La Franja

Trias anuncia una consulta sobre la candidatura de Barcelona-Pirineus als Jocs d’Hivern – VilaWeb.

El batlle de Barcelona, Xavier Trias, va anunciar ahir que faria consulta ciutadana abans de presentar la candidatura de Barcelona-Pirineus als Jocs Olímpics d’Hivern. En declaracions a la Xarxa, va demanar una posició clara de tots els grups municipals i va admetre que dubtava de les possibilitats d’èxit d’una candidatura el 2022. Per això, va considerar que no s’acabaria el món si finalment es presentés el 2026.

Trias es reunirà aviat amb el Comitè Olímpic Espanyol, amb el Comitè Olímpic Internacional, el govern espanyol, la Generalitat, les federacions i els municipis del Pirineu per prendre la decisió definitiva.

Nueva Historia d´ARA (InstitutoARA) a Twitter.

Nueva Historia d´ARA ‏@InstitutoARA

Nuestra última investigación si que va a cambiar el rumbo político aragonés: Según nuestro historiador, José Ángel Biel es catalán.

Nueva Historia d´ARA ‏@InstitutoARA

Biel nació en el Pallars-Sobirà, sus padres al ver sus defectos, como su conocido tartamudeo, lo abandonaron en la cima de la Pica d’Estats.

Nueva Historia d´ARA ‏@InstitutoARA

Josep Àngel Alemany i Giralt, (AKA José Angel Biel )aprendió castellano a los 7 años, cuando se trasladó a Teruel con sus padres adoptivos

Nueva Historia d´ARA ‏@InstitutoARA

Todos estos desgraciados acontecimientos desarrollaron en Biel una galopante catalanofobia que le llevó a militar en el PAR.

«Homes i llops», excel·lent ressenya de Juli Capilla de «Licantropia», de Carles Terès | L’ esmolet.

El Partit Aragonès vol instar el govern català a no falsejar la història en el material educatiu.

Detienen a dos personas por robar en una vivienda de dos ancianos en Lledó.

Subvencionan con 24.400 euros los multiservicios de Miravete, Tronchón, La Cuba y La Cerollera.

PP y PAR rechazan paralizar el proyecto de presa en el Bergantes.

Próxima actividad: septiembre de 2013 | Zaragoza Lingüística.

El próximo 25 de septiembre, miércoles, a las 18:00h, en el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras, nuestro compañero, el profesor Dr. José Luis Aliaga (Universidad de Zaragoza) nos presentará la conferencia:

Refranes del Aragón que se fue

Refranes del Aragón que se fue. Fraseología popular aragonesa de tradición oral (Zaragoza, Gara d’Edizions-PUZ-IFC, 2012) es el título de uno de los trabajos que venimos dedicando a la recuperación de lo que podía denominarse la “memoria histórica” sobre las lenguas minoritarias de Aragón. Esta labor historiográfica abarca la documentación relativa a finales del siglo XIX y al primer tercio del siglo XX. Es decir, se centra en la época del resurgimiento de las lenguas minoritarias en Europa y, en el caso del aragonés, en el periodo de su “redescubrimiento”, rota como estaba desde finales de la Edad Media la conciencia pública del romance autóctono.

El refranero que se edita en la obra citada más arriba fue recopilado por Benito Coll y Altabás (Binéfar, 1858-1930). Pondremos de relieve el indudable interés lingüístico e historiográfico de la colección paremiológica, pero esta nos interesa asimismo en cuanto punto de apoyo para reconstruir, siquiera en sus trazos fundamentales, el ambiente cultural en el que se movían las ideas sobre las lenguas minoritarias de Aragón.

Esperamos que os resulte interesante nuestra oferta y que podáis acudir a esta cita que, como suele ser habitual en ZL, es de entrada libre y gratuita.

Informació relativa a la presentació del llibre del soci de l’Associació Cultural del Matarranya, Ferran Bonet Escandell, que tindrà lloc el proper 19 de setembre a les 18:00 a la Seu de la Comarca del Matarranya a Vall-de-roures.

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
C/ Major, 4
44610 CALACEIT

Òmnium Terrassa inaugura aquest dijous la seva nova seu – [Notícia Òmnium].

Ampliar…

Òmnium Terrassa inaugurarà aquest dijous, 19 de setembre, les seves noves instal•lacions al Centre Cultural de Terrassa, a la Rambla d’Ègara 340 de la nostra ciutat

Amb aquestes noves instal•lacions, Òmnium Terrassa fa un salt qualitatiu, amb més superfície i més comoditats per l’atenció als usuaris, espais per a reunions , aules per fer cursos amb fins a 120 assistents, a més de gaudir dels espais comuns del Centre Cultural, com són dos auditoris, cinema, sales d’exposicions, …

Aquest increment d’espai també facilita el funcionament de diverses entitats a qui Òmnium fa d’aixopluc: Aula Gran, Associació de poetes terrassencs, Veu pròpia, Xerrem,…

L’acte d’inauguració començarà amb la conferència de l’historiador Carles Barrull del Centre d’Estudis Ribagorçans titulada “La franja de Ponent o les Franges avui”.

Tot seguit hi hauran els parlaments per part del vicepresident d’Òmnium Nacional, Joan Abellà; el Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, Amadeu Aguado; i el conseller de ka  Presidència, Francesc Homs.

Un petit refrigeri i la visita a les noves instal•lacions clouran l’acte.

Invitació ARENY2013

L’alcalde d’Areny de Noguera, Miguel Gracia Ferrer, i l’alcalde de Tremp, Víctor Orrit Ambrosio us conviden a l’acte La Terreta: els orígens del català, dissabte 28 de setembre, a les 11 del matí, al Centre d’Interpretació de la Ribagorça d’Areny de Noguera, amb les intervencións de Maite Moret (Universitat de Saragossa), Joan A. Rabella (Institut d’Estudis Catalans) i Ramon
Sistac (Universitat de Lleida). S’inaugurarà l’exposició Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré. Areny de Noguera – Tremp, setembre de 2013.

Hace cuarenta años | La Fresneda.

Hace 40 años, un día como hoy, 17 de septiembre, el último tren recorría la línea de la Val de Zafán, que unía la Puebla de Híjar con Tortosa, pasando por el Matarraña.

Su construcción no fue nada sencilla, con una sucesión de concesiones frustradas, hasta que el Estado se incautó de ella y el proyecto de unir Aragón con el Puerto de San Carlos de la Rápita nunca llegó a culminarse del todo.

El final empezó a partir de 1969, cuando se hundió uno de los túneles entre Bot y el Pinell de Brai, que obligó al transbordo en autobús entre estas dos estaciones. Pese a que los alcaldes de los municipios afectados, tanto en Cataluña como en Aragón, hicieron múltiples gestiones para la reparación del túnel y la mejora del resto de la infraestructura, con el cambio de horarios de septiembre de 1973, se suprimió totalmente la circulación de trenes.

Posteriormente se levantaron las vías y traviesas para utilizarlas en la renovación de la línea Huesca-Jaca-Canfranc, con lo que ya no tuvo marcha atrás la decisión de cerrar esta línea que vivió muchas historias de guerra, estraperlo y de emigración forzada.

Hoy ha sido parcialmente acondicionado el trazado como vía verde y “nuestra estación”, la de la Torre del Compte, se ha transformado en un bello y cómodo hotel con mucho encanto.

Mi infancia estuvo unida a los trenes de carbón, así que el aniversario del cierre de esta vía me deja con un toque de dulce nostalgia.

Foto de Comarquesnord

Es commemoren 40 anys de l’últim ferrocarril que va recórrer la línia del Matarranya | Comarques Nord.

‘El Bergantes no es toca’ rep suport dels Ports | Comarques Nord.

La plataforma veïnal ‘El Bergantes no es toca’ s’ha reunit a Morella amb regidors de la comarca dels Ports, territori en el qual el riu té el seu naixement i gran part del seu llit. A la cita van estar presents alcaldes i regidors de municipis com Morella, Forcall, Cinctorres, Vallibona, La Mata o la Pobla, així com també diversos representants de l’ajuntament d’Aiguaviva.Els edils donaven suport a la tasca que està desenvolupant el grup contra la presa.

Els membres de la plataforma van explicar la seUa intenció de presentar una moció als plens dels diferents municipis perquè puguin expressar el seu rebuig a la presa d’Aguaviva, així com també traslladar este acord a totes les administracions implicades. Un altre dels punts que es va tractar en la reunió va ser la possible creació d’una Taula del Bergantes o un Contracte de riu com a eina de gestió i participació per millorar o conservar el riu a través d’una sèrie d’accions concertades per tots els usuaris i per les administracions públiques corresponents.

La plataforma va exposar que entén les reivindicacions de les poblacions que, des de fa anys, reclamen basses laterals per a reg, més sostenibles mediambientalment. Segons els veïns, estes basses servirien per millorar les condicions del sector agrícola-ramader de la comarca dels Ports, sempre mantenint el pertinent cabal ecològic, a més d’aconseguir un benefici per als habitants d’aquesta comarca.