Les veus dels Pirineus – VilaWeb.
(…)
I més a ponent, en una fita geogràfica important per a la llengua, el coll d’Espina (Ribagorça), descobreix que una dona octogenària que hi havia nascut i viscut, Leonor Rami Farré, ara s’està a Osca: ‘Parla, diuen, com a Sant Valeri i a les Paüls i és, per tant, la catalanoparlant més occidental del Pirineu.’ Perquè més a l’oest d’aquest coll ja s’entra en el domini del benasquès, ‘una síntesi gairebé exacta del català i l’aragonès, i que té tantes isoglosses d’una llengua com de l’altra, disset exactament de cadascuna.’ La xifra, explica Casanova, la va establir Brian Mott, un investigador escocès de la Universitat de Barcelona especialitzat en l’aragonès gistaví i que forma part del gens negligible nombre d’estudiosos d’ací i d’allà atrets per la riquesa de les parles i paraules d’aquestes contrades.
(…)
Un interès, val a dir, que arriba a la paradoxa a l’àrea de l’aragonès, en procés de ‘galleguització’ des de fa tres o quatre segles: ‘[Artur] Quintana ressalta la trista ironia que ara que s’ha creat una acadèmia de l’aragonès i hi ha molta gent que se’n preocupa, ja no queden protagonistes reals.’