Una bona dosi de novel·la negra abans de la gran festa de la literatura rural | Comarques Nord.
La Llibreria Serret de Vall-de-roures va organitzar dissabte el seu propi Sant Jordi Negre. Una festa de la literatura en general i del gènere més fosc en particular que va reunir fins a 14 escriptors de renom a la capital del Matarranya. Una festa en tots els sentits en la que van ser presents autors de pes, com ara Sebastià Benassar, Xavier Borrell, José Luis Muñoz, Empar Fernández o Josep Camps, entre altres. Jornada dedicada al gènere negre i que, a la vegada, va dur una bona dosi de literatura prèvia a la gran festa de la narrativa rural que es viurà esta setmana. Un Sant Jordi Negre que va traure la novel·la el carrer, amb taules on els diversos assistents firmaven exemplars i compartiren uns minuts amb amants de la lectura. Amb 
el permís de l’ajuntament, que va agrair als escriptors la seua estada pel seu municipi, es va tallar el carrer i es va viure una bona festa al voltant de la literatura.
José Luis Muñoz ha fet de coordinador d’esta iniciativa impulsada per Llibreria Serret. En declaracions a Ràdio Matarranya va concretar que esta trobada, que ha segut a la vegada també un homenatge a Josep Forment, “va sortir d’un dinar, d’una vegada que vaig estar aquí pel trenta aniversari de la llibreria. Vam parlar de fer alguna cosa. De mirar de fer una jornada de gènere negre”. En definitiva, tot i la feina a contra-rellotge, “al final hem aconseguit vindre 14 autors de novel·la negra”. Muñoz va reconèixer que “Octavio Serret té una llibreria de referència a tota Espanya. Coneguda pels escriptors. I Vall-de-roures és un lloc amb una població molt itinerant i amb prou gent a l’estiu”. A la vegada, Muñoz va considerar que “Serret és un excel·lent prescriptor de llibres. Si hi hagués tants llibreters com ell no es notaria la crisi a este país”. La trobada va ser molt animada i va estar plena de cares conegudes.
Plomes llegides com la de Víctor del Árbol, que ha venut molts exemplars a França. O Fernando Martínez Laínez, consolidat autor que ha visitat diverses ocasions este territori. “Parlem de gent de renom. I si esta experiència tira endavant, és molt provable que el pròxim any siguin més dies i puguem portar gent de tota la geografia, com Juan Madrid o Andreu Martín”, va recordar José Luis Muñoz. Un Sant Jordi especialitzat en el gènere més venut i llegit de tots. I és que la novel·la negra té un distintiu que la fa única. Es pot parlar de tot i es pot matar a tothom. Precisament, Muñoz va recordar que “la novel·la negra és una ferramenta que tenim els autors per parlar de la societat. No només del delinqüent, sinó del que hi ha darrere el delinqüent. De 
la trama corrupta de la nostra societat. La novel·la negra és, sobretot, social. I això és important tindre-ho en compte. És hereva de la novel·la social del segle XIX”.
Quan es parla del gènere negre, inevitablement aixequem el cap. Mirem cap a dalt, cap al nord. La novel·la negra i l’efecte Stieg Larsson han posat Suècia i els països nòrdics al més alt del gènere. Però moltes vegades ens oblidem que aquí, a la Mediterrània, i de fa dècades, també sabem matar. De mils de maneres. “Ha hagut una revifada quan han arribat els autors nòrdics”, reconeixia el mateix José Luis Muñoz. Gairebé ha estat una invasió. Escriptors que utilitzen i que parlen de crim “allà on no hi ha crim, com ara a Islàndia”, va bromejar l’autor, on “pot ser a partir d’ara sí hi haurà crim. Però aquí” el gènere negre “està molt arrelat”. Gijón va ser el pare d’estes trobades, d’esdeveniments especialitzats en la novel·la negra. Després van arribar moltes ciutats més. Com ara Vall-de-roures, que va organitzar esta trobada de gran germanor i amb autors de nivell. Una trobada que es complementa amb la setmana de narrativa rural que ara comença.