La manca d’oficialitat del català a la Franja, “una aberració del segle XXI”
>> El català està en un procés “galopant” de substitució lingüística. Ho ha explicat al programa de Ràdio Nacional d’Andorra Estira la llengua! Quim Gibert, un dels organitzadors de les jornades Llengua i seducció que s’han fet aquest cap de setmana a la principal ciutat de la Franja de Ponent, Fraga, al Baix Cinca. Les jornades, que es fan des de l’any 2000, busquen dignificar el català a aquestes comarques i evitar l’autoodi, que fa que la llengua hi estigui en perill d’extinció.
Descarregueu el programa a través d’aquest enllaç:
facebook.com/estiralallengua
@estiralallengua
La Franja de Ponent, un territori actualment aragonès, format per les comarques de tradició catalana del Matarranya, el Baix Cinca, la Llitera, i la Ribagorça, és dels pocs llocs on el català, tot i ser-ne la llengua pròpia, no té cap reconeixement legal. L’únic idioma oficial és el català, allà. Aquest fet tan senzill d’explicar es veu com el desencadenant principal de l’estat de salut preocupant de la nostra llengua en aquest territori que té uns 70.000 habitants.
El psicòleg Quim Gibert ha estudiat la Franja de Ponent des d’un punt de vista psicosocial i veu que els habitants d’aquest territori “se senten afeblits perquè les institucions no responen a l’hora de fer costat a l’ús de la llengua i difícilment faran servir la llengua. Perquè si emprar una llengua porta dificultats, enfadaments i nota que ser catalanoparlant és un inconvenient, la resposta més corrent serà deixar d’exercir de catalanoparlant”. I aquí hi apareix l’autoodi, aquesta situació en què un només parla en la seva llengua amb aquells que sap del cert que també la parlen. En la resta de situacions quotidianes, sistemàticament, parlarà castellà. I tot això s’intenta atacar amb les jornades Llengua i Seducció, que fa tretze anys que se celebren a Fraga, al Baix Cinca. Són un conjunt d’activitats que duen un cap de setmana i que volen fomentar la creativitat per recuperar la llengua. Es vol “començar a deixar la teoria i passar a la pràctica”. En aquest sentit, cita l’exemple d’una ciutadana que, des de la individualitat, edita una revista de cultura i història íntegrament en català, Fogaril i calaixera, i que té molt seguiment i que és una forma de fomentar la lectura en català. Així, per les jornades hi ha passat aquesta ciutadana, Mari Zapater, així com el sociolingüista valencià Ferran Suay o el mediàtic Màrius Serra.
Quim Gibert, que és un dels organitzadors de Llengua i Seducció, compara la situació lingüística de la Franja de Ponent a la de durant la dictadura a la resta de territoris sota jurisdicció espanyola: “Deixarien fer els Pastorets en català, però la llengua vehicular de les coses importants és el castellà”. I rebla: “Hi ha aquest buit i això és una a aberració el segle XXI i, en democràcia, dins d’Europa, això no s’explica”. Diu que el català es parla en la mateixa mesura que a suburbis barcelonins com Sant Roc, zones de Badalona, Cornellà o el Prat de Llobregat; “a Fraga es parla però de reculada. Tu vas a les escoles i cada cop el sents menys. Hi ha un procés de substitució lingüística galopant. El mite que la Franja és on es parla més el català és completament fals. Això algú s’ho va inventar”. Així, veu com les noves generacions abandonen el català perquè “la llengua de l’ambient, cada vegada de forma més taxativa, és el castellà”. Assegura que ha arribat el punt que “la gent acaba veient la seva llengua com una nosa, un inconvenient. I com que tothom domina el castellà, quines ganes de complicar-se la vida…”.
Malgrat el panorama desolador, Quim Gibert té clar que “sempre és possible remuntar la situació” i com a primer pas, cal aconseguir que hi hagi una consciència d’unitat social. “Hi ha gent que no sap que és catalanoparlant i es pensa que parla fragatí o que parla una cosa tan local que no té futur. Molts ignoren que parlen una forma dialectal catalana igual que a Barcelona es parla el barceloní o al Rosselló, rossellonès”. Per aconseguir això, Gibert recepta “unir esforços, passar a l’acció, fer servir la llengua i reclamar els drets lingüístics que qualsevol col·lectiu té pel simple fet d’existir”. Un primer pas que defensa és la implantació de TV3 a la Franja amb corresponsalia pròpia perquè els habitants d’aquest territori sentin aquest mitjà de comunicació com a propi, no aliè a la seva realitat com el veuen ara.
Andorra la Vella, 11 de març del 2013
