LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: EL POSTGRADO EN FILOLOGÍA ARAGONESA AMPLÍA EL PLAZO DE INSCRIPCIÓN
set. 26LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: EL POSTGRADO EN FILOLOGÍA ARAGONESA AMPLÍA EL PLAZO DE INSCRIPCIÓN.
LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: EL POSTGRADO EN FILOLOGÍA ARAGONESA AMPLÍA EL PLAZO DE INSCRIPCIÓN.
Será en Zaragoza el próximo martes, 1 de octubre, a las 18,30 horas, en el Edificio Interfacultades II del Campus Universitario de la Plaza de San Francisco (en el documento adjunto se puede ver la ubicación exacta).
Rolde de Estudios Aragoneses
José Miguel Gràcia: “La llei de llengües és la llei de no-llengües” | Andorra Difusió.

El portaveu de l’Associació Cultural del Matarranya ha fet balanç, a l’Estira la llengua! de Ràdio Nacional d’Andorra (94.2 FM), de la 23a Trobada Cultural del Matarranya i de la 2a Jornada sobre llengua que s’han fet, aquest cap de setmana, a Calaceit, a la Franja de Ponent. Sobre el futur del català a les comarques aragoneses, diu que “no s’ha de ser negatiu” i destaca les paraules del conseller català de Cultura, Ferran Mascarell: “El català necessita instruments d’estat per poder reeixir bé” i “Espanya no ha sabut fer un estat plurilingüe al llarg del temps”.
Aquest cap de setmana passat, Calaceit ha acollit la 23a Trobada Cultural del Matarranya, organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) que, al seu torn, ha inclòs la 2a Jornada sobre llengua i societat als territoris de parla catalana, organitzada pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest acte ha portat fins a la vila franjolina el titular d’aquesta cartera, Ferran Mascarell.
El portaveu de l’ASCUMA, José Miguel Gràcia, ha traslladat a l’Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, tot el que ha donat de sí la trobada. També és recomanable l’article que n’ha fet al seu blog, de referència sobre qüestions de la Franja de Ponent. A l’entrevista radiofònica, Gràcia ha començat destacant dues frases del conseller català: “El català necessita instruments d’estat per poder reeixir bé” i “ Espanya no ha sabut fer un estat plurilingüe al llarg del temps”.
A propòsit de la presència de Ferran Mascarell i fins i tot d’autoritats del Govern d’Andorra com la directora de Política Lingüística, Montserrat Planelles, o el director del Servei de Política Lingüística, Joan Sans, el portaveu de l’ASCUMA destaca, com “el més trist de la jornada”, que no hi va assistir “cap representant del Govern d’Aragó de cap nivell”, malgrat que se’ls va convidar. Gràcia ho rebla dient: “Jo no sé si és inexplicable o és molt explicable”. Amb tot, recorda que la jornada la va obrir l’alcalde de Calaceit, Josep Maria Salsench, així com no hi va faltar el president de la comarca del Matarranya, Francisco Esteve Lombart. El primer, segons l’entrevistat, es va mostrar “molt agraït” per poder acollir al municipi aquestes activitats i “va obrir les portes del poble, per sempre, a qualsevol activitat cultural i en defensa de la llengua”. Igual de satisfet es va mostrar Lombart. Això sí, José Miguel Gràcia relata que, “com a anècdota, aquests dos senyors, que ens van tractar perfectament, són dels partits que van signar esta famosa Llei de llengües de l’Aragó”, la que convertia el català en LAPAO. De fet, assegura que tots dos “estan molt més d’acord” amb el posicionament de l’ASCUMA “i molt allunyats del que diu la llei”.
Abans i després del lapao
Mesos després de l’aprovació d’aquesta Llei de llengües de l’Aragó, Gràcia considera que no ha canviat gran cosa: “Jo diria que l’objectiu més important d’aquesta llei va ser derogar l’anterior i poc més”. De fet, la presència de l’ensenyament del català a les escoles segueix exactament igual: a alguns llocs com una única assignatura optativa, i a d’altres, com a obligatòria. I hi afegeix que el govern aragonès, “vist el ridícul que ha fet, segur que ara no ho faria d’aquesta manera”. De fet, es refereix a aquest text afirmant que “la llei de llengües és la llei de no-llengües”.
Gràcia només creua els dits perquè no davallin les ajudes públiques, perquè prou feina té la seva associació per mantenir l’activitat actual: publicar la revista mensual “Temps de Franja” dos mesos a internet i un en paper. Des que el govern aragonès va cancel·lar les subscripcions a aquesta publicació, l’única en català de tot l’Aragó, ja no es pot editar cada mes. L’ASCUMA també lluita per poder seguir organitzant les activitats culturals de sempre i, de moment, no pot assumir tornar a publicar els tres o quatre llibres a l’any que treia abans. Però el portaveu de l’entitat afirma: “La nostra força, la força del soci, segueix igual i estem empenyent com podem tots aquests temes”. I la revista “Temps de Franja” és vital en un territori discontinu perquè Gràcia diu: “Si hi ha un instrument que ens uneix més és la revista”.
És difícil, en unes terres poc poblades, abandonades de la mà de déu i on creix la immigració no catalanoparlant, mantenir viva l’espurna de la defensa de la llengua. Malgrat tot, José Miguel Gràcia recorda que encara segueix en peu un grup de pares de Vall-de-roures i la Fresneda, a la mateixa comarca, que han creat una associació, Clarió, per aconseguir augmentar la quota de català a les aules davant del fet que la canalla, filla de catalanoparlants de tota la vida, ja juga en castellà al pati. Gràcia troba que estan “donant-se cops contra una roca” però valora el seu esforç.
L’estat de la llengua
La 2a Jornada sobre llengua i societat a les terres de parla catalana va tenir un contingut molt tècnic, amb balanços de dades, perspectives demogràfiques, revisions metodològiques de les enquestes… José Miguel Gràcia considera que la situació de la llengua “queda bé” i que “no s’ha de ser negatiu”, tot i que ho pronuncia amb un to una mica resignat. I afegeix : ”La idea és mantenir el que fem i empènyer el que puguem més”. Veu com la situació al País Valencià empitjora, igual que a la Franja de Ponent, per la manca d’ensenyament del català, l’augment de la immigració amb altres parles i els matrimonis mixtos que abandonen el català, “malgrat que, encara, el nombre de parlants és molt elevat, proporcionalment”. Això sí, veu clau el que pugui passar amb el futur de Catalunya, perquè considera que la independència afavorirà la salut del català a la resta de territoris on es parla.
Un article d’Agustí Mas
![]()
Contingut relacionat:
L’entrevista completa al programa Estira la llengua
I si voleu, ens podeu deixar els vostres comentaris en aquest article o bé al nostre facebook o al nostre twitter:
facebook.com/estiralallengua
@estiralallengua
Fotografia de l’article extreta del blog Lo Finestró del Gràcia
La Terreta: els orígens del català.
des de les 11:00 fins a les 14:00
|
|
Centre d’Interpretació de la Ribagorça a Areny de Noguera |
|
|
Acte públic pel català a la Franja d’Aragó i de valorització de la llengua com a patrimoni: el primer text en català es va escriure a La Terreta fa 1.000 anys. |
Dende Esfendemos as luengas, quieren continar con a suya faina de “esfensa d’as luengas propias d’Aragón”, más que más en un tiempo “que tanto les enristen” y creyen especialment “grieu que istas enrestidas viengan dende as institucions que nos habrían de representar a totz”. Convidan, antimás, a la participación y a salir t’a carrera a correr “a tot estrús por a suya normalización, dignificación y oficialidat”.
+info en: http://esfendemosasluengas.wordpress.com/
30 ANYS ESCRIBINT A LA VANGUARDIA | Mas de Bringuè.
El diumenge 25 de setembre de 1983 vaig veure publicat el meu primer article a La Vanguardia. Es tractava d’un dels tres reportatges que em van encarregar, per mitjà del meu amic i paisà de Saidí, Joaquim Ibarz, llavors ja corresponsal a Mèxic d’aquest diari, per a donar a conèixer als lectors de Catalunya la situació social, econòmica, cultural i lingüística de les diverses comarques de la Franja, que ja en aquells moments, començaven a reclamar atenció i el reconeixement de la seua realitat lingüística. Aquell primer treball (que reproduïm en aquest blog) estava centrat en la part més septentrional de la Franja, la Ribagorça oriental. En posteriors diumenges van sortir els altres dos reportatges: un dedicat a la Llitera i el Baix Cinca (2-10-83) i un sobre el Matarranya (9-10-83).
A partir d’eixes publicacions, el redactor en cap de Nacional i Comarques, el periodista i novel•lista Francesc González Ledesma, em va proposar, per consell de l’amic Eugeni Madueño, vell company de feines passades a la revista Grama de Santa Coloma i del diari Tele-Expres als anys 70, portar la corresponsalia de La Vanguardia a l’ Aragó, que en aquells moments estava vacant. Vaig acceptar i… fins ara. Des de llavors, han sigut centenars d’articles (cròniques, notícies breus, reportatges, entrevistes…) potser prop de dos mil, els que m’han publicat a les diferents seccions del diari: política, economia, societat – tendències, cultura, esports, etc. A més d’aquells primers articles sobre la Franja, tema sobre el que hem fet una abundant i constant cobertura (l’últim va ser aquest mes d’agost sobre els 30 anys de la Llibreria Serret de Vall-de-roures), he estat testimoni de nombrosos fets que han marcat la història informativa d’Aragó: els greus atemptats perpetrats per ETA i GRAPO, el cas Roldán, la primera festa de “tions” de Plan, les inundacions de Biescas, la candidatura i la celebració de la Expo Saragossa 2008, les successives eleccions autonòmiques i municipals, amb entrevistes als diferents presidents regionals elegits (Santiago Marraco, Hipólito Gómez de las Roces, Emilio Eiroa, Marcel•lí Iglesias…), ressenya d’exposicions artístiques de rellevància internacional, els festivals de Cine d’Osca i de música ètnica “Pirineus Sud, etc…
També he estat testimoni dels diferents canvis i etapes per les que ha passat en aquestes tres dècades aquest veterà i prestigiós diari barcelonès: canvis en el format, el disseny i les formes d’impressió; relleus en la direcció del diari, en los caps de secció, en els enfocaments informatius, i editorials; canvis en los sistemes de transmissió de les cròniques, des de la trucada telefònica a cobro revertit fins al correu electrònic , etc.
A tot ens hem tingut que adaptar els corresponsals “de províncies” però sempre ens ha guiat l’afany de que el pols de l’actualitat d’aquesta oblidada regió espanyola pogués bategar, de tant en tant, en algun racó de la premsa d’àmbit estatal i general.
Des d’ací vull esmentar i agrair la presència inseparable, al meu costat sempre, des d’abans de començar jo, com a corresponsal del diari “El País” i actualment com a corresponsal de “El mundo”, del periodista i escriptor Javier Ortega, vell amic. Junts hem trescat molts camins informatius en aquestes tres dècades i junts ens hem animat i consolat mútuament davant els infortunis i els oblits, menyspreus i incomprensions que de vegades sofrim des de les estressades i llunyanes redaccions dels nostres propis diaris. També vull acorda’m de l’actual delegada d’Europa Press a l’Aragó, Alicia Ibarés, amb la qual vam treballar junts a la corresponsalia uns anys, i a la qual agraeixo la seua leialtat, amistat i professionalitat.
Con motivo de la celebración, el 26 de septiembre, del Día Europeo de las Lenguas, el Centre Maurits Coppieters ha creado un video sobre la importancia de la “huella cultural”, que servimos con subtítulos en las tres lenguas de Aragón: aragonés, catalán y castellano.
También puedes verlos en la web de REA, en este enlace.
Rolde de Estudios Aragoneses
Túmuls funeraris de la Pedrafita | Lo finestró del Gràcia.
Visita als enterraments ibèrics de Queretes, Arenys i Lledó, guiada per Joan Lluís Camps, dins dels actes de la 23a Trobada Cultural del Matarranya.
“Una vintena de persones ens vam desplaçar, amb Joan Lluís Camps com a guia, fins al límit dels termes d’Arenys, Queretes i Lledó. En este punt enlairat es troba un monòlit singular de pedra –Pedrafita- que assenyala la partició del territori. Molt a prop un antic camí format per un gran estrat de roca que apareix en superfície i on es veu la marca que feia en la pedra el trànsit constant dels animals i les persones. Després visitàrem tres túmuls funeraris preibèrics: Pedrafita, Mas de Torubio I i II. Tots tres perfectament conservats i netejats de vegetació i que pertanyen a la tipologia de cista excèntrica, molt freqüent en el nostre territori. En la cista es posava l’urna de ceràmica amb les cendres del difunt que enterraven. Unes taules informatives expliquen els elements assenyalats com a interessants en l’itinerari. Recentment s’ha creat una ruta per posar en valor este patrimoni històric que recorre una part dels túmuls de la contrada i altres elements singulars. Precisament este estiu es va organitzar un camp de treball sobre arqueologia destinat a Jóvens Dinamitzadors Rurals que han treballat per millorar i investigar dos d’estos túmuls funeraris.
Carles Sancho”
Modesto Lobón se ha reunido hoy con los alcaldes de la zona para valorar el proyecto que saldrá adelante si hay consenso en el territorio
Con las consultas formales se podrán realizar los estudios previos al PORN, primer paso para realizar la declaración de un Espacio Natural Protegido
Modesto Lobón, durante la reunión mantenida en Valderrobres
Modesto Lobón, durante la reunión mantenida en Valderrobres
El consejero de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente, Modesto Lobón, acompañado por el director general de Conservación de Medio Natural, Pablo Munilla, ha mantenido hoy una reunión con los alcaldes de Valderrobres, Peñarroya y Beceite para analizar y valorar la posibilidad de crear un nuevo Espacio Natural Protegido, concretamente, un Parque Natural en los Puertos de Beceite de la provincia de Teruel.
Un proyecto que el departamento encuentra interesante y que impulsará sólo si existe un amplio consenso entre los distintos agentes y sectores implicados de la zona, tal y como el consejero, Modesto Lobón, ha asegurado a la salida del encuentro, que ha tenido lugar en Valderrobres.
“La zona de los puertos de Beceite cumple con las características que debe de tener un Parque Natural, y consideramos que es el lugar adecuada para llevarlo a cabo, dado que en Teruel no hay ninguno, crearía riqueza en la zona, fomentaría el turismo, y atraería más visitantes a la zona”, ha declarado el consejero. Eso sí, ha supeditado el proyecto al consenso que se logre en el territorio.
Para ello, tal y como ha manifestado Lobón, el Departamento va a comenzar a recavar formalmente la opinión del territorio sobre el posible futuro proyecto, a partir de las consultas que los ayuntamientos van a realizar a los propietarios de fincas y ciudadanos. Con ello se realizarán los estudios previos para la realización del Plan de Ordenación de Recursos Naturales (PORN), un primer paso necesario antes de la declaración de un Parque Natural.
Además, han acordado realizar un viaje divulgativo con los alcaldes al Parque Natural de la Sierra y Cañones de Guara con el fin de conocer este Espacio Natural Protegido y su gestión
2013 is the year of the 110th anniversary of the discovery of one of the jewels of archeology Iberian Hispanic origin: the Thymiaterion Calaceite.
To celebrate we wanted to pay homage to the Iberian culture, but by extension to other civilizations that have populated the region on which now stands the village of Calaceit, with a transmedia production that combines standard format, with a comic and public participation in solving some puzzles of the plot (through social networks Facebook and Pinterest), which has been distributed between the months of April and July 2013. The result is entitled “Livingstone” and here is presented the full version. Enjoy it!
At l’Àtic, after a hard work day at the Roca Caballera, something strange happens:
The note is written in iberian alphabet and says: “Caballo recortado a golpes de luz” (Horse trimmed by light bumps). A verse from a poetry by Angel Crespo, poet who spent long periods in Calceite.
John Nazrat, our protagonist, thinks it could be a message from someone who wants to interfere in his investigarion. So, he decides to consider this “clue” to try to rule out hypotheses about how the Roca Caballera came to its current site.
After shooting this episode, John receives again a note behind the door of his apartment. This time the message says: “El obsceno pájaro de la noche” (The obscene night bird). It matches the name of a key work of latin-american Boom of literature. The author of the book, José Donoso, lived in Calaceite during de decade of 1970.
John believes that the note may be related to an strange birdlike form inscription on the top of the Roca Caballera and will tray to and try to decipher its meaning.
Next day, John backs to Lo Rebost, the store of Gus..

Gus has managed to bring his inamorata from the distant past, but John is not back with them.
Few days after, a worrying tape appears in his apartment…
In the words of indigenous accompanying John in the video, the Roca Caballera was always there… But, where is John Nazrat? From whom they flee on video? How has this film come to today?…
AYUNTAMIENTO DE PEÑARROYA DE TASTAVINS C/Ayuntamiento, nº 1 Tfno. y FAX 978 89 67 07
C.P. 44586 PEÑARROYA DE TASTAVINS (Teruel)
X CONCURSO LITERARIO DE RELATOS CORTOS “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES”.
El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins convoca el X Concurso literario de relatos cortos “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES” que se regirá por las siguientes bases:
I
Podrán concurrir al mismo todos los escritores con obras originales inéditas y no premiadas anteriormente en ningún otro concurso. Los idiomas podrán ser tanto el castellano como el catalán.
Se presentara una sola obra por autor.
II
Los originales, de tema libre, deberán tener una extensión no inferior a cinco folios ni superior a quince. Se presentarán mecanografiados a doble espacio y por una sola cara. También se presentara obligatoriamente una copia en formato digital, no serán admitidos al concurso los relatos que no incluyan una copia en formato digital.
III
Los textos habrán de ir firmados con un lema y acompañados de un sobre cerrado en cuyo exterior figure
el lema y que contenga nombre, edad, domicilio del autor, teléfono, email y una pequeña reseña biográfica, en su caso. Podrán adelantarse por email: aytopenarroya@hotmail.com al objeto de agilizar los trámites del jurado.
IV
Los trabajos se enviarán antes del 3 de diciembre de 2013 al Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, en Plaza Ayuntamiento núm. 1, c.p. 44586 Peñarroya de Tastavins, provincia de Teruel., indicando en el sobre: Para el Concurso “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES” de Relatos.
V
La dotación del Concurso será: PRIMER PREMIO 250,00 EUROS
SEGUNDO PREMIO 150,00 EUROS.
A dichos premios se les aplicaran las retenciones reglamentarias.
El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins se reserva el derecho de publicación del relato premiado en alguna revista cultural o en el programa de fiestas, sin que puedan ser reclamados derechos de autor. Asimismo podrá insertar algunos de los relatos seleccionados, abonando a sus autores su habitual tarifa de colaboración en este caso.
El trofeo acreditativo del premio se recogerá personalmente, en caso de ser posible, el 20 de enero de 2014.
VI
El Jurado, que podrá declarar desierto el premio u otorgar accésits y menciones si lo estimara conveniente, estará integrado por 4 especialistas en literatura, cuyos nombres se darán a conocer en el momento de hacerse público el fallo, que será inapelable, y el Concejal de Cultura del Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins.
VII
El fallo tendrá lugar a partir del 30 de diciembre de 2013. El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins no mantendrá correspondencia sobre este Concurso ni devolverá los originales no premiados.
VIII
La presentación al Concurso literario ““VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES” implica la total aceptación de sus bases, cuya interpretación queda a libre juicio del Jurado.
Peñarroya de Tastavins, a 19 de agosto de 2013.
EL ALCALDE,
Fdo. Francisco Esteve Lombarte,
C.P. 44586 PEÑARROYA DE TASTAVINS (Teruel)
X CONCURSO LITERARIO DE RELATOS CORTOS “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES”.
El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins convoca el X Concurso literario de relatos cortos “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES” que se regirá por las siguientes bases:
I
Podrán concurrir al mismo todos los escritores con obras originales inéditas y no premiadas anteriormente en ningún otro concurso. Los idiomas podrán ser tanto el castellano como el catalán.
Se presentara una sola obra por autor.
II
Los originales, de tema libre, deberán tener una extensión no inferior a cinco folios ni superior a quince. Se presentarán mecanografiados a doble espacio y por una sola cara. También se presentara obligatoriamente una copia en formato digital, no serán admitidos al concurso los relatos que no incluyan una copia en formato digital.
III
Los textos habrán de ir firmados con un lema y acompañados de un sobre cerrado en cuyo exterior figure
el lema y que contenga nombre, edad, domicilio del autor, teléfono, email y una pequeña reseña biográfica, en su caso. Podrán adelantarse por email: aytopenarroya@hotmail.com al objeto de agilizar los trámites del jurado.
IV
Los trabajos se enviarán antes del 3 de diciembre de 2013 al Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, en Plaza Ayuntamiento núm. 1, c.p. 44586 Peñarroya de Tastavins, provincia de Teruel., indicando en el sobre: Para el Concurso “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES” de Relatos.
V
La dotación del Concurso será: PRIMER PREMIO 250,00 EUROS
SEGUNDO PREMIO 150,00 EUROS.
A dichos premios se les aplicaran las retenciones reglamentarias.
El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins se reserva el derecho de publicación del relato premiado en alguna revista cultural o en el programa de fiestas, sin que puedan ser reclamados derechos de autor. Asimismo podrá insertar algunos de los relatos seleccionados, abonando a sus autores su habitual tarifa de colaboración en este caso.
El trofeo acreditativo del premio se recogerá personalmente, en caso de ser posible, el 20 de enero de 2014.
VI
El Jurado, que podrá declarar desierto el premio u otorgar accésits y menciones si lo estimara conveniente, estará integrado por 4 especialistas en literatura, cuyos nombres se darán a conocer en el momento de hacerse público el fallo, que será inapelable, y el Concejal de Cultura del Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins.
VII
El fallo tendrá lugar a partir del 30 de diciembre de 2013. El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins no mantendrá correspondencia sobre este Concurso ni devolverá los originales no premiados.
VIII
La presentación al Concurso literario ““VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES” implica la total aceptación de sus bases, cuya interpretación queda a libre juicio del Jurado.
Peñarroya de Tastavins, a 19 de agosto de 2013.
EL ALCALDE,
Fdo. Francisco Esteve Lombarte,
23ª Trobada Cultural d’Ascuma a Calaceit | Lo finestró del Gràcia.
Al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit va començar, a les 11,15 h del passat 21 de setembre, la 23ª Trobada Cultural del Matarranya. Obrí l’acte l’alcalde de Calaceit, José María Salsech, per donar la benvinguda als assistents. Després de la presentació de la jornada i de l’associació per part del president d’ASCUMA, prengué la paraula el president de la comarca, Francisco Esteve. Tant l’alcalde com el president de la comarca mostraren el seu desig d’obrir tant les portes de l’Ajuntament com de la comarca per a la celebració d’aquests tipus d’actes culturals i en defensa de la llengua. En parlar la directora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, la Trobada Cultural va prendre un doble camí: mentre un nombrós grup de persones es desplaçaren a visitar els enterraments ibèrics a la zona de la Pedrafita (Queretes, Arenys i Lledó) guiats per Juan Luis Camps, al Saló de Plens s’hi inicià la “II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana”, organitzada per la Generalitat de Catalunya, amb representants de gairebé totes les terres de parla catalana, i que obrí la directora general de Política Lingüística i coordinà i moderà M. Àngel Pradilla. Andreu Domingo va fer un balanç i una perspectiva demogràfica dels territoris de llengua catalana i de la seua complicació demoscòpica. Montserrat Martínez va parlar de la revisió metodològica de les enquestes amb dades lingüístiques 2000-2010. Natxo Sorolla va fer una documentada presentació dels coneixements i usos del català en el diferents territoris —L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, La Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana. I es va tancar la sessió matinal amb la intervenció de Joaquin Torres sobre la qüestió de la transmissió lingüística i el seu futur. Amb unes quantes intervencions del públic, com afegitó, s’arrodoniren els actes.
Al dinar de germanor ens trobarem una vuitantena de persones entre els socis d’ASCUMA i els assistents i intervinents de la “II Jornada sobre la Llengua i Societat”.
A les 17 hores, al Teatre de la Germandat, després d’una amena i instructiva intervenció de Ramon Sistac, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell, va fer una interessant conferència, “El català una llengua de futur, una llengua de tots”. Si alguna cosa s’hauria de destacar de les seues paraules seria aquesta: “El català necessita instruments d’estat” i “Espanya no ha sabut ser un estat plurilingüe al llarg del temps”
No cal dir que l’èxit de públic i la plena cordialitat van ser les característiques principals de tota la jornada i tots els actes. El més trist i inexplicable —o pot ser no tant— va ser la no presència de cap representant del govern aragonès, malgrat haver-hi estat invitats reiteradament.
Amb la brillant i emotiva actuació de la calacitana, “Rakel”, amb el seu germà Sergio a la guitarra—força aplaudits—, la jornada va arribar al seu final.
– Calaceit. El dissabte la Associació Cultural del Matarranya organitza la seua 23ª trobada cultural amb diverses activitats que es desenvoluparan al llarg del dia entorn de la llengua i el patrimoni cultural, que en aquesta ocasió contempla una visita als túmuls de Queretes i Areyns de Lledó. Informació.
– Ràfels. El dissabte tindran lloc en el Jardí Botànic diversos tallers mediambientals. Més informació: 676 30 80 21.–
– Vall-de-roures. La Biblioteca Municipal de Vall-de-roures està organitzant un club de lectura, més informació en el 978 89 01 27 o a la pròpia biblioteca. També en Vall-de-roures, al llarg de tots els caps de setmana del mes de setembre es podran degustar les tapes de 13 establiments adherits a la II Ruta de Tapeo ‘*Valdetapas’.
– Queretes. El dissabte 21, el Dpto. de Joventut de la Comarca del Matarraña/Matarranya i les associacions de joves de la comarca organitzen l’II #en_moviment2, ‘Perduts al Matarranya’. Més informació en:
http://www.comarcamatarranya.com/cont.php?sec=Cultura&ssec=actividad&id=1236
– Queretes. El diumenge s’organitza la IV Trobada amics del cavall amb diverses activitats tant per a genets com per al públic en general, a més de diversos tallers, munta de cavall i passejos en poni destinat a públic infantil. Inscripcions i informción: 620 35 70 19 – 620 12 12 30.
– Finalment, també a Queretes, el diumenge a les 19:00 h tindrà lloc a l’església parroquial un concert de piano i trompetes a càrrec de José Manuel Conte Bielsa i Manuel Conte Lorente.
COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA
Departamento de Cultura
Dissabte 21 de setembre de 2013
II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, a Calaceit
Els objectius de la Jornada són fer balanç general de la situació de la llengua catalana al conjunt dels territoris de parla catalana, conèixer les principals tendències sociolingüístiques i preveure’n alguns escenaris de futur. Hi participaran Ramon Sistac, membre de la Secció Filològica de l’IEC i delegat de l’Institut a Lleida; Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa Cruscat de l’IEC i membre de la Secció Filològica, i Natxo Sorolla, tècnic de la Xarxa Cruscat de l’IEC.
Lloc: saló de plens de l’Ajuntament de Calaceit
Hora: 11.15 hores
Organitza: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l’Associació Cultural del Matarranya