Utilització política de la llengua | Lo Finestró.

Utilització política de la llengua

(Publicat al Diario de Teruel, columna de Lo Cresol)

Davant d’una carta de la directora General de Política Lingüística de Catalunya demanant al seu equivalent de Política Lingüística del govern d’Aragó un representant per a formar part de l’equip tècnic de seguiment de l’enquesta d’usos lingüístics de la Franja, tal com es va fer el 2004, la resposta i la reacció de la Consellera de Cultura d’Aragó ha estat un veritable disbarat. En la resposta de la senyora Serrat es deia que Aragó declinava la demanda catalana amb l’argument de que l’enquesta no era d’interès per a la regió. Cap persona amb dos dits de front i mínimament responsable no hagués pogut contestar de pitjor manera. Tot i que les declaracions de la senyora Serrat als mitjans de comunicació van ser pitjors encara. Atès que la directora General de Política Lingüística de Catalunya feia referència a Catalunya i després deia que l’any 2004 unes enquestes similars es van fer també als altres territoris i comunitats, la senyora Serrat va manifestar: “Catalunya acaba on comença Aragó. Així de clar i així de simple. És absolutament inacceptable que una vegada més la Generalitat intenta annexionar-se el territori de l’Aragó Oriental”…”Ho fan amb els mapes del temps que emeten a la televisió i amb els llibres de text “…”un nou intent de tergiversació de la realitat territorial, cultural i històrica”…”respecte per a Aragó, on hi ha en vigor una llei que pretén defensar les diferents modalitats lingüístiques”…”aquesta nova ofensa traspassa l’àmbit educatiu del seu departament i la presidència de la Comunitat ja és coneixedora de la situació”. Si tot això no és una bogeria, què és? És una estupidesa? És producte de la rancúnia anticatalana? És una manca absoluta d’autoestima? Comentant la notícia, el principal diari aragonès de la dreta va fer un “esforç” impagable per al perfecte enteniment d’ambdues comunitats, quan va dir: “Catalunya torna a la càrrega en un nou intent annexionista i d’ingerència”…”és ara la Generalitat qui intenta apropiar-se de mig centenar de municipis de l’Aragó Oriental”…”municipis que situa a Catalunya”. Qui la pot dir de més grossa? No calen més comentaris.

INFORMACIÓ DE BENASC (SIC):… – Moviment Franjolí per la Llengua.

Activitats que hi haurà este cap de setmana al Matarranya dins de les XI Jornades Culturals.

Entre les activitats programades per a este cap de setmana, tenim dins de les jornades culturals de la Comarca del Matarraña/Matarranya:

–      Divendres, 21 de novembre, 19:30 h, Museu Juan Cabré de Calaceit.  Actuació de musica a càrrec de Blue Tango, ‘Paseo por las raíces musicales de ambos lados del Atlántico’.

–      Dissabte, 22 de novembre, 18:00 h, Saló Cultural de Pena-roja de Tastavins.  Actuació infantil a càrrec de Algarabote, ‘Los juegos de Ralia’.

–      Diumenge, 23 de novembre, 11:00 h, al Frontó de Fontdespatla.  Activitat per a xiquets, ‘Viatge pel temps’.

–      Diumenge, 23 de novembre, 12:30 h, al Parc de Vall de Roures.  Actuació infantil a càrrec de Políglota Teatro.

–      Diumenge, 23 de novembre, 18:00 h, al Centre Social de Torredarques.  Actuació de màgia a càrrec del mag Mark Samaniego.

A més, l’Associació ‘Banda Comarcal San Antón’ celebra el dissabte 22 de novembre, a Vall de Roures, Santa Cecilia.  Entre els actes programats se oferirà un concert a la Capella de les Germanes a les 20:00 h.

I, la Associació Musical de Massalió, també per al dissabte oferirà un concert a les 19:30 h a la església de Massalió.

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

www.comarcamatarranya.com

“Putos moros!” | Viles i Gents.

Natxo Sorolla

A pesar del títol, no penseu que exposaré els grans de mals de la immigració, del contacte de cultures i els problemes de les identitats contraposades. Possiblement, tot lo contrari. Però son dos paraules recurrents que se solen conjuntar en la llengua col•loquial. Si busqueu ara “putos moros” a Twitter trobareu multitud de piulades sobre la demanda del Parlament Espanyol (també pel PP) pel reconeixement del nou Estat palestí. Si continueu amb la qüestió dels nous Estats, busqueu “putos catalanes” per a veureu lo “lladres” que són tots. I tants altres “putos” en què tos podeu il•lustrar sobre aversions diverses.
“Moro” no té un origen pejoratiu. S’origine a partir de “Mauritània”, la província de l’Imperi Romà que englobave Marroc, Algèria i l’actual Mauritània. Però a pesar de tot, la rígida línia de separació cultural, ètnica i lingüística entre Europa i Àfrica ha acabat utilitzant la denominació despectivament per a incloure pobles diversos i contraposats. Potser rememorant un dels principis de propaganda de Goebbels, per a tindre un bon enemic, cal simplificar-lo. I a pesar que erròniament se sol pensar que tots eixos “moros” són d’ètnia i llengua àrab, la majoritària dels nostres immigrants són de llengua i cultura amaziga. Són aquells que els romans, ironies de la història, després d’envair-los a base de sang i ferro, los va considerar bàrbars, que els ha donat el nom amb que se’ls coneix popularment: berbers.
Ningú es culpable de nàixer a on naix, ni ser fill de qui es fill. I els “moros” han tingut la desavantatge de ser fills d’altres “moros”. I des d’aquí, des del nord d’Àfrica, vam apostar per integrar-mos a Europa en un sistema d’immobiliàries, sol i platja, que només requerie treballadors poc qualificats i jornals baixos. Per això els “moros” mos van vindre tan bé. Los vam dixar vindre aquí a treballar del que els “rics” ja no volíem fer. I aixina ho van fer fins l’any 2008. Actualment, a pesar de la crisi econòmica, los rebrots racistes i els disturbis als barris immigrants no han estat importants. Potser perquè qui més ha pagat les conseqüències de la crisi han estat precisament los immigrants: “primer els d’aquí”. Són los primers que s’han quedat sense faena, doblen les taxes d’atur dels autòctons, i han estat víctimes de les retallades socials, a pesar de no comptar en un madalap familiar. I tot i que són los que més patixen la crisi, fa uns dies l’Alcalde de Vitòria (PP) afirmave que “argelinos y marroquíes viven principalmente de las ayudas sociales y no tiene ningún interés en trabajar”. Mentre part de la cúpula del bipartidisme està imputada, les portes giratòries no paren i les targetes black no són una excepció, l’enemic és lo de més avall de tot. A esta estratègia de dissuasió en llengua col•loquial li podríem dir fer un “putos moros!”.

Imputan a técnicos de DGA en el caso del Jamón.

ROLDE · Revista de Cultura Aragonesa :: Página inicio.

«La obra poètica de Desideri Lombarte a través de la musica i la recitació», por Carles Sancho Meix.

IV Jornades sobre la Guerra Civil a Queretes | Lo Finestró.

La batalla de l’Ebre i els refugiats de guerra.

Veieu el programa punxant l’imatge:

El Metropolitan de Nueva York adjudica a Cataluña joyas del arte gótico aragonés – ABC.es.

abc

Una de las fichas web en las que el Metropolitan presenta como «Made in Catalonia» pinturas medievales de Calatayud

ISSUU – Temps de Franja 123, novembre 2014 by Temps de Franja.

Mercè José, la regidora del PP que vol la independència de Catalunya – VilaWeb.

Mercè José, la regidora del PP que vol la independència de Catalunya

Es diu Mercè José, és regidora del PP del Pont de Montanyana (Alta Ribagorça), va als mítings que Mariano Rajoy o la presidenta de l’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, fan a Saragossa. I és independentista. La va entrevistar Risto Mejide al programa ‘Viajando con Chester’ de Cuatro. I les seves declaracions van causar impacte. Ahir l’equip del ‘Versió RAC-1’ de Toni Clapés també hi va parlar. I va dir que ella era del PP perquè havia quedat seduïda pels arguments del partit i pel bon tracte que rebia, però que, tot i amb això, era partidària de la independència de Catalunya. ‘És clar que és una contradicció, però és la meva opinió’, diu Mercè José.

Aquest és un fragment de les declaracions que va fer a RAC-1:

I aquesta és l’entrevista amb Risto Mejide:

La rádio pública aragonesa invita al secesionista radical Éctor Castro para debatir sobre la consulta catalana |.

La rádio pública aragonesa invita al secesionista radical Éctor Castro para debatir sobre la consulta catalana

10 11 2014

Programa (a partir del minuto 30) Despierta Aragón de 08h a 09h – 10/11/2014

Herido tras sufrir un accidente en la A-1413 en Cretas.

Institut d’Estudis del BaixCinca ha afegit una… – Institut d’Estudis del BaixCinca.

Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca celebra la seua gala anual, que enguany tindrà lloc dissabte 29 de novembre, a les 19:00 hores, al Local social de Vilella de Cinca.

Com és habitual, durant l’acte es lliuraran els guardons Josep Galan a la normalització lingüística i cultural. Ben aviat farem públic quines persones o entitats han sigut reconegudes amb aquest premi, que arriba a la XVIII edició. D’altra banda, al llarg de la gala s’anunciaran els projectes d’investigació que han merescut les XXV Beques Amanda Llebot.

Clourà l’acte una actuació musical a càrrec de Marta Larroya (flauta travessera) i Andrés Sánchez (guitarra).

TV3 i Aragó TV ja es poden tornar a veure a Morella, però cal resintonitzar | Comarques Nord.

«Monte Evaristo» | L’ esmolet.

Un sopar familiar de nit de Nadal. El marrec de deu anys se sent feliç. Hi ha els oncles i els cosins, un Pessebre preciós, al tocadiscos sonen els singles (vinils a 45 rpm) de nadales catalanes que tant li agraden —ell encara no ho sap, però és per contrast amb els «Chiquirritins» i les «Marimorenes» que canten els xiquets del seu barri. La conversa sempre amena del tiet Salvador pren un tombant geogràfic. En un moment donat, l’oncle pregunta al nebot «I tu, Carlus, ja saps quina és la muntanya més alta de la Terra?». En Carlus se sent cofoi. Precisament aquesta informació sí que la sap. «És clar, tiet. El monte Evaristo!», fa. Tots els comensals riuen amb ganes (menys la seva germaneta, que s’ho mira sorpresa). L’oncle Salvador l’esmena amb cordialitat. «Fins on jo sé, se’n diu Everest». El cofoisme del nano segueix en augment. Per una vegada podrà alliçonar al tiet, que tantes coses sap, que tant ha viatjat. «No, tiet; és l’Evaristo, que ho he llegit!». N’està del tot segur. «I on ho has llegit, si es pot saber?» pregunta de nou l’oncle. «A un tebeo del Buggs Bunny!» li respon en Carlus, adonant-se mentre ho diu de la inconsistència de les seves fonts. La rialla es reprèn, especialment entre els cosins grans.

Aquell dia vaig aprendre que la ignorància és molt atrevida. Per sort, l’entorn era cordial i la lliçó va ser indolora, festiva fins i tot. Tanmateix, pel que es pot sentir en tertúlies mediàtiques i articles periodístics, no tothom ha tingut una experiència tan instructiva. O si l’han tinguda, no n’han tret cap conclusió.

És important verificar les fonts d’informació, especialment entre els periodistes i tertulians que aboquen les seves opinions als mitjans de comunicació. Si no, acabarem atorgant valor enciclopèdic a la imatge d’en Buggs Bunny perseguit per una cabra, corrent pendent amunt d’una muntanya amb el rètol «Monte Evaristo» clavat al cim.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja n. 115, novembre 2012