PROGRAMA:
Del 27 al 31 d’agost“Fallada dels Premis Serret de literatura rural”
Dimecres 27 d’agost 2014″Obrim les Cases Grans de Gandesa, acompanyats del Anton Monne” :
Gandesa Dimecres, 27/8/2014
12:00hVins a la Trinxera a la cota 402 de Corbera d’Ebre a càrrec de
Celler Frisach.
14:30h Dinar amb tots els participans de l’activitat a un restaurant de Corbera.
17:00hRecepció i presentació de la jornada 3Territoris a carrec de Carles Luz, Alcalde de Gandesa i President de La terra Alta, acompanyat de Francisco Esteve, President de la Comarca del Matarranya i Rhamses Ripollés, Alcalde de Morella,
dedicada a donar a coneixer les actuacions turistiques, culturals i empresarials de tres territoris sense fronteres.
17:15hVisita guiada a les Cases Grans de Gandesa
Conduit per Anton Monner
18:15hBerenar Tertúlia a la Casa dels Abeuradors
Exposició certamen d’art 3Territoris
20:00hCeller Cooperatiu de Gandesa
Presentació acte a càrrec de les autoritats locals.
Conferència Anton Monner.
21:30hSopar col·loqui a…. (Acte Privat 20 o 25 persones com màxim)
Calaceit Dijous, 28/8/2014
TROBADA D’AUTORS AL MATARRANYA CALACEIT 2014:
Enguany, celebrem la Trobada d’autors al Matarranya amb tots els premiats de narrativa catalana per presentar els llibres guardonats en les diferentes disciplines.
Antoni Vives, Premi Llibreter 2014 amb la seua Novel.la ” I demà, el paradis”, firmarà exemplars dels seus llibres a llibreria Serret a partir de les 12:30!!!
12:00 Llibreria Serret:Concentració de tots els premiats i editors per presentar els llibres guardonats en les diferentes disciplines.
14:30 Dinar a la Fonda Alcalá en tots els assistens a la jornada
17:00 Fundació Noesis: Taula rodona amb Àlex Susanna, Carles Duarte, Carles Terès i Oriol Izquierdo, per posar en valor els premis i els premiats en llengua catalana i situar-ho dins l’història. 18:00 Lectura de poemes del Matarranya, per part d’Àlex Susannaper recuperar l’esència de l’espai de pensament que va ser en lo seu moment, Fundació Noesis.
18:30 Fundació Noesis: Presentació de l’Any Vinyoli per part del Comisari Jordi Llavina, amb lectures dels poemes de les seues noves publicacions: “Neu, fang, rosada, constelació”, publicat pel Cep i la Nansa i “La mano del fuego” publicat per Editorial Candaya.
19:30 Nou espectacle Estellés de mà en mà a Fundació Noesis. (Preu 5 €)
21:00 Sopar al poblat ibèric de Sant Antoni i lectura de poemes a la llum de les espelmes, amb visita guiada i maridatge amb vins del territori. (Preu: 25 €)
Beseit Divendres, 29/8/2014
9:30 Trobada a la Font del Miro amb tots els poetes per iniciar un Itinerari poètic per celebrar l’Any Desideri Lombarte a Beseit a carrec de Joan Arrufat fen un recorregut per els indrets més suggerents del poble tot recitant poesies i romanços de Desideri Lombarte i altres autors del territori.
12:00 Mos trobem a la llibreria Serret amb tots els poetes per presentar els dos poemaris guanyadors “Terres i vent“ i “Campo de ortigas” Editats per Saldonar
Jordi LLavina, Comisari de l’Any Vinyoli 2014, Presente els seus dos nous poemaris “Neu, fang, rosada, constelació”, publicat pel Cep i la Nansa i “La mano del fuego” publicat per Editorial Candaya a llibreria Serret a partir de les 12:30!!!
18:00 Beseit: Recepció i presentació als jardins de la Font del Pas
dels guanyadors del Concurs i farán entrega dels premis “Llibreria Serret de Vall-de-roures”: En la modalitat de millor poemari en castellà: El poeta d’Alcanyis José Manuel Soriano Degracia, amb el seu poemari “Campo de ortigas”. La guanyadora de la modalitat en català, Conxita Jiménez en lo poemari “Terres i vent“ que publicarà Edicions Saldonar, acompanyats per la poesia musicada de Josep Guardia de temes seus, de Desideri Lombarte i Juli Micolau.
19:00hVicent Pellicer ens presente el seu Audiovisual i llibre “El Massís del Port, Bellesa insòlita”.
19:30hPresentació del seu nou poemari i recitació de poemes per part d’Elena Peralta
20:00h Sopar a la Font del Pas a base de tapes Sopar, Concert i recitació de poemes per part de: Josep Guardia i Marc Arrufat
21:00 Estellés de mà en mà per Francesc Anyò i Borja Penalba.
Vall-de-roures Dissabte, 30/8/2014
12:00 Llibreria Serret: Celebrem la fallada dels Premis Llibreria Serret de literatura rural amb Editorial Candaya i els seus autors, per eixir al carrer i presentar les diferents novetats literàries dels autors que hi participen.
14:30 Dinar literari a la Font del Miro de tots els assistens.
16:30 Sebastià Girones i Alfons Guiu, cantaran l’Havanera “Al mar”, ambla lletra del poema de María Lluïsa Gascón, guanyadora del tercer premi i del premi del públic, en el sisé concurs de composició d’havaneres de Sant Pol de Mar.
17:00 Taula rodona per parlar del futur del llibre en paper amb totes les potes del món del llibre representades.
A carrec de:
Rosa Regàs, Antoni Marí, Fernando Martínez Laínez, Ramón Acín, Alberto Díaz Rueda (critic literari), Ana Santos Aramburu (Directora de la BNE), Isabel Díaz (correctora), Izaskun Arretxe (editors, d’Arallibres i Now Books) i Francesc Gil Lluc, (representan al Grup d’editors,Llegir en català), Octavi Serret (llibreter) i un gran lector encara per confirmar…
17:45 Taula rodona per debatir els valors del món rural, passat, present i futur.
A carrec de:
Jordi Llavina (presideix la taula rodona), Maria Carme Jiménez, Carles Sancho, Juanjo Rovira Climent, Josep Oliva, Albert Carreras i Carmelo Marcen.
19:00 Presentació de continguts i de les últimes novetats literàries i artístiques d’autors locals i de literatura rural:
Josep Olivas
Autor del llibre Al Cor de la Terra
(El món agrari a les Terres de l’Ebre al s.XX)
Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Universitat de Barcelona
Santiago Maestro
Autor del llibre El Vestíbulo del Cielo
(Novel.la ambientada al món rural, a tindre en compte)
Ònix editor
Jacobo Julio
Ens presentarà la propostsa pel Matarranya íntim 2015
Roger Galofré
El misterio de los cerdos cantores,
Roger Galofré, espera que amb aquesta novel·la s’ajudi a dignificar un sector de gran importància econòmica i d’elevat nivell professional dins del món rural.
Editorial Milenio.
Fallada Premis Serret de literatura rural.
20:00 Proclamació del fallo dels Premis de literatura Rural per part de Ana Santos Aramburu, directora de la BNE, convidada per l’ocasió amb tot el jurat al complet de totes les modalitats. Seguidament, Emilio Moreno, ens donarà a coneixer els premiats de les diferentes modalitats perquè Carlos Boné, Alcalde de Vall-de-roures, acompanyat per Francisco Esteve President de la Comarca del Matarraña, Carles Luz President de la Comarca de la Terra Alta i Rhamsés Ripollés Alcalde de Morella, entregen els guardons als guanyadors amb l’obra guanyadora delI Certamen d’Art 3 Territoris a les dependències del saló d’actes de l’Ajuntament de Vall-de-roures.
Morella Diumenge, 31/8/2014
10:00hItinerari poètic pels indrets més espectaculars de Morella, en honor a Desideri Lombarte en lo seu “Any Desideri” -Conducció i coordinació: Joan Arrufat, Elena Catalan
12:00hTaula rodona per parlar de literatura dins del món rural amb Rosa Regàs, Víctor Amela, Millian Mestre.
13:30hDinar a Meson el Pastor, per finalitzar un cap de setmana de lo més intens, ens reunim per dinar tots junts, amb tots els membres del jurat i representans politics i empresarials dels #3Territoris.
FI….
Per reservar els actes del Certamen de literatura rural:
Al Portal de reserves www.matarranya.travel
Al meu bloc: http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/categoria/9-premis-serret-de-literatura-rural
Informació genèrica http://www.matarranya.travel/promocio-especial-per-gaudir-del-certamen-literari-premis-serret-de-literatura-rural/
Programació del Certamen http://www.matarranya.travel/evento/premis-llibreria-serret-de-literatura-rural-2014/
Us passo les ofertes d’allotjament que tenim previstes, que si us espavileu podreu trobar fins un 20%de dto. per reservar pels dies 27,28,29,30 i 31 d’agost pels Premis Serret de literatura rural ;))
Packs
http://www.matarranya.travel/experiencias/disfruta-dels-3territoris-amb-els-premis-serret/
A més, en totes i cadascuna de les fitxes dels allotjaments, també estan incloses les 2 promocions o packs
Octavi Serret – llibreria Serret http://www.serretllibres.com/ http://www.serretllibres.com/autorsebrencs http://es.linkedin.com/pub/octavio-serret/27/36b/4bb http://www.facebook.com/llibreria.serret http://twitter.com/serretllibres http://es.slideshare.net/serretllibres https://www.youtube.com/user/serretllibres/feed http://www.serretllibres.com/forums
Seis pueblos reivindican a sus médicos en Zaragoza.
La Cañada, Torrevelilla, Belmonte y La Cerollera encabezan la cita a la que se suman La Ginebrosa y Aguaviva para no «ser los siguientes».
Una bona dosi de novel·la negra abans de la gran festa de la literatura rural | Comarques Nord.
La Llibreria Serret de Vall-de-roures va organitzar dissabte el seu propi Sant Jordi Negre. Una festa de la literatura en general i del gènere més fosc en particular que va reunir fins a 14 escriptors de renom a la capital del Matarranya. Una festa en tots els sentits en la que van ser presents autors de pes, com ara Sebastià Benassar, Xavier Borrell, José Luis Muñoz, Empar Fernández o Josep Camps, entre altres. Jornada dedicada al gènere negre i que, a la vegada, va dur una bona dosi de literatura prèvia a la gran festa de la narrativa rural que es viurà esta setmana. Un Sant Jordi Negre que va traure la novel·la el carrer, amb taules on els diversos assistents firmaven exemplars i compartiren uns minuts amb amants de la lectura. Amb el permís de l’ajuntament, que va agrair als escriptors la seua estada pel seu municipi, es va tallar el carrer i es va viure una bona festa al voltant de la literatura.
José Luis Muñoz ha fet de coordinador d’esta iniciativa impulsada per Llibreria Serret. En declaracions a Ràdio Matarranya va concretar que esta trobada, que ha segut a la vegada també un homenatge a Josep Forment, “va sortir d’un dinar, d’una vegada que vaig estar aquí pel trenta aniversari de la llibreria. Vam parlar de fer alguna cosa. De mirar de fer una jornada de gènere negre”. En definitiva, tot i la feina a contra-rellotge, “al final hem aconseguit vindre 14 autors de novel·la negra”. Muñoz va reconèixer que “Octavio Serret té una llibreria de referència a tota Espanya. Coneguda pels escriptors. I Vall-de-roures és un lloc amb una població molt itinerant i amb prou gent a l’estiu”. A la vegada, Muñoz va considerar que “Serret és un excel·lent prescriptor de llibres. Si hi hagués tants llibreters com ell no es notaria la crisi a este país”. La trobada va ser molt animada i va estar plena de cares conegudes.
Plomes llegides com la de Víctor del Árbol, que ha venut molts exemplars a França. O Fernando Martínez Laínez, consolidat autor que ha visitat diverses ocasions este territori. “Parlem de gent de renom. I si esta experiència tira endavant, és molt provable que el pròxim any siguin més dies i puguem portar gent de tota la geografia, com Juan Madrid o Andreu Martín”, va recordar José Luis Muñoz. Un Sant Jordi especialitzat en el gènere més venut i llegit de tots. I és que la novel·la negra té un distintiu que la fa única. Es pot parlar de tot i es pot matar a tothom. Precisament, Muñoz va recordar que “la novel·la negra és una ferramenta que tenim els autors per parlar de la societat. No només del delinqüent, sinó del que hi ha darrere el delinqüent. De la trama corrupta de la nostra societat. La novel·la negra és, sobretot, social. I això és important tindre-ho en compte. És hereva de la novel·la social del segle XIX”.
Quan es parla del gènere negre, inevitablement aixequem el cap. Mirem cap a dalt, cap al nord. La novel·la negra i l’efecte Stieg Larsson han posat Suècia i els països nòrdics al més alt del gènere. Però moltes vegades ens oblidem que aquí, a la Mediterrània, i de fa dècades, també sabem matar. De mils de maneres. “Ha hagut una revifada quan han arribat els autors nòrdics”, reconeixia el mateix José Luis Muñoz. Gairebé ha estat una invasió. Escriptors que utilitzen i que parlen de crim “allà on no hi ha crim, com ara a Islàndia”, va bromejar l’autor, on “pot ser a partir d’ara sí hi haurà crim. Però aquí” el gènere negre “està molt arrelat”. Gijón va ser el pare d’estes trobades, d’esdeveniments especialitzats en la novel·la negra. Després van arribar moltes ciutats més. Com ara Vall-de-roures, que va organitzar esta trobada de gran germanor i amb autors de nivell. Una trobada que es complementa amb la setmana de narrativa rural que ara comença.
Los Azero – ¿QUIERES COLABORAR CON NOSOTROS EN LA GRABACIÓN DEL….
¿QUIERES COLABORAR CON NOSOTROS EN LA GRABACIÓN DEL PRÓXIMO VIDEOCLIP? Ven a Aguaviva (Teruel) el próximo domingo 31 de agosto o envía una invitación a alguien que creas que le pueda interesar. Lo pasaremos de puta madre cubriéndonos de barro y simulando un concierto aborigen en pleno río Bergantes.
Clarió lluitarà perquè els alumnes tinguen dos hores de català a l’escola | Comarques Nord.
(AVANÇ)
L’Associació de Pares i Mares del Matarranya en defensa del català ha celebrat avui la segona Alifara Clarió. Sota el lema Estimem la nostra llengua, Beseit ha albergat un munt d’activitats pensades per a pares i fills d’allò més entretingudes. Una festa per la dignificació de la llengua que -entre altres- ha acollit una excursió pel riu Matarranya per a conèixer la fauna i la flora de casa. També s’ha fet una manualitat, on els xiquets han creat un cranc autòcton, en perill d’extinció. També s’ha fet un dinar tocant l’aigua del riu i un espectacle infantil davant l’església que ha tingut una gran acollida. Una jornada educativa, lúdica i reivindicativa que pretén donar a conèixer l’associació, així com els objectius de la mateixa.
José Manuel Aragonés, president de Clarió i pare de La Freixneda, va remarcar que l’associació “som una colla de pares preocupats per la pervivència de la nostra llengua. Els nostres fills segueixen el ritme de l’escola”, sent cada vegada menys present la llengua de casa. Hi ha municipis que està substitució lingüística “es nota molt. I creiem que això ha de canviar. Si no li posem remei, pot ser això sigui el principi del final” de la nostra llengua. Per això “hem decidit passar a l’acció”. Per fer front a esta situació, des de Clarió creuen que ampliar les hores lectives de català a l’escola és clau. Ara “només tenen una hora a la setmana. Una cosa ridícula. Vivim al segle XXI”, i el fet de que la llengua autòctona no s’aprenga a l’escola “no crec que passo a cap lloc del món”.
A altres comarques de la Franja, l’ensenyament de català a l’escola és de dos i fins i tot de tres hores a la setmana. Al Matarranya, ara mateix, és només d’una.
Un libro para que no se olviden las masadas de La Cerollera.
Manuel Casado López presentó el miércoles el segundo volumen de Masadas y masoveros de La Cerollera, un libro que pretende luchar contra el olvido de la forma de vida de los masoveros. La publicación profundiza en el modo de vida y las tradiciones de las masías, con la vista puesta en su recuperación.
Impulsado y coordinado por Casado López, el libro pretende luchar contra el olvido de la forma de vida de los masoveros. Ha sido editado por la Asociación SERVA de Desarrollo Local de La Cerollera, y se puede adquirir en el propio municipio, y en librerías de Alcañiz y Valderrobres, a un precio de 15 euros. En 359 páginas y 11 capítulos, el autor se centra en recopilar las tradiciones que se están perdiendo, la forma de vida y la relación de los masoveros con los habitantes de La Cerollera. Deja atrás tres años de trabajo, tanto de Casado como de María del Carmen Celma Lombarte y Pedro José Bayod, que ilustran las fotografías de Ángel Mora Arrufat.
El libro comienza con un análisis de las antiguas tareas de los masoveros, y los trabajos del campo, relacionados con el cereal. Desde los oficios relacionados con las abejas, las calcineras (en las que se trabajaba la cal, con fines de desinfección y argamasa) a la leña, la madera, las resinas, así como la época de las minas, y las antiguas neveras o pozos de nieve. El segundo capítulo se centra en la alimentación. Recopila el recetario de las masadas, con los alimentos que obtenían del huerto y de los animales que se criaban allí. Asimismo, el tercer apartado es un estudio de los trabajos de los masoveros según el género, haciendo hincapié en la importancia de la mujer como coordinadora de los trabajos, y figura fundamental en el control de la economía familiar. El quinto capítulo trata el ciclo festivo, y el sexto incluye una serie de árboles genealógicos de las masías. «Puede tener un gran interés para los vecinos de La Cerollera que quieran conocer más información sobre sus propias raíces», indicaron los autores.
El capítulo número siete se dedica a la vida cotidiana y la indumentaria propia de la vida en las masadas y el ocho, al patrimonio inmaterial de las mismas, como acertijos, adivinanzas, cuentos, refranes y frases hechas del municipio de La Cerollera, e incluso cantos en tono «picante» que se recitaban en la época. Por su parte, el apartado nueve se centra en los oficios de La Cerollera y en el diez realiza una extensa referencia a los maquis y la escuela guerrillera que se instaló en torno al municipio.
Por último, el capítulo 11 se estudia la situación actual, y a la posible alternativa de futuro empleo en las masadas para evitar que todo ese patrimonio se pierda. El objetivo de los autores es recoger y transmitir toda la vida que había en las masadas, con la ilusión de que puedan tener un futuro a través de su recuperación, como ya se ha hecho en otros pueblos de la zona.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.