PAMI (Plataforma d’Afectats per Mancances Idiomàtiques) « L’esmolet.
La Comarca, columna «Viles i gents», 20 de juliol de 2012
Quan ens afligeix un problema, tendim a agrupar-nos en associacions i plataformes. D’aquesta manera compartim experiències amb d’altres afectats, tenim més força i és més fàcil trobar solucions als nostres mals. A casa, per exemple, som d’una associació de pares amb fills malalts de càncer i d’una de malalts d’esclerosi múltiple, entre d’altres. Penso que déu n’hi do, però ja se sap que aquestes coses vénen com vénen. Tenim la sort, però, que no ens cal ser d’una associació de gent afectada de no parlar català. Perquè això sí que ho sabem fer, gràcies a Déu i als nostres pares, que es van ocupar de transmetre’ns la llengua familiar. Per això, quan a Sergio del Molino –columnista del diari digital en aragonès Arredol– li van demanar una signatura els de la plataforma d’afectats “No Hablamos Catalán”, el seu impuls de bon ciutadà va ser recomanar a la senyora una acadèmia on pal·liar aquesta mancança, ja que, tal i com escriu, “sin salir de Zaragoza podeba trobar excelents profesors”. Els que ens dediquem al món de la comunicació, sabem que una de les normes bàsiques per a transmetre positivament el nostre missatge és no usar mai expressions de negació. Tanmateix sempre hi ha excepcions, i en aquest cas em fa l’efecte que els de la plataforma d’afectats per la mancança idiomàtica comuniquen just allò que són: un grup amb l’objectiu de destruir l’actual realitat lingüística (parlants, escriptors, estudiosos i, en definitiva, els fets sostinguts per totes les universitats i la RAE) per a substituir-ho pel desert monolingüe. Si això ho traslladéssim al patrimoni material, seria l’equivalent a enderrocar tots els edificis tradicionals que hi ha a l’Aragó per aixecar-ne uns d’estètica “Marina d’Or”. Potser és aquest el paradís que imaginen: tots els aragonesos parlant només castellà i vivint en cases idèntiques. A mi no m’agrada. I a vostès?