A lei de luengas ye muerta « Puyalón.
La llei de llengües és morta
El enèsim govern, que es diu representant de la població aragonesa, tornarà a tombar la primera oportunitat que tenien els / les aragoneses d’assolir el seu drets com a ciutadans / es. La possibilitat que la seva llengua materna fos reconeguda pel govern que dicta i legislació seves lleis.
Una Llei de Llengües és el mínim, però no aquesta, ni la que va aprovar el PSOE, sinó una llei com la que tenen altres comunitats com Galícia, Catalunya, Illes Balears,València, Nafarroa o la Comunitat Autònoma Basca, on les seves respectives llengües minoritzades són oficials. Ta jo com deia el dictamen de la comissió especial de políticalingüística de les Corts d’Aragó, aprovat el 1997 sense cap vot en contra.
No així els actuals polítics aragonesos amb representació parlamentària (totes / us), que han renunciat completament a defensar-la.
Els avisos i declaracions, que des dels diferents components del BIC, s’han fet arribar a l’opinió publica, només demostren que Puyalón discorre per la bona direcció.
Mentre sentim les declaracions dels polítics sortits de les últimes eleccions, en els diferents escenaris, ens adonem ”evidentment” que ells no són els nostres representants, no són els representants de aproximadament 55.000 parlants entre català i aragonès.
Aquestes llengües segueixen sense fer-se sentir en aquests escenaris, i les reivindicacions dels més reivindicatius no es preocupen per elles: la Democràcia no serà completafins que no estigui reconeguda la capacitat de parlar dels membres del seu poble.
Ni l’espanyolisme, ni el protagonisme, ni la aculturització cap la què des de sectors de la cultura aragonesa ens volen someter (Aragó és la comunitat amb el pressupost més baix en cultura de 2012), faran retrocedir als sectors populars i les diferents manifestacions que en puguin sortir. Puyalón està i serà sempre amb ells.