Octavi serret amb Rosa Regàs
La llibreria Serret de La llibreria Serret de Valderrobres, situada a l’avinguda de la Hispanitat costat de la carretera que travessa el poble, acaba de complir 30 anys de vida. Al llarg d’aquest temps, gràcies al dinamisme comercial i al indesmaiable activisme cultural del seu propietari, Octavi Serret, s’ha convertit en quelcom més que un lloc de venda de llibres i diaris. Serret Llibres és avui dia un imprescindible punt de trobada de la literatura i la cultura catalanes de la Franja aragonesa amb la Terra Alta i les Terres de l’Ebre i un nexe d’unió entre autors i lectors d’expressió castellana i catalana.
En uns moments en què el català d’Aragó és posat en dubte per les autoritats polítiques i la legislació d’aquesta regió, la llibreria Serret apareix com un important focus de difusió de la literatura en aquesta llengua i les editorials catalanes compta amb ella per a la presentació i distribució de les seves obres.
Els diferents esdeveniments literaris i culturals afavorits o ideats per Serret, dins i fora de la seva llibreria, han convocat públic, lectors i escriptors de reconegut prestigi de tot Espanya. Per la seva local, atapeït de llibres, on es poden trobar des dels best-sellers internacionals més coneguts fins a les més modestes publicacions comarcals, han passat escriptors com Rosa Regàs, que dijous passat repetia visita per presentar el seu llibre Música de Cambra, Víctor Amela, assidu col • laborador i amic de Serret, Xavier Serra, Ana M ª Matute, Lorenzo Silva, Ian Gibson, Fernando Marías, Fernando Martínez Laínez, Fernando Sánchez Dragó, Jesús Àvila Granados, Emilio Ruiz Barrachina, entre molts altres.
A la llibreria Serret no hi ha gairebé setmana sense presentació d’un llibre pel seu propi autor, complint així un dels somnis d’Octavi, gairebé des de nen. “Quan vaig obrir el meu primer quiosc-llibreria, al carrer Belchite de Valderrobres, amb 16 anys, ja somiava que algun dia els meus clients poguessin comprar els llibres signats i dedicats pel seu autor, com passa a les grans ciutats” – ens confessa Serret .
Ara, amb prop de 47 anys, Octavi Serret contempla satisfet com la seva pàgina web serretllibres.com, pionera en la difusió, distribució, i venda de llibres en línia té una llista de 7.500 clients i les seves novetats editorials, comentaris i esdeveniments culturals es difonen puntual i massivament per twiter, facebook, el seu blog, etc. Gràcies al seu esforç, les grans empreses d’edició i distribució espanyoles tenen molt en compte a aquest establiment, situat en un remot racó del Matarranya de Terol, per al llançament dels seus productes.
“Quan vaig acabar l’EGB als 14 anys, el meu pare em va preguntar què volia ser de gran i jo li vaig dir que llibreter. Però ell em va obligar a fer abans un curs d’administratiu per si m’animava a entrar al banc on ell treballava. Aquests coneixements em van servir quan vaig obrir la llibreria per escriure cartes comercials a les principals editorials demanant els seus llibres. I em van contestar totes “- recorda Serret.
Octavi va muntar el seu primer quiosc-llibreria l’any 83 en el mateix local, posant una paret pel mig, on la seva família tenia una botiga d’abonaments i insecticides.
Uns anys més tard, després de fer el servei militar, va adquirir el local actual des d’on projecta una infinitat d’activitats.
“El primer acte públic important que programem va ser el Congrés Matarranya Màgic, en 2003. Van acudir un munt d’escriptors, entre ells Sánchez Dragó, Javier Sierra, Emilio Ruiz Barrachina, Calleja, Sebastià Arbó, i tots ells van signar els seus llibres a la llibreria “- explica aquest llibreter de Vall-de.roures
Després van venir altres esdeveniments similars amb temàtica diversa, com el “Solstici d’estiu” a La Fresneda, el 2004, que va agrupar a nombrosos poetes del Matarranya i el seu entorn, o el projecte “Sobre rails”, aquest mateix any, que recollia relats de temàtica ferroviària de més de trenta autors, la majoria dels quals va venir a la presentació del llibre a Vall-de-roures.
El 2006 es van iniciar les trobades estivals de “Escriptors ebrencs” a través de la “Fira del llibre de Móra d’Ebre”. Totes aquestes jornades acabaven amb l’edició dels textos presentats i llegits, a càrrec de Serret Editors en col•laboració amb institucions de la zona. Així es van publicar obres col • lectives com “El riu que parla” (2006) al voltant del Ebre, “Galeria Ebrenca” (2008) sobre personatges de les comarques de l’Ebre; “L’arbreda ebrenca” (2009) amb l’arbre com a tema, etc.
L’any 2009 Serret va rebre el Premi Nacional de Cultura, que atorga el CONCA català, i el Premi “Franja. Llengua i territori “de les associacions de la Franja, tots dos en reconeixement a la seva tasca editorial i de difusió cultural al Matarranya.
Al juliol d’aquest mateix any Serret va editar “Els follets del Matarranya” de Javier Aguirre en traducció catalana d’Antoni Bengochea, que va ser presentat a la Casa Ametller de Barcelona juntament amb la mostra fotogràfica “Matarranya Desconegut”.
A Octavi Serret, defensor tranquil- keep calm- però ferma, de la seva llengua catalana, la consideració de Lapao com s’anomena la llei de llengües aragonesa al català de la Franja, li sembla “una mostra d’incultura i de desconsideració cap a la nostra llengua i les seves parlants “i pensa que” l’important és seguir escrivint i publicant les obres en català dels autors d’aquí “. L’Associació Cultural Matarranya, a la qual Serret pertany des dels seus inicis, porta publicats més d’un centenar de títols, i publica amb altres entitats la revista Temps de Franja. Totes aquestes publicacions es poden adquirir a la seva llibreria.
Serret voldria, al llarg d’aquest any, “portar a la major part dels escriptors que alguna vegada han passat per aquí”.
De moment, per obrir boca, ha organitzat per aquest dissabte la trobada literària “Agost negre” amb autors catalans, aragonesos i mallorquins al voltant de la novel • la negra, escrita tant en català com en castellà.
all-de-roures, situada a l’avinguda de la Hispanitat costat de la carretera que travessa el poble, acaba de complir 30 anys de vida. Al llarg d’aquest temps, gràcies al dinamisme comercial i al indesmaiable activisme cultural del seu propietari, Octavi Serret, s’ha convertit en quelcom més que un lloc de venda de llibres i diaris. Serret Llibres és avui dia un imprescindible punt de trobada de la literatura i la cultura catalanes de la Franja aragonesa amb la Terra Alta i les Terres de l’Ebre i un nexe d’unió entre autors i lectors d’expressió castellana i catalana.
En uns moments en què el català d’Aragó és posat en dubte per les autoritats polítiques i la legislació d’aquesta regió, la llibreria Serret apareix com un important focus de difusió de la literatura en aquesta llengua i les editorials catalanes compta amb ella per a la presentació i distribució de les seves obres.
Els diferents esdeveniments literaris i culturals afavorits o ideats per Serret, dins i fora de la seva llibreria, han convocat públic, lectors i escriptors de reconegut prestigi de tot Espanya. Per la seva local, atapeït de llibres, on es poden trobar des dels best-sellers internacionals més coneguts fins a les més modestes publicacions comarcals, han passat escriptors com Rosa Regàs, que dijous passat repetia visita per presentar el seu llibre Música de Cambra, Víctor Amela, assidu col • laborador i amic de Serret, Xavier Serra, Ana M ª Matute, Lorenzo Silva, Ian Gibson, Fernando Marías, Fernando Martínez Laínez, Fernando Sánchez Dragó, Jesús Àvila Granados, Emilio Ruiz Barrachina, entre molts altres.
A la llibreria Serret no hi ha gairebé setmana sense presentació d’un llibre pel seu propi autor, complint així un dels somnis d’Octavi, gairebé des de nen. “Quan vaig obrir el meu primer quiosc-llibreria, al carrer Belchite de Valderrobres, amb 16 anys, ja somiava que algun dia els meus clients poguessin comprar els llibres signats i dedicats pel seu autor, com passa a les grans ciutats” – ens confessa Serret .
Ara, amb prop de 47 anys, Octavi Serret contempla satisfet com la seva pàgina web serretllibres.com, pionera en la difusió, distribució, i venda de llibres en línia té una llista de 7.500 clients i les seves novetats editorials, comentaris i esdeveniments culturals es difonen puntual i massivament per twiter, facebook, el seu blog, etc. Gràcies al seu esforç, les grans empreses d’edició i distribució espanyoles tenen molt en compte a aquest establiment, situat en un remot racó del Matarranya de Terol, per al llançament dels seus productes.
“Quan vaig acabar l’EGB als 14 anys, el meu pare em va preguntar què volia ser de gran i jo li vaig dir que llibreter. Però ell em va obligar a fer abans un curs d’administratiu per si m’animava a entrar al banc on ell treballava. Aquests coneixements em van servir quan vaig obrir la llibreria per escriure cartes comercials a les principals editorials demanant els seus llibres. I em van contestar totes “- recorda Serret.
Octavi va muntar el seu primer quiosc-llibreria l’any 83 en el mateix local, posant una paret pel mig, on la seva família tenia una botiga d’abonaments i insecticides.
Uns anys més tard, després de fer el servei militar, va adquirir el local actual des d’on projecta una infinitat d’activitats.
“El primer acte públic important que programem va ser el Congrés Matarranya Màgic, en 2003. Van acudir un munt d’escriptors, entre ells Sánchez Dragó, Javier Sierra, Emilio Ruiz Barrachina, Calleja, Sebastià Arbó, i tots ells van signar els seus llibres a la llibreria “- explica aquest llibreter de Vall-de.roures
Després van venir altres esdeveniments similars amb temàtica diversa, com el “Solstici d’estiu” a La Fresneda, el 2004, que va agrupar a nombrosos poetes del Matarranya i el seu entorn, o el projecte “Sobre rails”, aquest mateix any, que recollia relats de temàtica ferroviària de més de trenta autors, la majoria dels quals va venir a la presentació del llibre a Vall-de-roures.
El 2006 es van iniciar les trobades estivals de “Escriptors ebrencs” a través de la “Fira del llibre de Móra d’Ebre”. Totes aquestes jornades acabaven amb l’edició dels textos presentats i llegits, a càrrec de Serret Editors en col•laboració amb institucions de la zona. Així es van publicar obres col • lectives com “El riu que parla” (2006) al voltant del Ebre, “Galeria Ebrenca” (2008) sobre personatges de les comarques de l’Ebre; “L’arbreda ebrenca” (2009) amb l’arbre com a tema, etc.
L’any 2009 Serret va rebre el Premi Nacional de Cultura, que atorga el CONCA català, i el Premi “Franja. Llengua i territori “de les associacions de la Franja, tots dos en reconeixement a la seva tasca editorial i de difusió cultural al Matarranya.
Al juliol d’aquest mateix any Serret va editar “Els follets del Matarranya” de Javier Aguirre en traducció catalana d’Antoni Bengochea, que va ser presentat a la Casa Ametller de Barcelona juntament amb la mostra fotogràfica “Matarranya Desconegut”.
A Octavi Serret, defensor tranquil- keep calm- però ferma, de la seva llengua catalana, la consideració de Lapao com s’anomena la llei de llengües aragonesa al català de la Franja, li sembla “una mostra d’incultura i de desconsideració cap a la nostra llengua i les seves parlants “i pensa que” l’important és seguir escrivint i publicant les obres en català dels autors d’aquí “. L’Associació Cultural Matarranya, a la qual Serret pertany des dels seus inicis, porta publicats més d’un centenar de títols, i publica amb altres entitats la revista Temps de Franja. Totes aquestes publicacions es poden adquirir a la seva llibreria.
Serret voldria, al llarg d’aquest any, “portar a la major part dels escriptors que alguna vegada han passat per aquí”.
De moment, per obrir boca, ha organitzat per aquest dissabte la trobada literària “Agost negre” amb autors catalans, aragonesos i mallorquins al voltant de la novel • la negra, escrita tant en català com en castellà. Octavi també li està donant voltes a la idea d’organitzar un Concurs Literari d’ambit estatal amb el 30é aniversari de la Llibreria Serret com a motiu d’aquest event.
href=”http://masdebringue.files.wordpress.com/2013/08/serret-amb-belloch-ramc3b3n-acc3adn-i-un-escriptor.jpg”>
<a
que estaven molt il·lusionats. Alguns d’ells inclús han vingut en manifestació des del poble”.
català, Alves va apuntar que “no crec que la deroguen. Seguiran fent les seues polítiques, i més en contra del català i tot allò que està relacionat amb Catalunya. L’acte no servirà per a derogar-la, però sí per a dir que estem aquí, no ens deixarem doblegar i que facin el que facin no renunciarem a les nostres arrels i la nostra identitat”. Pel que fa a l’assistència, Manel Alves va reconèixer que “no esperava que hi hagués tanta gent. El pont s’ha fet de sobres”.
