Participació en la tertúlia d’El Punt Avui « Xarxes socials i llengües.
A la revista Presència de diumenge passat podeu trobar publicada la meua participació en una tertúlia amb els periodistes Vicent Partal, Vicent Sanchis i Esteve Valls, i els escriptors Pere Antoni Pons, Melcior Comes, Joan-Lluís Lluís. La intenció era posar sobre la taula com es viu als territoris de llengua catalana l’efervescència soberanista de Catalunya, i quines conseqüències hi pot tenir.
Vaig defensar que la Franja és un territori de frontera per complet, i tots els pobles tenen la frontera administrativa a molt pocs kilòmetres. Explicava que abans del procés autonòmic les fronteres entre la Franja i Catalunya eren poc evidents, i gran part del Matarranya tenia com a capital comercial Tortosa, que era també on s’anava de doctors, a nàixer… El procés autonòmic va potenciar la capitalitat d’Alcanyís i va deixar obsoletes les comunicacions interautonòmiques. Ara és esta població castellanoparlant que fa de capital econòmica del Matarranya. Un procés autonòmic, positiu per a les llibertats, va fer menys permeable la frontera que tan afecta a la Franja.
Per tant, un procés sobiranista tan intens com el que s’està gestant a Catalunya aniria acompanyat d’una intensificació de les fronteres. Sigue quina sigue la resolució del procés. Perquè el procés obert pot acabar amb una recentralització de l’Estat espanyol o una independència de Catalunya. Però les confiances entre una banda i l’altra es ressentiran. TV3 es deixaria de veure a la Franja, perquè els acords Aragó-Catalunya desapareixerien i ara sí que no es pot emetre fora de les directrius del poder. Els exàmens de català tindrien més dificultats per a fer-se a Fraga. Les infraestructures entre una banda i l’altra s’aturarien per anys i requeririen encara més acords d’alt nivell… I tot el conflicte entre una banda i altra s’interpretaria per a la gent de la Franja única i exclusivament sota el prisma de mitjans de comunicació de l’Estat espanyol. No hi hauria dobles lectures.
La meua és una posició minoritària. En sóc conscient. Perquè hi ha un corrent de pensament majoritari que creu que el procés no només és positiu per a Catalunya, si no també per a la resta de territoris de llengua catalana. Evidentment, tota esta qüestió no ha d’afectar les decisions preses a Catalunya. Prou complex és entrar en un procés de l’envergadura com la que s’anuncia en plena campanya electoral. Altra qüestió serà com evoluciona el nivell de conflicte, si es copsarà les il·lusions que s’han format… I aquí crec que ni els més grans analistes polítics es veuen amb cor de jugar-se-la.