Aneu apuntant dia: el 3 de setembre hi haurà… – Aragó Pel Català.
Aragó Pel Català Aneu apuntant dia: el 3 de setembre hi haurà xerrada a Tamarit. En breus us confirmarem ponents, lloc i hora.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentCadena humana contra la LAPAO a la Franja – VilaWeb.
Aquest vespre s’uniran els municipis de Calaceit (Matarranya) amb Caseres (Terra Alta)
Aquest vespre una cadena humana pretén unir, a través del pont sobre el riu Algars, els municipis de Caseres (Terra Alta) i Calaceit (Matarranya). Aquesta cadena duu per lema ‘Cadena per la unitat de la llengua’ i pretén mostrar el rebuig conjunt del territori a l’aprovació de la reforma de la llei de llengües de l’Aragó, que denomina el català de la Franja com a llengua pròpia de l’Aragó oriental (LAPAO).
Els actes començaran a les 17.00, amb una reunió de la territorial de l’ANC a Calaceit, i és previst que la cadena es faci a les 20.00. Calen entre 200 i 300 persones per formar aquesta cadena.
La nova llei de llengües es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig amb els vots a favor del PP i el Partit Aragonès (PAR), tot i l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país.
Les Terres de l’Ebre també faran una cadena humana, a l’Ampolla. Serà avui al vespre, a partir de les 20.00, a la plaça de Catalunya del port pesquer. L’associació cultural de l’Ampolla organitza una cantada d’havaneres, seguida de diferents parlaments i de l’actuació musical de ‘Los Sirgadors’.
A poques setmanes de l’Onze de setembre, diferents punts del terriotori se sumen a la Via Catalana organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana al Principat. Dissabte passat Prada de Conflent es va converir en el primer municipi de la Catalunya Nord que l’assajava, coincidint amb la jornada inaugural de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE).
L’Alguer la farà l’11 de setembre mateix a les 18.30, a la plaça del Portal.
A Palma una cadena humana acabarà formant un mapa dels Països Catalans. L’acció es farà el 10 de setembre a les vuit del vespre a la plaça Major i l’estan preparant la branca mallorquina de l’ANC i l’Obra Cultural Balear.
El compositor Carles Santos i la família de Guillem Agulló enllaçarn simbòlicament el Principat amb el ramal de la Via Catalana que baixarà pel País Valencià l’11 de setembre.
Amb el títol Córrer per Catalunya, la branca nord-catalana de l’Assemblea Nacional Catalana, organitza una cursa que anirà paral·lela al ramal de la cadena humana a la Catalunya Nord que unirà el Pertús i el Voló, l’Onze de Setembre.s’ha organitzat cap al País Valencià.
Nonacionalistes vs. «aldeanos» | L’ esmolet.
La Comarca, columna «Viles i gents», 16 d’agost de 2013
Què és un nonacionalista? L’etimologia no enganya: algú que no se sent adscrit sentimentalment a cap nació o que no té l’impuls de defensar-la. Vist així, un nonacionalista autèntic seria una mena de camaleó, un Zèlig woodyallenesc que s’adaptaria a les identitats que va trobant-se en el seu periple vital. Com molts emigrants europeus als Estats Units, que fins i tot es canviaven el nom i renunciaven al seu idioma a per a semblar més americans. Tanmateix, a les nostres Espanyes, el mot canvia de significat radicalment. El nonacionalista espanyol (generalment monolingüe castellà per naixement o vocació) no se li posa gaire bé la puixança i prestigi que algunes llengües no castellanes han adquirit a Espanya des que hi ha democràcia. Per a resoldre aquest dilema moral, titlla d’«aldeano» aquell que s’entossudeix a emprar el propi idioma en tots els àmbits de la vida (oficial, acadèmic, etc.). La paradoxa més gran ve del fet que aquests menystinguts «aldeanos», a diferència de molts nonacionalistes, dominen perfectament les dues llengües, la pròpia i la castellana. Els amics de l’altra banda de l’Algars que estiuegen entre nosaltres, es queden parats de veure el tracte que rep la nostra llengua per part del govern autonòmic aragonès. «Que no pagueu els mateixos impostos, vosaltres?» ens interroguen. De fet, n’hi ha uns quants que comencen a qüestionar-se la conveniència de seguir sufragant un estat que, diuen, només posa pals a les rodes al desenvolupament de la seua cultura, entre altres coses. En les tertúlies que, inevitablement, sorgeixen sobre aquest tema, els aragonesos ens anem quedant sense arguments per a convèncer-los del contrari. I més ara que diuen que parlem LAPAO i ens costa de fer-nos entendre. Sempre queda el recurs de xerrar de futbol o de si enguany trobarem bolets perquè ha plogut quan calia.
Recurriendo la Ley del #LAPAO y #LAPAPYP ante el Tribunal Constitucional | El blog de Chesús Yuste.
Esta mañana, como el primero de los 63 diputados firmantes del recurso de inconstitucionalidad contra la Ley de Lenguas de Aragón del Gobierno PP-PAR, me ha correspondido el honor de entregar el recurso en el registro del Tribunal Constitucional, acompañado por los representantes de los tres partidos que han respaldado esta iniciativa en Aragón: José María Becana (PSOE), Pepe Soro (CHA) y Adolfo Barrena (IU).
Culminamos así una iniciativa aragonesa que comenzó hace algunos meses cuando el Consello Nazional de CHA me encomendó la tarea de reunir las 50 firmas de diputados que exige la legislación para recurrir al Constitucional. Quiero agradecer al equipo de juristas de la Universidad de Zaragoza, encabezado por el Dr. Ángel Garcés, catedrático de Derecho Administrativo, que ha elaborado un recurso muy sólido, muy bien fundamentado jurídicamente. Aquí podéis descargaros el recurso inconstitucionalidad a la Ley de Lenguas en pdf.
Iniciativa aragonesa, que encabezamos con nuestras firmas los diputados aragoneses, los cuatro socialistas y yo mismo por CHA y 
La Izquierda de Aragón. Como aragonesa es también la letrada Pili Villellas. Y hasta la procuradora que, aunque no es aragonesa, se llama Virginia Aragón. Además, el recurso se apoya en sendos informes del Área de Filología Catalana y de la Diplomatura de especialización en Filología Aragonesa, ambos de la Universidad de Zaragoza, así como en un acuerdo del Consejo de Gobierno de la citada Universidad que expresa su inquietud por la “aprobación de una Ley que se aleja de la tradición lingüística científica”.
Una Ley acomplejada e ignorante de nuestra propia realidad pluricultural y trilingüe, que nos ha avergonzado a los aragoneses, además de suponer un recorte en los derechos lingüísticos de los ciudadanos que hablan aragonés y catalán en Aragón. Por eso, como representantes políticos aragoneses, estamos muy agradecidos especialmente a los diputados de otras comunidades autónomas del PSOE, IU, ICV, CiU o ERC que nos han dado su firma para poder defender nuestros derechos ante el Tribunal Constitucional. (E igualmente a los portavoces de PNV y BNG, que, aunque nos habían expresado su apoyo, por distintas razones personales no han podido sortear los obstáculos que el proceso requiere -gestión ante notario incluida- y en pleno mes de agosto).
| 14/08/2013 | ARA EL LAPAO JA ÉS AL CONSTITUCIONAL |
 |
|
| 14/08/2013 | EL MUNDO (EDICION NACIONAL) LA OPOSICIÓN DE ARAGÓN LLEVA AL TC LA LEY DE LENGUAS |
|
|
| 14/08/2013 | EL MUNDO (EDICION NACIONAL) PRECISIONES SOBRE ‘BILINGÜISMO’ Y ‘BILINGÜE’, POR CARMEN LEAL |
|
|
| 14/08/2013 | EL PAIS (EDICION CATALUÑA) 63 DIPUTADOS DEL CONGRESO LLEVAN EL LAPAO AL CONSTITUCIONAL |
|
|
| 14/08/2013 | EL PERIODICO DE CATALUNYA (ED. CATALA) EL LAPAO ARRIBA AL CONSTITUCIONAL |
|
|
| 14/08/2013 | EL PUNT AVUI LES CARES DE LA NOTÍCIA |
|
|
| 14/08/2013 | EL PUNT AVUI RECORREN CONTRA LA LLEI DE LLENGÜES D’ARAGÓ AL TC |
|
|
| 14/08/2013 | LA VANGUARDIA (ED. CATALA) PORTEN AL TC LA LLEI QUE ES VA INVENTAR EL LAPAO’, CONSIDERADA UN DISBARAT |
El dia 21 de setembre celebrarem la 23a. Trobada Cultural del Matarranya, dedicada enguany a l’arqueologia, amb motiu del centenari de les primeres excavacions arqueològiques a la zona. L’acte central del matí serà la visita guiada a càrrec de Juan Luis Camps al paratgede la Pedrafita per veure els enterraments ibèrics de Queretes, Arenys i Lledó.
Enguany tenim l’honor d’acollir la II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana, organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En el transcurs de la jornada es realitzaran diferents actes que us detallem seguidament i en el programa adjunt.
Si que us agrairem que tots els que us vulgueu quedar a dinar a la Fonda Alcalà, ens ho feu saber abans del dia 14 de setembre trucant als telèfons 978 85 15 21-628 69 77 51. El preu del dinar és de 20 €.
23ª Trobada Cultural del Matarranya
Calaceit, dissabte 21 de setembre de 2013
PROGRAMA D’ACTES
Dissabte 21
11:15 Saló de Plens de l’Ajuntament.
Benvinguda institucional i parlament de l’Alcalde de Calaceit, Sr. José María Salsech Mestre i del Regidor de Cultura Sr. José Manuel Anguera Niella.
Presentació de l’ASCUMA i de la 23a Trobada Cultural del Matarranya per part del President, Sr. Josep Maria Baró Pujés.
Salutació del President de la Comarca del Matarranya, Sr. Francisco Esteve Lombarte.
Intervenció de la Directora General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ester Franquesa i Bonet.
Intervenció del Director General de Patrimonio Cultural del Gobierno de Aragón, Sr. Javier Callizo Soneiro.
11:00 Activitat infantil.
12:00 Saló de Plens de l’Ajuntament
– Breu presentació de la ‘Visita als enterraments ibèrics de Queretes, Arenys i Lledó’. Desplaçament a la zona de la Pedrafita, on hi haurà una visita guiada a càrrec de Juan Luis Camps.
Paral·lelament:
– Dintre dels actes de la II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana:
Marc demogràfic i metodològic (Andreu Domingo i Montserrat Martínez).
12:30 Situació de la llengua als territoris
Coneixements i usos del català als territoris (CUSC: Natxo Sorolla)
Està assegurada la transmissió lingüística? (CRUSCAT: Joaquim Torres). Modera: professor de la Universitat de Saragossa.
14:00 Presentació del grup de recerca de les llengües d’Aragó (Universitat de Saragossa, UB, UdL, CRUSCAT…)
15:00 Dinar de germanor a la Fonda Alcalà. Preu del dinar, 20 €.
Reserva als telèfons 978 85 15 21-628 69 77 51 abans del 15 de setembre.
18:00 Conferència del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell i Canalda.
18:30 Diàleg sobre 30 anys de democràcia i llengües a l’Aragó.
19:30 Cloenda i actuació artística: Jesús Moncada, 25 anys de Camí de sirga. Espectacle literari i musical a càrrec de Marta Momblant.
Organitza:
Associació Cultural del Matarranya
Col·laboren:
Ajuntament de Calaceit, Comarca del Matarranya, Institut Ramon Muntaner
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Gobierno de Aragón
—
ASCUMA
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521
23ª Trobada Cultural del Matarranya | Lo finestró del Gràcia.
Aquest any la Trobada Cultural del Matarranya tindrà lloc a Calaceit, el dissabte 21 de setembre. Podeu trobar el programa, pràcticament definitiu, aquí
Twitter / aragonpsoe: LA LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN ….
LA LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN LLEGA AL CONSTITUCIONAL Los partidos de la oposición en Cortes Aragón: PSOE, CHA e IU. pic.twitter.com/cjTVaztCIK
“Capao con #LAPAO” al got i a la bossa de la Festa Major de Pont de Montanyana q comença avui
LOS DRAPS – Demà, a mitjanit, estarem a la capital del Matarranya…..
Demà, a mitjanit, estarem a la capital del Matarranya. Són les Festes Patronals i farem alguns temes. T’apuntes?