La Franja

Viles i Gents :: :: April :: 2013.

mitjançantTemps de Franja 117.

Calaceite cierra su feria oleícola con más de 3.500 visitas.

La DPT millorarà la carretera que connecta Arenys de Lledó i Calaceit | Comarques Nord.

La Feria del Aceite plantea a partir de hoy los objetivos inmediatos del sector.

Destaquem com a activitat principal d’este cap de setmana la 26ª Fira de l’Olivera i l’oli de Calaceit. La fira arrencarà el divendres amb una xerrada informativa sobre les noves normatives en matèria d’olis, seguida de la inauguració de l’exposició de Francesca Calaf, ‘L’esperit de la terra’. Al llarg del dissabte i el diumenge els visitants podran passejar pels diferents expositors i gaudir tant de les activitats programades com de la gastronomia de la localitat.

I ja per el Dia de Sant Jordi s’han organitzat diverses activitats en diferents pobles:

–      Areyns de Lledó muntarà un stand amb roses i llibres per a la seva venda durant tot el dia. A les 18:00 h hi haurà un espectacle de màgia.

–      Calaceit, la vespra presentarà el llibre de poesia Arrels de Francesca Calaf, i el dia de Sant Jordi durant el matí en els porxos de l’ajuntament es vendran llibres, roses i plantes. A la tarda a les 18:30 h s’ha organitzat una activitat d’animació infantil.

–      També Queretes celebra este dia amb expositors de llibres, plantes i roses, menjar popular i concursos de jocs de cartes i morra.

–      Montroig per la seva banda realitzarà a la tarda lectures tant per a adults com per a nens.

–      Pena-roja de Tastavins també festeja este dia amb una caminada pels camins del terme que s’iniciarà a les 8:00 h.

–      Finalment, Lledó, serà l’amfitriona de l’II Quedaran les paraules…  Al llarg del dia es muntaran llocs per a la venda de llibres, roses i plantes. A les 12:00 h s’iniciarà la lectura dels poemes que en aquesta ocasió seran de l’escriptor de La Freixneda, Juli Micolau.

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

Departamento de Cultura

Mercè Ibarz: ‘La indisciplina és necessària’ – VilaWeb.

—El llibre comença amb un relat menys fragmentat, ‘La guerra vista des del mas’.

—L’experiment narratiu del ‘Repertori de passions’, que vaig escriure primer, m’hi va dur. Van sortir a raig els records de la guerra que m’han explicat a casa i que un dia o altre havia d’escriure. Escrivint-lo vaig entendre que en cada terra es concentra la guerra. I que, en el cas de Saidí i els voltants –cap a Lleida o cap a Fraga–, es concentra un dels nuclis greus de la guerra del 36. La construcció del canal d’Aragó i Catalunya a primers del segle XX és el preludi del que serà i del que no serà aquell temps de transformació. Experimentant s’arriba a poder dir el que fins aleshores no havies dit…

Continueu llegint Mercè Ibarz: ‘La indisciplina és necessària’ – VilaWeb.

Viles i Gents :: La Mola de Mont-roig (un abric inquietant) :: April :: 2013.

Viles i Gents :: Escena Humana… davant de Vostè Ja Ho Entendrà :: April :: 2013.

Viles i Gents :: D’on no n’hi ha, no en pot rajar :: March :: 2013.

-Publicada a La Comarca el 15 de març del 2013-
Plana Rasa és la revista que publica l’Associació Cultural Sucarrats de Mont-roig i que coordinen i són responsables de la redacció José Antonio Carrégalo, company des d’inici de la columna de Viles i gents, i Daniela Krpan. Este passat mes de desembre van editar el número trenta-vuit i té una periodicitat bianual: un a l’hivern i l’altre a l’estiu. Enguany compleix vint anys d’existència perquè el primer número va aparèixer al juny de 1993 com a portaveu de l’associació. A pesar de ser una revista local els responsables de l’edició han aconseguit una qualitat molt digna i una gran participació. En les seues pàgines alternen amb tota naturalitat els textos escrits en català i en castellà. Compta amb seccions fixes com Correu del lector, Editorial, Plana rasa literària, La Casa de la Vila –informació de l’Ajuntament- i Plataforma informativa, entre altres. I un espai molt ampli dedicat a Mont-roig en premsa, on es reprodueixen totalment o en part tot allò que apareix publicat sobre la vila als mitjans de comunicació escrits en tant en català com en castellà: La Comarca, Matarranya Digital, Comarquesnord.cat, Notícies del Matarranya i El Temps. En la revista de desembre hi ha un total de fins a vint-i-dos col•laboracions, això significa que la revista està ben viva i que, per tant, la continuïtat està plenament assegurada. Compta amb un total de 36 pàgines i la portada i contraportada són a tot color.
La situació de crisis econòmica i les constants retallades de les administracions i dels ajuntaments en els seus pressupostos fan difícil el naixement de noves revistes i publicacions municipals i la permanència de les que ja estan consolidades. Vint anys sense interrupció en la publicació per part de l’Associació Cultural Sucarrats de Plana Rasa és una autèntica proesa.

Viles i Gents :: Nyafes i nyafons :: March :: 2013.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 16 de març del 2013)

Som animals socials i el nostre destí és moure’ns envoltats d’altres persones que aproven les nostres accions, les critiquen o, més rarament, les contemplen amb indiferència. Entre els crítics, alguns adopten la postura àcida i d’altres, amics de la broma, en fan nyafa. D’ací déu de vindre l’expressió de que mig món s’enriu de l’altre mig. Jo no sé si això és cert amb estadístiques a la mà, però sí que penso que la burla pot arribar a ser molt pitjor que la crítica sèria. Lo riure rebaixa, fa inferior l’objecte de la nyafa, que s’efectua des de la postura de superioritat —física, intel•lectual, moral…— del subjecte que ho formula.
A les nostres viles, comunitats xicotetes, una meitat mira l’altra. I per tradició s’ha consolidat un costum de crear malnoms, batear, posar “motes” que han anat passat de pares a fills, més o menys acceptats per cada generació en funció del seu contingut nyafó. Un apel•latiu que designa un ofici o és la deformació d’un nom de pila una mica estrany pot resultar assumit una mica millor que un altre que implica un defecte físic o un costum o feit concret reprovable. Si ha passat una mica de temps des del seu origen, igual s’accepta una mica millor. Tant se val, a un li pot caure poc en gràcia l’apel•latiu familiar i per identificar-se una mica millor ha d’acabar dient: “Sic fill del tio tal i de la tia qual, de ca el-no-sé-què”. Això als temps en què tots eren “tios” i “ties” a la classe popular, i n’havia “sinyors” i “sinyores” de les terres i els quartos, i els “dons” i les “donyes”, que tenien títols universitaris, un curiós escalafó. Tots estos tractaments s’han anat esfumant al calor de la igualtat essencial i democràtica dels temps, reduïts cada u de nosaltres al nostre nom, igual que els herois grecs, los generals i emperadors romans o els personatges populars de la tele. Tot ha desaparegut excepte els malnoms i els bateadors que els inventen sense parar, amb imaginació inesgotable. Temps de nyafa!

María Dolores Gimeno

Prencipian en Graus as Chornadas d’as luengas d’o Pirineu | Arredol.

Graus aculle dende iste chueves y dica lo diya 20 as Chornadas d’as luengas d’o Pirineu. Mientres os tres diyas, a literatura, a mosica y as luengas serán as protagonistas en a ciudat ribagorzana.

As chornadas prencipian a las cinco d’a tardi con as “Charradetas del fogaril“, actividat organizada por os participants en o taller de lectura d’a Biblioteca Baltasar Gracián. A las 20 continarán as chornadas con a presentación d’a obra en aragonés meridional de Agliberto Garcés (1908-2002) y d’o numer 4-5 d’a revista “De Lingua Aragonensi“. As dos presentacions las ferá Raúl Usón, director d’a editorial Xordica. Os dos actos se ferán en o “Espacio Pirineos”.

En o mesmo puesto, Sergi Llena y Mariano Pascual ferán a presentación d’o “Método de gaita de boto- Método de bot” a las ueito d’a tardi. As chornadas rematarán en o Teatro Salamero o sabado con a entrega de premio d’o XII concurso literario Condau de Ribagorza y con una actuación de homenache a Labordeta de man de Joaquín Carbonell y Eduardo Paz.

As Chornadas d’as luengas d’o Pirineu prencipioron en 2011 como Chornadas d’a fabla baixo ribargozana y continoron entre 2004 y 2007 como Chornadas d’as luengas d’a Ribagorza. Dende 2008 prenioron o nombre actual y se celebran todas as anyadas arredol d’a calendata de Sant Chorche.

– SUBVENCIONES PARA EL ARREGLO DE FACHADAS POR EL AYUNTAMIENTO DE FRAGA PARA EL AÑO 2013EN RÉGIMEN DE CONCURRENCIA COMPETITIVA
AYUNTAMIENTO DE FRAGA
Boletín Oficial de la Provincia de Huesca de 17/04/13
Más información en el Portal del Gobierno de Aragón

Los empresarios del Matarraña urgen a la DGA que sancione a los alojamientos ilegales.

Los empresarios del sector turístico de la comarca del Matarraña pidieron ayer a la Directora General de Turismo, Elena Allué, que se actúe contra alojamientos y casas rurales ilegales. Es la principal reivindicación de un sector que compite en el territorio contra personas que alquilan sus viviendas de forma irregular, sin contrato de arrendamiento ni declaración a Hacienda. Se trata de una competencia desleal hacia los autónomos y pymes que trabajan a diario y tienen sus negocios en regla.

Al respecto, Elena Allué mostró su compromiso para evitar el agravio comparativo con los empresarios de la zona en una reunión mantenida ayer en Valderrobres. Asimismo, la Directora General de Turismo explicó ante los asistentes las características del nuevo proyecto de promoción de la comunidad autónoma.

El plan incide especialmente en la proyección turística de la marca Aragón a través de las nuevas tecnologías. Preguntada por el futuro de la marca Matarraña, Allué confirmó que es totalmente compatible con el impulso turístico que la DGA quiere dar a la comunidad autónoma al completo.

Los responsables que asistieron a la cita la valoraron como positiva. Por un lado, Allué destacó la necesidad de que la administración esté en contacto con ciudadanos y empresarios para conocer sus necesidades. Por otro lado, tanto el presidente comarcal, Francisco Esteve, como el de la asociación de empresarios, Javier Moragrega, se mostraron satisfechos ante la garantía de que se conserve la marca Matarraña como propia dentro de Aragón

36 cares literàries d’aquest Sant Jordi | Lo finestró del Gràcia.

Segons VilaWeb aquestes són les 36 cares literàries de Sant Jordi d’enguany en català, una d’elles la de Carles Terès. Hi ha novetats per a tots els gustos.

Veieu aquí el text de la notícia