La Franja

El Parlament defensa la unitat de la llengua catalana i rebutja les denominacions “impròpies” ! directe!cat.

Tots els grups menys el PPC i C’s firmen una declaració en defensa de la unitat de la llengua i demana al govern espanyol que actuï a favor d’aquest reconeixement

La junta de portaveus ha aprovat aquest dimarts per majoria una declaració de reconeixement de la unitat de la llengua catalana, en què denuncia les “denominacions impròpies” que contravenen els principis científics i acadèmics i que no en reconeixen la unitat. El text també denuncia que les iniciatives dels governs balear i aragonès “no s’ajusten a la declaració universal dels drets lingüístics”. Tots els grups menys el PPC i C’s han signat la declaració. El document arriba després de les modificacions legislatives dels governs de les Illes Balears i l’Aragó.

il.lustració Farr Domenech 2012

---

La declaració denuncia que les modificacions legislatives impulsades a les Balears i l’Aragó comporten “un detriment de l’estatus legal de la llengua, dels drets lingüístics de les persones catalanoparlants i de la normalització de la llengua a l’ensenyament, la comunicació i l’ús social”.

Per això demana al govern espanyol que “actuï pel reconeixement de la unitat de la llengua catalana” i adopti les mesures necessàries “d’acord amb el que estableix el mandat constitucional d’especial respecte i protecció per les altres llengües de l’estat que no són el castellà” .

El text reconeix que el català és una llengua parlada per més de nou milions de persones a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja, la ciutat de l’Alguer, les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i l’Alta Cerdanya, conegudes com a Catalunya Nord, el Carxe i el Principat d’Andorra.

A més, demana al govern que continuï impulsant acords amb institucions, entitats i associacions per col·laborar en l’estudi, el foment i l’aprenentatge de la llengua i que emprengui mesures i iniciatives de col·laboració “tant polítiques i institucionals, com culturals, científiques i acadèmiques” amb diversos organismes internacionals, entre els quals la UNESCO, que contribueixin a difondre la realitat i la unitat de la llengua catalana.

Viles i Gents :: Escena Humana… tercer tomb per Don Joan :: June :: 2012.

Viles i Gents :: Espanya en un atzucac :: June :: 2012.

PAMI (Plataforma d’Afectats per Mancances Idiomàtiques) « L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 20 de juliol de 2012

Quan ens afligeix un problema, tendim a agrupar-nos en associacions i plataformes. D’aquesta manera compartim experiències amb d’altres afectats, tenim més força i és més fàcil trobar solucions als nostres mals. A casa, per exemple, som d’una associació de pares amb fills malalts de càncer i d’una de malalts d’esclerosi múltiple, entre d’altres. Penso que déu n’hi do, però ja se sap que aquestes coses vénen com vénen. Tenim la sort, però, que no ens cal ser d’una associació de gent afectada de no parlar català. Perquè això sí que ho sabem fer, gràcies a Déu i als nostres pares, que es van ocupar de transmetre’ns la llengua familiar. Per això, quan a Sergio del Molino –columnista del diari digital en aragonès Arredol– li van demanar una signatura els de la plataforma d’afectats “No Hablamos Catalán”, el seu impuls de bon ciutadà va ser recomanar a la senyora una acadèmia on pal·liar aquesta mancança, ja que, tal i com escriu, “sin salir de Zaragoza podeba trobar excelents profesors”. Els que ens dediquem al món de la comunicació, sabem que una de les normes bàsiques per a transmetre positivament el nostre missatge és no usar mai expressions de negació. Tanmateix sempre hi ha excepcions, i en aquest cas em fa l’efecte que els de la plataforma d’afectats per la mancança idiomàtica comuniquen just allò que són: un grup amb l’objectiu de destruir l’actual realitat lingüística (parlants, escriptors, estudiosos i, en definitiva, els fets sostinguts per totes les universitats i la RAE) per a substituir-ho pel desert monolingüe. Si això ho traslladéssim al patrimoni material, seria l’equivalent a enderrocar tots els edificis tradicionals que hi ha a l’Aragó per aixecar-ne uns d’estètica “Marina d’Or”. Potser és aquest el paradís que imaginen: tots els aragonesos parlant només castellà i vivint en cases idèntiques. A mi no m’agrada. I a vostès?

11:00    Centre de la Memòria Històrica
Inauguració de la 22a Trobada Cultural del Matarranya amb l’exposició Desideri Lombarte “Ataüllar el món des del Molinar”.
Romandrà obert tot el dia.

11:00 a 13:00 La Plaça
Activitat infantil: Gimcana  lúdica a càrrec del grup d’animació Guies del Port.

12:00  Saló de Plens de l’Ajuntament
Benvinguda i parlament de l’Alcalde de Valljunquera, Sr. Ismael Brenchat.
Presentació de l’ASCUMA per part del seu President, Sr. Josep Maria Baró.
Taula rodona sobre les relacions entre Catalunya, Aragó i València i les seves repercussions en la Franja en general i el Matarranya en particular.
Presenta, modera i coordina: Maria Dolores Gimeno.
Ponents:
Josep Maria Baró Pujés: Les relacions polítiques i institucionals a través de la història, en l’actualitat i amb una prospectiva de futur.
Carles Sancho Meix: Les relacions culturals a través de la història, en l’actualitat i amb una prospectiva de futur.
José Miguel Gràcia Zapater: Les relacions econòmiques través de la història, en l’actualitat i amb una prospectiva de futur.
Col·loqui final amb intervenció dels assistents moderat per Maria Dolores Gimeno.
14:00    Restaurant de les Piscines El Fartizo
Dinar de germanor. Preu del dinar: 15€. Reservar abans del dia 4 d’agost trucant al telèfon 978 85 15 21-628 69 77 51.
Acte seguit, entrega del 5è. Premi Franja, Cultura i Territori al Duo Recapte pel projecte d’animació a les escoles de la Franja, Jesús Moncada.

Centre Social (Piscines)
17:00    Presentació del llibre de José Miguel Gràcia, “Pasqual Andreu, Lo Florit. Lo Floro en vers”  a càrrec del Sr. Gaudioso Sánchez Brun, director l’Instituto de Estudios Turolenses, i de Carles Sancho Meix. L’autor llegirà uns poemes.
17:45    Presentació del nou treball d’Àngel Villalba, “Olivera d’Aragó”, pel seu autor, qui ens oferirà una mostra en directe d’un parell de les cançons del disc.
17:00    A l’entorn de les presentacions estarà l’estand de Comerç Just-Comercio Justo de Cáritas, que oferirà productes d’alimentació, artesania, etc.

Poliesportiu
18:00 a 19:00 Actuació d’animació infantil “Los Toyos”, Música per als xiquets i xiquetes del poble amb “Latón de la Tonero”.
19:00 a 19:45 Monòleg teatral “La crisi de la Lola”, escrit, interpretat i “dirigit” per la Dolors Montagut.
20:00    Actuació musical organitzada per l’Ajuntament de Valljunquera, a càrrec del grup Los Toyos, amb l’espectacle “Ver, oir y bailar”.

Dolores Serrat: El que es parla a Calaceit “ho hauran de decidir els veïns de Calaceite” | Comarques Nord.

La visita de la consellera d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, al municipi de Calaceit va vindre marcada també per tot l’enrenou lingüístic que envolta l’avantprojecte de la nova Llei de Llengües d’Aragó, i que en el document fa menció a les modalitats lingüístiques d’Aragó però al català. En atenció als mitjans de comunicació, la consellera va dir que “l’esborrany passa pel respecte de totes les llengües i de totes les modalitats lingüístiques d’Aragó, sense excloure’n cap i sense imposicions”.

La mateixa Serrat, va defensar que l’esborrany no intenta “fer una afronta en una llengua que es parla en la comunitat autònoma, i molt menys del català”. Pel que fa a possibles modificacions de l’esborrany, Serrat va remarcar que “és un tema que s’ha de debatre, però partint de les màximes. Primer, el respecte als usos, a les llengües i modalitats lingüístiques del nostre territori, buscant tot allò que ens uneix i intentar evitar tot allò que ens separa”, tenint, això sí, “la pròpia identitat dels aragonesos”.

. Els alcaldes faran de filòlegs

La consellera de Cultura va explicar que l’avantprojecte “deixa en mans dels ajuntaments el definir quines són les llengües que es parlen en cada una de les localitats”, per la qual cosa els alcaldes i regidors tindran la potestat lingüística i filològica de cada poble. Això vol dir que estaran per sobre els polítics que els lingüistes i acadèmics, que són els experts en matèria lingüística. Serrat va al·legar que la llengua “és un tema molt complicat perquè tenim moltes varietats lingüístiques, no només a l’Aragó oriental”.

La mateixa Serrat va afegir que desconeix “d’on ha sorgit la denominació de l’aragonès oriental” i que això “ha estat una traducció lliure”. A la vegada, el que es parla a Calaceit “ho hauran de dir els veïns de Calaceite”, però no els acadèmics. O “que preguntin què parlen a Fraga, a Tamarite, o a la Ribagorça. O que preguntin a la Vall d’Aran, a València o a Mallorca”. La consellera va remarcar que “una cosa és la denominació i una altra la filologia”, i “aquí el que estem fent és defensar les modalitats pròpies de la llengua”.

. ‘Mai ha estat pacífic’

La mateixa consellera, en referència a l’enrenou polític que ha nascut degut a la nova Llei de Llengües d’Aragó, va remarcar que “el tema de la llengua a Aragó mai ha estat pacífic” i que ni els de l’Aragó septentrional es posen d’acord en què parlen. Moltes paraules però res en clar durant la seua visita a Calaceit. Encara així, per primera vegada ha eixit la paraula català i ‘en català’ de la boca de la consellera de Cultura de la DGA sobre la nova llei de llengües, una llei que posa en perill el futur de les llengües minoritzades d’Aragó.

Paulí Fontoba (Entesa): “Això és un genocidi ètnic-lingüístic. Busquen destruir la nostra identitat cultural” | Comarques Nord.

La consellera d’Educació, Universitat i Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, va ser rebuda en la seua arribada a Calaceit per un seguit de veïns del poble que portaven unes samarretes on es podia llegir ‘Aquí parlem català’. Aquesta va ser l’acció que va impulsar el grup Entesa per Calaceit (qui governa amb el PP en el consistori) i en senyal de queixa a la presentació de l’esborrany de la nova Llei de Llengües (sense nom) d’Aragó i que no fa menció alguna a la parla catalana de la Franja.

Fidel al programa electoral i a la defensa ferma del català a la Franja, Paulí Fontoba, tinent d’alcalde de Calaceit per Entesa, va subratllar que “hem fet arribar el nostre malestar educadament” a la consellera, i que això és “una responsabilitat democràtica que tenim la gent que defensem la nostra cultura i estimem el nostre país”. Fontoba va recordar que “és un moment calent que han provocat ells (referint-se al Govern d’Aragó)” i que “són ells els que amb aquest avantprojecte intenten enfrontar a la gent de la comarca”.

. ‘Van a eliminar-nos com a cultura’

El tinent d’alcalde de Calaceit va dir als micròfons de Ràdio Matarranya que “la nostra llengua és lo català. És lo que s’ensenya a les escoles i és lo que han optat los pares i els xiquets”. En canvi, “ells (Govern) no són qui per a canviar el nom de les coses i dir que el que s’ensenya a les escoles no es català, que ja és prou just amb dos hores a la setmana”. Fontoba no va amagar la seua preocupació davant la futura Llei de Llengües, i va afegir que “esperem que l’avantprojecte es tiri enrere”.

A més, va recordar que “quan una cultura (la nostra) està pressionada per una altra com és l’espanyola, i a damunt són agressius amb la nostra cultura, negant la nostra identitat cultural i històrica, està clar que van a eliminar-nos com a cultura”. Paulí va recordar que “això està passant al País Valencià i a les Illes Balears”, i va remarcar que “ja tenen prou problemes econòmics com ara jugar amb la llengua. La gent sabem que el que parlem aquí és lo català, i no mos ho han de dir ells”.

. ‘Això és un genocidi ètnic-lingüístic’

Pel que fa a l’acció i recepció de la consellera de Cultura del Govern autonòmic, Dolores Serrat (catalanoparlant, per cert), Paulí Fontoba va reconèixer que “ha estat la gent del grup d’Entesa”. De fet, “no havíem informat i hem fet l’acció, que fos espontani. I s’ha portat tot amb molta educació”. Pel que fa a accions, Fontoba va recordar que “presentarem una moció al Parlament de Catalunya (responsable de la defensa de la llengua catalana) i també com a moció no de llei al Parlament Espanyol”, que “sabem que no prosperarà, però que sàpiguen que estem aquí”.

Finalment, el tinent d’alcalde de Calaceit també va fer menció a tota l’oposició que ha suscitat l’avantprojecte. “Les AMPES d’Aragó estan en contra, les associacions, els professors de la universitat s’hi ha posicionat”, i també “tota la comunitat científica o el Parlament d’Estrasburg, que ja ha avisat que això es un genocidi ètnic-lingüístic”. A més, va puntualitzar que aquí “ningú es posa amb el castellà, de si és castellà, espanyol o patuès. Amb el català tothom pot perquè ells són els que tenen el poder i sempre busquen destruir la nostra identitat cultural. És lo que estan fent, i estan enganyant a la gent, i tenen les eines, el poder i els mitjans per a destruir-nos”.

DipticTrobada12

Catalán aragonés oriental-2

Catalán aragonés oriental-1

Temps de Franja 114

Font: Ràdio Matarranya

La consellera de Cultura de la DGA va ser rebuda a Calaceit amb samarretes on es llegia ‘Aquí parlem català’

La consellera d’Educació, Universitat i Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, va ser rebuda en la seua arribada a Calaceit per un seguit de veïns del poble que portaven unes samarretes on es podia llegir ‘Aquí parlem català’. Aquesta va ser l’acció que va impulsar el grup Entesa per Calaceit (qui governa amb el PP en el consistori) i en senyal de queixa a la presentació de l’esborrany de la nova Llei de Llengües (sense nom) d’Aragó i que no fa menció alguna a la parla catalana de la Franja.

Fidel al programa electoral i a la defensa ferma del català a la Franja, Paulí Fontoba, tinent d’alcalde de Calaceit per Entesa, va subratllar que “hem fet arribar el nostre malestar educadament” a la consellera, i que això és “una responsabilitat democràtica que tenim la gent que defensem la nostra cultura i estimem el nostre país”. Fontoba va recordar que “és un moment calent que han provocat ells (referint-se al Govern d’Aragó)” i que “són ells els que amb aquest avantprojecte intenten enfrontar a la gent de la comarca”.

‘Van a eliminar-nos com a cultura’

El tinent d’alcalde de Calaceit va dir als micròfons de Ràdio Matarranya que “la nostra llengua és lo català. És lo que s’ensenya a les escoles i és lo que han optat los pares i els xiquets”. En canvi, “ells (Govern) no són qui per a canviar el nom de les coses i dir que el que s’ensenya a les escoles no es català, que ja és prou just amb dos hores a la setmana”. Fontoba no va amagar la seua preocupació davant la futura Llei de Llengües, i va afegir que “esperem que l’avantprojecte es tiri enrere”.

A més, va recordar que “quan una cultura (la nostra) està pressionada per una altra com és l’espanyola, i a damunt són agressius amb la nostra cultura, negant la nostra identitat cultural i històrica, està clar que van a eliminar-nos com a cultura”. Paulí va recordar que “això està passant al País Valencià i a les Illes Balears”, i va remarcar que “ja tenen prou problemes econòmics com ara jugar amb la llengua. La gent sabem que el que parlem aquí és lo català, i no mos ho han de dir ells”.

‘Això és un genocidi ètnic-lingüístic’

Pel que fa a l’acció i recepció de la consellera de Cultura del Govern autonòmic, Dolores Serrat (catalanoparlant, per cert), Paulí Fontoba va reconèixer que “ha estat la gent del grup d’Entesa”. De fet, “no havíem informat i hem fet l’acció, que fos espontani. I s’ha portat tot amb molta educació”. Pel que fa a accions, Fontoba va recordar que “presentarem una moció al Parlament de Catalunya (responsable de la defensa de la llengua catalana) i també com a moció no de llei al Parlament Espanyol”, que “sabem que no prosperarà, però que sàpiguen que estem aquí”.

Finalment, el tinent d’alcalde de Calaceit també va fer menció a tota l’oposició que ha suscitat l’avantprojecte. “Les AMPES d’Aragó estan en contra, les associacions, els professors de la universitat s’hi ha posicionat”, i també “tota la comunitat científica o el Parlament d’Estrasburg, que ja ha avisat que això es un genocidi ètnic-lingüístic”. A més, va puntualitzar que aquí “ningú es posa amb el castellà, de si és castellà, espanyol o patuès. Amb el català tothom pot perquè ells són els que tenen el poder i sempre busquen destruir la nostra identitat cultural. És lo que estan fent, i estan enganyant a la gent, i tenen les eines, el poder i els mitjans per a destruir-nos”.

El Punt Avui – Notícia: Un regidor amb una samarreta pel català a la Franja.

Un tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Calaceit, un municipi del Matarranya, a la Franja de Ponent, va exhibir dijous una samarreta amb el lema “Aquí parlem català” en un acte al qual assistia la consellera de Cultura del govern aragonès, Dolores Serrat. El govern d’Aragó prepara una llei de llengües que en l’esborrany es refereix al català, sense citar-lo pel seu nom, com “modalitat lingüística d’ús predominant en l’àrea oriental d’Aragó”.

Nationalia – Spanish conservatives on the way to further restrict linguistic rights of Aragonese and Catalan speakers.

Spanish conservatives on the way to further restrict linguistic rights of Aragonese and Catalan speakers

19/06/2012

Popular Party-led Aragonese government to change law in order to “avoid imposition” of Aragon’s own languages · Chunta Aragonesista says the change will deal a “death blow” to Catalan and Aragonese · Civic organisations in the Franja ask for an official status for both languages and their use in education

Dolores Serrat. / Image: government of Aragon

Aragonese and Catalan languages are set to lose the official recognition they had gained in 2009. The Aragonese government, led by Popular Party Spanish conservatives (PP), announced yesterday that the current Law of languages will be substituted by another one in order to “avoid any kind of imposition” of Aragonese and Catalan. What is more, the new law will even drop the use of the name “Catalan” for the language spoken in the Franja (eastern area of the Aragonese territory) and will substitute it with the long, non-scientific denomination of “own Aragonese language of the eastern area of the [autonomous] community”.

Aragonese minister for Education, University, Culture and Sports Dolores Serrat said that public administrations will no longer have any obligation to answer citizens who use Catalan or Aragonese in those languages. The new norm also foresees to create a single academy for all the so-called “linguistic modalities” of Aragon, which in practice means that the door is open to deny that Aragonese and Catalan are languages of their own. This contradicts the scientific community.

Criticism by the Aragonese nationalists

Chunta Aragonesista (CHA, main party of the Aragonese nationalism) spokeswoman Nieves Ibeas said yesterday that the legal change will deal a “death blow” to both languages by “fragmenting” them. Ibeas denied that the current norm imposes anything to anybody and accused the PP of “being afraid of acknowledging the trilingual character of Aragon”.

Organisations in the Franja call for an end to discrimination

Pro-Catalan cultural organisations (linked under the Cultural Initiative of the Franja) reacted to the announcement by saying that Catalan and Aragonese should be officially recognized in the laws of Aragon and that they should be included in school curricula. Until now, they can only be learnt on a voluntary basis.

The organisations said that the announcement is “deeply worrisome” since Catalan suffers from an “excessive fragility” and that it is undergoing a process of linguistic substitution among the younger generations in the Franja.

Catalan is spoken by some 42,000 people in the Franja, while Aragonese has about 25,000 speakers (only 13,000 of them being mother tongue speakers) in the whole of Aragon, according to data from sociolinguist Natxo Sorolla’s blog.

Further information:

• Previous articles on Nationalia: “Our children can only study Aragonese and Catalan once the school day is over” and Aragonese and Catalan languages recognised by the assembly of Aragon

Ràdio Matarranya.