Skip to content

El aragonés, en el Día Internacional de la Lengua Materna.

 

El aragonés, en el Día Internacional de la Lengua Materna

Materiales didácticos y actos programados en Aragón con motivo de esta fecha declarada por la Unesco

Rolde de Estudios Aragoneses y Consello d’a Fabla Aragonesa con el apoyo del Centro Unesco-Aragón ofrecen en sus webs materiales a docentes para trabajar con alumnos y alumnas sobre esta lengua en peligro de desaparición.

A través de diferentes actos, entidades culturales ponen en valor el activo que suponen las lenguas minoritarias en nuestro territorio.

El Día Internacional de la Lengua Materna, 21 de febrero, fue proclamado por la Conferencia General de la Unesco en noviembre de 1999. Desde 2000, esta fecha es observada con el objetivo de promover el multilingüismo y la diversidad cultural. Las lenguas son el instrumento de mayor alcance para la preservación y el desarrollo de nuestro patrimonio cultural tangible e intangible. Toda iniciativa para promover la difusión de las lenguas maternas servirá no solo para incentivar la diversidad lingüística y la educación multilingüe, sino también para crear mayor conciencia sobre las tradiciones lingüísticas y culturales del mundo e inspirar a la solidaridad basada en el entendimiento, la tolerancia y el diálogo.

Desde el Rolde de Estudios Aragoneses y Consello d’a Fabla Aragonesa con el apoyo del Centro Unesco-Aragón se hace un llamamiento a los maestros de nuestra Comunidad Autónoma para que trabajen con sus alumnos esta materia, y para ello ofrecen una serie de materiales y recursos didácticos de indudable interés para la promoción y dignificación de la lengua aragonesa como activo clave de nuestro patrimonio cultural, como herramienta de aprendizaje, y como elemento vivo y con futuro, que tienen alojadas en sus respectivas webs, y nos lo comuniquen a coordinacion@roldedeestudiosaragoneses.org


Además lo largo de estos días, en Aragón, una serie de eventos se hacen eco de este mensaje, con contenidos íntimamente relacionados con la temática específica de este año: “El libro, eje de la educación en lengua materna”.


La agenda es la siguiente:

Jueves, 21 de febrero, 20 horas, Zaragoza. Presentación del libro-dvd Cosetas d’adentro de Lola García Sendra, editado por Gara d’Edizions (librería La Pantera Rossa, San Vicente de Paúl, 22).


Viernes, 22 de febrero, 20.30 horas, Tauste. Presentación de Mesaches (Premio de Nobela Curta Ziudá de Balbastro 2012), de Chusé Inazio Nabarro (Casa de la Cámara de Tauste)


Lunes, 25 de febrero, 20 horas, Huesca. Mesa redonda: “La biblioteca de las Lenguas de Aragón (Ferrández de Heredia, J. Costa, Saroïhandy, Otín, el Estudio de Filología Aragonesa… y el aragonés)”, coordinada por José Ignacio López Susín (SC Aladrada), con la participación de Pilar Benítez, Óscar Latas, Francho Nagore y Rafel Vidaller. Organizada por el Diploma de Especialización en Filología Aragonesa (Universidad de Zaragoza) en la Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación (c/ Carderera, 4).

Tossal dels 3 Reis « Lo finestró del Gràcia.

 

3 reis

Parlament de n’Artur Quintana i Font, president d’Iniciativa Cultural de la Franja, en ocasió de la pujada al Tossal dels Tres Reis el 17 de febrer del 2013.

 “Quan l’Agrupació Excursionista Catalunya va preparar l’acte que ara estem celebrant va esforçar-se en connectar amb entitats excursionistes de la Franja, perquè hi participessin. N’hi ha tres: a Tamarit, Fraga i Vall-de-roures. Els de Tamarit es van excusar adduïnt que el Tossal queda molt lluny de la Llitera, els de Fraga van preguntar: “Qué és eso de la Flama de la lengua catalana?” i els de Vall-de-roures van dir que si participaven en un acte a favor de la llengua catalana els cremarien el local. Davant d’això l’AEC es va posar en contacte amb l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA). I aquesta va acceptar de pujar al Tossal, enviant-hi els seus tres socis ací presents- tots ells de la Codonyera. Si bé ASCUMA no és una associació declaradament excursionista, sí que ho som nosaltres tres, i jo mateix vaig ser soci de l’AEC allà pels anys seixanta.

Les excuses de les tres associacions excursionistes de la Franja per a no pujar al Tossal no ens han d’estranyar, perquè molts dels nostres governants —des del prefecte de torn de la Catalunya Nord, passant pels Wert, Fabra i Bauzá que tots coneixem— s’esforcen  per destruir la llengua i la cultura catalana dels seus administrats. Però qui la fa més grossa en aquest afany de genocidi de tot allò que sigui català és l’actual govern d’Aragó del Partido Popular (PP) i el Partido Aragonés Regionalista (PAR). Aquest govern ha presentat un projecte de Llei de Llengües que actualment és a debat a les Corts de l’Aragó, i que amb tota seguretat serà votat per la coalició PP/PAR que hi té majoria absoluta. Per aquesta Llei de Llengües el català desapareixerà de l’Aragó i passarà a ser una modalitat de la llengua aragonesa, camuflada amb totes les martingales de la lingüística-ficció sota el nom d’aragonès oriental. El Govern crearà una Academia de la Lengua Aragonesa, formada per persones triades quasi exclusivament pel mateix Govern, que dictarà la normativa, en especial l’ortogràfica, de l’aragonès oriental, amb totes les tràgiques conseqüències per a la llengua catalana que això tindrà. És fàcil d’imaginar moltes altres accions de govern en el seu afany genocidi –repeteixo- en contra d’aquest patrimoni aragonès que són la llengua i la cultura catalanes.

 No hi ha cap territori de llengua catalana on la nostra llengua no sigui discriminada. Que us serveixi de magre consol comprovar que som nosaltres els de l’Aragó els més discriminats de tots.”

Si no puede ver correctamente este correo, pulse en este enlace para verlo en su navegador.
Estecha Reproducciones
Sistemas de Alta Decoración
Correo enviado a
natxosorolla@gmail.com
decoracion-hotel-rural.jpg rehabilitacion-casa-rural.jpg

¡NUEVAS FECHAS DISPONIBLES!

Curso intensivo de tematización con mortero

SUBVENCIONABLE para empresas por medio de la Fundación Tripartita.

Somos Pioneros de esta técnica en España.

Haciéndose profesional de la tematización tendrá oportunidades de trabajo aseguradas.

Curso intensivo de tematización con mortero impartido por los Hnos. ESTECHA, profesionales con más de 15 años de experiencia en la tematización y 25 años en la alta decoración.

Próximo curso: Del 18 al 22 de Marzo 2013.

Duración del curso: 40 – 45 horas.

piedra-artificial1.jpg

Para más información puede contactar con nosotros en:

Inscripciones Cursos Estecha

info@estechareproducciones.com

Telf. +34 687 501 747

Puede ver ejemplos de algunos trabajos realizados en el siguiente enlace:

http://www.estechareproducciones.com/galeria-fotografica-estecha.htm

cabecera2.jpg

ESTECHA Reproducciones
Pol Ind Torre Sancho A3-4 44580 Valderrobres (Teruel)
http://www.estechareproducciones.com
SISTEMAS ESTECHA de Alta Decoración

Si no desea recibir más información, por favor pulse en este enlace. 

Albandono momentanio de l’enzarre d’os miners de Mequinenza | Arredol.

O Ministerio d’Industria espanyol ha decidiu finalment de incluyir a Carbonífera del Ebro en o Decreto de Guarancia de Suministro, encara que dimpués d’estudiar un informe tecnico

miners mequinenza

Foto: CHA

Cinco miners s’enzarroron en o Pozo Europa de Mequinenza o pasau 7 de febrero en respuesta a que o Ministerio d’Industria espanyol no heba incluyiu a la suya interpresa, Carbonífera del Ebro, en a Resolución de restriccions por Guarancia por Suministro de 2013. Os miners han albandonau l’enzarre por agora, dimpués que en o BOE o ministerio i haiga incluyiu a ista interpresa en o Decreto de Guarancia de Suministro, siempre y quan, a central termica siga compatible con o carbón de Mequinenza.

Manimenos, encara no se sabe quála será a central trigada ta cremar 90.000 toneladas d’ista mina, pero no será en Andorra. A central a on se cremaba iste carbón yera a central termica d’Escucha, pero ista trancó en o cabo de 2012, y Endesa se negaba a cremar o carbón de Mequinenza por “razons tecnicas” en a central d’Andorra.

A decisión final d’o Ministerio d’Industria sobre a crema d’iste carbón se ferá efectiva dimpués de estudiar un informe tecnico que habrá de fer-se por una interpresa independient ta valurar si a crema d’iste carbón ye compatible con a central termica a on se ferá servir.

 

CHARLA-MESA REDONDA

CON MOTIVO DEL DÍA INTERNACIONAL

DE LA LENGUA MATERNA

La biblioteca de las Lenguas de Aragón (Ferrández de Heredia, J. Costa, Saroïhandy, Otín, el E.F.A.,… y el aragonés)”

Coordina: José Ignacio López Susín (Sociedad Cultural Aladrada)

Participan también: Pilar Benítez, Óscar Latas, Francho Nagore, Rafel Vidaller

Día 25 de febrero a las 20:00 h en la Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación (c / Carderera, 4)

Organiza:

Diploma de Especialización

en Filología Aragonesa

Lo Cresol: El català de la Codonyera « Lo finestró del Gràcia.

‘El catalán de La Codoñera’, de estreno en Zaragoza.

La Institución Fernando El Católico de Zaragoza acogió esta semana la presentación de la nueva publicación de Artur Quintana, filólogo afincado en el Bajo Aragón. Se trata de ‘El catalán de La Codoñera’.

 

El libro presentado es una reedición muy ampliada del volumen que publicó hace unos meses con el mismo título. Respecto a la defensa del catalán, Quintana tiene claro que «si los políticos ponen en práctica lo que predican de proteger las lenguas no castellanas en Aragón, el futuro puede ser prometedor».

El propio autor definió su libro como una obra de consulta para interesados y maestros. Aclaró que se trata de «una introducción para mejorar al que ya sabe, no es para aprender», concluyó.

Alcañiz, Morella y Tortosa reimpulsan el Consorcio de los 3 Reyes.

 

El Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Múrcia.

Autors: Ester Limorti i Artur Quintana

Edició a cura de Brauli Montoya.

Institut d’Estudis Catalans

Barcelona, 2012

ISBN: 9788499651187

El Carxe és una comarca conformada en el segle XIX a la Regió de Múrcia com a resultat d’un corrent migratori valencià que anava a la recerca de noves terres de conreu. El llibre pretén ser testimoni de la cultura tradicional, expressada a través de la literatura popular, d’aquest enclavament de llengua catalana dins Múrcia. S’hi recullen mostres de narrativa (contes, llegendes, història oral, etc), de “jocs de pallissa” (peces parateatrals), del cançoner (amb partitures de cançons de Nadal, de Pasqua, escatològiques) i de refranys i frases fetes….

ASCUMA a Sabadell « Lo finestró del Gràcia.

 

Ascuma a Sabadell 7

El Casal Pere Quart de Sabadell és conegut popularment com les Voltes de Ca l’Oliver, el casal fou construït el 1862 per Pere Oliver, besavi patern de Joan Oliver. El projecte inicial, obra de l’arquitecte Gabriel Batllevell, incloïa disset porxades a la Rambla. La seu actual del Casal Pere Quart correspon a la residència familiar dels Oliver, encara que Joan Oliver no nasqué en aquest edifici sinó a la casa del carrer del Jardí, 8.

Ascuma a Sabadell 1Ascuma a Sabadell 2Ascuma a Sabadell 3Ascuma a Sabadell 4Ascuma a Sabadell 5Ascuma a Sabadell 6

El dia 15 de febrer, en aquest espai, Òmnium Cultural de Sabadell i l’Associació Cultural del Matarrranya van presentar les Jornades del Matarranya a Sabadell (1ª Jornada).

A les 6 de la tarda es van obrir les exposicions a la planta baixa de l’edifici i al voltant de les 17, la presidenta d’Òmnium Cultural de Sabadell i el president d’Ascuma, Josep Maria Baró, obriren els actes i donaren la benvinguda als assistents. Tot seguit presentaren les exposicions: Carles Sancho, “Ataüllar el món des del Molinar” i Josep Miquel Gràcia, “Quan érem emigrants”.

A la Sala d’Actes del 1er pis, després de la presentació de Josep Boltaina, alma mater dels actes, van donar a conèixer l’Associació Cultural del Matarranya, el seu president, Josep Maria Baró, Carles Sancho i Josep Miquel Gràcia.

Ascuma a Sabadell 8Ascuma a Sabadell 9Ascuma a Sabadell 10Ascuma a Sabadell 11Ascuma a Sabadell 12Ascuma a Sabadell 13

Passades les 20 hores arribà l’actuació estel·lar, el Duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) amb l’espectacle “Ataüllar el món des del Molinar. Desideri Lombarte, in memoriam”. Com sempre, un èxit força aplaudit, en aquest cas pels sabadellencs.

No mancaren les lloances a l’espectacle i a l’ASCUMA en general, mentre els assistents assaborien unes bones coquetes, mantegats, ametllats i vi de nous del Matarranaya.

Un home de Queretesun home de queretes048

Programa Duo Recapte

Lletra de batalla: Llops i humans.

    Sempre m’ha fascinat la relació que la nostra tradició folklòrica ha mantingut amb els llops. Les rondalles van plenes de llops famolencs que endrapen cabretes, porquets o nenes indefenses. En la fraseologia catalana també abunden les referències a aquests mamífers udolaires: la foscor més extrema i temible ho és “com una gola de llop”; quan “la pell és del llop” no hi ha sortida airosa possible; si un “cau a les urpes del llop”, està perdut; els qui es volen donar més importància de la que tenen “no maten llops”; mentre que alguns hipòcrites perillosos diem que “tenen cara d’ovella i urpes de llop”; quan un es troba en perill li “veu l’orella al llop”; i, finalment, quan algú “veu el llop” pot ser que simplement s’hagi quedat sense veu.

 
 
                El cinema ha explotat, sovint, el mite de l’home-llop que, en realitat, prové d’una la tradició molt antiga i que, en el fons, serveix per explicar la dualitat inevitable de la naturalesa humana: tots tenim una part fosca –un costat que enllaça amb un passat ancestral de caçadors ferotges— que apareix de tant en tant i, sobretot (si fem cas de la versió moderna del mite), les nits de lluna plena. A banda de la referència que en fa Ovidi en les seves Metamorfosis, la versió més antiga que en conec apareix en un dels Lais (una mena de contes medievals d’origen cèltic) que Maria de França va recollir al segle XII. El situa a la Bretanya i és la història d’un cavaller que desapareix de casa cada dos per tres. Quan la seva dona insisteix que li expliqui on va, tement una aventura amorosa, ell acaba confessant que es converteix en llop. La dona, que ha sabut que si li pren la roba mentre dura la transformació el marit no recuperarà la forma humana, pacta la traïció amb un antic pretendent. Traït i convertit en llop, el cavaller ensopega un dia amb el seu rei, per qui sentia un gran afecte, i li demostra una docilitat inusitada, per la qual cosa el monarca decideix adoptar-lo com a mascota. Viu a la cort i no agredeix ningú. Un dia, però, coincideix amb la dona que l’havia abandonat i li arrenca el nas d’una mossegada. Tothom se sorprèn que aquell animal tan dòcil hagi agredit, tot de sobte, aquella dona, la qual, després de ser torturada, acaba confessant. El rei, després de tornar la roba al cavaller i propiciar, doncs, que recuperi la seva forma humana, expulsa del país l’esposa deslleial i el seu company. I es veu, segons explica la llegenda, que algunes filles d’aquell llinatge van néixer sense nas i van viure desgraciades.


                Fa anys, en la meva novel·la O rei o res! vaig incloure una adaptació lliure d’aquest Lai i, poc després, vaig titular Ànima de llop la història d’un home dominat pel costat salvatge de la seva naturalesa. És potser per aquest interès que em desperta el mite de la dualitat humana que no he pogut resistir-me a llegir, d’una tirada, la novel·la Licantropia (Edicions de 1984), que ha publicat recentment Carles Terès, en la qual he descobert, a banda d’un relat prou absorbent i interessant, amanit amb diàlegs perfumats amb el dialecte del Matarranya, l’arrelament del mite en aquesta part de la franja aragonesa i l’existència dels anomenats llobaters, homes que, segons la tradició, eren capaços de comunicar-se amb els llops i a qui pagava qui volia tenir els ramats protegits.
 
(Article publicat a Regió7 el dia 16 de febrer de 2013)

Àngel Villalba, nomitat als Premis de la Música Aragonesa | Mas de Bringuè.

 

Àngel Villalba, nomitat als Premis de la Música Aragonesa

Àngel Villalba amb Florencio Roc a Valljunquera.

Àngel Villalba amb Florencio Roc a Valljunquera.

El cantautor de Favara del Matarranya, Àngel Villalba, estarà entre els artistes nominats a la gala de lliurament dels Premis de la Música Aragonesa que tindrà lloc demà dilluns, 18 de febrer, a les 8 del vespre, al Teatre Principal de  Saragossa. Un jurat format per especialistes del món de la música des de l’associació Aragón Musical, que és el col·lectiu que organitza la gala i el premi, ha seleccionat la cançó “Olivera d’Aragó”, que dóna nom a l’últim disc de Villalba, editat en 2012.

La cançó del cantautor favarenc està entre les quatre finalistes dins l’apartat de Millor Cançó en Llengua Autòctona Aragonesa.  La cançó en català “Olivera d’Aragó”  competirà en aquest apartat amb “A mía Tierra” de Jesús Viñas, “Mosica, Parola y Movimiento” de Prau, i  “Os Pietz en a Tierra” de Prau, totes elles en aragonès.

A més amés, en el transcurs de la gala  s’atorgarà a José María Sanz Beltrán “Loquillo” el Premi Global de la Música, destinada a artistes implicats o relacionats amb la música aragonesa nascuts fora d’Aragó.

L’altre apartat dels premis que són votats por un jurat d’especialistes és el dedicat a la Millor producció, on han arribat com a finalistes “Envasados en hechos reales” de Guisante, produit per Rafael Domínguez; “Las Campanas de la Vergüenza” de Tako, per Daniel Alcover; “Origen”, de Cube, per Jorge Escobedo, i “Un antes y un después” de Lírico, produit per Lírico y R de Rumba.

Els altres premis: a la millor cançó, intèrpret, grup, etc., han estat decidits per votació popular i seran donats a conèixer també durant la Gala, on també estan previstes les actuacions de  The Faith Keepers, Lírico y Gavy Sanders & Los Vibrants.

Música, poesia i emocions a Sabadell. | Mas de Bringuè.

Música, poesia i emocions a Sabadell.

Màrio sasot, Josep Boltaina i Antoni Bengochea

Màrio sasot, Josep Boltaina i Antoni Bengochea

Sorpresa, emocions diverses i complicitats múltiples van cofluir en una nit màgica el passat 15 de febrer, al Casal “Pere Quart” durant el concert que va donar allà el Duo Recapte en  el marc de les  “Jornades del Matarranya a Sabadell” organitzades per Òmnium Cultural d’aquesta vila i l’Associació Cultural del Matarrranya.

Antoni Bengochea (veu) Antoni Bengochea i Màrio Sasot (bandúrria) oferiren l’espectacle “Ataüllar el món des del Molinar. Desideri Lombarte, in memoriam” davant de més de cent persones, entre les que hi havia membres associacts d’Òmnium Sabadell, franjolins residents a Catalunya, membres d’ASCUMA, i nombrosos sabadellecs i vallesans amb ancestres matarranyencs.

El concert va ser seguit amb molta atenció per un públic atent i entregat, que gaudí de les diferents etapes i variants de la poesia de Desideri: els curts i sentits sonets que parlen de la terra, la vida, l’amor i la mort , o els els romanços narratius més irònics, que ajudaven a comprentre els diversos aspectes de la temàtica lombartiana, les etapes que va passar en la seua (curta) existència  i la seua sensibilitat i optimisme vitals.

El públic mostrà el seu deler i satisfacció amb nombrosos aplaudiments al llarg de l’espectacle.

Matarranya a la cassola, Taller de cocina en directo por internet.

Martes 19 de febrero a partir de las 17:30h por Internet

http://www.matarranyaturismo.es/index.php/mod.indice/mem.galeria/relmenu.2283/chk.356dfdde2d60c0ea42eb1d39a27b33dd

Mas información: http://www.matarranyaturismo.es/index.php/mod.indice/mem.galeria/relmenu.2258/chk.9370764290cfe9c078dc5ba282ffb8f6

divendres 22 de febrer
CARNESTOLTES DELS IAIOS
RESIDENCIA 3a EDAT
17´30 h.Chocolatada de CARNESTOLTES para Residentes y Socios.

dissabte 23 de febrer
CARNESTOLTES DE LA CANALLA
PLAÇA MAJOR
16´30 h.Concentració de tota la Canalla disfraçada i acompanyants.
Començarem la RUA del CARNAVAL  en  el bon ritmo i alegria de la BENTUKADA, per els carrers: Soldevila, Figuereta, Vicente Pinies, Major, Sant Agustí, Ribagorça, Marquesa de Comillas i Residencia 3a Edat.
RESIDENCIA 3a EDAT
17´15 h.Entrarem a veri i a saludar a tots els iaios i iaies, per a que mos veigan lo guapos que anem.
PAVELLÓ MUNICIPAL
17´15 h.Actuació Grup Infantil TATUAJE M´ho passarem en gran ballant, cantant i jugant en la gracia i simpatia d´este grup d´animació. Ahhhh, tindrem una bolseta de Xuxes per cada xiquet i xiqueta disfraçats.
18´15 h.Gran XOCOLATADA de CARNESTOLTES per a tota la Canalla i acompanyants.
i aixi posarem PUNT I FINAL al CARNESTOLTES de la CANALLA !!! CARNESTOLTES DELS JOVES, GRANS,… PLAÇA MAJOR
24´00 h.Quedada libre de todos aquellos que se quieran hacer un TOUR por los distintos bares de  Benavarri y seguidamente PUIADA al pabellón para continuar con la fiesta de CARNESTOLTES. PAVELLÓ MUNICPAL
00´30 h.BALL DE CARNESTOLTES 2013. TATUAJE mos posará  la MARXETA  hasta bien entrada la madrugada.
A la media parte entrega de Premios.

PREMIOS:   1º  300´00  Euros
2º  200´00     ”
1º   100´00      ”

NOTA:  LOS DISFRACES QUE OPTEN A PREMIO
DEBERAN ESTAR ANTES DE LAS 01´30 H.

La Franja