Les coses de la Susanna Barquín: Tabes i sorolls.
Tabes i sorolls
En Pere és un conegut d’aquells, que quan te’l trobes, és capaç de parlar durant tres quarts d’hora seguits sense que tu puguis ficar-hi cullerada. Al principi, perquè et quedes astorat de com la resposta a què tal com anem no es limita a allò tan estès de bé, o, simplement, anar fent. Després, perquè no saps com aturar el disparador de paraules inconnexes i, finalment, perquè s’ha fet tard i l’únic que vols és seguir amb les teves coses. En Pere és d’aquells coneguts capaços d’entabanar-te sense que te n’adonis, perquè arriba un moment que ja no saps què et diu, ni saps a què dius que sí, perquè t’has marejat fa estona. En Pere, com ho diria, és d’aquells coneguts que, quan me’l trobo, m’he oblidat de com és, i, quan aconsegueixo dir adéu, juro i prometo per tot el que és escrit que mai més li diré altra cosa que adéu. En Pere és contaminació acústica, perquè altera, confon i molesta. A més, l’exposició perllongada als efectes verborreics d’en Pere té unes conseqüències nefastes per a la meva qualitat de vida, perquè em produeix sordesa, irritació, nervis, alteracions del metabolisme, i tot un seguit de problemes que minven la salut, talment com si visqués al bell mig d’un aeroport. Tots coneixem algun Pere, i hem de saber gestionar-ne la presència ingrata, ni que sigui de tant en tant, riure de com pot ser que es pugui treure tant de suc a un què tal com va tot que només volia ser cordial i no exigia cap discurs. Les últimes setmanes, tots els Peres s’han posat d’acord i han iniciat una ofensiva plegats. Déu ser això, perquè el nivell de soroll ha pujat tant de grau que la sordesa col·lectiva s’estén com una plaga, de manera que sigui el que sigui el que ens vulguin explicar, no som capaços d’atendre a raons. La incontinència verbal, l’agressivitat, les acusacions creuades, les falses veritats i les falses mentides, els secrets de llit i de butxaca, les carteres, els sobres, els comptes, els recomptes, les insinuacions, els indicis, els embolica que fa fort han aconseguit que un munt de ciutadans hàgim decidit que avui és un bon dia per anar al cine, perquè això que hi ha al carrer i a la tele no hi ha qui aguanti. Per sort, Hollywood és una indústria que no descansa, i sempre presenta arguments d’actualitat que arriben carregats de la virtut més important: l’evasió – paraula també de moda. Trames, intrigues, bons i dolents que quan ho són ho són de veres, i els espectadors ens reconciliem amb el món, perquè retorna l’ordre. La decència s’imposa, i el bo, que és més bo que en Bob Esponja, triomfa. La ignomínia perd, i el dolent ha de fugir amb la cua entre les cames. Qui ho havia de dir que tot plegat era una estratègia perquè anéssim al cine!