El DG de #PolíticaLingüística ha clausurado hoy el curso de la #Universidad de Verano de #Jaca sobre las lenguas minoritarias de Europa, patrimonio inmaterial. Organiza @unizar y colabora la cátedra Johan Ferrández d’Heredia y el Gobierno de Aragón. pic.twitter.com/8PdT5Jj3Zq
— Gobierno de Aragón (@GobAragon) July 14, 2018
Cicle d’Orgue de la Comarca del Matarranya, el dia 22 de juliol a les 7:00h de la tarde a Fondespatla. El mateix concert es va interpretar per primera vegada fa uns anys a Mont-roig dins del Cicle d’Orgue, aconseguint un gran èxit: ‘A l’entorn de l’Orgue i la Jota’ amb el ballarí Miguel Ángel Berna, el cantant Nacho del Río i l’organista Esther Ciudad.
LA MANTEQUILLA
Fa quatre o cinc anys, Vicent de Melchor, un professor de la Universidat de Barcelona que havie comprat casa a Fórnols i allí va viure uns anys com a neo-rural, estave interessat per la nostra llengua i me preguntave cóm los dievem a Fórnols a en algunes coses en les que ell estave interessat. Entre atres me va preguntar com li dievem a la mantequilla.
Jo li vaig contestar que les coses que no existixen no tenen nom i que, quan jo era menut, a Fórnols la mantequilla no existie. Se va quedar com un estaquirot i li vaig tindre que explicar que casi no teníem lleit per al consum directe i, en eixa situació, mal podíem conèixer derivats que només se coneixien i consumien a terrenos de vaques. A Fórnols, la poca lleit que bevíem la munyíem a les cabres. Per a traure-el de la seua ignorància li vaig explicar cóm funcionave, segurament des de la Edat Mija, lo tema de la lleit i de les cabres.
Ramat de cabres
Me va preguntar en qué untàvem lo pa i li vaig explicar que ho faem en manteca de gorrino, que eixíe al fregir les sagineres i, en aquella la grassa, untàvem llesques de pa i li afegíem un pols de sucre. Eixa ere la nostra mantequilla. Tamé se faen unes pastes, les mantecades, a base de manteca de gorrino per a les que ere l’ingredient més important.
Continuar llegint… La dula | Contalles de Fórnols
A més a més, es volen donar a conèixer, finalment, aspectes poc –o gens– difosos sobre el fet lingüístic en el conjunt de la conca del Segura i el seu intent de protecció, dins i fora de la Regió de Múrcia, ja siga del català, ja siga de les variants dialectals que el castellà presenta a la zona, en tot el sud-est peninsular, territori on la petja de l’aragonès i del català és més que notòria, com a substrat i adstrat lingüístic.
-¿Por qué hablas aragonés si eres andaluza?
-Porque vivo en Aragón pic.twitter.com/BzAEO521kB— Ruché (@afrentacasas) July 4, 2018
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.