Source: Concentració Silenciosa
Source: Concentració Silenciosa
En Lluís Palomera ens acompanya fins a Camporrells, el poble on va néixer
La tarda és temps era temps viatja fins a Camporrells, un municipi situat a la comarca de la Llitera, a la província d’Osca, acompanyat per en Lluís Palomera, un torderenc nascut allà que fins i tot ens porta a parlar amb l’alcalde.
Source: Ràdio Tordera – En Lluís Palomera ens acompanya fins a Camporrells, el poble on va néixer
La setmana passada van tenir lloc les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018). És fantàstic que els sociolingüistes es trobon cada dos anys i s’explicon los seus projectes en píndoles molt curtes. Però també els moments de cafè on un s’interessa per la recerca de l’altre, un tercer demana un article per a una revista, altres posen les bases per a futurs projectes, o fins i tot els grups d’investigadors aprofiten per a fer reunions menudes de treball. El que actualment es coneix com networking ;)
Us deixo aquí els enllaços als moments dels vídeos on vaig intervenir:
Podeu veure la resta de vídeos en els enllaços que venen a continuació. Per temàtica en l’aplicació de l’anàlisi de xarxes en dades massives us recomano els dos estudis que presentava Jordi Morales. En la temàtica de la Franja us recomano la presentació d’Esteve Valls, perquè detecta certs paral·lelismes entre la castellanització del català a la Franja i les zones més sensibles de substitució. I també us recomano la presentació d’Avel·lí Flors, especialment perquè en el seu estudi sobre els comportaments sociolingüístics dels jóvens de Castelló aplica el concepte de rol sociolingüístic en un pla més qualitatiu, i m’ha ajudat molt també a repensar el concepte (més vídeos):
Durant aquestes setmanes s’està celebrant el 10 aniversari de l’EXPO Zaragoza’08. Independentment de les nefastes repercussions econòmiques que van tenir per al deute, imatge post-Expo i desenvolupament industrial de la ciutat, des de “Esfendemos as Luengas” volíem centrar-nos en una altra de les tantes de discriminacions que en aquells dies patia la llengua aragonesa.
No entrarem en com es va perdre una gran oportunitat, per ensenyar-li al món les peculiaritats de la cultura aragonesa, inclosa la seva llengua. L’aragonès no va gaudir ni d’un espai on poder veure.
Encara que l’organització va vendre que “Fluvi” havia guanyat amb el 36% dels vots emesos per SMS, la realitat s’havia confirmat alguns dies abans, quan es va revelar que el jurat havia desestimat algunes opcions votades per les aragoneses, amb més vots que ” Fluvi “. D’aquesta selecció s’havia encarregat un jurat creat per Expoagua, segons ha confirmat el seu director Jeronimo Blasco (PSOE).
La votació s’havia venut a les ciutadanes amb el lema de “Ara tu pots posar el nom”. Però ja en la primera ronda els components del jutjat van eliminar l’opció de “Chisla” (gota, en llengua aragonesa) en veure que aquesta era la que estava vencent en les votacions.
—
“La parte de Aragón que antiguamente hablaban algunos chapurriau, que es un dialecto, no es el catalán, y por supuesto la Franja de Huesca, que también se la quieren comer, con la colaboración de Lambán”
Source: Convocados los premios literarios en aragonés y catalán de 2018 – Aragón_hoy
El galardón Arnal Cavero reconoce la creación literaria en aragonés y el Guillem Nicolau en catalán
La convocatoria se publica hoy en el BOA
El Departamento de Educación, Cultura y Deporte –a través de la Dirección General de Política Lingüística- ha convocado los premios literarios Arnal Cavero (en aragonés) y Guillem Nicolau (catalán), ambos dotados con 3.000 euros.
Estos premios son un instrumento imprescindible para el fomento de la creación literaria en las lenguas propias de Aragón. Se enmarcan, asimismo, en las medidas del Gobierno de Aragón para desarrollar una política lingüística para el aragonés y el catalán realista adaptada a la normativa vigente y a los compromisos internacionales.
El plazo de presentación de solicitudes es de 20 días naturales a contar desde el día siguiente al de la publicación de la convocatoria en el Boletín Oficial de Aragón (se publica hoy).
A los premios podrán presentarse obras de creación literaria en cualquier género (narrativa, poesía, teatro, ensayo) escritas en lengua aragonesa en cualquiera de sus variedades, así como la traducción desde cualquier otra lengua al aragonés. Deberán tener una extensión mínima de 100 páginas para prosa, de 350 versos para las obras poéticas, y sin límite de extensión en la modalidad de ensayo.
Centre Aragonès de Barcelona, carrer Joaquin Costa, 68 (Ronda de Sant Antoni) el dia 28 de juny a les 19,30h. Presentació del llibre “Àngel Villalba, Cançons i Poemes”. Intervindran el President de la comarca Baix Aragó Casp, el Conseller de Cultura Comarcal, l’autor del llibre i per confirmar el Director de Política lingüística del Govern d’Aragó. En acabar els parlaments es farà un petit recital de cançons.
Source: Martí de Riquer i la llengua aragonesa | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
És ben sabut, però no pas prou pel que observo massa sovint, que gran part de la nostra ciutadania es dedica amb cos i ànima a la destrucció de totes les llengües espanyoles, amb l’única i sola excepció de la castellana. Per a aconseguir aqueixa desitjada destrucció molts intel·lectuals, d’aquells que posen les seves ideologies per damunt la ciència, difonen amb abús d’autoritat, prevaricació doncs, tot un seguit de prejudicis en contra d’aqueixes llengües, uns prejudicis que, gràcies a disposar els dits intel·lectuals d’un poderós aparell mediàtic, la gran massa de la població acaba per assumir a ulls clucs. Un d’aquests prejudicis més difós és el de titllar de dialectes les llengües espanyoles no castellanes, las demás com les anomena la Constitución. I d’aquesta manera, encolomant-los un sol estigma –dialecte- s’aconsegueix de fer desaparèixer totes las demás. Perquè si són dialectes no són llengües, sinó part d’una altra llengua, el castellà, és clar que sí! I així veiem que quan en Manuel Alvar va publicar el primer gran estudi sobre l’aragonès el titulà precisament El dialecto aragonés, i era ben conseqüent quan més tard declarava que el aragonés es un idioma universal que se llama español. Tanmateix no tothom combrega amb rodes de molí: l’any 1935 en Martí de Riquer, aleshores un jove escriptor i romanista català que prometia, més tard académic de la de Bones Lletres i de l’Española, publicà una lletra de batalla a La Publicitat contra en Joan Sacs per haver escrit aquest que: Aragó on a l’Edat Mitjana es parlava […] un castellà macarrònic. En Riquer posà ben clar que: Això no és cert. A Aragó mai no s’ha parlat altra cosa que l’aragonès. Aragonès s’hi parlava a l’Edat Mitjana, en aragonès s’hi escrivia i és en aragonès la literatura aragonesa. […] llengua ben diferent de la castellana i la catalana. […] I aquesta llengua aragonesa en què parlaven els aragonesos dels segles mitjans, parlen encara els aragonesos actuals. És un text que cal recuperar i comentar com Déu mana. Veieu, doncs, que no tots els intel·lectuals posen la ciència per davall de la ideologia. Artur Quintana
Artur Quintana
Presentació a la biblioteca d’Alcanyís de “El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya" a càrrec dels autors Javier Giralt Latorre i Maria Teresa Moret Oliver, editat per Prensas de la Universidad de Zaragoza. pic.twitter.com/NELddoBlAF
— Carles Terès Bellès (@gatalan) June 13, 2018
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.