(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 2 de juliol del 2016) Lo futbol és l’esport rei als nostres pobles. Qui ho pot posar en dubte. Per tant forma part de l’entreteniment preferit de bona part…
Origen: Adequació esportiva: del camp de futbol al pavelló municipal | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 2 de juliol del 2016)
Lo futbol és l’esport rei als nostres pobles. Qui ho pot posar en dubte. Per tant forma part de l’entreteniment preferit de bona part dels nostres conciutadans. Per aquells que mos agrada molt i molt, que hi hem jugat, una de les nostres màximes il·lusions es veure’l practicar en directe defensant los nostres colors més propers. Així, com aficionats i com a socis hem mantingut estructures esportives que han donat continuïtat als equips escolars de benjamins, alevins i infantils de les escoles locals.
Lo natural era que de tota aquella munió de xiquets dels temps escolars, al menys una vintena continues jugant fins als trenta anys de manera apassionada, col·locant al futbol per sobre de festes, estudis i festejos, dels revolts anys adolescents. Però vet aquí que la disminució de població, l’envelliment i les noves dinàmiques formatives i laborals mos han trastocat les seqüències naturals del nostre entorn. I com no, també la del “futbol dels grans”.
Pobles al voltant dels cinc-cents habitants de comarques rurals com la del Matarranya no poden mantenir un equip de futbol que pugui aguantar dignament una lliga. Especialment quan esta competició comporta efectuar desplaçaments de mes de dos-cents quilòmetres. Una lliga d’una vintena de clubs que s’allarga de l’octubre fins al juny de l’any següent i que precisa d’equips amb al menys una vintena de jugadors. Equips carismàtics desapareixen o es tornen intermitents com lo Guadiana: un any poden jugar i tres no.
Alea iacta est. Uns esplèndids camps de futbol, orgull de molts dels nostres vilatans, deixen de tenir sentit. I vet aquí que uns pavellons multifuncionals construïts en època de vaques gordes o actualment amb molt esforç, agafen lo relleu com a infraestructures ideals per a practicar esports possibles tant individuals com a col•lectius. En estes estructures cobertes se poden practicar tota mena de esports per a totes les edats i sexes: xiquets i xiquetes, joves, homes i dones fins a edats avançades. Estic convençut que esta es la solució per als pobles al voltant dels cinc-cents habitants o menys, que si que podran mantenir equips “de sala” de composició reduïda i oberta a un ventall de practicants molt més ampli.
Ara lo que cal es estructurar lligues comarcals de futbol sala, basquet, handbol, etc., que omplin el vuit que mos deixa lo futbol rei. Probablement practicarem més i mos ho passarem també millor. I perquè no, possiblement tornarem a tenir cantera per mantenir, encara que sigue a nivell comarcal, algun equip de futbol “dels grans”.
Juan Luis Camps
Origen: Vila dice que se debe cumplir “el marco legal catalán”
08/07/2016
BARCELONA.- El consejero de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, envió ayer un escrito al juzgado de primera instancia e instrucción número 1 de Huesca para comunicarle que es “inasumible” trasladar los bienes del monasterio de Sijena el 25 de julio porque también se debe cumplir “el marco legal catalán”, y asimismo le informa de que tampoco ve posible comunicar al Gobierno de Aragón antes del 20 de julio la manera de trasladar estas piezas.
Josep Anton Chauvell
Versió de l’entrevista publicada a Temps de Franja digital, núm. 27, maig de 2016
Pep Espluga ―Arran les últimes eleccions has tornat a ser elegit president de la Comarca de la Llitera, càrrec que ja vas exercir fa un parell de legislatures. Has trobat moltes diferències ara en relació al passat?
Continuar llegint…Entrevista a Josep Anton Chauvell @ La Litera información
Origen: “Altorricó en Marcha” lidera el asociacionismo juvenil en La Litera @ La Litera información
Altorricó en Marcha
Los más de diez eventos culturales, musicales y deportivos que organiza o en los que participa esta asociación a lo largo del año, casi uno por mes, siempre con gran afluencia y reconocimiento público la situan como el referente de la dinamización asociativa juvenil de la comarca.
“Feria de Abril”, “La Santa Farra”, carnaval, fiestas de Invierno, “Fiesta Ibicenca”, torneos de badminton, torneo de futbol sala, “Navidad Solidaria””, Halloween”, cursos de dj…. son algunas de las multiples actividades que realizan a lo largo del año y en la que participan jóvenes de la comarca y alrededores.
El pasado 2 de julio tuvo lugar la IV edición de la Fiesta Ibicenca de Altorricón .Hace 4 años que iniciaron este proyecto y desde entonces muchos han sido los dj’s que han pasado por la cabina. Nombres como Marsal Ventura, Enric Font, Miquel Fontova y Jordi MB o los ya residentes Campos, Martos y Bleizy han aparecido en los carteles del evento. Dj’s locales,nacionales e internacionales como Blanca Ross o Luka Caro , llenan en cada evento la pista de baile.
La idea surgió buscando algo nuevo para el pueblo, una fiesta veraniega, al aire libre y diferente. Comenzó como una fiesta cualquiera, con asistentes del pueblo pero año a año ha ido creciendo cada vez más, llegando más allá de los pueblos de la comarca. Los asistentes han ido aumentando y cada vez son más las personas que se visten de blanco y bajan a la plaza este día tan señalado.
Esta ilusión que nació hace cuatro años, liderada por David Alonso ,actual alcalde de la población, y una coexionada junta directiva, es actualmente una realidad consolidada gracias a la iniciativa de un grupo de jóvenes que vieron la carencia de actividad para la juventud en Altorricón que les obligaba los fines de semana a desplazarse a otros territorios en busca de fiesta.
En estos momentos con Sofía Moreno de presidenta “Altorricó en Marcha” tiene alrededor de 140 socios y es completamente autosuficiente económicamente hablando, hecho que les permite mantener su actividad y les permite ser solidarios con causas desfavorecidas.
Hi ha una paraula que apareix sovint en els discursos del conseller Santi Vila que ja s’ha convertit en un dels conceptes claus de la legislatura
Origen: Una llengua alineada o alienada? | Bernat Puigtobella
Si llegiu les cròniques de la Jornada de Francesc Ginabreda aquí i aquí, veureu que no hi va faltar el Síndic de l’Alguer, ni un representant de la Catalunya Nord i d’Andorra, però sí que va faltar José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, que en el darrer moment, en lloc d’alinear-se, va quedar alienat de la convocatòria arran del conflicte diplomàtic originat per la polèmica de les pintures de Sixena. Els que el coneixen diuen que López Susín és un home de tracte exquisit i educat, però la realitat, tossuda, s’ha entestat una vegada més a demostrar-nos que l’alineació perfecta és una quimera i que per més bé que ens hi posem hi haurà sempre distàncies insalvables.
Origen: Reunió d’ASCUMA sobre Temps de Franja | Lo Finestró
El passat diumenge 3 de juliol es van reunir a la seu social uns quants socis d’ASCUMA –la presidència i altres– tots ells molt vinculats a la revista Temps de Franja, juntament amb els coordinadors i la administració, al objecte de tractar una sèrie de temes vinculats al funcionament i al futur de la publicació, des de la situació econòmica fins als possibles canvis en l’estructura de la revista i de funcionament, així com la motivació dels col·laboradors. Atès que ASCUMA només és una part del les associacions editores, s’acordà fer en breu una reunió amb les altres associacions coeditores per fer-les arribar el contingut de la reunió i acordar el que convingui.
Origen: El govern d’Aragó planta Vila pel conflicte de Sixena i es retira d’una jornada sobre el català
El director general de Política Lingüística de l’executiu aragonès no assistirà a la Jornada sobre Llengua i Societat
ACN Barcelona
El malestar del govern d’Aragó per l’actuació de la Generalitat en el conflicte pels béns de Sixena té ja una primera reacció. El director general de Política Lingüística de l’executiu aragonès, José Ignacio López Susín, ha anunciat que no participarà a la quarta edició de la Jornada sobre Llengua i Societat, que se celebrarà aquest dijous a l’Ateneu Barcelonès, organitzada pel departament de Cultura i que inaugura el mateix conseller de Cultura, Santi Vila. Segons ha pogut saber l’ACN, López Susín ha comunicat als organitzadors de la jornada que declinava participar-hi en senyal de disconformitat per l’actitud del conseller Vila en relació al litigi per l’art de Sixena. Fonts del departament de Cultura han confirmat que el polític aragonès no assistirà finalment a la jornada i que ho ha comunicat formalment aquest mateix matí.
La reacció del govern aragonès es produeix després que Santi Vila avancés aquest dimarts que era “molt improbable” poder complir el requeriment d’entregar els béns de Sixena abans del 25 de juliol, que és la data límit marcada pel jutjat d’Osca, i qualifiqués de “temeritat” i “atemptat cultural” traslladar les pintures murals del MNAC. Amb tot, la conselleria va anunciar que iniciava els tràmits administratius per al retorn de les 97 obres d’art del monestir de Sixena que es troben al Museu de Lleida i al MNAC.
A la quarta Jornada sobre Llengua i Societat d’aquest dijous s’exposaran les línies de política lingüística dels set territoris de parla catalana i es presentaran per primera vegada des de 2004 les principals dades sobre els coneixements, els usos i les representacions de les llengües a partir de les enquestes d’usos lingüístics a la població realitzades al llarg dels anys 2013, 2014 i 2015.
En aquest sentit hi participaran, a més del conseller Vila, la directora general de Política Lingüística del departament de Cultura, Ester Franquesa; la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Marta Fuxà; la subdirectora de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Nathalie Torres Garcia; el síndic de l’Alguer, Mario Bruno; el responsable de l’Àrea de la Catalanitat del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Nicolàs Garcia, i el cap del servei de Política Lingüística del ministeri de Cultura, Joventut i Esports del govern d’Andorra, Joan Sans.
Dende Nogará-Religada queremos fer patent l’immobilismo d’o equipe de gubierno d’o Concello de Zaragoza respective a las midas prometidas por o que fa a la protección y difusión d’a luenga aragonesa en a ciudat, un anyo dimpués d’a constitución d’o nuevo gubierno municipal.
Veyemos, un anyo dimpués, como a sensibilidat d’o nuevo equipe de gubierno de Zaragoza en Común (ZeC) enta l’aragonés ha cambiau positivament dimpués d’anyos de desprecio enta iste idioma en a nuestra ciudat por parte d’os y d’as representants municipals.
Manimenos, dimpués d’a ilusión inicial, hemos visto como ista tasament s’ha transformau en feitos, y han estau muit tasas as accions realizadas en favor d’a nuestra chicota luenga en a capital aragonesa, an que confluyen tanto fablants nativas procedents d’atras zonas d’Aragón como nuevas.
Trobamos a faltar una mayor presencia de l’aragonés en os diversos medios de difusión d’actividatz y campanyas d’o concello, y creyemos necesaria una mayor sensibilización y difusión d’a luenga aragonesa por medio de campanyas, actividatz culturals y atras accions ent’a población que no i parla y mesmo desconoixe a suya existencia.
Asinas mesmo, no s’ha realizau garra acción dende o concello pa promover a ensinyanza de l’aragonés en institucions municipals, ni tampoco no s’ha procediu a la rotulación en bilingüe d’as carreras an que pueda realizar-se. Tampoco no entendemos a desaparición d’o concurso de coplas, a on l’aragonés i teneba presencia.
Entendemos a gran cantidat d’afers a tractar en una ciudat tant gran como Zaragoza, pero tamién entendemos que un anyo ye tiempo suficient pa haber-ne realizau un desenrollo minimo.
Dende Nogará-Religada, con tot y con ixo, queremos dar as gracias a l’equipe de gubierno d’a ciudat por levar a o pleno d’o concello a declaración de Zaragoza como ciudat d’uso historico de l’aragonés, que lamentablement fue allí refusada.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.