Conferència de Maria Teresa Moret a la Freixneda
Al carrer fregant el quaranta graus, al Saló de Plens de l’Ajuntament de la Freixneda tres ventiladors feien el que podien per fer més suportable l’alta temperatura. El divendres 10 d’agost i puntualment a les 19,30 h, la mequinensana Maria Teresa Moret, professora de Filología Catalana a la Universitat de Saragossa, encetava la conferència “Com parlaven els nostres avantpassats? Una aproximació lingüística a través de la documentació medieval”, basada en la seua tesi doctoral.
Al grup de persones interessades en el tema, presents al Saló, la doctora Moret ens parlà de les habilitats pràctiques que ha de tenir l’investigador de documents medievals, sobre grafia, llengua, datació dels document, normes coherents, etc. Emfatitzà també sobre els objectius de l’investigador: corpus divers, textos inèdits, rebuig de les transcripcions, importància dels documents notarials més enllà dels literaris. En quant a l’Aragó, i més concretament al Matarranya, destacà l’abundància de pergamins notarials (Fondespatla, Calaceit, la Freixneda…)
Com a exemple pràctic de transcripció i estudi de documents, Maria Teresa Moret ens presentà tres pergamins: un ribargorçà de l’any 1316 de Roda d’Isàbena i un parell de la Freixneda del 1332 i 1349. El de Roda —un plet pel pagament de cabanes— és un veritable exemple de variació lingüística. En el document s’alternen el català, l’aragonès, el castellà i el llatí, depenent de qui pregunta o contesta i de les cartes que es presenten com a testimoni. En tant que els de la Freixneda corresponen a l’atorgament d’una tutoria i al reconeixement d’un deute. En ambdós documents en català, a banda de diverses particularitats lingüístiques, apareixen alguns trets característics del català dialectal matarranyenc.
Amb una reivindicació del plurilingüisme d’Aragó —aragonès, català i castellà— i de les amenaces que planegen sobre el català en terres de la Franja, acabà la interessant conferencia.
José Miguel Gràcia