Skip to content

La Franja

Actualitat sobre la Franja de Ponent

Al-Miknasiyya: Els límits medievals del terme de Mequinensa

abr. 16
Baix Cinca, Normalització del català

Al-Miknasiyya: Els límits medievals del terme de Mequinensa.

Els límits medievals del terme de Mequinensa

Per Jacinto Bonales.
Avui en dia el terme d’un municipi té un caire bàsicament administratiu, però en el transcurs dels segles medievals i moderns assolia unes connotacions i implicava unes relacions humanes força diferents. El terme era un espai viscut, sí, però també un marc jurídic de primer ordre car cada terme tenia un senyor que hi administrava justícia per compte propi. A més, el terme era un espai sobre el que s’exercien activitats econòmiques comunes: les pastures, per exemple, eren d’ús col·lectiu per a tot el poble, així com les fustes i llenyes extretes individualment dels espais comunals.
És per això que el “control” del terme, i dels seus límits, era una constant tant per part de les autoritats municipals com dels veïns singularment. Així per exemple a finals del segle XVIII i principis del segle XIX es van produir nombrosos problemes amb Almatret ja que tot sovint els mequinensans entraven al terme veí a tallar llenya (1). L’establiment i la consolidació d’uns límits físics estables fou un procés llarg i laboriós, no exempt de problemes i conflictes entre els diferents pobles.
El primer document relatiu a un límit físic de Mequinensa és la ja coneguda Carta de Partilla feta entre els prohoms de Fraga i el senyor de Mequinensa –Pere de Montcada– l’any 1246, publicada per José Salarrullana el  1921 (2). Aquest document és força singular, per quant qui arriba a l’acord d’establiment dels límits no és la Universitat o conjunt d’habitants de Mequinensa, sinó el seu senyor jurisdiccional. I no és d’estranyar ja que en aquest, Pere de Montcada renuncia a part del terme mequinensà en favor de Fraga a canvi de cent morabatins d’or. Però el més interessant és que s’indiquen els límits d’ambdues poblacions a la Vallporquera en explicar pas a pas el procés d’instal·lació de fites. Paga la pena copiar aquí el fragment:
“ad descendendum podii Gelli usque in uno cingulo lapidum ad honbriam de valle Porchera. Secundam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porchera. Terciam, vero, fitam in alio podio ad hombriam de valle Porchera. Quartam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porchera. Quintam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porchera, quo est super viam, quam vadit ad bassam Porchi. Sextam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porquera, qui habet ibi plures pinos. Septimam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porquera, qui habet ibi plures pinos. Octavam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porquera, qui habet ibi unum pinum sicum. Nonam, vero fitam in alio podio ad honbriam de Valle Porquera in visione fluvii Hebri. Decimam, vero, fitam in rocha ad descendendum de valle Porquera usque in flumine Hebri, qui habet ibi tamariçes”
Fita núm. 5 de la trenca de termes amb Torrent
És a dir, una línia de fites aixecades a l’obaga de la Vall Porquera que des del terme de Torrent descendeix fins al riu Ebre, amb ben poques referències i –a més– efímeres: un grup de pins, un pi sec… Malgrat tot, això no significa que perduts els pins, la línia desaparegués, ja que habitualment els homes d’ambdós pobles “seguirien” periòdicament la línia de fites per assegurar el seu manteniment.
Força diferent, pel que fa als actors del document, és la divisió de termes que un segle després es va efectuar entre Mequinensa i Favara (3). Efectivament, hagudes certes “raons” entre els homes d’ambdós pobles, l’any 1331 es van reunir els veïns de la nostra vila en Consell General als porxos de la plaça, i van decidir arribar a “pau i concòrdia” amb els de Favara, acte que es repetí en aquell poble amb assistència del seu senyor Joan Galindeç de Sesé. Els representants de tots dos pobles es van aplegar a Valclara, lloc de les disputes, per tal d’efectuar la partició dels termes. Per part de Mequinensa van assistir el batlle Joanot de Cardona, els jurats de la Universitat de cristians Guillem Costanç i Joan Sant Bravià, així com dotze prohoms cristians, als que es van unir els jurats de l’Aljama de sarraïns de Mequinença Agnit[..]d Corbet i Abçayt Dabcayt, acompanyats de tres estadants sarraïns de la nostra vila. Per part de Favara van comparèixer el seu senyor, els tres jurats de dita vila Guillem Fuse, Pere Gil i Ramon de Sosses, així com disset veïns. Es va procedir tot seguit a aixecar tota una sèrie de fites a la vall que completaven les creus picades a la roca que hi havia anteriorment. Paga la pena copiar també el text, redactat íntegrament en català.
“Primerament possam et fitam ·I· muyllo lo qual es de Miquinença et de Favara et de Casp […] al sol de la val de la Figuera en lestrem de la val de la Era que es el cami de Traves et de Casp, et del dit mullýo va a ferir a ·I· muýllo que es en la punta del estrem de la val de la Era, et del dit muýllo va a ferir a ·I· muýllo que es enla p[…]sta val de la era, et daquell muýllo va a una fita et muýllo que es en lestrem de la ombría de la val de la Era, et del dit muýllo va a ·I· muýllo que es en la ombria en vista de la val de la Era et del dit muýllo va a fe[rir a ·I· fita] et muyllo que es en lendret del barranch de les L[a]vanderes, et del dit muýllo va ferir a una fita et muýllo que es en dret de la cova de les Cabres et del dit muyllo va a fer[i]r a ·I· muyllo que es de sus la dita cova de les Cab[res, et de] dit muyllo va ferir a una fita et muýllo que es entre ab dues les coraliçes den Cardona, et del dit múyllo va a muýllo de ius la coraliça de la val del Coxo et del dit muýllo va a ·I· muýllo que es en la val del Coxo et [del dit muy]llo va á ferir, a ·I· muýllo que es en la serra de la val de la Era, et va altre muýllo que es en la dita serra et del dit muýllo va ferir a ·I· muýllo que es en mig de la val de la Era la qual val del muýllo an jus es terme de M[iqui]nença et del muýllo an sus es terme de Favara lo qual muýllo travese la dita val de la era et va a ferir a una creu et a ·I· muýllo que es en lestrem de la val de la Era vers la serra de Miquinença et de la dita creu et muýllo va f[erir an ·I·] muýllo que es en la serra de jus la val de la Era lo qual muýllo es lo primer de la serra endret del muýllo de mig de la val de la Era, et del dit muýllo va ferir, a ·I· muýllo que es en la Solana de la dita vall y del dit muyllo va ferir, a ·I· muýllo que es en la punta Pedregosa et del dit muýllo va ferir a ·I· mullýo que es en la serra de jus la val dels Cositz et del dit muýllo va a ·I· muýllo que es de jus la val dit Pere Cosit que es endret de la Era veylla, et del dit muýllo va ferir a una fita que es en mig de la val den Pere Cossit et de la dita fita va ferir a ·I· muýllo que es en la serra de sus la val del Pere Cossit et del dit muýllo va de muýllo en muýllo ferir a una fita del sol de la val de la Escoba et de la dita fita va ferir a ·I· muýllo que es en la serra sobre la vall de la Escoba, et del dit muýllo va ferir a ·I· muýllo que es en la serra de la val de la Era en ves Miquenença, et del dit muýllo va ferir a ·I· muýllo que es en la punta Pedregosa prop del cap de la val de la Era et del dit muýllo va ferir a ·I· muýllo que es de jus lo toçal de la val de la Era, et del dit muýllo va a ferir a ·I· muýllo lo qual es el Toçal de la Escoba que es muýllo dels termens de Miquenença et de Favara et de Nonasp prop lo camp den Pontz Ferrer estadant de Nonasp”
Totes dues poblacions es van comprometre a mantenir aquests límits sense cap disputa, sense poder traspassar la línia amb els respectius ramats; i s’imposaven, en cas d’incompliment, una multa de mil morabatins d’or alfonsins, que hauria de percebre el rei.
Les Tres Fites, trenca de termes amb Torrent i Fraga.
És segur que, com en aquests dos casos, al seu dia es van establir concòrdies o pactes pels límits entre Mequinensa i la Granja d’Escarp, Almatret, Faió, Nonasp, Caspe i Torrent de Cinca, però malauradament ores d’ara no disposem dels documents. Uns límits que es plasmen sobre els pergamins, però que en molts casos tenen un origen molt anterior, ja islàmic, ja romà, com és el cas de la trenca de termes entre Mequinensa i Torrent. Resten, emperò, els símbols d’aquells pactes entre els pobles: fites i creus repartides per tots els límits que en alguns casos han estat modernitzats –en la línia de trenca de províncies entre Torrent i Mequinensa, per exemple– i en d’altres s’han pogut conservar encara que lluny del seu lloc d’origen, com la pedra de les tres creus custodiada per l’associació Coses del Poble. Només una nota final: paga la pena atansar-se a les Tres Fites, lloc carregat de simbolisme i amb més de dos mil anys d’història.
Notes:
(1) Arxiu Històric de Lleida, Protocols notarials, núm. 1181. Plec documental sobre el procés judicial entre Almatret i Seròs a la Reial Audiència de Catalunya, any 1830. Informació testimonial. Multes aplicades a veïns de Mequinensa.
(2) José Salarrullana de Dios: “La Aljama de Moros Fraga” dins Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, núm. 7-9, 1921, pàgines 364-369.
(3) Ajuntament de Mequinensa, pergamí número 5. Agraïm a l’Ajuntament les facilitats per accedir al fons de pergamins municipals.
Comments Off none Read more

Licantropia, Carles Terès. Estimulant ressenya del «Diari de Sant Jordi» de la llibreria La Central | L’esmolet

abr. 16
Literatura, Matarranya

Estimulant ressenya del «Diari de Sant Jordi» de la llibreria La Central | L’esmolet.

Licantropia, Carles Terès

Font: Diari de Sant Jordi. La Central.

Capítol 1: som al segle XVIII, i un jove mossèn Magí, mentre travessa l’alt Matarranya a la recerca d’ànimes a les quals salvar, topa amb un mas i una contrada poc amistosa, terra de llobaters, on l’instint animal té més pes que l’humà. Fins al punt que el pobre mossèn ha de fugir cames ajudeu-me d’aquesta terra que el pertorba.
Capítol 2: Riiing! Sona el despertador. La novel·la gòtica s’ha acabat i som a ple segle XXI. Ara el nostre protagonista és el Llorenç, barceloní resident a la Pobla de la Llobosa, que mica en mica anirà descobrint el seu costat més feréstec. Però no es tracta d’una novel·la sobre un home llop, sinó sobre el subtil autoaprenentatge (gens d’autoajuda), del contacte amb la natura més salvatge, instintiva i suggeridora, de la memòria individual i col·lectiva… Hi trobareu les influències de Lovecraft, Perucho, per exemple, en temes com la ciència contra la natura o l’impuls contra el raciocini. Tot plegat ens remet també a la literatura popular, inclús el to del llibre –sempre intrigant, sempre amb la inquietud rere el clatell–. D’estil àgil però precís, la novel·la acaba per mostrar-nos la llengua i la parla ebrenca –que Terès domina, de la millor manera possible–, sense que el registre dialectal avorreixi, mentre ens situa en aquesta terra de frontera, tan ben ambientada per l’autor, que és la Franja. El costat fosc dels éssers humans ha estat sempre un misteri, i aquesta novel·la, entre el quotidià i el fantàstic, hi furga no pas trobant-hi solucions màgiques sinó proposant més dubtes que respostes. Potser perquè «hi ha zones fosques en l’evolució» i perquè, al final, tots som animals.

Daniel Parellada

P. 7 del «Diari de Sant Jordi» de la llibreria La Central

P. 7 del «Diari de Sant Jordi» de la llibreria La Central

 

Comments Off none Read more

I Chornadas aragonesas de primavera

abr. 16
Aragonès, Llengües a Aragó

I Chornadas aragonesas de primavera.

I Chornadas aragonesas de primavera

Comments Off none Read more

Presentació “Les cançons de la nostra gent” de Josep Galan

abr. 16
Activisme, Baix Cinca, Estudis lingüístics, Literatura, Llengües a Aragó, Normalització del català

Presentació “Les cançons de la nostra gent” de Josep Galan.

dissabte, 20 / abril / 201319:00

 

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘LES CANÇONS DE LA NOSTRA GENT’ DE JOSEP GALAN

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca presentarà el llibre Les cançons de la nostra gent de Josep Galan (Fraga, 1948-2005), el proper dissabte dia 20 d’abril a les 19h00, al saló d’actes del Palau Moncada de Fraga. Aquest llibre -núm. 2 de la col·lecció lo Rebost Digital- conté l’exhaustiu recull de cançons típiques de Fraga que va realitzar Galan, el qual va ser editat pel Govern d’Aragó el 1993 en la seua col·lecció “Pa de casa” -destinada a la producció en català a l’Aragó- i que des de fa anys es troba totalment exhaurit.

L’IEBC ha enllestit una reedició de luxe de l’obra més emblemàtica de Galan. Per començar, s’ha fet una revisió tipogràfica i ortogràfica de l’original. També s’han revistat les partitures manuscrites i s’han completat les informacions de les referències que l’autor va col·locar a final de cada capítol i del text en general, a través de notes a peu de pàgina, amb l’objectiu de contextualitzar les cançons i aclarir algunes qüestions. A més a més, s’han afegit il·lustracions, fetes per Ramon Mesalles Rué, i uns annexos amb documents diversos. Per últim, com a material complementari, s’ha afegit un CD amb una sèrie de cançons seleccionades.

Aquesta gravació, que representa la novetat més atractiva del projecte, va ser dirigida pels professors de música de l’Institut Musical Comarcal de Fraga Pili Calvet i Ramon Elías. El suport digital conté quaranta-quatre pistes amb temes basats en les cançons del cançoner, uns recitats i altres cantats, respectant la fonètica local. Les cançons s’han classificat en base a un punt de vista temàtic; per això, s’aprecia una estructura de quatre blocs ben diferenciats: primer, hi ha una petita mostra representativa de temes de falda, interpretats, lògicament, per una veu maternal; en segon lloc, un parell de cançons on interactua la veu maternal amb veus infantils; el tercer bloc, el més extens, se centra exclusivament en peces del món de la infància -igual que els del segon, totes elles interpretades per alumnes voluntaris de l’Institut Musical Comarcal de Fraga-; i per últim, el quart, que es correspon amb les cançons d’adults, en aquest cas, interpretades també per un conjunt de membres voluntaris de la Coral Fraga de manera altruista, igual que totes les altres aportacions esmentades anteriorment. Entre les cançons gravades, destaquen les més populars a Fraga, com “Galing-galong” i “Toca manetes”, pel que fa a les infantils i “Les figues verdes”, “A la vora del riu” i “Una maitinada fresca”, pel que fa a les d’adults.

Pel que fa als annexos del llibre, aquests estan formats per uns apunts per a una conferència -probablement pronunciada a Calaceit l’any 2001 en el marc de la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre- trobats a l’ordinador personal del Josep després de la seva mort l’any 2005, on explica, entre altres coses, la metodologia utilitzada en l’elaboració del cançoner; per quatre articles que es van publicar a la revista Batecs de l’IEBC-IEA, entre els anys 1988 i 1994, escrits per l’autor i que fan referència directament o indirectament a l’esmentada obra i per un article inèdit signat per Josep Galán i Anna Pérez sobre un antic costum oblidat per tothom a Fraga: “El caramello”.

Aquesta nova edició del cançoner és probablement el projecte més ambiciós dels vint-i-vuit anys d’història de la nostra l’entitat, no solament pels recursos humans –hi ha col·laborat una cinquantena de persones– i temps invertit –tres anys–, sinó també per l’elevat cost econòmic. La publicació ha comptat amb una contribució de l’Ajuntament de Fraga i de la comarca del Baix Cinca, i la col·laboració del Moviment Coral Català, que va cedir tres cançons enregistrades per la Coral de Fraga per a un altre projecte.

Comments Off none Read more

l’Institut d’Estudis del Baix Cinca presenta la reedició musicada de “Les cançons de la nostra gent” de Josep Galan

abr. 16
Activisme, Baix Cinca, Estudis lingüístics, Literatura, Normalització del català

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca us convida a la presentació del llibre Les cançons de la nostra gent, reedició musicada amb CD del llibre de Josep Galan. Tindrà lloc el proper dissabte dia 20 d’abril al Palau Montcada de Fraga, a les 19:00.

Invitacio__769_

1 Comment none Read more

Licantropia: Recomanació de «El Periódico» per Sant Jordi | L’esmolet

abr. 16
Literatura, Matarranya

Recomanació de «El Periódico» per Sant Jordi | L’esmolet.

Comments Off none Read more

CHA defensa a Europa la protecció de les llengües d’Aragó

abr. 16
Activisme, Aragonès, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Normalització del català, Situació sociolingüística, Vadillo

CHA esfiende en Europa a protezión d’as luengas d’Aragón / CHA defensa a Europa la protecció de les llengües d’Aragó / CHA defiende en Europa la protección de las lenguas de Aragón | Aragón en Europa.

 

IMG_1533

 

 

 

CHA ha participat en l’Assemblea de EFA (sigles en anglès de l’Aliança Lliure Europea, el partit polític europeu a què pertany CHA) per tractar, entre altres qüestions, sobre la situació de les llengües a l’Estat espanyol. CHA coincideix, al costat de partits de tota la Unió Europea, en la fixació del PP per maltractar i aniquilar les llengües pròpies. Per Martínez Tomey, responsable d’assumptes europeus, “l’afany del PP per l’Espanya única del franquisme els està portant a injuriar el valor de les llengües pròpies com patrimoni identitari i riquesa cultural”.

 

En aquest sentit, s’ha aprovat una declaració impulsada per CHA costat de partits bascos, gallecs, catalans, mallorquins i andalusos amb l’objectiu de denunciar les polítiques del PP en matèria lingüística, especialment en l’àmbit educatiu.

 

La intenció del PP-PAR amb la nova llei de llengües que estan tramitant és discriminatòria respecte a les nostres llengües pròpies. El seu ensenyament es mantindrà com una matèria extracurricular, amb un tractament més desfavorable fins i tot que el de l’ensenyament d’una llengua estrangera i que, en impartir a les escoles del medi rural, obliga els alumnes a romandre més temps en el centre educatiu “.528383_10151345497076426_1604633164_n

 

CHA ha denunciat també la pretensió del PP-PAR de negar l’existència de les llengües aragonesa i catalana d’Aragó. Per ambdues es busca un dialectalisme a ultrança, que nega la unitat de cadascuna d’elles com a llengua (indispensable per a la seva modernització i supervivència futura, especialment en el cas de l’aragonès) i fins i tot la seva pròpia diferenciació, al cridar a totes “aragonès” i regular per una sola acadèmia com si fossin dues una mateixa llengua.

 

“Aquest tipus de plantejaments que no tenen base lògica i científica evidencien les veritables intencions del govern d’Aragó: assegurar la mort definitiva de l’aragonès (i, en un futur, també la del català d’Aragó), aplicant una llei que faci impossible la seva transmissió intergeneracional , el seu ús social i la seva adaptació a la vida moderna “ha manifestat Martínez Tomey. “No és estrany que amb ella violin de manera tan flagrant la legalitat internacional, plasmada a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, la força legal té el mateix rang que el bloc de constitucionalitat i que és de plena aplicació a Aragó, li agradi o no al PP-PAR “.

IMG_1536

 

IMG_1521

Comments Off none Read more

Una treintena de periodistas siguen la pista del cátaro imperfecto de Víctor Amela en Morella

abr. 16
Literatura, Matarranya, Mesquí

Una treintena de periodistas siguen la pista del cátaro imperfecto de Víctor Amela en Morella.

 

alt

Víctor Amela reunió a una treintena de periodistas para expliar los enclaves de ‘El cátaro imperfecto’

Los antiguos pobladores de la Corona de Aragón, los cátaros, cobraron vida ayer en Morella con el primer press trip organizado por el periodista y escritor Víctor Amela. El catalán con raíces en Els Ports recreó la historia de su última novela ‘El cátaro imperfecto’ por las calles de la localidad. Es ahí donde huye el protagonista, Belibasta, tras cometer un crimen en Occitania.

‘El cátaro imperfecto’ es un fiel retrato de la vida en el siglo XIV, amén de suponer un escaparate de algunos municipios del entorno. Además de Morella, el libro incluye en su trama las localidades matarrañenses de Beceite, Cretas y Valderrobres. La proximidad de la comarca del Matarraña con Morella y zonas de Cataluña la convierten en el escenario perfecto de las aventuras de los antiguos pobladores.

La propuesta de recorrer Morella para dar vida a la novela centró la atención de una treintena de periodistas de medios de comunicación catalanes, valencianos y aragoneses. La repercusión de la iniciativa será un aliciente más para la promoción de esta novela imprescindible.

Comments Off none Read more

Sentències a Catalunya i a la Franja

abr. 15
Franja

(2) A Catalunya,….

 
A Catalunya, interlocutòria TSJC diu q si un sol alumne demana classe en castellà, aquesta s’ha fer així; a la Franja, si un sol alumne demana classes en català…, que farem? Res, Zaragón is different.
Comments Off none Read more

El detenido por la muerte de una mujer en Benabarre declarará este jueves ante el juez

abr. 15
Ribagorça

El detenido por la muerte de una mujer en Benabarre declarará este jueves ante el juez.

Permanece bajo custodia de la Guardia Civil mientras se le realizan pruebas psiquiátricas. El cuerpo de Consuelo Roy fue encontrado con un golpe en la cabeza en el vertedero de la localidad.

El cuerpo se localizó este lunes por la noche, pero no se retiró hasta el martes a mediodía.. JOSÉ LUIS PANO El cuerpo se localizó este lunes por la noche, pero no se retiró hasta el martes a mediodía.. JOSÉ LUIS PANO

El joven de 20 años detenido por la muerte de una vecina de Lérida de 52 años, cuyo cadáver fue localizado la noche del pasado lunes en las proximidades del vertedero de la localidad de Benabarre, comparecerá este jueves ante el titular del Juzgado de Barbastro en relación a los hechos.

Fuentes próximas a la investigación han informado de que el detenido, un joven con problemas psiquiátricos, permanece bajo custodia de la Guardia Civil mientras se le realizan diversas pruebas psiquiátricas para determinar el alcance de su situación mental.

El joven detenido forma parte de una familia residente en Benabarre que no se relacionaba con el resto de sus habitantes y que habría generado algún tipo de conflictividad derivada del comportamiento de los hijos, según han explicado fuentes vecinales.

La fallecida, Consuelo Roy, vinculada al mundo de la fotografía, salió de su domicilio el pasado lunes pero ya no regresó a cenar a la vivienda donde le esperaba su familia, quienes denunciaron la desaparición ante la inusual tardanza de su pariente.

Roy había fijado su residencia en Lérida pero solía desplazarse los fines de semana y puentes festivo a Benabarre, su localidad natal, en compañía de su familia.

El dispositivo de búsqueda activado permitió a la Guardia Civil localizar el coche de Consuelo al pie de la pista que conduce al vertedero de Benabarre, junto a un edificio en ruinas conocido como la ‘Caseta de la Reina’.

Lo avanzado de la noche y la falta de visibilidad llevó a los agentes a acordonar la zona y a no acceder al punto donde se encontraba el cadáver para no alterar el escenario de los hechos y determinar la posible existencia de indicios que apuntaran a la comisión de un delito.

A la mañana siguiente, poco después de inspeccionar la zona junto a los responsables de la Policía Judicial de la Guardia Civil, el juez de instrucción acordó decretar secreto el sumario al detectar indicios de que podría tratarse de un homicidio.

Las fuentes próximas a la investigación citadas han informado de que la mujer presentaba un fuerte golpe en la cabeza, aunque antes de ser reconocido el cadáver por el forense no descartaban que pudiera tener su origen en una caída accidental provocada por una afección repentina que le hubiese hecho perder el conocimiento.

No descartan la posibilidad que los hechos se hubieran producido durante un encuentro, casual o no, de la mujer con el joven detenido, en el que éste habría intentado de establecer algún tipo de contacto sin determinar.

Según han informado fuentes vecinales, Consuelo Roy, que solía desplazarse a Benabarre para capturar imágenes de su entorno, tenía cierto prestigio en la zona como fotógrafa y realizaba exposiciones de su obra en la población con cierta periodicidad.

Comments Off none Read more

El estudio informativo de la A-68 se publicará en mayo tras 4 años

abr. 15
Franja, Catalunya, País Valencià, Matarranya, Mesquí

El Bajo Aragón no se acaba de acostumbrar a que sus reivindicaciones queden a la cola en la lista de prioridades del ministerio de Fomento. Por eso, siempre ha tomado con la máxima de las cautelas los anuncios y sobre todo las promesas que llegan desde Madrid. La última de ellas, la publicación, en un plazo máximo de un mes, de la salida a información pública del estudio informativo del tramo de la A-68 entre El Burgo de Ebro y las Ventas de Valdealgorfa. Se trata de un trámite administrativo más, pero viene a traducirse en que Fomento es consciente del nivel de hartazgo de los bajoaragoneses, ansiosos por contar con unas infraestructuras dignas del siglo XXI. El compromiso de la ministra Ana Pastor se produjo el lunes ante una sala llena de empresarios aragoneses.

El estudio informativo de la A-68 (2009) está atascado desde 2011 en el Ministerio de Medio Ambiente, que se encarga de analizar las afecciones medioambientales. En ese sentido, la mayoría de las alegaciones se mostraban contrarias a que la futura autovía atravesara las zonas de regadío al Norte de la ciudad de Alcañiz. Así, el documento que saldrá a información pública prevé desplazar la nueva autovía unos 400 metros.

Una vez que esas modificaciones en el estudio informativo hayan sido publicadas en el BOE, el siguiente objetivo de Fomento será establecer un cronograma definitivo. Cabe destacar que para este año, el Ministerio presupuestó 10.000 euros para el proyecto, y no se prevé programación plurianual. Aunque eso puede cambiar cuando se elaboren las cuentas de 2014. Pero para poder ejecutar la obra, de unos 90 kilómetros, serían necesarios al menos 460 millones de euros. Ya que este proyecto está incluido en el Plan de Infraestructuras, Transporte y Vivienda 2012-2024, el compromiso de Madrid es haber acabado la obra desde El Burgo hasta Vinaròs en un plazo de 11 años.

Según fuentes cercanas a la ministra, el objetivo del nuevo estudio informativo es conseguir que las modificaciones al trazado puedan superar sin ningún tipo de problema la posterior Declaración de Impacto Ambiental. De lo contrario, sería una traba enorme que podría volver a retrasar el proyecto varios años.

«Zaragoza debe involucrarse»

Aunque las principales reivindicaciones llegan desde el Bajo Aragón, el apoyo de Zaragoza a esta infraestructura, esencial para conectar la capital aragonesa con el mar Mediterráneo, se antoja decisivo para lograr acelerar los plazos. Así lo entiende Miguel Omella, miembro de la Junta Local de Carreteras y Ferrocarriles de Alcañiz. «Zaragoza debería ser la máxima interesada, porque la crisis está afectando mucho a su sector hotelero, y podrían beneficiarse de las sinergias de Motorland». Sin embargo, cree que la sociedad de la capital se ha «olvidado» del Bajo Aragón, y opta por viajar al Pirineo. Para trasladarse hasta la costa, señala Omella, toma la autopista de pago. Respecto al anuncio de la ministra, no le dio ninguna credibilidad. «Si son incapaces de terminar los 14 kilómetros de la N-232, no podemos creernos que vayan a avanzar en este otro proyecto».

Por su parte, el alcañizano José Vicente Lop, presidente de la Federación de Empresas de Transporte de Aragón, valoró que sí se cuenta con «todo el apoyo del sector zaragozano», pero el principal problema es que «no hay dinero». Lop explica que, debido a su cargo, mantiene un contacto fluido con los gobiernos autonómico y nacional. «Siempre dicen ‘que sí, que sí’, pero luego no se hace nada».

A su juicio, solicitar la autovía hasta la localidad costera de Vinaròs es una «utopía». Entiende que de las grandes infraestructuras pendientes, la más urgente es el acondicionamiento de la N-232 entre Ráfales y el límite provincial. Fácilmente, podría ahorrar diez minutos. El siguiente paso debería ser acometer las variantes previstas aún no ejecutadas: Quinto, Azaila e Híjar. A continuación, ejecutar la A-68 hasta las Ventas. Eso se conllevaría una rápida conexión con Zaragoza en poco más de tres cuartos de hora. Y por último, extender la autovía hasta el mar.

Carlos Mor, presidente de CEOE Teruel, volvió a reivindicar la ejecución de la obra para revitalizar el tejido empresarial del Bajo Aragón, además de vertebrar las comunicaciones entre Cantabria y el mar Mediterráneo.

Plan de carreteras de la DGA

Entretanto, la DGA ha propuesto aumentar hasta los 1.485 millones de euros la inversión prevista en el Plan General de Carreteras 2013-2024. No es la única novedad respecto al documento que presentó en verano. Se quiere apostar por potenciar la construcción de variantes en aquellas poblaciones donde las travesías presenten problemas de seguridad. Para ese capítulo se destinarán 7 millones de euros. Se beneficiarán Albalate del Arzobispo, Valderrobres y Caspe. Asimismo, se acondicionará la A-226 entre Mirambel y el límite provincial (5,7 millones). Se invertirán 34,2 millones para reforzar el firme de las carreteras autonómicas que conducen a Albalate, Híjar, Calanda, Alcorisa, Caspe, Valdealgorfa, Andorra, Cantavieja y Mas de las Matas.

Paralelamente, la DGA deberá pagar al menos 15 millones de euros para rescindir el Plan Red, sin que se haya arreglado ni un solo kilómetro de carretera. El principal problema han sido las dificultades de las ocho empresas concesionarias para encontrar financiación con la que ejecutar los trabajos. El 82% de las actuaciones previstas se han incluido en el nuevo Plan de Carreteras.

 

Las obras en Monroyo, al 10%, a la espera de que se cambie el proyecto

La carretera N-232, un trazado del siglo XIX, se mantiene a la espera de que por fin se retomen las obras de acondicionamiento detenidas en julio de 2010. Durante todo este tiempo, el Ministerio de Fomento y la empresa constructora han estado involucrados en una negociación, que aún no se ha cerrado, para retomar las obras. Concretamente, los técnicos del Ministerio trabajan con los de la compañía Rover Alcisa para introducir modificaciones en el proyecto constructivos: la supresión del túnel de Monroyo, la obra más ambiciosa y complicada de todo el trazado.

Esa solución, que rebajaría el coste del proyecto en unos 4,5 millones de euros, fue propuesta por Rover Alcisa, entre otras opciones. Aunque en un principio fue rechazada por el Ministerio, los alcaldes de Monroyo (Óscar Arrufat), La Cerollera (Antonio Arrufat) y el diputado Vicente Guillén, los tres del PSOE, dieron su visto bueno a los cambios ante el anterior secretario de Estado de Infraestructuras, Víctor Morlán.

El diputado popular Santiago Lanzuela aseguró que se está trabajando en ese aspecto para resolver el problema administrativo «cuanto antes». Por su parte, Antonio Arrufat, senador del PSOE, señaló que hace aproximadamente un mes registró varias preguntas en la mesa de la Cámara Alta. «Pero aún no hemos recibido contestación». Además, criticó que el principal problema es la falta de inversión. «Quieren cubrir el déficit sin gastar; y así nunca avanzará la obra».

De hecho, a lo largo de estos tres años que el 10% de la obra ejecutada ha permanecido abandonada. Tan sólo se ha llevado a cabo un par de actuaciones. Una de ellas ha sido la instalación de guardarraíles en el tramo que se hundió en 2010 en el kilómetro 90, entre Monroyo y Torre de Arcas. En cuanto al actual trazado, sólo se ha extendido una capa de asfalto en las zonas más bacheadas.

Tira y afloja

El abandono de las obras y la retirada de las máquinas se produjo cuando la empresa constructora, Rover Alcisa planteó un modificado del proyecto por un importe superior al 20% de los trabajos (adjudicados por 47 millones de euros). Se trataba del segundo modificado que solicitaba. Pero el Fomento, entonces dirigido por José Blanco, rechazó ese cambio presupuestario. Cabe destacar que parte de las obras de la N-232 en la zona castellonense fueron ejecutadas por Rover Alcisa, sin que se haya registrado ningún tipo de problema.

Las obras de la N-232 cuentan con un presupuesto de 677.000 euros para este año 2013. En este caso, sí se ha previsto una programación plurianual, que no obstante, se revisa cada año. Concretamente, se prevé invertir 5,79 millones en 2014; 35,34 millones en 2015 y 27,16 millones en 2016. Cantidades que, de mantenerse, servirían de una vez por todas para dar el impulso que la infraestructura necesita.

mitjançantEl estudio informativo de la A-68 se publicará en mayo tras 4 años.

Comments Off none Read more

Aragó a Barcelona: Cap a una nova onada sobiranista? Construccions nacionals emergents a l’entorn euromediterrani

abr. 15
Aragó, Catalunya, País Valencià

Aragó: regió d’Espanya o nació en construcció?
Dimecres 19 de juny
Ponent: Miguel Martínez Tomey (Chunta Aragonesista)
L’Estat espanyol ha tingut tradicionalment tres identitats nacionals en oposició: la catalana, la basca i la gallega. Tanmateix, hi ha altres identitats de caire més regional que també han experimentat algun grau de conflicte amb
la identitat nacional espanyola i que, com a conseqüència de la seva baixa intensitat, ens són més desconegudes. En aquesta sessió parlarem del cas de l’Aragó a partir d’una anàlisi sobre la seva trajectòria, el potencial actual en el
desenvolupament d’una identitat que vagi més enllà d’allò regional i les seves perspectives de futur.

Cicle Conferències CIEMEN-Nationalia: “Cap a una nova onada sobiranista?” 24.04-26.06.2013, 19:00 h. Sala Escarré. C/ Rocafort, 242 bis. 08029 Barcelona

Comments Off none Read more

AMPA BENABARRE: MOVILIZACIONES PARA MANTENER LA E.S.O. EN BENABARRE

abr. 15
Ribagorça

AMPA BENABARRE: MOVILIZACIONES PARA MANTENER LA E.S.O. EN BENABARRE.

Ayer celebramos una asamblea general extraordinaria para dar a conocer la nueva junta de la AMPA y debatir sobre el inminente problema que supone para Benabarre la supresión del primer ciclo de ESO.
Después de valorar con detenimiento los efectos sociales de la supresión del primer ciclo de  E.S.O. en nuestro pueblo, consideramos muy preocupante que los niños deban trasladarse a estudiar al instituto de Graus ya desde los 11 y 12 años. La asamblea expresó mediante votación a mano alzada el total desacuerdo con esta medida.
Los motivos mas importantes son: 
– El desarraigo de estos niños de su localidad a tan temprana edad.
– La masificación en las aulas que supondrá para el Instituto absorber a los alumnos de Benabarre (15 niños) y Campo (26 niños), además de los que ya cursan la ESO en Graus, con la perdida de calidad en la enseñanza que estas ratios suponen. Además hay que tener en cuenta que en los cursos sucesivos cada vez serán mas los niños que se irán incorporando ya que son aulas con muchos mas alumnos. (En 3º y 4º de primaria de Benabarre hay ahora mismo 25 alumnos) 
– Pese al aumento de la ratio NO está garantizado que vaya a aumentar el nº de profesores en el Instituto. 
– De aplicarse esta medida, Benabarre y los municipios vinculados a sus centros escolares, se quedan sin  un servicio público, valioso y sostenible económicamente, que va contra el equilibrio y el desarrollo territorial de Aragón.
–  Nuestros hijos no pueden dar continuidad al aprendizaje de la asignatura de Catalán que se imparte durante toda la primaria en Benabarre ya que el IES Baltasar Gracián ha decidido suprimirla sin atender el interés de los alumnos y familias de la zona oriental de la comarca. 
– El traslado de todos los chicos a Graus supondría también fletar otro autobús ya que acualmente viajan 52 alumnos en la linea regular y el bus es de 55 plazas. Está estipulado que si el coste del transporte escolar supera el presupuesto establecido, serán las familias de los alumnos de Bachillerato quienes tendrán que hacer frente al coste del transporte ya que la ESO es enseñanza obligatoria, pero no así el Bachillerato.
Medidas acordadas:
Toma de contacto con las Ampas del resto de escuelas afectadas por esta medida para colaborar e ir de la mano en las protestas y reivindicaciones que nos perjudican por igual.
Hacer escritos para reclamar la continuidad de la ESOa la Consejera de educación del Gobierno de Aragón, a la Dirección General de Educación, al Servicio Provincial  y al Justicia de Aragón.
Pedir la implicación de las familias, del tejido social de Benabarre y de su zona de influencia, así como la colaboración del Ayuntamiento para conseguir que no se pierda este servicio en Benabarre.  
Se han colocado dos pancartas en la valla del colegio y ademas se convoca a toda la población a concentrarse el Lunes 15 de abril en la puerta del centro a las 16:30 horas para mostrar el rechazo a todo lo expuesto anteriormente.
Muchas gracias a todos por la asistencia a la asamblea y por vuestro apoyo.
La Junta del AMPA de Benabarre. 
1 Comment none Read more

El Blog de José María Becana: INTERVENCIÓN EN EL SENADO SOBRE LA LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN Y LA MEJORA DEL ESTADO AUTONÓMICO

abr. 12
Activisme, Aragó, Catalunya, País Valencià, Aragonès, Baix Cinca, Llei de llengües, Llengua, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça, Vadillo

El Blog de José María Becana: INTERVENCIÓN EN EL SENADO SOBRE LA LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN Y LA MEJORA DEL ESTADO AUTONÓMICO.

 

 

 

 

 

En el Pleno del Senado celebrado el día 9 de abril de 2013 hice mi intervención en lengua catalana, para denunciar la actitud arrogante y populista que el Partido Popular tuvo en las Cortes de Aragón, al anunciar el rechazo de todas las propuestas de los partidos PSOE, CHA e IU, porque “sólo pretendían sembrar de pinganillos Aragón”.

 

Probableme sea la última vez que un senador catalanoparlante de Aragón pueda intervenir en su lengua propia ante el Pleno del Senado porque el reglamento del Senado contempla la posiblidad de utilizar las lenguas catalana, euzkera y gallega, además del castello. Cuando se apruebe la nueva Ley de Lenguas de Aragón que promueve el PP, los aragoneses dejaremos de hablar aragonés y catalán para hablar por decreto “aragonés oriental” y “aragón septentrional”, y ninguna de estas lenguas están recogidas en el Reglamento.

 

Adjunto el texto y el enlace de la intervención.

 

 

 

MCI MOCIÓ 671/062 INSTA AL GOVERN A LA ADOPCIÓ DE DETERMINADES MESURES PER A LA MILLORA DEL FUNCIONAMENT DEL ESTAT AUTONÒMIC

 

Senyor President, senyories,

 

Permetim començar la meva intervenció en la llengua que parlem a les comarques orientals aragoneses mes de 60.000 ciutadans que ens sentim espanyols i aragonesos.

 

Ahir al parlament aragonés tots els grups de la oposició van abandonar la Ponència de la Llei de Llengües de Aragó quan la portaveu del PP va rebutjar totes les esmenes presentades argumentant que el seu partir no volia sembrar Aragó de “pinganillos”.

 

A la meua comunitat conviuen la llengua aragonesa parlada per unes 10.000 persones, la llengua catalana parlada en les seues varietats locals (fragatí, ribagorçà, lliterà…) amb una gran majoria de castellanoparlants i davant d aquest pluralisme i d aquesta riquesa cultural, el Partit Popular ha decidit derogar els drets de les minories, amb un discurs tristament irresponsable, antiacadèmic i populista. Es doncs la ultima oportunitat que com a senador tinc de parlar en aquesta càmera en la llengua pròpia, perquè quan el Partit Popular aprovi la nova llei de llengües parlaré Aragonès Oriental u Orienaragonès i deixaré d’entendrem amb els companys de Lleida, de Mallorca o de Valencia.

 

I aquesta introducció em serveix també per fixar la posició del Grup Parlamentari Socialista del Senat envers la Moció del PNV per a la millora del funcionament de l Estat Autonòmic Espanyol. Un Estat que des de la Constitució espanyola ha anat creixent en el respecte a la pluralitat lingüística i cultural i que amb la fórmula descentralitzadora ha desenvolupat el autogovern de les Comunitats i ha aconseguit una de les etapes de més progrés econòmic i cultural de la història contemporània d Espanya.

 

Com a grup parlamentari vam donar suport al Govern d Espanya va impulsar el procés d autogovern i  ho va fer durant les passades legislatures reformant sis Estatuts d Autonomía, la majoria dels qual aprovats per amplies majories en aquestes Corts Generals i fent funcionar les Comissions Mixtes de Transferències.

 

I avui, tot just un any i mig de govern del Partit Popular ens trobem en una Moció que demana millar el funcionament. I el que es pitjor, ens trobem en una situació molt preocupant en la organització territorial de l Estat perque en poc temps han crescut les veus i les iniciatives polítiques que demanen la segregació o la separació de l Estat Espanyol de una part important del territori.

 

Per aquesta raó considerem oportuna la Moció presentada pel Grup Parlamentari Basc, la considerem oportuna en el seu enunciat i en el seu primer punt. Però tenim matisos a fer a la proposta que desenvolupa el punt segon en relació a la Seguretat Social. I tenim una discrepància total al punt que fa referència a la Reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que vol resoldre el tema de les transferències estatutàries pendents de traspàs efectiu – es a dir de les competències incloses en els respectius Estatut d Autonomía, encara no transferides als Governs territorials- mitjançant una Sentència del Tribunal Constitucional. Ho hem dit sempre i ho repetim avui, els senadors i les senadores socialistes pensem que no li toca al Tribunal Constitucional organitzar els serveis administratius, valorar el seu cost econòmic i ordenar el traspàs de la Administració General a la Administració Autonòmica.

 

No li toca a un Òrgan Legislatiu que està creat per a protegir la llei, fer la feina política i administrativa que correspon al govern de l Estat i al govern Autonòmic. Hi ha problemes, es cert, però també es cert que hi ha altres fórmules per a treballarlos.

 

Parlava també de matisos a l apartat primer, perquè estem d acord en que una Comunitat demani unificar la propietat patrimonial de tots els equipament on s estàn prestant els serveis de salut, però això s ha de fer de manera que no afecti al valor del Patrimoni de la Tesorería General de la Seguretat Social, que en definitiva es el patrimoni de tots els treballadors espanyols.

 

Malgrat tot el nostre criteri es favorable a la proposta general del Grup Parlamentari Basc, en el seu enunciat i en una part important del contingut, perquè pensem que després d un any i mig de govern contrareformista i recentralitzador, avui es mes necessari que mai trobar fórmules de millora de funcionament de l Estat Autonòmic si seguim pensant que la solidaritat entre els pobles i el respecte a la seva diversitat social, política, lingüística i cultural, es la millor manera de fer de Espanya un país gran i modern.

 

Per tot això si la nostra esmena es aceptada, el Grup Parlamentari Socialista votarà favorablement la moció del Grup Parlamentari Basc.

Video de la Intervención
http://www.youtube.com/watch?v=nEvwqExf1c8&feature=youtu.be

Comments Off none Read more

Cremar el patrimoni | L’esmolet

abr. 11
Activisme, Aragonès, Estudis lingüístics, Llengües a Aragó, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Situació sociolingüística, Viles i gents

Cremar el patrimoni | L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 12 d’abril de 2013
Fa uns mesos que estic fent la traducció d’un llibre del castellà al català. A banda d’alguna construcció que em fa dubtar —recordeu que, gràcies a la dictadura, els de la meua quinta hem hagut d’aprendre a escriure el nostre idioma com hem pogut (tot i que, per als que s’han criat a l’Aragó, la democràcia tampoc no ha fet res per a treure’ls de l’analfabetisme)—, és un plaer traslladar de manera automàtica, talment com si les copiés, les frases d’una llengua a l’altra. Els neuròlegs ja ho diuen, que els bilingües tenim un enorme avantatge. Imagino el meu cervell —d’altra banda ben normalet— convertint sense gairebé esforç ‘cosecha’ en ‘collita’, ‘ganado’ en ‘bestiar’ o ‘alpargatas’ en ‘espardenyes’. M’aturo a pensar en aquestes parelles, posseïdores del tresor del bilingüisme, que cometen el greu error d’escamotejar-lo als seus fills. És com si els pares preferissin demolir la casa pairal, abandonar les finques i llençar al foc tots els estalvis en comptes de traspassar-ho als hereus. És un patrimoni que quedarà per sempre més fora de l’abast del pobres infants. I la culpa no és dels pares, que al remat l’únic que fan és allò que els hi ha inculcat els que tenen (han tingut i possiblement tindran) el poder. L’altre dia ja ho deia el Dr. Artur Quintana a la presentació del llibre El català de la Codonyera: «A l’Aragó només hi havia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’. Lo ‘parlar bé’ era lo castellà del doctor, del capellà o el secretari; i lo ‘parlar mal’ el castellà regional, l’aragonès i, és clar, lo català d’Aragó». Aquest concepte ha amerat generacions d’aragonesos, sovint escarnits pels que «parlaven bé», generalment tristos monolingües. I ha fet que, encara avui en dia, ben entrat el segle XXI, n’hi ha que pensen que cremar el patrimoni cultural és fer-los un favor als fills.

Comments Off none Read more
La Franja
Copyright © 2026 La Franja Design by SRS Solutions top
La Franja