El reliquiari de Santa Waldesca torna a Vilanova de Sixena « Lo finestró del Gràcia.

 

R. de Santa Waldesca

(Extret del meu treball, no publicat encara, Pintures i altres obres d’art de Sixena a Catalunya)

“■ Reliquiari d’argent amb una costella de Santa Waldesca. Amb la recuperació, per part dels Mossos d’Esquadra, d’un botí corresponent a un gran robatori —la denúncia va valorar en 300 milions d’euros— a la casa de Llorenç Jaume Grau de Riudecols, vinculat a la Baronia de Llorac, el març del 2010, es va descobrir que formant part de les joies robades hi havia el reliquiari de Santa Waldesca, provinent del Monestir de Sixena. Una veïna de Vilanova de Sixena se n’adonà en veure’l a la TV.  El senyor Grau és escriptor, mecenes, medievalista, noble i col·leccionista, i és ben coneguda la bona relació que va mantenir amb les monges de Sixena.

A manera d’anècdota em plau comentar que en un inventari de 1590 es detallaven els tresors del monestir de Sixena d’aquesta manera: “un lignum crucis” (altrament dit, un tros de la creu de Crist), un clau de la creu, una petita part de la túnica de Crist, diversos cabells de la Verge i llet de la mateixa, el cap de Sant Hermenegild (lliurat a Felip II per a què el portés a l’Escorial), el cap de Santa Úrsula, el cap d’una de les Onze Mil Verges, el cap de Santa Constança, un os de Sant Joan Baptista, part del crani de Sant Esteve […] i la costella de Santa Waldesca.”

L’Ajuntament de Vilanova de Sixena va interposar una reclamació al Jutjat de Reus per a què retornés el reliquiari al seu lloc d’origen.

[…] El 10 de desembre del 2012, l’alcalde de Vilanova i tota la Corporació van presentar el reliquiari a l’Ajuntament, adduint que la seua recuperació havia estat possible per l’expropiació de la peça al senyor Grau de Riudecols, havent-li pagat, l’Ajuntament, 1035 euros. En el mateix acte es va fer públic que el reliquiari havia desaparegut el 1969, juntament amb uns altres quatre reliquiaris, durant el trasllat a Barcelona de les 5 últimes monges de la comunitat sanjoanista. Per què no van reclamar la pèrdua les monges? És lògic pensar en la possibilitat d’una venda o dipòsit?”