La Franja

Els moviments sísmics de l’Ebre es detecten a Pena-roja i Vall-de-roures | Comarques Nord.

La costa de Castelló ha registrat avui a les 05.32 hores un moviment sísmic de 4,2 graus a l’escala de Richter que s’ha notat al sud del Matarranya. Veïns dels municipis de Vall-de-roures i Pena-roja han explicat que prop de les cinc i mitja de la matinada “han notat una petita tremolor que els ha despertat”. Des d’inicis del mes de setembre, a les Terres de l’Ebre s’han registrat més de 350 moviments sísmics. L’últim d’ells, que ha suposat el de major magnitud, s’ha arribat a detectar a l’altre costat dels Ports. A finals de l’agost també es van detectar petits moviments sísmics a Morella.

Segons ha informat avui l’Agència Catalana de Notícies (ACN), la costa de Castelló ha estat l’escenari este dimarts a la matinada d’un nou terratrèmol, esta vegada de 4,2 graus a l’escala de Richter, a la mateixa zona dels sismes del dilluns i on fins fa pocs dies es duien a terme treballs d’injecció de gas a la planta Castor. El terratrèmol, que d’acord amb l’Institut Geològic de Catalunya no ha suposat danys, s’ha produït a les 05.32 hores i s’ha detectat per la població de les Terres de l’Ebre, el Maestrat i també el Matarranya, com han confirmat alguns veïns a Ràdio Matarranya.

Un parell d’hores abans s’ha registrat un primer sisme a la mateixa zona, de 2,9 graus a l’escala de Richter però que no ha arribat a detectar la població. Durant la matinada anterior, de diumenge a dilluns, també es van registrar terratrèmols de fins a 3,9 graus de magnitud. Estos es van registrar a les 04.21 hores. Poques hores abans els sismògrafs havien detectat dos moviments de 3,4 graus i 3,6 graus. Ahir dilluns, 300 persones es van concentrar davant l’ajuntament de Vinaròs per a mostrar el seu rebuig al projecte de gas submarí Castor arran els terratrèmols.

La DPT arreglará seis carreteras del territorio.

O Constitucional espanyol debatirá sobre a lei de no-luengas | Arredol.

O recurso presentau por PSOE, IU y CHA será estudiau por l’alto tribunal espanyol

Manifestación por a igualdat d’as luengas en l’anyo 2009

O Tribunal Constitucional espanyol ha almitiu a tramite y debatirá a inconstitucionalidat d’a lei de no-luengas aprebada por o gubierno PP-PAR. O recurso estió presentau por PSOE, IU y CHA o zaguer mes de chulio. O recurso estió elaborau por una colla d’expertos quala cabeza veyible estió Ángel Garcés, profesor de dreito administrativo en a Universidat de Zaragoza y se basa en textos churidicos, en a Constitución espanyola y en informes de reconoixius filologos. Tamién se sinyala que a lei de no-luengas ha vulnerau l’Estauto d’Autonomía d’Aragón, amás de textos internacionals d’a UNESCO y d’o Consello d’Europa.

Agora o Constitucional espanyol estudiará tanto a lei como o recurso y decidirá sobre si s’adapta a la Constitución espanyola u ha de ser retirau de raso. Con tot y con ixo, o recorriu aintro de l’alto tribunal espanyol podría no estar curto, y s’habrá de veyer como s’adapta a una lei que no s’ha desembolicau y que ye feita ta sacar l’anterior lei, aprebada por PSOE y CHA y que tampoco no s’heba desembolicau y sisquiá planteyaba a coficialidat d’as luengas d’Aragón, fueras d’o castellán.

A lei aprebada por o gubierno no reconoixe o nombre d’as luengas, a las que ditz LAPAPYP y LAPAO, saca totz os dreitos que reconoixeba a lei anterior, unifica as academias d’as luengas en una sola y contina considerando as luengas d’Aragón como menors debant d’o castellán y deixando sin dreitos a os suyos fablants.

Una jornada en Arén rescata los primeros escritos en catalán.

HUESCA.- Cerca de un centenar de personas se dieron cita ayer en Arén en una iniciativa organizada por primera vez para rescatar de la memoria los primeros textos en lengua catalana, y divulgar con las aportaciones que hicieron ayer estudiosos y profesores tanto de las universidades de Zaragoza y Lérida como del Instituto de Estudios Catalanes que sitúan el origen del catalán escrito en La Terreta, una zona común entre los municipios de Arén (Huesca) y Tremp (Lérida).

Filológos aragoneses y catalanes hablan sobre los primeros escritos de la lengua catalana – Radio Huesca.

El TC admet a tràmit el recurs contra la llei de llengües de l’Aragó :: Text :: ACN :: 727207.

FIESTA 4º ESO.

El TC admet a tràmit el recurs contra la llei de llengües de l’Aragó – VilaWeb.

El Tribunal Constitucional (TC) ha acceptat a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat contra la polèmica llei de llengües de l’Aragó, que esborra tant el català com l’aragonès, que van presentar un total de 63 diputats del congrés espanyol. Els diputats consideren que, amb la derogació de l’anterior normativa, es retrocedeix en drets constitucionals i reivindiquen que no es poden desnaturalitzar les llengües que són objecte de protecció per mandat constitucional i estatutari retirant la seva oficialitat i contradient criteris acadèmics i científics.

La llei deixa aquestes llengües sense cap mena de protecció per part de l’administració i en canvia el nom: el català es diu ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (LAPAO), i l’aragonès, ‘lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica’ (LAPAPYP).

Entre tots els diputats que han presentat el recurs hi ha representants del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC de diverses comunitats autònomes, inclosos els quatre diputats aragonesos i també el portaveu de la Comissió Constitucional del Congrés, el socialista basc Ramón Jáuregui.

Conjuntament han reclamat que si no es reconeix l’existència d’una llengua, tampoc no es poden defensar els drets dels seus parlants.

Per poder presentar un recurs d’inconstitucionalitat des del congrés espanyol cal que sigui signat per, com a mínim, cinquanta diputats. Per tant, el recurs serà tingut en compte forçosament.

La nova llei, imposada pel PP i el PAR

La nova llei es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig amb els vots a favor del Partit Popular i del Partit Aragonès (PAR), però ha rebut l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país. Fou propugnada ja fa mesos per la presidenta de l’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, juntament amb la consellera d’Ensenyament, Dolores Serrat, que curiosament va néixer a Ripoll i hi va viure de petita. Amb aquesta llei queda derogada la que va aprovar el 22 de desembre de 2009 el govern socialista de Marcelino Iglesias sobre l’ús, la protecció i la promoció de les llengües pròpies de l’Aragó.

El fet que la nova llei esmenti el català i l’aragonès com a LAPAO i LAPAPYP, respectivament, ha generat mostres de rebuig generalitzades des de molts àmbits. En aquest sentit, s’han aprovat mocions contràries tant en municipis de la Franja (el Campell) com de Catalunya (Lleida), i les diputacions d’Osca i de Lleida també s’hi han manifestat en contra.

A final de maig, de fet, es va fer una reunió de batlles de la Franja a Mequinensa per consensuar un manifest conjunt i portar la llei de llengües a la justícia. Hi van participar una trentena de batlles del PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès i CDF, que van renovar l’anomenada Declaració de Mequinensa en defensa del català.

Admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas de Aragón.

El recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.

El Tribunal Constitucional ha admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas. Este recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.

Chesus Yuste, promotor del recurso, considera que “la admisión a trámite es un éxito de la oposición y un varapalo serio al actual Gobierno de Aragón. Sin duda, es una buena noticia para el patrimonio lingüístico aragonés, que se encuentra en peligro con la norma destructiva e inculta impulsada por el PP-PAR”. Yuste ha felicitado al equipo jurídico encabezado por el catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Zaragoza Ángel Garcés y les ha agradecido el excelente trabajo realizado, que ha pasado con éxito la criba inicial del Tribunal Constitucional.

El Diputado aragonesista recuerda que esta ley de lenguas del PP-PAR vulnera la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias, un Tratado europeo ratificado por el Gobierno estatal en la época de Aznar. Este incumplimiento se observa en diferentes partes de la Ley “desde el momento en el que ni se atreven a llamar por su nombre al aragonés y al catalán”.

Chesús Yuste ha añadido que “nos preocupa especialmente la situación en la que queda el aragonés con la Ley. El catalán seguirá contado con protección en otras Comunidades Autónomas, pero esta Ley podría significar que se abandone el aragonés a su suerte y condenarlo a desaparecer en una generación”.

▶ Tertulia de Federico: Gira europea de Mas – 30/09/13 – YouTube.

A partir del minut 30.

Twitter / ChesusYuste: Buena noticia. Admitido a ….

Buena noticia. Admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas del Gob. de Aragón PP-PAR. Varapalo al LAPAO.

Devantadera d’os cursos d’aragonés 2013-2014 d’a escuela Nogará | AraInfo | Achencia de Noticias d’Aragón.

O sabado, 5 d´octubre, dende as 18.00 horas, en a nueva siede de Nogará en d’a plaza d’Asso (A Madalena, Zaragoza), “feremos a entrega de titols a os y as alumnas de l’anyada pasada, puertas bataleras y charrazo pa conoixer-nos, y conoixer o nuevo local, que ha quedau bien pincho”.

Dimpués pasavillas con gaiters, concierto de Gaire, a las 19.00 horas en o Solar d’o Conello en Coso 182 (estonoesunsolar) y Dj Orkres y Dj Tina.

Twitter / jmbecana: Admitido a trámite el recurso ….

Admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas de Aragón del #lapao y del #lapapyp. Viva el sentido común.

Mascarell defensa la unitat de la llengua catalana en la seua visita a Calaceit | Comarques Nord.

El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, va defensar la unitat de la llengua catalana, així com el “contingut científic” dels llibres de text catalans durant la seua visita a Calaceit en el marc de la ‘II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana’.

La jornada, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat, va reunir més de 40 especialistes en la llengua catalana amb l’objectiu d’analitzar la situació actual i l’evolució de la mateixa en les zones catalanoparlants. Temes que es van debatre en les diferents conferències que es van fer durant el dia. Una vegada acabades les sessions més tècniques, ja a la tarde, el conseller de Cultura va desenvolupar una conferència sobre el català. Esta va ser introduïda per l’alcalde del municipi, Josep Maria Salsench, i el filòleg en llengua catalana Ramon Sistac, qui va analitzar la situació del català a l’Aragó. Sistac va destacar que “el que parlem aquí és català, agradi o no agradi” i que “la diversitat lingüística és un dels béns més preuats d’Aragó”. Després d’ell, Mascarell va reafirmar estes paraules, defensant així la unitat de la llengua catalana. El conseller també va destacar que “el major problema del català és polític i és conseqüència de les polítiques estatals” pel que “cal que el català sigui tractat com una llengua d’Estat”. Finalment, referent a la polèmica sorgida sobre el contingut dels llibres de text catalans, Mascarell va defensar que “té tot caràcter científic, són fets provats científicament”.

. 23 Trobada Cultural

Esta jornada sobre la llengua va coincidir i compartir actes i inauguració amb la 23ena Trobada Cultural del Matarranya que enguany va estar dedicada a l’arqueologia i durant la qual els participants van visitar la ruta dels túmuls funeraris situada entre els termes municipals de Queretes, Arenys de Lledó i Lledó.

El centre-nord del Matarranya, en alerta roja per risc d’incendis forestals | Comarques Nord.