic “Virgen del Portal” de Maella.
13:40- 14.- Entrevista a Marta Momblant Ribas, premi “Guillem Nicolau” 2018 de la DGA a la literatura en català a l’Aragó. Amb l’obra ”Arbàgel. Un revolt de l’amor”. Guanyadora també al 2009 amb l’obra “La venta de l’Hereva”. Molt vinculada a Beceit…
Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Carví, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Michel Campanales, Vicente Roc i Elías Satué.
// J.A. Carrégalo
Un dia de matí, a punta de sol,
van dir els més vells del nostre territori:
«amunt i crits»,
i en la punta dels dits
d’ungles ben esmolades,
senyalaven les costes i les moles
als jóvens que escoltaven.
«Amunt i crits», fills nostres.
[…]
Va ser un matí de la primavera de 1987 quan, per un d’aquells capritxos del destí, va arribar a les meues mans el número zero (1986) de la revista Desperta Ferro!, editada pels Consells Locals de la Franja. No n’havia tingut notícia, de la publicació. Ni tampoc del col·lectiu editor. I que algú, en aquella època, s’haguere atrevit a publicar una revista en català a l’Aragó, ere una novetat sense precedents. Mogut per la curiositat, i una mica escèptic, aquella mateixa vesprada em vaig posar a fullejar-la. No sabria dir el motiu però la vaig obrir per la radera pàgina. I al girar la primera plana em va xocar trobar el poema “A la conquesta de la Roca”, d’un desconegut Desideri “Lombarde” Arrufat de “Pena-Roja (Matarranya)”. Sorprès pel descobriment, en vaig fer una lectura ràpida. Ara bé, tal com anava avançant, allò… Mare meua! Allò ere increïble! Ho vaig tornar a llegir, ara detingudament, però… ¿Com podie ser que algú, amb aquell “chapurreau” nostre d’anar per casa, amb un llenguatge tan pròxim i familiar com el que emprave, haguere pogut compondre una cosa tan bella i suggeridora?
Continuar llegint… A la conquesta de la Roca* » Temps de Franja
// Carles Sancho Meix
Quan vaig començar a estudiar a Terol magisteri, el curs 1974-1975, vam coincidir un grup d’estudiants del Matarranya que ens coneixíem i teníem amistat perquè havíem fet el batxillerat a l’Institut d’Alcanyís. A primer curs, en l’especialitat de Ciències Socials, vam trobar-nos amb la presència a l’aula de tres estudiants valencianes que eren amigues i sempre anaven juntes i entre elles parlaven la seua llengua. Nosaltres estàvem sorpresos perquè les enteníem perfectament, així que, quan coincidíem, parlàvem elles en valencià i nosaltres en allò que en dèiem xapurreau, sense cap problema de comunicació. Que això passés a Terol, un territori de parla castellana, significava per a nosaltres una agradable novetat respecte a la nostra llengua. En un altre curs de primer de magisteri, en l’especialitat de Llengües, també hi havia un estudiant valencià que tocava la guitarra i interpretava cançons de Lluís Llac, Serrat i Raimon i, que les lletres dels temes, els matarranyencs enteníem. No sé si mai vam arribar a associar que el valencià dels companys, les cançons catalanes interpretades i la nostra llengua formaven part d’un mateix idioma. En aquells anys que coincidien en la mort de Franco i les primeres eleccions democràtiques alguns de nosaltres, ideològicament, ens identificàvem amb els partits polítics aragonesistes i progressistes. A la revista Andalán apareixien, de tant en tant, articles en aragonès que llegia i on hi veia algunes similituds amb la nostra llengua materna que, en aquells moments, pocs s’atrevien a escriure a la premsa aragonesa. En aquella època a l’Aragó hi havia un cert sentiment d’anticatalanisme a conseqüència del conflicte produït pel projecte del transvasament de l’Ebre a Catalunya durant la dècada dels setanta. La lletra de les jotes de la Bullonera enregistrades el 1976 es fan ressò del problema territorial: “A estos yermos de Aragón / sólo el olvido los riega / mientras el agua del Ebro / a otra tierra se la llevan” i “La Virgen del Pilar dice / dice que no dice nada / dice que por más que diga / que se nos llevan el agua. Continuar llegint… Històries de la mili* » Temps de Franja
Casco urbano de Fraga
Se trata de la primera vez que estos símbolos asociados al independentismo catalán aparecen dentro del casco urbano de Fraga. Hasta ahora, solo habían sido detectadas algunas pintadas en señales y edificios situados en el límite entre Aragón y Cataluña.
Tras ser alertado, el alcalde de Fraga, Miguel Luis Lapeña, ha ordenado la retirada de los lazos y la limpieza de las pintadas, “siguiendo el procedimiento habitual y con el ánimo de evitar conflictos”, ha indicado el primer edil, insistiendo en querer evitar ser un reflejo de la tensión que se vive en la comunidad vecina. “Nosotros estamos centrados en cuestiones muy diferentes, entre ellas, disfrutar de las próximas fiestas del Pilar“, ha indicado Lapeña, recordando también su deseo de seguir manteniendo una buena y estrecha relación con Cataluña.
Labores de limpieza sobre la pasarela. Digital Fraga TV
Las labores de retirada y limpieza han sido llevadas a cabo por los trabajadores de la brigada municipal, que han contado con la colaboración de los integrantes del parque comarcal de bomberos del Bajo Cinca.
Los lazos amarillos han aparecido atados a los barrotes de la pasarela peatonal y las pintadas sobre la propia estructura así como en farolas y muros. En una de ellas, podía leerse: “Libertad presos”.
Més informació: Los CDR se organizan en Aragón y colocan cientos de lazos en Zaragoza y Fraga | Noticias de Huesca provincia en Heraldo.es