Skip to content

El Punt Avui – Notícia: Pacte congelat a la Franja.

Catalunya i Aragó van signar fa un any i mig un acord de reciprocitat perquè TV3 es veiés a la Franja. S’ha augmentat la potència del senyal però no s’hi han posat repetidors

Les antenes de transmissió de televisió del Mont Caro, al parc natural dels Ports. Foto: ABRAHAM SEBASTIÀ.

L’acord el van signar els governs anteriors amb una vigènciade quatre anys

El govern de la Generalitat i el d’Aragó van signar el 13 d’octubre del 2010 un acord de reciprocitat per garantir que el senyal de TV3 i la resta de canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es veiés a totes les poblacions de la Franja de Ponent, i al mateix temps la televisió pública aragonesa es pogués sintonitzar a les comarques occidentals i a la costa de Tarragona.

Un any i mig després, aquell acord continua vigent, però congelat. S’havien d’aixecar 34 repetidors en territori de la Franja per poder rebotar fins a tots els racons d’aquestes comarques el senyal de TV3 emès des dels emissors del Segrià, l’Alta Ribagorça i les Terres de l’Ebre en direcció a Aragó. No se n’ha aixecat cap, encara. L’acord preveia també fer una despesa de 500.000 euros en aquestes instal·lacions i altres operacions tècniques, els quals havien de ser aportats per les dues administracions, però la implantació de l’acord no ha arribat.

El que sí s’ha fet és augmentar la potència des dels emissors catalans en direcció a les comarques de la Franja. I sembla haver obtingut bon resultat. Paulí Fontova, tinent d’alcalde de Calaceit (Matarranya) i en el passat un dels activistes a favor de TV3 a la Franja, explica que d’ençà de l’acord el senyal es rep per fi correctament a tota la comarca, excepte als pobles que no són catalanoparlants, com ara Alcanyís. I el mateix passa a la Llitera, el Baix Cinca i la Ribagorça, excepte en els punts on l’orografia no ho permet. Carles Barrull, promotor de Convergència Democràtica de la Franja a la Ribagorça, explica que diversos pobles no reben el senyal correctament. El terreny no ho permet i sense repetidors no hi ha senyal.

A l’acord, s’hi va arribar perquè la implantació de la televisió digital va deixar sense senyal els pobles de la Franja de Ponent que, en la seva majoria, havien rebut fins llavors el senyal de TV3 sense problemes, orientant les antenes cap als repetidors del Montcaro o Alpicat. Amb el nou senyal digital necessitaven més potència i proximitat per a la recepció. Per trobar una solució global, el govern català va iniciar converses amb el d’Aragó, les quals van culminar l’octubre del 2010 amb la signatura de l’acord de reciprocitat.

Els dos governs van donar una gran importància a l’acord, especialment el català. Qui era llavors conseller de Cultura, el republicà Joan Manuel Tresserras, va anar a signar-lo a Lledó, al Matarranya, acompanyat pel llavors director de la CCMA, Enric Marín. Per part aragonesa, el va signar el conseller de la Presidència, el socialista Javier Velasco. Ara tots dos governs han canviat de color polític i a Aragó mana una coalició del PP i el PAR. L’acord tenia una vigència de quatre anys. De moment, fa un any i mig que està congelat.

Fotos on surt ASOCIACIÓN CULTURAL SUCARRATS.

La Fresneda es el pueblo más bonito de España.

La DPT mejorará los accesos a Torre de Arcas y a Ladruñan.

Calaceite: seis ancianos para dos residencias.

A lei de luengas ye muerta « Puyalón.

La llei de llengües és morta

El enèsim govern, que es diu representant de la població aragonesa, tornarà a tombar la primera oportunitat que tenien els / les aragoneses d’assolir el seu drets com a ciutadans / es. La possibilitat que la seva llengua materna fos reconeguda pel govern que dicta i legislació seves lleis.

Una Llei de Llengües és el mínim, però no aquesta, ni la que va aprovar el PSOE, sinó una llei com la que tenen altres comunitats com Galícia, Catalunya, Illes Balears,València, Nafarroa o la Comunitat Autònoma Basca, on les seves respectives llengües minoritzades són oficials. Ta jo com deia el dictamen de la comissió especial de políticalingüística de les Corts d’Aragó, aprovat el 1997 sense cap vot en contra.

No així els actuals polítics aragonesos amb representació parlamentària (totes / us), que han renunciat completament a defensar-la.

Els avisos i declaracions, que des dels diferents components del BIC, s’han fet arribar a l’opinió publica, només demostren que Puyalón discorre per la bona direcció.

Mentre sentim les declaracions dels polítics sortits de les últimes eleccions, en els diferents escenaris, ens adonem ”evidentment” que ells no són els nostres representants, no són els representants de aproximadament 55.000 parlants entre català i aragonès.

Aquestes llengües segueixen sense fer-se sentir en aquests escenaris, i les reivindicacions dels més reivindicatius no es preocupen per elles: la Democràcia no serà completafins que no estigui reconeguda la capacitat de parlar dels membres del seu poble.

Ni l’espanyolisme, ni el protagonisme, ni la aculturització cap la què des de sectors de la cultura aragonesa ens volen someter (Aragó és la comunitat amb el pressupost més baix en cultura de 2012), faran retrocedir als sectors populars i les diferents manifestacions que en puguin sortir. Puyalón està i serà sempre amb ells.

 

Kayo Malayo – Vídeo resum concert Pena-Roja de Tastavins (Teròl) on Vimeo on Vimeo

mitjançantKayo Malayo – Vídeo resum concert Pena-Roja de Tastavins (Teròl) on Vimeo.

Ja podem caminar des de Pont de Montanyana (Ribagorça) fins a Àger (la Noguera). | El Camí.

 

 

13/04/2012 – 17:38

 

Ja podem caminar des de Pont de Montanyana (Ribagorça) fins a Àger (la Noguera).

 

Us convidem a estrenar el tram des de Pont de Montanyana fins a Vilamajor (Àger) passant per Tremp i els petits pobles del Pallars Jussà. Descobrireu el seu paisatge i sobretot la seva gent que preserva el seu territori i els seus costums.

 

Podeu recórrer aquest tram pel vostre compte, seguint els senyals del Camí. A la pàgina del tram hi trobareu el mapa, el perfil del tram, les distàncies, la traça GPS i altres informacions pràctiques.

La guia de tot el tram estarà impresa abans d’aquest estiu.

Recordeu que ja ens podeu demanar el carnet del Camí per anar col·leccionant trams dels Països Catalans recorreguts a peu.

Que gaudiu d’aquestes terres d’espectaculars paisatges a l’ombra del Montsec!

 

El Matarraña sacó en la plaza sus mejores productos – Aragón – El Periódico de Aragón.

 

El Matarraña sacó en la plaza sus mejores productos

EL PERIÓDICO 30/04/2012

La Comarca del Matarraña, la Asociación de Empresarios Matarranya y la Asociación Comercial Sector Fernando El Católico de Zaragoza pusieron en marcha ayer unas jornadas para revitalizar el comercio y establecer lazos de unión entre territorios. Dicha iniciativa se centró en la venta de productos, demostraciones de juegos antiguos y una Gymkhana 2.0, en la que se utilizaron las nuevas tecnologías. Esta jornada lúdica, que contó con la asistencia de un buen número de curiosos, pretendía dinamizar el comercio de la zona, ya que “tras las obras del tranvía, los empresarios consideran que el comercio del barrio quedó un tanto estancado”, informaron en un comunicado. De paso, se dio a conocer la comarca del Matarraña con una rondalla de jota con el grupo folclórico Aires del Matarraña y la Gymkhana Matarranya 2.0. En los puestos de venta se exhibieron productos agroalimentarios de la comarca y un cortador de jamón ofreció degustación del producto este producto con Denominación de Origen de Teruel. Y la bodega Celler d’Algars ofreció una cata de vinos.

Per a tots els escriptors i interessats, el Jardí Botànic de Ràfels us invita a esmorzar per a iniciar les rutes de senderisme literari.  

UN MATÍ DE DIUMENGE EN PLENA NATURA PER A CARREGAR PILES

diumenge 29 d’abril de 10 a 14 h

Punt de trobada: Jardí Botànic

Esmorzar amb productes típics a la Cova del Jardí Botànic

Comentari de la metodologia de creació dels textos de les rutes literàries

A continuació, Prova pràctica: Senderisme literari

Itinerari dels Estrets, un lloc de roca i aigua que fou refugi del Bandoler el Floro.

Com arribar al Jardí Botànic de Ràfels?

Està a l’entrada del poble de Ràfels. A uns 30 minuts de Vall-de-roures: dos possibilitats:

-Anar per Fondespatla i després la pista a Ràfels, amb impressionant paisatge del Tastavins 

-Per La Freixneda, des de Vall-de-roures agafeu la primera entrada senyalitzada a la Freixendea i sense arribar-hi continueu a La Portellada i d’ahí a Ràfels.

Cal inscriure’s abans: mail a info@serretllibres.com i info@guiesdelport.com o telèfon a Pepa Nogués 676308021

INFORMACIÓ NOVA PROPOSTA RUTES DE SENDERISME LITERARI AL MATARRANYA

La VI Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya canvia de format i us proposa un nou repte literari per al 2012:

Una proposta innovadora que pretén fondre NATURA + LITERATURA + NOVES TECTNOLOGIES

Es tracta de crear una ruta literària des de cada població del Matarranya. Proposarem una data per a fer l’excursió i els autors que vulguen participar s’aniran inscrivint a cadascuna. Els autors tindran informació prèvia de la ruta. La creació es farà in situ durant el recorregut, cada escriptor escollirà sobre la marxa el punt sobre el qual vol escriure, iniciarà el text i després podrà acabar-lo a casa. Durant la sortida es faran contactes amb la llibreria Serret via mail i els autors tindran un ipad per a intercomunicar-se.
Les rutes es publicaran en format llibre per March Editors en guies de 4 ó 5 rutes cada any. Un tastet dels textos de les rutes també en format digital i amb el trac de la ruta.
A cada ruta s’invitarà també un artista per a fer la interpretació plàstica.
Cada escriptor podrà participar en una o més rutes.
Convoquen: Llibreria Serret, March Editor i Guies del Port, amb la col·laboració de l’Associació Cultural del Matarranya

Racó Català – El Franja Rock arriba dissabte a la seva 12a edició.

El Franja Rock arriba dissabte a la seva 12a edició

Kayo Malayo és el cap de cartell de l’edició d’enguany

Ja han passat dotze anys d’ençà que la Franja va tenir el primer fastival de Rock organitzat per l’Associació Cultural Tastavins amb la col·laboració de l’Ajuntament de Pena-roja (Matarranya). Enguany, aquest dissabte 28 d’abril és el dia escollit per fer el concert al què hi actuaran Azero, Kayo Malayo, Almas para el diablo i Kaso Zerrado. Durant el dissabte també hi haurà jocs tradicionals, tasts de cerveses artesanes, la V Trobada de dolçainers de Pena-roja, la presentació del llibre-disc ‘Cultura lliure’ i un sopar popular. Abans però, al llarg d’aquest divendres ja s’escalfaran motors amb una exposició, un recital de poesia, un karaoke popular, la projecció del curt ‘Medio medium’ i un altre sopar popular. Al web podeu consultar tota la programació d’aquest festival del qual Racó Català n’és una vegada més col·laborador.

Les associacions de la Franja demanen polítiques educatives per preservar el català | Comarques Nord.

 

Les associacions de la Franja demanen polítiques educatives per preservar el català

comarquesnord.cat . Matarranya . divendres, 27 d’abril de 2012 . | Deixa un comentari
Etiquetes:

Les associacions històriques de la Franja han advertit sobre la fragilitat de la llengua catalana al territori i han demanat la necessitat de polítiques educatives a Aragó per a preservar-la. En concret, les associacions culturals històriques de la Franja (com són l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació Cultural del Matarranya i el Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja han posat sobre la taula un manifest en defensa del foment i la preservació de la llengua catalana i autòctona del territori a les comarques de la Franja.

En este manifest se declara que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer “els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana”, i que “qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (del Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp)”. A més, es defensa que este patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.

Per la qual cosa, lo manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i també “especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat”. A la vegada, les associacions reconexien que “preocupen profundament les declaracions fetes les darreres setmanes per part de màxims dirigents de les institucions aragoneses que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants”.

. Demanen reconeixement des d’Aragó
Per això, les associacions històriques de la Franja exigeixen que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa, que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica; i que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.

El libro de Catòia « Lo finestró del Gràcia.

 

Al 1976, el “Club dels novel·listes” va publicar Lo libre de Catoia, de l’occità Joan Bodon, traduït al català per Artur Quitana, sota el títol Catoia l’enfarinat, i l’any 2009, la mateixa editorial el va reeditar amb un nou pròleg d’Artur Quintana. Ara l’editorial aragonesa “Gara d’Edizions” el presenta en castellà, El libro de Catoia, traduït per Miguel Gimeno.

“A la França d’entreguerres mundials, encara sobreviu una rara secta catòlica: la d’aquells que no reconeixen a l’església des que el papa va pactar amb Napoleó un segle enrere. El nen Catòia, anomenat l’enfarinat, pel costum de empolvarse els cabells com en el segle XVIII, és l’últim descendent d’una família occitana de refractaris. La seua infància hauria pogut ser la de qualsevol nen del camp si no fos pel seu avi, que el va preparar perquè fos l’hereu de la “Petita església” contra la voluntat de la seua mare.
El llibre de Catòia és la novel·la més gran de la literatura occitana moderna, i una esplèndida metàfora de les comunitats que agonitzen en una marginació voluntària.”

I una bona notícia més, segons informacions de Gara d’Edizions no trigarà massa en publicar-se en aragonès.

29 de Abril, de 12 a 15 horas, en Plaza San Francisco

Ver nota de prensa

Programa de actividades

La Franja