– La galeria de les estàtues – Gènere Novel·laLa Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentFrancesc Serés: Home de frontera on Vimeo on Vimeo
L’escriptor i periodista Francesc Serés conversa amb Màrius Serra per a la Revista Esguard 122 – Gratis per iOS: ves.cat/eel5 i Android: ves.cat/b8GE
Moncada Estruga, Jesús
- Mequinensa, Baix Cinca, Saragossa 01-12-1941
- Barcelona, Barcelonès 13-06-2005
- Nom/s de ploma: Jesús Moncada
- Professió: Escriptor
Altres dades biogràfiques
ESTUDIS: Magisteri
ALTRES ACTIVITATS PROFESSIONALS: Traductor, treballs editorials i ensenyament
Premis literaris
- Joan Santamaria – 1971 – Històries de la mà esquerra i altres narracions
- Joan Crexells – 1988 – Camí de sirga
- Premi de la crítica – narrativa catalana – 1988 – Camí de sirga
- Ciutat de Barcelona – 1989 – Camí de sirga
- Crítica Serra d’Or de novel·la – 1989 – Camí de sirga
- Fundació d’Amics de les Arts i les Lletres de Sabadell – 1989 – Camí de sirga
- Joan Crexells – 1997 – Estremida memòria
- Crítica Serra d’Or de novel·la – 1998 – Estremida memòria
- Premi dels escriptors catalans de l’AELC – 2001
Honors
- Creu de Sant Jordi, 2001
- Premio de las Letras Aragonesas, 2005
Altres dades literàries
Les ‘Històries de la mà esquerra’ van ser publicades, inicialment, dins un volum col·lectiu. Albert Roig i Xicu Masó han confegit l’espectacle teatral ‘L’aigua’ a partir d’alguns dels seus contes (2007). Mercè Biosca ha recopilat ‘Dibuixos i caricatures de Jesús Moncada’ (2011).
Selecció de portades
-
– La galeria de les estàtues – Gènere Novel·la -
– Històries de la mà esquerra i altres narracions – Gènere Narrativa
Actualitzat per última vegada:
Dilluns, 27 Octubre 2014
Que els Mossos envaisquen la Franja!: una de comptes falsos a Twitter | Xarxes socials i llengües
gen. 7Que els Mossos envaisquen la Franja!: una de comptes falsos a Twitter | Xarxes socials i llengües.
Fa uns dies un usuari de twitter va afirmar que “La Franja de Ponent es territori català. Que els mossos la invadeixin per Catalunya que plantin una estelada gegant”. De tot hi ha a la vinya del senyor, però tot sona bastant estrany. L’usuari és miag @greenblattmia i a totes llums és un usuari fals: usuari en anglès parlant de la Franja, pocs tuits (11), seguint molta més gent (87) de la que el segueix (14), dirigint-se a usuaris clau per a que li retwittejon tuits, i sobretot, temàtiques i llengües disperses: demanar la invasió de la Franja, un vídeo en anglès sobre el disseny d’una oficina, promoció del turisme virtual a Melbourne… L’objectiu dels comptes falsos és donar potència a usuaris i enllaços que interessen a aquells que els lloguen. No fa molt algú havia comprat 30.000 “seguidors” àrabs falsos per a seguir el compte de Mariano Rajoy.
No he sabut trobar ni la foto de l’usuari ni la font primera del text que replica l’usuari fals , però no és el primer cas en què la Franja és usada per a este objectiu: un text inicialment creat per Miguel García @Milhaud “Criticar los regionalismos y nacionalismos, y luego llamar al Catalán #LAPAO. Todo muy coherente, sí señor ” ha estat retwittejat contínuament per este tipus de comptes
PS: La informació inicial ens l’ha indicat @xavits
Nuestra asociación organiza con la Universidad San Jorge este interesante curso
Ya está abierto el plazo de inscripción para el curso “Aragonés en el siglo XXI. Curso de cultura y lengua aragonesa”, organizado por Actividades Culturales USJ y Rolde de Estudios Aragoneses, y que se impartirá en el Colegio La Salle Gran Vía.
Las clases se compondrán de dos secciones, una dedicada a la exposición de contenidos sobre cuestiones fundamentales de la evolución histórica, literaria y social de la lengua aragonesa y otra dedicada al aprendizaje de la misma. En esta segunda sección se trabajarán actividades comprensión oral y escrita y expresión oral y escrita, a través de ejercicios y dinámicas de grupo.
Este taller de carácter práctico, que cuenta con 1 crédito ETCS, será impartido por Iris Orisia Campos, diplomada en Magisterio y Filología Aragonesa, licenciada en Humanidades y doctoranda en Educación.
Acude a la primera sesión gratis (12 de enero) y, si te gusta, matricúlate después en: http://inscripciononline.usj.es
Más información en: http://actividadesculturales.usj.es
Rolde de Estudios Aragoneses
Asociación Cultural Declarada de Utilidad Pública (O.M. 29-07-97)
Entidad Declarada de Interés Público Municipal por el Ayuntamiento de Zaragoza
Moncasi, 4, enlo. izda. 50006 Zaragoza
Tfno. y Fax 976 372 250
coordinacion@roldedeestudiosaragoneses.org
www.roldedeestudiosaragoneses.org
www.rolde.org
Clarió, l’empenta jove des de la Franja contra el LAPAO | Núvol.
Clarió, l’empenta jove des de la Franja contra el LAPAO
/ 5.01.2015
La Plataforma per la Llengua ha tornat a convocar enguany la segona edició del Premi Martí Gasull. Des de Núvol presentem de nou els candidats que hi opten: en aquest cas, l’Associació de Pares Clarió, que lluita cada dia a favor del reconeixement del català a la Franja.
Demano el vot per Clarió, l’associació de pares del Matarranya per l’escola en català. Perquè és un dels puntals més recents de l’activisme per la llengua nascuts a la Franja, que ha situat la seua veu més alt que mai i ha reforçat tota l’activitat que es fa des de la Franja. Des d’un país que mai ha garantit l’alfabetització en català de la seua població, on hi ha qui ha estat capaç d’engendrar el LAPAO, i on es comencen a ataüllar els primers símptomes sòlids de substitució lingüística, Clarió ha nascut per a quedar-se. Ha treballant colze a colze amb tots els actors que participen al món educatiu, i el seu treball ha estat present dia a dia més enllà de les paraules. Ha fet arribar guies de benvinguda al professorat nouvingut al Matarranya, ha estat actor principal en la lluita per mantenir l’assignatura optativa de català a l’IES Matarranya, contra les propostes de l’administració aragonesa, i ha organitzat diverses jornades de pares i professorat sobre les llengües en els models educatius, per a fer una passa més enllà. És per tot això que Clarió es mereix el nostre reconeixement.
El día 3 de enero Hèctor Moret i Maite Moret nos ofrecerán en la Sala Goya la charla: Mequinensa i els mequinensans a través dels pergamins, y a las 19:00, en la Sala Miquel Ibarz, se inaugurará la exposición con la muestra de algunos de los pergaminos que forman parte del Archivo Municipal de Mequinenza.
El objetivo de esta conferencia será dar a conocer la documentación desde el siglo XIV que se conserva en este archivo y el proceso que se ha llevado a cabo para su recuperación, restauración y posterior estudio.
Estos documentos inéditos y, en su mayoría, desconocidos, se nos muestran como como ventanas desde las que podemos estudiar, conocer y disfrutar de la lengua y la historia de nuestros antepasados, así como una forma más de recuperar nuestro pasado y nuestra identidad.
25 de octubre de 1341 – Notario, Guillem de Perearnau
Teresa de Montcada, señora de Mequinenza, a súplicas del concejo y aljama de dicha villa, acepta unas ordenanzas destinadas a favorecer la plantación de viñas en el término, mediante la protección de la producción local.
Ora et Labore from Nebulosa Gràfica on Vimeo.
Bargalló: “… És jove com un brot de primavera”. Desideri Lombarte, l’altre any | Josep Bargalló
des. 27“… És jove com un brot de primavera”. Desideri Lombarte, l’altre any | Josep Bargalló.
“… És jove com un brot de primavera”. Desideri Lombarte, l’altre any
La llengua que parlem és clara i forta, i és dolça si convé, i és falaguera i és jove com un brot de primavera, i és vella com l’hivern, i no està morta.
Rere l’Any Joan Vinyoli, celebrant el centenari del naixement del poeta, aquest 2014 ens du d’altres commemoracions literàries, com ara el 25è aniversari de la mort de Desideri Lombarte, el poeta del Matarranya. Nascut el 1937 al Mas del Molinar, del terme de Pena-roja de Tastavins, a la comarca del Matarranya (en les terres que, des d’una visió central dels territoris de la nostra llengua, anomenem la Franja), l’obra de Lombarte no té, sens dubte ni el to ni tampoc la voluntat de la de Vinyoli, però, malgrat que la seva dedicació a la producció literària va ser malauradament breu (bàsicament els darrers deu anys de la seva vida), el seu interès és indiscutible.
Activista cultural, poeta, autor teatral, narrador, historiador, assagista i dibuixant, el gruix de la seva obra, encara, va ser publicat pòstumament. Després d’anys d’una perllongada malaltia, Desideri Lombarte va morir a Barcelona, on residia i on havia treballat de delineant, el 1989.
La seva llengua poètica és popular, la llengua dels pagesos (com ell mateix havia estat en la seva joventut), dels homes i les dones de la seva terra, però conscientment tractada com a material literari. El seu paisatge és el Matarranya i els seu tema central el seu territori. Podríem dir, doncs, que es tracta d’una obra rural, però és més aviat un cant a la gent, a la seva vida quotidiana, als seus anhels, a la seva lluita pel futur, a la seva identitat concreta… Des d’un món urbà potser això és rural, però és tan universal com la ciutat o la multiculturalitat.
Quan no quedarà res, quan morts els rius blanquejaran les gleres, eixuts ullals, seques les fenasseres. Ofegat el caliu a les dures entranyes de la terra, quan no plourà ni nevarà a la serra. Quan ni un arbre hi haurà, ni cap garba de blat per les garberes, ni creixerà cap xop per les riberes. Quan no quedarà res, només ermes les terres, sec el mar, quedarà la paraula. Quedar.
És, precisament, la paraula allò que defineix la poesia. La poesia de l’individu que, com tants altres poetes catalans (també de la seva generació de postguerra), ens parla d’ell mateix. De la seva malatia, en aquest sonet de versos blancs –que repeteix, precisament, “vida” com a paraula final del primer vers dels dos quartets, gairebé un mot-rima:
LA VIDA SE ME’N VA Entre els dits de les mans se m’escola la vida, i l’abundós ullal s’eixugarà a l’estiu. La vida se me’n va a costes avall furienta, mentre, tossut de mi, pujo la costa amunt. L’últim raig de l’ullal, l’últim alè de vida, l’últim borboll d’amor que a l’estiu brollarà, no serà per ningú, que es perdrà per la costa entre motes de jonça i fenasseres seques. A la terra tornat el que ve de la terra, el que a la terra dec pago amb bona moneda, amb moneda corrent, corrent costes avall. Si se’l beguere algú l’últim raget de l’aigua, a la jonça del prat ell pagaria el deute, que jo, amb l’últim alè, m’ho deixo tot pagat.
Poesia d’adagis juganers. Llengua i entorn:
SOROLLA’T I POCA SON SOROLLA’T i poca son, ja s’ha acabat lo dormir, espavila’t, que si dorms, de net no en farem un dit. SOROLLA’T i fes sorolla i als sords fot-los un bon crit que si et quedes com un poll, callat, banyat i arrupit, encara aniràs al roll, al roll dels pobres d’esperit. SOROLLA’T i fes camí, camí de la llibertat, llibertat de dir o no dir. I dient la veritat, a la nafra posa el dit. I no parlos per parlar, si parles, parla amb sentit: agre, dolç, moll o enfurit. SOROLLA’T. Si estàs parat, te quedaràs ensopit.Poesia de la quotidianitat, d’un passat que roman:
Ni llum, ni foc, ni caliu, ni foc, ni cendra calenta. Ni un rosegonet de pa al cul de la panereta. Ni aigua al cànter i a l’armari, ni gota d’oli a l’olleta. Al carrer flors i violes, i al balcó clavellinera, i a dins de casa ni un ral, i a fora la gran fatxenda. Aparences de cristiana quan va a missa primera, i quan vas al de nitet, i puges la costereta, a on vas, que no ho sàpiga ningú? A on vas, que vas tan contenta?
Món rural, passat, territori… sí. També ironia i actitud crítica, gens complaent, en aquest altre sonet:
MOROS I CRISTIANS De damunt de la roca miro el pla i veig atrafegats cristians i moros, uns porten les espases a la mà, altres guanyen perquè trumfen els oros. Per un trosset de terra de secà vendrien a son pare i a sa mare; per un bocí de pa, si ne’ls faltare, li treurien la sang a son germà. I per hausir una dona, si convé, traeixen a l’amic, i satisfets, amb el cap alt passegen pel carrer. De damunt de la roca els miro i veig com trafeguen pel pla i per la vall verda, i s’omplen de misèria i pasten merda.
Per mantenir el record de la seva petjada al Matarranya (d’on sempre es va sentir tot i els anys a Barcelona) i posar en valor la seva obra dins la literatura catalana, diverses entitats de la comarca han convocat l’Any Desideri Lombarte, “l’autor més emblemàtic i prolífic que ha vist nàixer el Matarranya i un dels més importants que ha tingut la literatura catalana a la Franja”, com diuen els seus convocants. Són: l’Associació de Jóvens de Pena-roja, l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) i l’Ajuntament de Pena-roja, en col·laboració amb Comarca del Matarranya, Associació Cultural Tastavins i altres entitats culturals i associatives del territori. Podeu trobar les activitats de l’Any al blog Celebrem l’Any Desideri Lombarte.
Obra poètica
1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera
1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull
1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa
1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull
1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull
2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull
Teatre
1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera
Narrativa
1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008
2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet
Assaig històric
1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent
1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja
NOTES
- Podeu descarregar-vos bona part d’Ataüllar el món des del Molinar en aquest PDF
- Túrnez& Sessé han musicat poemes de Lombarte en alguns dels seus discos. Aquí en teniu el llistat. Us podeu descarregar-ne una: Ara vindrà
Moviment Franjolí per la Llengua: Bones festes i Bon any 2015 des del MFLL.
La llengua que parlem és clara i forta,
Com veuen els aragonesos la realitat lingüística? | Núvol.
Enguany s’ha celebrat per primera vegada a Saragossa el Seminari Aragonès de Sociolingüística, a la seu institucional Fernando el Católico de Saragossa. Es tracta d’un acte creat en el si de l’Associació Aragonesa de Sociologia i coordinat pels sociòlegs Natxo Sorolla i Chabier Gimeno, pels quals aquest seminari ve a ser un “fòrum científic per generar coneixement sobre la situació sociolingüística aragonesa i analitzar, des de diverses sensibilitats, l’impacte de les polítiques públiques a les comunitats bilingües de la comunitat: aragonès i català”.
Aquest seminari, que va néixer amb l’objectiu de conèixer l’efecte que la societat aragonesa té sobre les llengües, va celebrar la seva primera sessió el passat 19 de desembre, que va comptar amb dues ponències a més de la presentació del llibre Actas de las II jornadas aragonesas de sociología. Grupo de trabajo Lenguas e Identidades (Gara d’Edizions), obra en la qual es recullen les aportacions d’experts sobre la situació sociolingüística d’Aragó i sobre la problemàtica de les llengües minoritàries (aragonès i català).
Les ponències van anar a càrrec de Josep Espluga Trenc, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Cecilio Lapresta, professor de la Universitat de Lleida. El discurs d’Espluga es va centrar en l’anàlisi dels discursos mediàtics a Aragó en el moment de l’aprovació de la llei de llengües i va voler remarcar “l’alarmant absència d’espais per a les veus dels parlants, sobre els quals es van construir durant aquella època discursos i imatges simbòliques que els situaven com a ciutadans «de segona categoria»: mentre els parlants de català apareixien com a aragonesos allunyats de la norma, construïda sobre un ideal d’Aragó antagònic a Catalunya, els parlants d’aragonès es presentaven com a habitants folkloritzats i portadors d’una cultura en desús”.
D’altra banda, Lapresta va voler aprofundir en l’impacte de les polítiques públiques que es construeixen a Aragó que no tenen en compte la realitat social plurilingüe. Segons el sociòleg, “aquestes polítiques exerceixen sobre els aragonesos bilingües una violència simbòlica que, en institucionalitzar-se al llarg de les dècades, ha acabat amagant l’absència d’igualtat en els drets civils efectius per una part significativa de la població de la comunitat”. També va destacar que “la negació legislativa del dret a ser educats i a relacionar-se amb les institucions en la llengua materna, hauria de ser analitzada en clau d’absència d’igualtat legal entre els aragonesos castellanoparlants i la resta dels seus conciutadans”.
Posted on 8 juliol 2014
0