El Departament de Cultura de la Generalitat de Cultura ha efectuat la convocatòria de proves per a l’obtenció dels certificats de català 2015. A l’igual que l’anterior convocatòria, Fraga serà localitat d’examen per al Certificat de nivell intermedi de català B2 (anterior nivell B) i per al Certificat de nivell de suficiència de català C1 (anterior nivell C). Aquestes proves es realitzaran a l’IES “R. J. Sender” els dies 9 i 30 de maig, respectivament. El termini de presentació de sol·licituds comença el 30 de gener i finalitza el 18 de febrer. Es poden fer servir diferents canals d’inscripció: presencialment (oficines de la Direcció General de Política Lingüística a Barcelona o dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre) o per internet (Oficina Virtual de Tràmits http://www. gencat.cat/ovt) amb un 10% de bonificació. Per ampliar informació: http://www.gencat.cat/llengua/certificats.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
El 1979, amb disset anyets, el dissenyador Joan Fors em va agafar d’aprenent. L’estudi era a tocar de la Model, a tres quarts d’hora d’autobús. Al llarg de la ruta m’entretenia a comptar quants rètols hi havia en català, que aleshores no n’eren gaires (ja duia el ‘tema’ de sèrie, es veu). Els matins me’ls passava retocant originals amb gouache blanc, muntant textos, revelant fotos i fent molts encàrrecs. Era un món fascinant —ara en diríem multidisciplinar. Per això, en acabar el COU (aleshores hi havia el ‘nocturn’) vaig decidir d’entrar a l’Escola Massana, en aquell moment la més prestigiosa i, sobretot, l’única assequible per als meus pares. Poc després, la vida familiar es va complicar força, però això ja és tota una altra història. Continuar llegint… L’ofici i el desfici | L’ esmolet.
Se entiende un informe en catalán – Opinión – El Periódico de Aragón.
03/02/2015
En el juicio que se celebra en la Audiencia Provincial de Zaragoza contra un exmédico de Zuera acusado de vender drogas, alcohol y móviles a un preso, el abogado defensor insistió en la versión de que los ingresos recibidos eran por un trabajo técnico para una granja. Pero el informe estaba escrito en catalán y otro abogado pidió que se tradujera. El juez, tras comprobarlo, sugirió que se entendía perfectamente y, además, dijo, es lengua cooficial.
A l’Audiència Provincial de Saragossa tenia lloc, el dilluns 2 de gener, un judici contra un exmetge de la presó de Zuera per la venda de drogues, alcohol i mòbils a un pres. L’advocat defensor de l’exmetge va insistir en què els ingressos rebuts eren producte d’un treball tècnic per a comprar una granja i no de la venda de drogues i demés a la presó. Per justificar-lo va presentar un informe. Davant la circumstància de què el dit informe estava escrit en català, un altre advocat va demanar la traducció del document. El jutge, després de fer la corresponent comprovació, va manifestar que s’entenia perfectament, a més, va dir, el català és llengua cooficial. Aquesta notícia l’ha recollida El Periòdico de Aragón, en tant que aragondigital.es, ampliava força la notícia, però no feia esment a la manifestació del jutge envers el català.
El català cooficial per a un jutge de Saragossa | Lo Finestró.
Agenda corresponent a la primera quinzena del mes de febrer. En esta edició destaquem els actes programats amb motiu de la festivitat de Santa Águeda i l’inici dels carnestoltes en algunes poblacions del Matarrañnya.
Així mateix, el Departament de Joventut de la Comarca del Matarraña/Matarranya juntament amb el grup de joves dinamitzadors rurals han organitzat una marxa solidària ‘Dotze marxes, una meta’ amb l’objecte de recaptar aliments a benefici de Cruz Roja Española-Matarranya. Els interessats col·laboraran amb aliments com llegums, oli, galetes, *, llaunes de conserva,…. Les marxes es realitzaran a:
- Pena-roja de Tastavins el dissabte, 14 de febrer a les 17:00 h.
- Vall-de-roures el diumenge 15 de febrer a les 11:00 h.
- Valljunquera el diumenge 15 de febrer a les 11:00 h.
Mes informació en: juventud(arrova)matarranya.org – 978 85 06 77.
COMARCA DEL MATARRANYA
Departament de Cultura
Rudi “critica” els bisbes d’Osca i Barbastre | Lo Finestró.
Segons indica l’Heraldo, la presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, ha assegurat aquest dilluns que creia que els bisbes d’Osca i Barbastre es “van equivocar” en no cedir al Govern autonòmic els drets sobre els béns religiosos dipositats a Lleida per tal d’instar el compliment de les sentències que ordenen la seva devolució.
Rudi ha fet aquestes declaracions als mitjans de comunicació després de recórrer els diferents llocs de la tradicional Fira de la Candelera de Barbastre. Ha destacat que, davant la negativa del bisbe de Lleida a acatar les sentències que ordenen la devolució de les més de cent peces reclamades, el Govern d’Aragó va plantejar com “solució alternativa” la cessió dels drets sobre la propietat, al que es van negar els prelats d’Osca i Barbastre.
La presidenta ha afegit que aquesta opció va ser acceptada, però, per les monges de Sixena, cosa que, segons ha subratllat, ha permès que el procés de reclamació dels béns del monestir traslladats al Museu Nacional d’Art de Catalunya sigui vist aquest mes en un judici civil a Osca.
Segons la seua opinió, la demanda per instar l’execució de les sentències sobre els béns en litigi “es podria estar veient també, en un termini molt semblant o proper si el bisbe (de Barbastre) hagués volgut”.
Rudi ha explicat que fa dos anys l’Audiència d’Osca, en una sentència, va resoldre que el Govern aragonès no podia reclamar l’execució de les sentències eclesiàstiques en no tenir títols de propietat dels béns.
“Pensem llavors —ha afegit— que la millor solució seria que se’ns cedís la propietat, signant un conveni que garantís que en tornar, els béns seria dipositats al Museu Diocesà de Barbastre, una oportunitat que cap dels dos bisbes van considerar adequada”.
Quina és la diferència de estar els béns dipositats a Barbastre, a Lleida o a Barcelona?
Només voldria fer uns petits comentaris envers aquest fets: on són els poders o l’autoritat dels bisbes d’Osca i Barbastre per cedir els drets d’uns béns de l’Església? D’altra banda penso que els esmentats bisbes no deurien tenir gaire confiança en els governs d’Aragó, en el present i en els futurs, perquè ho van tenir molt clar quan es van negar a la cessió. Crec que van encertar. Algú sap el color del pròxim govern d’Aragó?
Ha dit la presidenta que les monges de Sixena, contràriament als bisbes, sí que van cedir els drets dels béns. Un munt de preguntes li faria a la presidenta: quines monges de Sixena van signar la cessió? Recordo al lector que al 2007 ja eren mortes les dos últimes monges de la comunitat de Sixena, i així ho va haver de reconèixer a les Corts d’Aragó la consellera de Cultura aragonesa Eva Almunia; per tant, no es podia negociar amb elles. Realment, l’última monja de Sixena havia mort l’any 2000. L’abadessa de Valldoreix, Pilar Sanjoaquin va morir el 2005 i ara, desapareguda la comunitat de Valldoreix, només resta un monestir santjoanista a Salinas de Añara (Àlaba). Podria fer públic el govern d’Aragó el document de cessió? Si existeix el document, davant de quin fedatari públic el van signar? Quins béns es relacionen al document? Com van demostrar la propietat les monges que van signar? Estaven lliures de càrregues o obligacions els béns? Béns de Sixena n’hi ha per tot el món: Barcelona, Lleida, Osca, Saragossa, Toledo, Londres, EEUU, i qui sap on més?
Que fàcil és dir al poble allò que vol escoltar!
Els últims atacs contra el català a la Franja han portat al Moviment Franjolí per la Llengua, col·lectiu que defensa a la xarxa la llengua catalana, a redactar un manifest en defensa del català on criden a la unitat de la societat franjolina. Òscar Adamuz, des de Badalona, i José Ramon Noguero, des de Tamarit de Llitera, són els dos administradors del col·lectiu. I avui ens explicaran en què consistix el Moviment Franjoli per la Llengua.
Les “llengües aragoneses” optatives el pròxim curs a l’Aragó | Lo Finestró.
Aragóndigital ha publicat que a partir de setembre els centres educatius aragonesos aplicaran la LOMCE a 1r i 3r de l’ESO i 1r de Batxillerat. Quan parla de les assignatures no obligatòries, fa esment a la implantació de noves matèries optatives, dient que hi haurà la possibilitat de triar una assignatura específica de llengües pròpies, en la qual s’estudiaran [sic] els dialectes de la Comunitat. Encapçalant la notícia diu que els alumnes tindran l’opció d’estudiar les llengües aragoneses i la història d’Aragó. Em temo que tota la notícia sigui una pura transcripció d’una nota de la Conselleria, o més concretament del director d’Ordenació Acadèmica. Com veieu, del català i de l’aragonès no se’n parla ni per equivocació. Com és habitual, amb referència al tractament de les dues llengües pròpies minoritàries de l’Aragó sempre es pot trobar un “pitjor”, una negació o un nou menyspreu per part de la Conselleria d’Educació. En aquest cas està ben a la vista quan es diu: es podran estudiar optativament els dialectes de la Comunitat. Ni són català, ni aragonès, ni són llengües, ja només són dialectes. Es refereix també als dialectes del castellà? Tot és una absurditat, tot una bogeria. Mentre tant l’aragonès agonitza dia rere dia i el català, malgrat tants d’esforços per part d’institucions i persones que el defensem, es va diluint per tota la Franja. Guanya el PP, guanya el PAR i tots els que callen, perd la cultura, perd Aragó. I algú em preguntarà: qui o quins són Aragó?