La comarca del Baix Aragó-Casp, que integra els municipis catalanoparlants de la zona baixa del riu Matarranya (Maella, Favara, Nonasp i Faió) van aprovar la nit de dimarts una moció en defensa de la vigent Llei de Llengües d’Aragó que reconeix la parla de tots els pobles de la Franja com a ‘català’. Aquesta moció es va aprovar en l’últim ple comarcal, que va durar quatre hores i ha estat un dels més llargs de la seua història.
La moció va ser presentada pel grup comarcal de CHA, i que va tirar endavant gràcies als 11 vots a favor del PSOE (9) i CHA (2). Per la seua banda, els 3 consellers del PAR es van abstindre a la votació, mentre que els 3 de CPC (Compromiso por Caspe) van votar contra la moció. La votació del consellers del PP va estar dividida, ja que alguns d’ells van votar en contra però altres es van abstindre. Aquestes abstencions van permetre tirar endavant la moció presentada per Chunta.
En el seu contingut, la moció destacava que l’avantprojecte de la futura Llei de Llengües “ha generat múltiples reaccions com les diferents iniciatives davant del Parlament Europeu, la revisió del tercer informe de monitorització de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, les manifestacions de diversos col·lectius, associacions culturals i plataformes de parlants de les llengües minoritàries d’Aragó i el pronunciament del Consell Escolar, la Universitat i el Consell Superior de Llengües contra la modificació”.
Per això, amb la moció es demana que Aragó compleixi tota la normativa europea, estatal i autonòmica vigent per protegir i emparar als parlants de l’aragonès i el català, així com també des de Chunta s’ha demanat la compareixença del Ministre de Cultura en el Congrés dels Diputats perquè expliqui l’incompliment a l’Aragó del tractat internacional que garanteix la protecció i promoció de l’aragonès i el català a l’Aragó.
Amb aquesta moció, són diverses les Comarques i ajuntaments dels pobles de la Franja que s’han posicionat en defensa de la vigent Llei de Llengües d’Aragó i contra la nova que vol negar l’existència del català a l’Aragó. Municipis com Mequinensa, Calaceit i de municipis de la Ribagorça ja han bloquejat la denominació de la parla del poble com català. Per la seua banda, els consells comarcals del Matarranya, la Llitera (i ara Baix Aragó-Casp) s’han pronunciat sobre la mateixa situació.