La Comarca, columna «Viles i gents», 7 de desembre de 2012
Fa poc vaig veure un documental molt interessant sobre com les empreses se les empescaven per a vendre més. Contractaven professionals dels sentits, és a dir, experts en dissenyar sons, olors, colors. Una cadena d’hotels, per exemple, volia crear una aroma que fos la mateixa a tots els seus establiments. D’aquesta manera el client, quan hi entrés, a banda dels elements de confort, se sentiria acollit pel perfum amigable de l’hotel, fos quina fos la ciutat on es trobés. Un altre dels cassos exposats és el d’un dissenyador de sons al que recorre un prestigiós fabricant d’aspiradors. Investiga quin és el soroll que produeix més sensació d’eficiència a la persona que fa la neteja.
Jo que em dedico al disseny i la comunicació em vaig quedar meravellat dels mètodes de treball d’aquells experts. I de la visió de negoci de qui els contractava.
En aquesta línia, he observat que hi ha alguns establiments a Alcanyís que tenen personal que atén en la nostra llengua. Alguns ho fan per casualitat, és a dir, el dependent o el propietari és catalanoparlant i no té inconvenient en usar la seua llengua quan detecta que el seu interlocutor també ho és. També n’hi ha que, atent a la bona marxa del negoci, s’ha preocupat de contractar dependents bilingües. Això fa que tots els que venim dels pobles ens sentim “com a casa”: es crea un ambient de confiança superior a si utilitzem un idioma que dominem a la perfecció, però que no és el de la família. Després, és clar, dependrà de l’atenció i del producte, però la primera impressió (la que compta) és molt bona.
A l’altra banda hi ha els que, tenint la sort de ser bilingües, no consideren apropiat l’ús del català. El motiu segurament és la ignorància de les tècniques de venda o l’avergonyiment de la pròpia cultura que des de menuts els han inculcat. Però el cas més flagrant és el de les grans corporacions que s’anuncien en castellà en emissores o canals de llengua catalana. Aquí els assessors publicitaris han fallat estrepitosament. Sempre que l’objectiu sigui vendre, és clar.