El Corredor “Madriterrani” | Lo finestró del Gràcia.
Porto escrivint sobre el tema de la Travessia Central Pirenaica (TCP) i el Corredor Mediterrani (CM) uns quants anys y sempre he manifestat la inviabilitat d’aquella per diverses raons: mai ha quedat demostrada la seua rendibilitat per la elevadíssima inversió que implicaria, França no té cap interès en la seua realització i sempre ha estat rebutjada per la UE o l’ha deixada ad calendas graecas. I, malgrat l’aparença, Aragó sortiria guanyant amb el corredor Mediterrani, si sabés utilitzar la seua situació estratègica. I el centre-sud d’Aragó, província de Terol inclosa, molt més encara. La cohesió territorial política no compta quant la Comissió Europea tracta d’aquests temes perquè ha de prioritzar els recursos i ha de cercar la rendibilitat.
El Corredor Mediterrani és, des de l’octubre del 2011, oficialment una prioritat de la Comissió Europea pel 2030. Com a eix ferroviari de mercaderies Brussel·les subvencionarà el CM (centre d’Europa, Barcelona, Tarragona, València, Cartagena i Almeria. I des d’Almeria, passant per Granada hauria d’arribar a Algesires. Només s’esmentava la connexió Algesires-Madrid-Saragossa i el Corredor del Nord a molt més llarg termini i es descartava la Travessia Central.
El dilluns passat la ministra de Foment, Ana Pastor, va signar a Brussel·les un acord amb els seus homòlegs italià, francès, eslovè i hongarès per impulsar el transport ferroviari a Europa mitjançant un “Corredor Mediterrani” que aparentment oblida Castelló i Tarragona i que passa per Madrid i Saragossa. En una nota del Ministeri de Foment parla ja de licitació d’obres. El resultat és la conversió del corredor Mediterrani en el Corredor “Madriterrani” (així l’anomena l’economista Germà Bel). El secular despropòsit espanyol de voler fer passar tot per Madrid torna a prendre embranzida. No hi ha remei, Espanya és Espanya i Madrid és Madrid. “Si no quieres caldo, taza y media).
Estructura radial igual a centralisme i irracionalitat. Estructura rectangular igual a descentralització i racionalitat. En Espanya, la cohesió territorial ha estat sempre un concepte més polític que econòmic, més encara, només polític.
Imatges i més informació a Wilaweb